No faltava cap exemplar: les gavines i gavians
amb la gran gavina riallera que ho presideix tot i que riu molt a l’hora de que
segons qui ha de prémer el botó del micro; el parell d’orenetes, la garsa, un exemplar
que encara no tinc ben identificat i que em va semblar una perica i finalment
els cinc pardals, que mica a mica i amb paciència van fent la seva feina encara
que sovint els hi aixequen la camisa.
Que de què van parlar?. Una mica de tot: que d’ampliació de
contractes, que si ja tenim nou jutge de Pau (del Síndic de Greuges en sabem
alguna cosa?), d’impostos...en fi, assumptes més o menys de tràmit. Les
votacions van ser diverses; això sí, el comportament de la garsa cada cop s’assembla
més al de les gavines i gavians fins el punt que semblen una mateixa família ja que sempre voten el mateix. Ja ho deia un: l’ornitologia (com la política)
fa estrambòtics companys de llit...
El punt estel·lar de l’ordre del dia el va
provocar una moció de la nova perica en la que es demanava que la gavina
riallera apartés de la garsa d’una mena de delegació que li ha fet, la primera
en quaranta anys a un exemplar que no forma part de l’equip de govern. Primer van
discutir si era urgent parlant-ne o no; el nou ocell secretari (Sagittarius
serpentarius), quan encara no tocava, va intentar posar la por al cos dient que
a veure si el que s’anava a fer era
legal o no ja que mancava no sé quin informe. Però res, van tirar endavant i el grup de
gavina, gavians i garsa van perdre per 8 a 5 el dos temes, tant la urgència com
el fons de la qüestió. Ara la gavina riallera està obligada a retirar l’encàrrec
que va fer a la garsa, que en mig de grans paraules va renunciar a no sabem ben
bé què abans de votar.
En fi, que en lloc d’una gàbia d’ocells va
semblar una gàbia de grills. Però aquest tafaner seguirà els esdeveniments a
veure com acaba tot. El que si va quedar clar va ser la debilitat de la gavina
i els gavians que ara manen, després que les orenetes mostrin una certa
tendència a votar diferent de com han fet fins ara. Fins i tot el cap dels
pardals va arribar a dir: “o dimissió o moció”. Jo crec que tot just s’albira
una nova època en la història ornitològica de Tiana i que, com a mínim, la
gavina riallera ha tastat l’amargor de la debilitat en la que viu instal·lada.
Al final de la sessió de novembre va intervenir
el públic. Em va fer gràcia el que va dir un “pajaru” de difícil classificació,
de que "no cal posar autodeterminació" a la nova banderola que volen penjar. El
seu argument és que els catalans (serà ell) ja ens vàrem determinar fa quatre
anys. O sigui que amb aquell “butirreferendum”
que no ha reconegut ningú, ni tan sols els observadors internacionals que la
mateixa Generalitat va contractar, ja n’hi ha prou? Caram tu! Llavors per què
diuen que “ho tornarem a fer”?.
Francament no entenc res... Però segueixo amb
els meus estudis ornitològics. Res de política, malgrat que alguns "pajarus" semblin polítics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada