EL MAGO POP I EL MESTRETITES

 

La trobada dels "pájarus" de Tiana del mes de juliol va ser feixuga: per la calor que feia a la sala del Ple. Algunes regidores amb ventall però d'homes cap; caldria potser incloure dins del Pla d'Igualtat que el no ús dels ventalls a la sala de plens sigui sexista? I també per la quantitat punts que es van tractar (una vintena més o menys). Evidentment, aquest tafaner no està en condicions de fer un resum objectiu de tot plegat, raó per la qual només faré dues pinzellades, oblidant tots els convenis o modificacions de crèdit que van omplir l'ordre del dia.

Vet aquí que el cucut (que només es representa a sí mateix) ahir es fa sentir gracioset i diverses vegades li va endossar al pardal-Alcalde que era com el "mago Pop" (que és un gran artista). La veritat és que em costa veure l'analogia i tampoc el pájaru es va explicar massa bé, però ho va repetir unes quantes vegades, pel que segur que és que jo soc més aviat curtet. També cal manifestar que el cucut va de mestretites, que segons el diccionari de la llengua catalana, significa "persona que presum de saber molt". Va donar lliçons d'expedients administratius, de modificacions de crèdit, de seguretat ciutadana, de conreu de la vinya, de subvencions esportives... Suposo que és una tàctica inicial per poder dir "aquí estic jo i el que us heu perdut". Ja veurem fins on li arriba l'esma.

De totes maneres, el punt més important que va unir a tota l'oposicióen contra va ser la contractació "manu alcaldi" d'un coordinador de govern per un sou brut de 42.000 euros anuals (més SS). Aquí sí que potser el pardal-alcalde ha fet de Mago Pop, ja que s'ha tret de la màniga un càrrec el que mai s'havia parlat, ni al programa ni a la campanya electoral. Coordinar 8 regidors d'un mateix partit (o agrupació d'electors) sembla d'entrada fàcil i a l'abast d'un alcalde, més en un poble petit. D'altra banda, si es vol garantir el futur de l'Ajuntament per organitzar-lo com cal, sembla més feina d'algú dins de l'estructura funcionarial que d'un càrrec temporal.

Aquest tafaner de l'ornitologia de Tiana no avançarà més diagnosis sobre l'etologia del pardals ara que ho dominen tot a plaer. Crec que no s'ha començat amb bon peu, sense entrar a valorar la persona escollida (que hi ha molt a dir) però em quedaré a l'aguait, en el meu punt d'observació degudament emmascarat, amb els prismàtics a prop, veient com va tot i prenent notes (una mena de Rodriguez de la Fuente, en petitó)

De moment és que segons sembla tenim Mago Pop i mestretites.

NOTES ORNITOLÒGIQUES TIANENQUES: EL CUCUT

Aquest humil ornitòleg, després de seguir atentament la trobada del mes de juliol dels “pájarus” de Tiana i d’haver estudiat una vegada i una altra,  la cinta amb el que va passar, ha arribat a una interessant conclusió: l’oreneta que va sortir del niu i que ara vola sola, és en realitat un cucut (Cuculus canorus). Haurem de seguir estudiant el seu comportament i etologia  donat que es un cas molt interessant.

El cucut és un ocell que arriba als Països Catalans a primavera, com així ha estat. No és el primer cop que el cucut apareix al Ple dels “pájarus” de Tiana; en realitat la passada legislatura també va haver-hi un cucut, però era femella i el d’ara, pel que sembla, és mascle.

És característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els nius d'altres espècies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l'abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, és un ocell a la vegada paràsit i trànsfuga.

És a dir, el cucut és un paràsit. Aprofita el niu, la calor, l’escalf i l’aliment d’una altra espècie per la seva incubació; va creixent  i quan fa eclosió, el petit cucut comença a llençar daltabaix del niu tots i cadascun dels ous o dels altres pollets que l'envolten. Aquest comportament es va poder veure a la reunió de dimarts passat, quan el cucut paràsit va blasmar en contra dels que havien estat els seus companys de niu, que és una manera simbòlica de voler fer fora als altres.  Fins i tot va criticar a l’historiador Emili Muñoz, amic d’aquest ornitòleg, per haver anat a signar llibres un Sant Jordi a un espai cultural dels pardals. Em sap molt greu.

El cucut és una mica rabiós i malgrat ser ell el paràsit d’altres ocells (en aquest cas, de les orenetes) té una marcada tendència a fer-se passar per víctima. Al món dels humans seria com aquells botxins que davant del jutge, afirmen que han estat ells les víctimes. En aquest cas, l’ornitòleg va poder observar que malgrat que el transfuguisme al món de l’ornitologia té una definició molt clara (és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d'un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat), el cucut es resisteix a admetre la seva condició i té un comportament característic: acusa els que l’han criat que tots el que han fet és trànsfuga, des d’expressar-se lliurement fins a signar llibres per Sant Jordi.

No em negareu que el “pájaru” que tenim a Tiana té unes característiques molt singulars. El seguirem estudiant d’una manera absolutament científica i equilibrada.

EL QUE ERA CAP DE LES ORENETES HA ABANDONAT EL NIU

 Les orenetes són uns “pájarus” migratoris, que tan aviat estan aquí com allà.  A la passada legislatura, les dues orenetes (sempre juntes) van començar no anant amb ningú, després es van ajuntar  amb la gavina riallera i finalment van acabar fent als pardals els “caps” de tots els “pájarus” de Tiana. Això si, fos com fos i amb qui fos, havien de fer de vice-orenetaprincipal, que en el món de l’ornitologia ve a ser equivalent al de tinent d’alcalde d’un Ajuntament.

La que fins ara era l’oreneta principal (vinguda de contrades properes) estava ben instal.lada al niu sociata. Malgrat que quan les orenetes es queixen solen dir que han viscut malament els darrers tres anys, el cap de les orenetes va estar ben alimentat on la brisa bufa de mar a muntanya  (malgrat que les brises també van al revés), se’l va fer representant a la reunió dels ocells metropolitans, no sense dificultat va ser escollit per encapçalar de nou a les orenetes a la darrera contesa electoral, se li van donar recursos fins i tot per una fotografia immensa (la més gran oreneta de totes les orenetes que es fan i es desfan) entre els ametllers de la corba, les altres orenetes li penjaven cartells i li repartien un programa que protegia, estimava i feia avançar. I van ser els vots (que segons l’oreneta comissària, la meitat eren personals del cap de les orenetes a l’Ajuntament i l’altra meitat sociates, afirmació que ni el Tezanos tindria bemolls de fer) insuficients, qui van decidir que de nou a la reunió dels “pájarus” de Tiana només hi hagués 2 orenetes, quan els pardals van arribar a 8.

Hi ha qui diu que el cap de les orenetes va dir que plegava si només treia dues orenetes i ell diu que va dir que s’ho pensaria això de plegar si repetia resultat (de nou, el pitjor en 44 anys d’orenetes). Sigui com sigui, ningú li va demanar que plegués confiant en la seva honorabilitat i es veu que volia ser un altre cop el que piés (fes piu-piu) als plens dels “pájarus” de Tiana, fins i tot es diu que volia ser “pájaru en cap” de l’escadussera oposició de Tiana. Però pel que sembla les orenetes tenen un reglament, que si va servir perquè fos de nou cap de llista ara li impedeix ser portaveu-piador del grup municipal de les orenetes. Aplíquese el reglamento, que es deia!

El fet és que el que era cap de les orenetes s’ha emprenyat, ha abandonat pel que sembla el niu sociata i s’ha instal.lat com no adscrit a cap grup de “pájarus”. Aquest ornitòleg (astorat, aborronat, esgarrifat, estamordit, estordit, esmaperdut i amb la sang gelada) és incapaç d’interpretar aquests esdeveniments a la vegada que es veu amb l’obligació de trobar un nou grup zoològic al que inscriure al que no ha signat  com a oreneta.

Seguiré.... però  cal reconèixer que comença forta aquesta nova legislatura.

ELS "PÁJARUS" DE TIANA JA NO SON EL QUE EREN

 

Aquest blog ha estat callat durant més de  13 mesos,  però ja és arribada l’hora de dir la meva, en la  condició de tafaner de la vida pública de Tiana. El silenci, autoimposat, era per evitar que si les coses no anaven prou bé a les eleccions municipals darreres, alguna persona tingués la mala intenció de fer-me responsable de qualsevol petit ensurt que patissin els del meu grup. Donat que no s’ha produït cap petit ensurt sinó un terrabastall de les dimensions d’un tsunami, quedo alliberat de qualsevol responsabilitat  i segueixo el que sempre havia fet.

Ara bé, donat que darrerament el blog tenia un caire zoològic vull comentar el resultat de les eleccions del diumenge passat en termes de “pájarus”. La gàbia ha quedat molt revoltada. D’entrada, els pardals l’han organitzat: resulta que ja no en són cinc sinó vuit!. És un  creixement històric i espectacular , com mai havia ocorregut a Tiana; a banda de felicitar-los, els hi demano seny. Ara ve el moment de la veritat i no n’hi ha prou de cantar i fer festes dins de la gàbia. Caldrà governar, a més en solitari, i això no és fàcil i l’actitud del cap dels pardals serà qui marqui el terreny. Hi ha “pájarus”  que estan molt per damunt de la mitja.

En un ecosistema, sempre que una espècie ocupa més espai vital, altres el veuen reduït. Els regidors, com els recursos, no són infinits, i tot el que un es menja l’altra es queda amb fam. El cas més dramàtic és l’antic grup de la gavina riallera, que han passat de quatre exemplars a només un i nouvingut. Mai s’havia vist al poble una manera tan espectacular i ràpida de dilapidar la confiança dels electors, ja que les gavines han passat de 1058 vots a 299. Caram, això sí és perdre força! Sens dubte la manera de fer de la gavina riallera a l’alcaldia de Tiana ha condicionat el resultat d’aquestes eleccions.

També em sap greu per la perica, que ara és una perica solitària. La política és dura, molt dura: és evident que no n’hi ha prou en treballar bé per tenir un nou resultat. A mi em cau simpàtica i per això no puc ser objectiu. A veure què fa a partir d’ara perquè tots els ocellots hauran de fer una bona oposició si volen esgarrapar alguna cosa als pardalets, dominants.

I  vet aquí que ha aparegut un nou “pajaru”, que hi havia estat fa temps a la gàbia. El seu grup és una mica màgic: ara hi soc, ara no hi soc. Passar de zero a 1 si és ressistir un tsunami!. <<<<<<<<<L’anomenaré com a cardenal: res a veure amb l’esglèsia, només que el cardenal és un ocell que menja raïm de la parra! Pesqueu?

I finalment els meus, les orenetes.  Els tsunamis, pel que es diu, afecten molt a l’avifauna. Han quedat com estaven, amb només dos “pájarus” a la gàbia eperò un dels exemplars ja no és el que hi havia i l’altra diria que porta plom sota l’ala. Veurem com evoluciona la seva etologia a partir d’ara. Això de primer amb ningú, després amb la gavina riallera i més tard amb els pardals potser ha estat una mica complex, si no s’explica bé pels ornitòlegs que són els que acaben votant. Val a dir que encara no tinc nom pel nou “pàjaru” d’aquest grup, però sí que us avanço que sap volar.

 Sóc com en MacArthur: vaig dir que ornaria i ho he fet. Els “pàjarus” de Tiana s’han revoltat de valent. Uns han guanyat molt i altres han perdut molt perquè perdre o guanyar és sempre en relació amb les expectatives que et marques, que hi ha qui les fa públiques. Aquest cronista ha fet només un escrit d’urgència i dies vinents  faré un informe més complet. Però el resum, en quant a variació de regidors en relació amb 2019, és:

·        Pardals: +3

·        Gavines: -3

·        Orenetes: 0

·        Perica: -1

·        Cardenal: +1

És evident que el cardenal és l’únic pajaru  que ha ressistit al tsunami del pardals.

ELS PÁJARUS DE TIANA S’HAN REVOLTAT!

 Ahir els pájarus de Tiana van fer una reunió, tan important que en lloc de fer-la a la sala de plens van necessitar tota la sala Albèniz (la que tenia que ser un cinema i que va ser el principi de l’enrenou, plena de gom a gom). Pel que em vaig assabentar, es veu que els pájarus de l’oposició (els pardals, les orenetes i la perica) es van posar d’acord i segons les lleis de l’ornitologia, han fet fora del seu niu presidencial a la gavina riallera. És un fet històric ja que és el primer cop  des de que el dictador va estirar (amb retard) la pota que foten fora algú del tro presidencial a Tiana.

Per cert van venir molts pájarus republicans de fora del poble, i de totes les edats,  a fer costat a la gavina riallera en el seu comiat. Un homenatge de signe estrambòtic ja que potser si en lloc d’assistir  a l’acte final haguessin vigilat el seu comportament durant aquests tres anys, d’altra manera anirien les coses. Però jo em limito a descriure els fets i no a fer futurisme.

Tot escoltant el discurs final de la gavina riallera, em va assaltar un pregunta: hi ha dues gavines rialleres al poble? . La d’ahir, amb un to pausat, va fer un autobombo de tot el que ha fet (apropiant-se sense pietat de la feina d’altres regidors, com per exemple la de les orenetes en els seus dos anys de convivència) i tot en obediència als seus intensos valors republicans. Coi, em vaig dir, aquesta no sembla la gavina que s’imposava als plens, no lliurava informació, acusava sense fonament a una veïna del tomàquet assassí, manipulava els processos de participació escridassava a treballadors municipals contractava amigues etc... Tancant els ulls, em deia: “aquesta gavina m’agradaria com alcaldessa”. I després els obria, i deia: “òndia, no, si és ella!”

Per cert, la gavina riallera “la brevíssima”  va llençar una pregunta que ningú li va respondre. Va preguntar “que per què els socialistes ara pactàvem amb Junts per Tiana i no ho vàrem Fer al 2019?”. Servidor de tots vostès, que he estat al cas, li diré el motiu. Miri: al 2019 els socialistes vàrem donar suport a ERC (i les nostres vots van ser decisius perquè fos alcaldessa) pensant que podríem treballar com havíem fet durant 15 anys en els governs de Vallespinós i Pujol, però malauradament no ha estat possible perquè la gavina riallera té, per a mi,  unes maneres molt diferents a les de Navarro, Ayra, Soler, Gost i Fabra i lamentablement no ha estat possible treballar junts. A més, fa cinc mesos que els socialistes havien sortit del govern i ni la gavina riallera ni cap del seu grup, ha fet el més mínim apropament per a refer la situació. Ni tan sols quan em vaig reunir amb ella, el mateix dia que els socialistes decidíem si fèiem la moció de censura, va proposar res malgrat li vaig preguntar al menys cinc cops què volia de nosaltres. Jo crec que la prepotència (un valor poc republicà)  l’ha foragitat del niu. I els socialistes, representats ara per ara per les orenetes, hem donat suport als pardals de Junts per Tiana per responsabilitat envers als tianencs i tianenques. Així de clar i de català.

Doncs bé, ara el nou alcalde és Isaac Salvatierra, el cap dels pardals. S’ho mereix per dues raons fonamentals: va ser qui va guanyar les eleccions i l’anterior alcaldessa estava impossibilitada de refer la majoria que havia tingut. Ara s’obra un període d’il·lusions i esperances i ha de ser capaç de complir tots els seus compromisos, que ha anat teixint des de l’experiència de set anys de regidor. No ha de ser la seva màxima preocupació, però que tingui clar que aquest tafaner i cronista de la vida política de Tiana el seguirà de d’aquest bloc. Mentre, moltes felicitats Isaac! Alguns hem/han treballant de valent.

A QUIN CAP CAP FER UN CAP A POMPEU I FABRA

 

Per qui no em segueix habitualment, aquest blog va estar dedicat durant  molts anys a parlar de política. Em van renyar i ara es un blog d’ornitologia, que parla dels ocells i dels “pájarus” de Tiana. Ornitologia zoològica i descriptiva.

Vet aquí que la gavina riallera )Marta Martorell) és treu de la mànega oferir un terreny al carrer Pompeu i Fabra (ara per ara, aparcament) per a la construcció d’un nou CAP, i ho anuncia a “bombo i plateret”.  Ho fa al marge de qualsevol negociació, ni amb la resta de “pájarus” del Ple ni amb els veïns. Un dels “pájarus” (del que no puc ni vull parlar) entra en crisi de banyes i diu “jo ja ho vaig dir abans!”, per suposat sense preguntar a la seva bandada ni tampoc als ciutadans. Ja son ganes de que  t’enganxin!

En aquest tema del CAP cal diferenciar dues coses: la primera, la construcció d’un CAP a Tiana i l’altre ben diferent,t on es situa. En relació a la necessitat de millorar els serveis d’assistència sanitària, em consta que el primer moviment que es va fer en aquest sentit, amb una diputada del Parlament, ben segur que no correspon a cap dels “pájarus” citats fins ara. Però clar, ara hi ha qui corre a penjar-se les medalles.

On rau l’error? L’error és començar la casa per la teulada, i que els “pájarus” decideixin un espai concret per a posar un equipament sense la mínima participació dels veïns, ni els més directament afectats ni el conjunt dels tianencs i tianenques. 

Cal fer una petita història d’aquest terreny del carrer Pompeu Fabra, que fa molts anys estava destinat a la construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil.   Posteriorment, es va ordenar com aparcament donada la dificultat d’espai que hi ha en aquesta zona de poble; i també, va ser gràcies a Emili Eced, llavors Regidor d’Obres Públiques (pels voltants de 2007) que es va asfaltar per a dignificar l’espai i millorar la seva funcionalitat.

Per tant, cal deslligar la necessitat de construir un CAP del fet de fer-ho precisament a l’espai de Pompeu i Fabra. I tot decidit per inspiració divina, sense cap mena de participació dels veïns. I damunt, la parella de la gavina riallera fent un tweet fent burla dels veïns. Part dels veïns ja han mostrat el seu descontentament al Ple d’ahir, sobretot per la pèrdua d’un espai especialment necessari per aparcament. Entenc que caldria en primer lloc analitzar les possibles alternatives existents de terrenys municipals per poder construir un nou CAP, on no només es consideri l’espai per l’assistència sanitària sinó també per l’accés d’ambulàncies o per l’aparcament d’usuaris. Tenim un bon exemple al CAP de Montgat, on a vegades trobar aparcament és una veritable odissea.

És a dir, un cop més el Govern de la gavina riallera  deixa anar una cabòria, sense cap mena de consens, i un cop la pressió del poble (dels votants, en definitiva)  li fa veure l’error, recula i tira enrere. Uns quants exemples avalen que aquest és el seu comportament normal: recordeu el tema de l’eixamplament de les voreres a Isaac Albèniz,  del canvi d’usos de Can Riera o de convertir la Sala Albèniz en un cinema.  Per tant, penso que els veïns han d’estar prou tranquils però a la vegada ben amatents. I recordar que l’any vinent hi hauran eleccions municipals.

Ahir, al Ple, la gavina riallera ja va fer veure que tot era molt preliminar i que no hi havia res decidit, declaració que no es correspon amb el que deia a la web municipal. Clar, a les preguntes del Ple es tractava d’aturar als veïns; a la web, treure pit.

Les coses no es fan així. Pel bé de tots, cal rectificar i parlar. I en tot cas aquesta mena de focs d’artifici només portaran a retardar poder disposar del tan necessari CAP. A quin cap cap d’actuar d’aquesta manera prepotent?

UN PLE DE GENER PER A OBLIDAR I 6 PUNTS PEL CANVI

 

La primera reunió plenària dels ocells i pájarus de Tiana de l’any 2022 em va deixar, personalment,  molt mal gust de boca.  La gavina riallera (en presència d’una tercera secretària en pocs mesos) es va mostrar autoritària, tallant, fent servir tripijocs reglamentaris per evitar el debat i, sobretot, perdre mocions degut a la seva debilitat numèrica. Pel que jo sé, la retirada d’un punt de l’ordre del dia ha de ser prèvia al debat i no just abans de la votació, quan ja sabia que perdia.  Aquí els pardals, les orenetes i la perica van ser poc espavilats al mostrar el seu posicionament abans de votar. Si ho segueixen fent així, les gavines i gavians no perdran mai ja que un cop siguin conscients de la patacada, retiraran el punt.

També es van produir anècdotes, com la de suspendre el Ple per culpa de la bufeta revolucionada d’un pájaru. Abans, si un regidor tenia alguna urgència, demanava permís per absentar-se un moment; em sembla més correcte, més enllà del reglament, que aturar un Ple solemne, per anar al lavabo. També és curiós que la gavina riallera per escridassar al cap dels pardals ho fes a la vegada amb el portaveu del seus gavians  (el de la bufeta) i gavines dient “no sé què els hi passa avui. Soc jo que condueixo el Ple. Soc jo la que presideixo. Soc jo la que mano. Soc jo...soc jo...”. El  bramar característic  de la gavina presidenta és “soc jo, soc jo, soc jo”.

Molts temes importants van quedar sense aclarir com què ha passat amb el sou de la garsa trànsfuga (al que va renunciar públicament), per què ha dimitit un secretari que ha durant molts pocs mesos , l’abast per ara secret d’un informe que va redactar abans de deixar el càrrec, quina és la situació de la Residència en relació al rescat de la concessió, per què hi ha una amiga de la gavina riallera, sense cap contracte, manant a treballadors municipals en temes de comunicació, etc.

El govern de pájarus i ocells és poc transparent i em temo que amaga moltes coses greus que tard o d’hora es destaparan. És una situació que considero insostenible, com també reconeix un altre ex-alcalde de Tiana; Emili Muñoz ha escrit en el seu Facbook: “el desgavell ha augmentat en dos anys, i ara amb només 4 regidors d’ERC al govern i 9 a l’oposició de JuntsTiana, PSC i JxC, ha esdevingut el caos: gestió errònia, Secretari dimitit per desacord amb un govern destraler, treballadors desorientats…El govern municipal és missing, amb la connivència de tots els altres que no el fan fora”.

Com refer aquesta situació erràtica?. Avui mateix, el cap dels pardals ha fet un tuit que interpreto com una proposta al grup d’orenetes (que ara per ara, són qui tenen en la seva ma la responsabilitat de superar la situació insostenible que viu l’ajuntament de Tiana). El sis punts diuen:

1. Acabar amb el caos a la Residència Municipal.
2. Pressupostos 2022 per afrontar la recuperació.
3. Més mitjans per a la Policia Local.
4. Recuperar la confiança entre els treballadors municipals i els càrrecs polítics i impulsar una altra manera de relacionar-se amb la ciutadania.
5. Deixar de judicialitzar la política local.
6. Reprendre l’agenda verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Aquests punts identifiquen els principals problemes del govern del poble i tenen música a un possible acord de governabilitat. Més enllà de qualsevol posicionament personal, i pel bé dels tianencs i tianenques, penso que és obligació de tots reflexionar-ho i parlar-ne. Enterrar el cap a terra quan hi ha problemes (que ho fan els estruços però no altres ocells) no sembla la millor opció davant de la que està caient...