Primer una mica d’història. Servidor de tots
vostès vaig sortir elegit l’any 1991 per primera vegada regidor de Tiana. En arribar
el mes de setembre, en la meva primera Festa Major com a càrrec públic, els “veterans”
em van advertir que aquells anys era tradició llençar algun ou des del públic
cap el balcó de les autoritats. De fet, crec recordar que l’any anterior havia
rebut l’americana del Sr. Herrando. Jo
em vaig limitar a sortir al balcó (juntament amb l’Emili i en Xavi) amb un paraigua, com a protecció, per si es
repetia la tempesta d’ous. No recordo
que mai l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé), ni la policia local ni ningú presentés cap denúncia als jutjats
per aquest fet, si voleu tan poc democràtic. Era l’època de la guerra del “pa
mullat” i potser el pregó era l’entrenament per alguns.
Les
coses, amb només 30 anys, han canviat molt. Ahir va esclatar la notícia que el
jutjat de Mataró havia arxivat una denúncia, per manca de proves, contra la tianenca Mar Estatus, acusada d’haver
llençat un tomàquet contra la Sra. Alcaldessa el dia del pregó d’enguany. Els documents que s’han publicat demostren
clarament que es va fer una denúncia per part de la Policia Local, amb
posterior compareixença de la mateixa alcaldessa per a rematar l’acusació, més
enllà de qualsevol tecnicisme jurídic. L’acusació d’atemptat a l’autoritat por
comportar fins a quatre anys de presó.
Tothom que estava present el dia del pregó (i
ara ja tot el poble) sabien que era impossible que la Mar fos l’autora de l’atemptat.
Els vídeos demostren clarament que el tomàquet surt de la part dreta de l’escenari
mentre que la Mar i els de la cassolada, estaven situats a la part esquerra. No
crec que l’acusada (ara ja no) tingui el do de la ubiqüitat que només gaudeixen
els cossos ressuscitats. Tothom ho sabia... menys l’alcaldessa i el seu govern,
que van tirar endavant una denúncia sense cap mena de recorregut com s’ha
demostrat.
L’alcaldessa i el seu govern han fet d’entrada
el ridícul; la notícia va aparèixer ahir en molts mitjans de comunicació. Mai
Tiana havia sortit tant a la premsa i quasi
sempre per a raons negatives. Però és només una qüestió de fer el ridícul?. No,
hi ha molt més: una sobreactuació (el braç momificat) encaminada a
criminalitzar un protesta i els seus organitzadors, tractant de buscar rèdit
polític per si hi havia relació amb una part de l’oposició i també amb els
aldarulls provocats dies després sobretot per gent de fora del poble. S’ha
volgut per part de la Sra. Martorell passar de víctima a botxí, fent patir
sense sentit a una ciutadana del poble i desencadenant un embolic judicial que
hagués pogut acabar molt malament (perquè tots sabem com va això de la
justícia). Ara acabat amb tot el govern amb el cul a l’aire (dit com a metàfora).
És només una qüestió de ridícul?. No. És molt
més. És una manifestació d’autoritarisme sense sentit en un petit poble, és
sobreactuar molt més enllà del que calia, és acusar sense proves, es fer gastar
diners de tots en advocats molt cars per no acabar en res, és intentar limitar
els drets civils (com son els de protesta cívica i la discrepància), és fer
patir a ciutadans sense cap mena de necessitat, és judicialitzar fins a l’extrem
la política tianenca (cosa que mai havia passat) i, sobretot, és demostrar dèficits
democràtics incompatibles amb ser un primer càrrec públic d’un poble.
I tot això fet des d’una situació d’extrema debilitat
comptable: només 4 regidors (més una trànsfuga) dels 13 que conformen el Ple
Municipal, fan el que volen. La pregunta que es fa aquest tafaner de la vida
política del poble ja no és si la Sra. Martorell va per mal camí (que hi va) si
no la veritable qüestió és saber fins quan la resta de partits, que tenen la
força per capgirar-ho, permetran la situació caòtica que viu l’Ajuntament de
Tiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada