LA GÀBIA DELS OCELLS SEMBLA UNA OLLA DE GRILLS

La gàbia dels ocelles de Tiana està revolucionada. Ahir, el cap dels pardals va fer una cosa que els humans en diuen “roda de premsa” i va anunciar que ja era hora de fer sortir de la gàbia a la gavina riallera . Va donar molts motius i força consistents, que van des d’un butirreferèndum participatiu (per fer veure que tots els ocells del poble decidien que volien fer amb els pressupostos quan ja s’estava avançant feina a la sala gran d’espectacles) a la guerra del tomàquet ( molt més pobre que la tomatina de Bunyol).

Precisament el que ha desfermat tot l’embolic és una acusació contra una ciutadana per haver tirat un tomàquet quan és evident que no podia ser ella (a menys que tingués el do de la ubiqüitat i estès a la vegada a una banda i l’altra de l’escenari). Ara el jutge ha dit que no hi ha proves i més d’un “pájaru” ha quedat amb el cul a l’aire.

Clar que els pardals, per foragitar a la feina riallera, necessiten sí o sí que les orenetes migratòries hi estiguin d’acord; la garsa, amb el seu transfuguisme, evita que els pardals tinguin dues alternatives ja que la perica està sola i el seu vot no és suficient des de que la garsa ha canviat de bàndol. Vaja sidral tenen muntat els ocells i “pájarus” de Tiana; si no fos perquè només parlo d’ornitologia podria semblar  que estic explicant la història d’algun ajuntament....

Son dies agitats. Els mitjans de comunicació de proximitat van carregats de notícies. La gavina riallera ha desaparegut  de l’escenari (momentàniament suposo) en una mena de “mutis per la banda” i la resta de gavines i gavians van com perduts.

En fi, no puc explicar res més perquè no hi ha res més. Ara que els pardals han fet l’oferiment només cal esperar què diuen les orenetes i, sobretot, quins arguments donen pel que diguin. Sigui el que sigui, caldrà explicar-ho molt bé ja que malgrat les orenetes siguin uns bonics ocells migratoris, cal justificar-ho: per exemple, la Hirundo rustica (que com deia Bécquer, sempre torna) ve a casa nostra per a reproduir-se i passa els mesos de més fred al nord d’Àfrica. És a dir, és un ocell bellugadís.

Estaré amatent al que passi i us ho explicaré. Son molt interessants les històries dels ocells i “pájarus” de Tiana. Fins el punt que m’agrada més l’ornitologia que la política.