A MI M'AGRADA LA RECTA!

Ahir Tiana va viure un moment històric amb el canvi de les corbes per la recta (una mica encorbada, això si). El febrer és un mes d’avenços pel poble: al 1894 hi va arribar el gas (dada d’en Toffoli)  i al 2015 la superació d’un coll d’ampolla per la mobilitat que ha durat més de cent anys. És evident que l’obra no ha estat del gust de tothom (amb una barreja de raons, algunes difícil d’entendre) però vist l’èxit de la inauguració d’ahir (titllada per algú de casposa i de l’estil de Berlanga) i de les opinions dels tianencs, gosaria dir que hi ha qui ha pixat fora de test.

A Tiana hi ha una certa tradició fomentada per a criticar projectes que després són tot un èxit. A tall d’exemple: el Parc de l’Antic Camp de Futbol (menyspreat per alguns com parc metropolità), el parc sobre la B-20 (amb repartiments de fulls opositors el dia de la inauguració) o el complex esportiu Jordi Marí (algun dia escriuré la història). Quan els ciutadans s’han fet seus aquests projectes ningú ha reconegut cap error.

Recordo que quan alguns, fa molts anys,  lluitàvem per a millorar el transport públic a Tiana, un alcalde s’hi oposava dient que “amb una línia metropolitana els lladres vindrien al poble a robar amb autobús”. És més que discutible que la identitat d’un poble es conservi millor sense gas, sense transport o amb revolts però a vegades les polèmiques necessiten més d’una bona alimentació que de la racionalitat dels arguments.

Tot això ja és història, que cada protagonista explicarà com li convingui. La connexió entre el Passeig de la Vilesa i l’Avinguda Albéniz ha estat un projecte durant molts anys adormit, que el govern del Sr, Muñoz (El Breu) va ressuscitar i embolicar i que  l’alcaldessa Pujol ha executat amb determinació i fermesa. Han quedat escrites moltes coses, algunes contradictòries amb el comportament personal o familiar dels actors, que difícilment resistiran el pas de temps. Però sortosament seran els tianencs i tianenques els que valoraran si és bo o no pel poble i actuaran en conseqüència.

Perdoneu la meva gosaria, però a mi m’agrada la recta!

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20150214/54426155192/tiana-abre-calle-esperada.html

NI TOTS ELS GINTÒNICS TENEN EL MATEIX GUST NI TOTS ELS PACTES DE PERDEDORS SÓN IGUALS

Certament el darrer post dedicat al Isaac Salvatierra ha tingut un gran número de visites i també de reaccions, especialment pel que fa a les meves consideracions sobre el que vaig anomenar “pacte de perdedors” que IC-GPT i CiU van concelebrar entre 2007 i 2011. Les reaccions les he rebut per diferents canals digitals. En comentaré un parell abans d’entrar al fons de la qüestió.

• ·   Un, després de dir-me “catxo de subnormal mononeurona”, “nivell d’una marmota” i “quina llàstima per Tiana, que va patir un alcalde inframental com tu” va concloure “Em parla de democràcia el que planteja si és moral o no un pacte o una coalició de govern entre dos partits que en total sumen més vots que la teva llista”. El nivell de debat i d’objectivitat d’aquest incommensurable intel·lectual tianenc em porta a pensar que segons quines experiències poden afectar al comportament i a la capacitat cerebral.

• ·      Un altre, en un to amable i allunyat de la mala educació del anterior, afirma referint-se al pacte de l’any 1995 que em va portar a l’alcaldia de Tiana “ I és així com el teu govern de perdedors (també ho era!) es va guanyar la revàlida amb nota i amb victòria el 99”

És a dir que amb paraules ben diferents tant l’un com l’altre (només són dos exemples) em venen a titllar de contradictori perquè critico el pacte entre IC-GPT i CiU (que va fer alcalde al Sr. Muñoz, El Breu) quan jo també vaig aconseguir l’alcaldia l’any 1995 mitjançant un pacte entre PSC. ERC i IC. És a dir que el que critico al Sr. Muñoz (arribar a alcalde sense haver guanyat les eleccions) també ho vaig fer jo.

Intentaré explicar les diferències entre  l’any 1995 i 2007, per si algú li pot interessar conèixer la veritat i la història. En tot cas, quedaré més content que un gínjol pel que diré a continuació. Un gintònic pot ser de Beefeater amb llimona o de Hendrick’s amb cogombre; els dos combinats són gintònics però el sabor es francament diferent. Igual succeeix amb els “pactes de perdedors” de 1995 i 2007: tenen diferències fonamentals.

• ·    L’any 1995 va ser un pacte progressista i lògic pel moment que es vivia entre tres partits d’esquerra (PSC, ERC i IC). En canvi, el pacte de l’any 2007 va ser a la contra i totalment il·lògic entre un partit suposadament d’esquerres (IC-GPT) i una convergència  (CiU) clarament de dretes i en hores baixes, sota la batuta d’un acabat d’aterrar a la política local.

• ·      Al pacte de 1995 s’hi va arribar amb assemblees obertes de militants i simpatitzants, conjuntes dels tres partits. Al de l’any 2007 en reunions personals dels caps de llista, amb compromisos anteriors a les eleccions i pel que sé en contra de l’opinió majoritària de l’assemblea de CiU.

• ·       A l’any 1995 era imprescindible donar un gir a la política casposa de CiU, amb un candidat nou (que substituïa al Sr. Escudé) i que oferia molt poques garanties per canviar una política que portava a la manca de biblioteca, a no disposar d’emissora municipal, a molts anys sense de pisos de protecció, a dèficits en el transport, a mantenir a la Lola Anglada en l’oblit, a que només uns quants pagaven els impostos, amb poc pressupost per la cultura, sense gegants, cap mena d’actuació a l’àmbit del medi ambient, amb una aprovació frenètica de plans parcials, etc... En canvi, a l’any 2007 la situació s’havia capgirat.

• ·    L’any 1995 el partit guanyador de les eleccions (CiU) estava instal·lat en la inestabilitat provocada per les lluites internes. La prova és que poc mesos després va dimitir el cap de llista i tres regidors van abandonar CiU per passar a ser no adscrits. En canvi, els cinc regidors dels PSC al 2007 van fer un grup cohesionat, que va treballar de valent des de l’oposició i que segurament la seva tasca va ser significativa en la brevetat temporal del pacte de perdedors IC-GPT i CiU.

• ·         Els resultats del pacte de perdedors són també molt diferents. A l’any 1995 els perdedors van abastir unes polítiques que van entusiasmar als tianencs i ho van recompensar electoralment; en canvi, al 2007 es va veure clar que la demagògia i les males maneres no són acceptades pels votants i els perdedors van haver d’abandonar el govern, no sense abans enviar a tots els tianencs a pastar.

Podria perllongar aquesta mena de joc de les diferències però crec que no cal. En el moment pre-electoral en el que estem hi caben dues postures: una, omplir-se la boca de dir que el que es vol és un debat obert quan a l’hora de la veritat es segueix un guió previ de justificació de fets del passat que constitueixen per alguns una veritat absoluta. L’altre, en la que estic còmodament instal·lat, aportar i compartir idees per intentar entre tots fer un poble millor.

Hi ha moltes menes de gintònic (en funció de la ginebra, de la tònica, dels additius, etc) i també diferents tipus de “pactes de perdedors”.

ISAAC, NO ÉS AIXÒ, NO ÉS AIXÒ!

Una de les avantatges de les noves tecnologies per internet és que no cal estar als llocs per assabentar-se del que es diu i es fa. Veient el vídeo de la presentació del Km 0 del passat dia 17 de gener, Isaac Salvatierra va deixar anar aquestes paraules (a partir del minut 3:35 del vídeo), transcrites literalment : “Varem treure un alcalde perquè havem criticar que no va ser prou vehement a l’hora de protegir l’Alegria i ja vem votar per això”

És evident que un servidor és el destinatari d’aquestes inapropiades i mal pronunciades paraules i donat que pel que sembla és vol un debat seré i objectiu, no puc resistir-me a  la temptació de presentar unes dades històriques per qui les vulgui considerar, més enllà que el que digui el Sr. Salvatierra, sense guió previ, no sols no m’afecta sinó que fins i tot em diverteix al comprovar el perill que té la ignorància sectària.

1)    El Sr. Salvatierra s’apunta a l’èxit d’haver-me tret d’alcalde. De fet a les eleccions de 2007 vaig ser el candidat més votat i el meu grup polític va obtenir un regidor més en relació a 2003. És pot dir, per tant, que vaig ser el guanyador de les eleccions malgrat la meva poca vehemència.

2)    El que em va treure de l’alcaldia va ser un pacte de perdedors (IC-GPT i CiU) que van fer una conxorxa perquè no fos un servidor alcalde, cosa totalment legal encara de dubtosa moralitat.

3)    Un servidor no va fer un “muñoz” i vaig treballar eficaçment a l’oposició durant quatre anys, sense enviar a ningú a prendre pel sac com va fer algú altre quan va perdre l’alcaldia. I per cert, què diferent hagués estat les coses per a Tiana si enlloc de governar la demagògia i la incapacitat ho hagués fet la raó i l’experiència entre els anys 2007-2011!.

4)    El tema de l’Alegria va ser la gran troballa demagògica del Sr. Muñoz (El Breu) i el seu grup de GENT (ara en hores baixes) per desgastar-me al govern. No obstant, cal ser molt babau per no consultar els expedients i veure qui va ser més vehement en la defensa de l’Alegria. Per no cansar només donaré algunes dades; ara bé, estic disposat a fer-ne un debat públic quan es vulgui i amb qui es vulgui.

• ·  La petició de GENT, de 27 de novembre de 2001, que inicia la batalla, demana: ”Modificar puntualment el PGM en els terrenys de clau 21 situats a l’àmbit de l’Alegria per una altra qualificació que sigui coherent amb els seus usos actuals” (Registre d’entrada 5177)
• ·     L’acord que el meu govern presenta al Ple el dia 9 de gener de 2007, després d’un estudi tècnic, és “La modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Can Masdeu, Camí de l’Alegria-Cementiri, Can Cirera, Riera d’en Font i Casa Alta”. És a dir, que un servidor porta a aprovació preservar tot l’àmbit de l’Alegria, no només els terrenys qualificats com a urbanitzable no programat com va demanar el grup de Gent en una moció a l’any 2001.
• ·         Un suggeriment per si algú vol estar realment ben informat: que repasi l’acta del Ple del dia 7 de juny de 2005
• ·         I malgrat això, el Sr. Salvatierra em titlla de poc vehement. És  a dir protegeixo més doble del que demanava GENT i amb major intensitat, i en l’imaginari popular d’alguns interessats resulta que el dolent de la pel·lícula és un servidor. I que per això perdo l’alcaldia.... M’agafen sanglots de tant riure!

 La història gran sempre s’explica segons convé a uns i a d’altres. I la petita de Tiana, pel que sembla,  també. I ara que estem em plena efervescència de debats, pretesament objectius, no me’n penso deixar passar ni una. Cada cop que algú (sigui qui sigui) digui coses que no s’ajustin a la veritat objectiva, saltaré i aportaré dades. Total, al moment vital que estic em queda el plaer de no callar. I si hi ha qui vol debatre tot plegat en públic, aquí em teniu

Isaac, no és això, no és això!

LA GESTIÓ ESCOMBRIAIRE DEL SR. NOLIS I LA SRA RUE

El dimarts 13 de gener hi va haver Ple municipal a Tiana: dimarts i 13. La data però no va afectar al Sr. Nolis, que va tenir una nit espectacular, espatarrant, digne d’un actor mediocre que es retira de l’escena però que vol obsequiar el seu públic (cada vegada més escàs) amb una de les seves millors actuacions, ajudat en aquesta funció per la segona actriu (la Sra. Rué) que pel  que sembla el substituirà en el paper protagonista del drama que viu Convergència a Tiana des de 1995.

I tot arran de la darrera (per ara) tifa econòmica del govern del Sr. Muñoz (sortosament el Breu) a la que ha calgut posar remei. En aquell govern, el Sr. Nolis i la Sra. Rué eren responsables (és un dir) de l’Àrea Econòmica, amb l’ajut d’un interventor compartit, del mateix partit polític que el Sr. Muñoz, i que pel que sembla no s’assabentava massa de les coses. Ja he parlat en aquest bloc de molts dels desastres econòmics produïts durant 2007-2011, que van portar a l’Ajuntament de Tiana a la vora de la fallida econòmica (ho diu un informe de la Diputació, que van amagar del coneixement públic), amb més de 1,5 milions d’euros de factures per pagar sota la catifa, per la que no hi havia consignació econòmica.

Doncs ara es destapa un nou cas, amb molta pudor (són escombraries!). Resulta que el govern del Sr. Muñoz (amb el Sr. Nolis i la Sra. Rué) no van pagar les actualitzacions anuals de les contractes de recollida de residus i neteja dels carrers durant el període 2007-2010. Tot plegat puja a la “petita” quantitat de 180.000 euros, que s’ha compromès pagar l’actual ajuntament fins l’any 2023, a raó de 1.800 euros/mes.

El més divertit (per no dir penós) de tot plegat van ser els arguments absurds del Sr. Nolis, que es ven sense cap vergonya a sí mateix com un gran negociador, per aconseguir disminuir la despesa d’aquestes partides. Cert però ho va fer a base de reduir el personal, perllongar la vida de material obsolet (que va tenir un accident que hagués pogut ser greu) i un empitjorament a la qualitat de la neteja a Tiana. Va tenir el morro de dir que ningú havia protestat. Això és mentida ja que recordo  moltes queixes ciutadanes en aquella època però la manifestació més clara del descontentament dels ciutadans va ser quan els van fer fora del govern a tots plegats al maig de 2011. Suposo que contents de la seva tasca no estaven.

Encertades paraules les que es van escoltar per part de membres de l’actual equip de govern. El Sr. Gost li va dir: “vostès van governar, van adquirir un deute que no van pagar, com a molts altres proveïdors” i el Sr. González “van deixar moltes deutes penjades”. I la Sra. Alcaldessa va tancar el debat dient que amb aquest compromís deixen finalment un Ajuntament econòmicament endreçat després del desastre que es van trobar.

Ara que s’apropen les eleccions, es sentiran molts cants entendridors. Però penso que tots hauríem de ser plenament conscients que Tiana va patir uns anys (2007-2011) de mala gestió, econòmica també, que ens van conduir a la vora del desastre. El govern d’Ester Pujol ha fet una tasca tenaç i eficaç en redreçar aquesta situació i ara Tiana, malgrat la crisi, està sanejada sense haver tancat ni un dels serveis socials i educatius que en el seu moment es van implantar. Quan sovint es critica per part d’alguns aquest govern, caldria per ser justos i objectius, parlar també de la qüestió econòmica, cosa que fins ara no he vist ni he escoltat.

ARA VA DE DEBÒ

Quan falta poc més de quatre mesos per les properes eleccions municipals, l’escenari està ple d’incerteses. Per exemple, hores d’ara encara no se sap si seran abans o després de les anomenades plebiscitàries. Evidentment que les dues dinàmiques s’influenciaran mútuament en un sentit difícil de preveure. I a Tiana les coses encara estan molt verdes: només CiU (un cop sacrificat un Nolis que ha frenat l’onada convergent al poble) i ERC tenen decidits els caps de llista. De la resta de partits molt poc es coneix-

Hi ha rumors de que GENT desapareixerà; si fos així, quedaria demostrat que aquest era un projecte personal del Sr. Muñoz (El Breu) que s’alimentava fonamentalment de la seva malvolença cap a mi. Evidentment la manca de ganes de treballar del Sr. Hernández, en el seu paper d’hereu quan el cap ens va enviar a pastar, pot haver estat un element clau d’aquesta situació. Ni PSC ni PP tenen hores d’ara cap de cartell oficialment anomenat. Tampoc queda clar si las CUP  es presentaran. De rumors n'hi ha de tota mena

Un fenomen nou d’aquestes properes eleccions és l’aparició de segles, quilometres i observatoris mai vistos per aquí. Ignoro si aquesta diversitat de fronts és conseqüència d’una rica expressió del teixit social tianenc o el resultat d’un activisme desaforat per part d’alguns pocs. En tot cas, benvingudes totes aquestes iniciatives, algunes d’elles en busca d’alcalde (o alcaldessa, suposo) fent servir dinàmiques que recorden molt a protocols aliens. En tot cas m’agrada que finalment hi hagi qui estigui disposat en comptabilitzar en forma de vots el grau d’adhesió dels ciutadans a causes que fa una pila d’anys que s’arrosseguen i que mai han estat exposades a la voluntat del poble. De quallar aquest moviment es podran aclarir moltes coses el proper 24 de maig.

La vida política tianenca viurà uns mesos intensos, fins arribar a omplir les cadires de la taula de plens. Em comprometo, com tafaner que soc,  a reflectir-ho en aquest bloc que de moment només ha estat una pinzellada per a despertar-

I bon any 2015 a tothom!

A POC MÉS DE SIS MESOS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS

Fem un repàs de com està la situació a base d’informació que he anat traient d’aquí i d’allà.

ELS CINC DE SEMPRE

• PARTIT POPULAR (PP). Sembla ser que aquesta vegada en Manolo Gonzalo deixarà definitivament la política. En Manolo ha contribuït com pocs a que Tiana tirés endavant i estic convençut que ho ha fet al marge de les sigles partidàries. Aquests darrers anys, amb l’onada independentista, ha hagut de tragar molts gripaus però ell no s’ha apartat un mil·límetre de la seva línia. Alguns el trobarem a faltar,
• ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC). ERC té a Tiana una nova direcció i sembla que no és fàcil que Jordi Gost el deixin repetir com a cap de llista. Ara que els vents bufen a favor, la cadira de cap de llista d’ERC estarà disputada; què diferent de quant en Pina i el Siset van començar al 1991 pràcticament sols. Penso que en Jordi ha fet una bona tasca aquests 8 anys, que és una persona hàbil en el debat polític i que un cop més es malbarata una bona opció.
• GENT PEL PROGRÉS DE TIANA (IC-GPT). En Joan Pau Hernández es va quedar al davant de la nau quan el Sr. Muñoz (El Breu) ens va enviar a tots els tianencs a prendre pel sac (amb allò de “bon vent”) i se’n va anar amb la cua entre les cames. Amb Joan Pau al davant del grup IC-GPT ha perdut pistonada, s’han acabat les seves accions ”espectaculars” i pràcticament no se’l ha vist a cap acte públic. Això prova que la demagògia té un límit i que sovint l’èxit té un autor. Encara que ningú no ha mogut fitxa, el més probable és que no repeteixi com a cap de llista.
• CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU). L’actual “líder” del grup ja ha anunciat que no repetirà com a cap de llista. El Sr. Nolis serà per sempre més com el bolero “Lo que pudo ser” i que mai ha sigut.  Quedarà a la petita història com aquell candidat que en plena efervescència de CiU al 2011 no va aconseguir l’alcaldia de Tiana. Un poble que de fora es podia qualificar com a convergent, portarà aviat 20 anys sense un alcalde de la seva corda. El cas Nolis mereix ser estudiat com exemple de la importància de la persona a la política local.
• PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC). Encara ningú ha mogut fitxa, però el més segur és que l’actual alcaldessa repeteixi com a cap de llista. Ester Pujol ha fet una bona tasca en un moment difícil i complicat de la vida municipal; la crisi ha estat especialment dura a Tiana com a conseqüència de la pèssima gestió econòmica del govern del Sr. Muñoz, sota l’acció directa del Sr. Nolis i la Sra. Rué (potser la nova candidata de CiU) i la mirada benvolent d’una intervenció de la corda de l’alcalde, que va situar a l’ajuntament al fil de la suspensió de pagaments. Encara és aviat per fer un balanç de l’acció de govern de l’actual alcaldessa però la lògica ens situa a l’escenari de la continuïtat.

Si s’acompleixen aquestes previsions, es podrem trobar a la situació força insòlita que dels cinc candidats de les llistes tradicionals, només una (la del PSC) repeteixi.

NOVES APARICIONS A L’ESCENARI

Des de fa uns anys, a les eleccions municipals s’hi  presenten noves llistes, amb un èxit més aviat pobre:

• CIUTADANS a l’any 2007 es van presentar i probablement van ser causa directa de pèrdua del regidor del PP. Des de llavor mai més s’ha sabut res d’ells.
• SI es va presentar a l’any 2011, van estar molt a prop d’entrar a l’Ajuntament arrabassant els tercer regidor a IC-GPT. El seu cap de llista va assistir als primers plens, es va comprometre a donar continuïtat a la llista i la realitat és que han desaparegut del tot de la vida política local.

I què podem esperar pel les eleccions de 2015?. Jo diria:

• CUP: sembla que es presentaran a les properes eleccions, molt probablement amb un cap de llista que és antic dirigent del PSC.
• Alguna plataforma (actual o futura) pot ser que es decideixi finalment a intervenir en la vida política de Tiana. Per això fa falta decisió i estar disposats a abandonar la comoditat de l’oposició sense identificació política a fer propostes engrescadores. No tothom té el temps i les ganes per aquesta tasca

Aquesta es la diagnosi de l’escenari polític tianenc a data d’avui, que pot patir fortes sotragades per causes judicials, del debat sobiranista, de l’avançament d’altres eleccions, etc. Com a tafaner de la vida política del poble, recolliré en aquest bloc tot el que vagi pasant...

QUI ÉS EL RESPONSABLE DE COM ES LA TIANA ACTUAL

L’anomenat “debat urbanístic” a Tiana el va posar de moda, amb tanta habilitat com demagògia, el sr. Muñoz (El Breu) a principis del Segle XXI. No va dubtar en cap moment a barrejar veritats amb mentides (o mitges veritats) i endegar tota mena de mobilitzacions pintoresques (com les estaques, la irrupció a la Plaça de la Vila en mig de truites i sardanes o la mega-pancarta al Mas Blanc) que fins llavors mai s’havien vist. Aquesta estratègia penso que li va donar rendiments a la curta però a la llarga se li va veure el llautó i estic convençut que la seva brevetat té molt a veure amb la manca de sintonia entre el que deia des de l’oposició i el que va fer des del govern. Això és història...

Ara sembla que hi ha indicis de que de nou es ressuscita el tema amb invocacions a la identitat del poble i d’allò que tenim i d’allò que volem. Benvingut sigui aquest debat i tant de bo alguna vegada es pogués fer amb serietat i serenor, amb dades i responsabilitat, tenint en compte a més que pràcticament totes les cartes de l‘urbanisme a Tiana ja estan jugades encara que cal estar molt amatents a una futura modificació del Pla General Metropolità.

En aquesta entrada al bloc vull aportar algunes dades objectives i fàcilment demostrables (pel qui vulgui conèixer la veritat) que poden ser d’utilitat en aquest debat. Totes elles són òbvies però es bo recordar-les.

Qui són els responsables de la Tiana actual, tal com és a començaments del Segle XXI?

• En primer lloc, el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 que va determinar la vocació territorial de Tiana amb decisions com la manca de terrenys industrials (ni un pam) i la capacitat residencial. No obstant això, s’ha de reconèixer que el PGM millorava els instruments urbanístics anteriors i que a més s’ha desenvolupat a la baixa al llarg d’aquests 40 anys, amb menys edificació realitzada que la prevista. Malgrat tot, Tiana ha tingut un creixement força sostenible, amb els nous desenvolupaments enganxats al nucli antic i ben comunicats. Només cal anar a visitar a altres pobles del Maresme, amb un munt d’urbanitzacions que s’enfilen per la muntanya.
• En segon lloc, els governs de Tiana que van aprovar tots els plans parcials amb més pes a la transformació del poble (Les Costes, Els Vessants, Carmelità, Can Gaietà, Camí Mig d’Alella, etc). Tots aquests plans van ser aprovats abans de 1995.
• En tercer lloc, cosa que sovint s’oblida, les famílies de Tiana de tota la vida (en número molt reduït), propietàries dels terrenys que, evidentment van preferir obtenir uns rendiments econòmics de l’urbanisme que seguir conreant la terra. Per tant, ser un tianenc amb molts segles d’història no garanteix cap mena de voluntat de conservar la identitat del poble. També podem afegir en aquest capítols als descendents de propietaris de grans cases senyorials (per exemple, a les avingudes 11 de Setembre o Albéniz) que van optar per vendre les propietats i construir-hi els pisos que permetia el PGM dins del nucli urbà consolidat. Es pot protestar de que ara hi hagi pisos on abans hi havia jardins o camps, però si els propietaris haguessin resistit la temptació tot seguiria com al Segle XIX. O no?

Finalment, vull fer un comentari sobre una tipologia de demagògia que sovint planeja en aquest debat. Hi ha qui es queixa de la transformació del poble i a la vegada és una persona que hi ha vingut a viure fa relativament poc temps. Em pregunto, encara que potser prendré mal, sense el creixement de Tiana com aquests nous tianencs haguessin trobat cabuda al poble?. Dit d’una altre manera, sense els pisos i las cases que s’han construït a partir dels 80 i que sovint es critiquen, com s’hagués passat de 3.000 a més de 7.000 habitants?. La major part d’aquests nous habitants som uns defensors de la identitat del poble, però com ho podríem ser sense casa per viure-hi?

Cal ser congruents en les nostres posicions intel·lectuals: això de protestar del creixement i formar-ne part és com queixar-se de que algú talli un arbre i a casa teva n’hagis tallat més d’un.