1-O A TIANA

He deixat passar un dies abans de comentar els resultats del 1-O a Tiana per mirar de tenir perspectiva encara que tot va tan de pressa que les notícies caduquen aviat. El dia 1 d’octubre, tal com va dir la alcaldessa al ple de la protesta, va poder votar amb tranquil·litat tothom que va voler i a més es va fer en un local de propietat municipal. Això va ser possible gràcies a l’esforç d’un grup de ciutadans que van treballar de valent, tal com han explicat posteriorment potser amb una mica massa d’èpica...

Anem a comentar el resultats. En quant a participació, a Tiana van votar (segons els resultats “oficials”) una mica més de la meitat del “cens” (51,29%), Aquesta baixa participació alguns l’han atribuït al fet de que l’alcaldessa no va deixar els locals habituals. Bé, si es té en compte que a dos poblacions properes com són Montgat i Badalona on les alcaldesses si van deixar els locals de sempre, la participació respectiva va ser de 52,48 i 35,31. Per tant, votar o no als locals de sempre no sembla ser un factor decisiu per la participació.

També hi ha qui diu que donades les llargues cues a Tiana “molts” van anar a votar a altres municipis. És possible però mai ho sabrem; en tont cas si la compatibilitat no es pot fer ben feta és evident que la culpa és de qui va declarar el cens universal.

En quan el suport a la independència, 3151 tianencs i tianenques van votar que sí, el que representa exactament el 47,9%. Ja és la quarta vegada que comptem el mateix (referèndum poble a poble, 9N, plebiscitàries i 1-O) i els resultats no es mouen significativament del mateix lloc: com a molt la meitat dels tianencs i tianenques estan decididament a favor de la independència. Es poden donar totes les raons que es vulgui, tant en positiu com en negatiu d’aquest fet, però els números són tossuts i el que no son comptes són contes. Tots hauríem de reflexionar i procurar no parlar en plural (“el poble vol”....)quan la realitat és com a mínim dual.

He intentat fer una reflexió objectiva dels números del dia 1-O, amb màxim respecte tant els que van treballar per fer possible la participació como tots aquells ciutadans que van anar a votar, reflexió que fins ara no he vist escrita en lloc. Algunes reaccions d’aquests dies no s’ajusten a la realitat dels fets i cóm tot plegat ha afectat a la política municipal de pactes sembla com a mínim exagerat ja que s’ha pogut votar i el resultat ha estat el que ha estat.

Ens esperen altres jornades que seran apassionants; procuraré dir la meva... Hi tinc dret, oi?

EN SALVATIERRA VOL QUE L’ALCALDESSA FACI UN “BALDUINO”!

Per començar, una mica d’història recent. El Rei Balduino (en castellà) de Bèlgica, molt catòlic, a l’abril de 1990 va al·legar uns dies d’incapacitat transitòria per no haver de sancionar la llei de l’avortament; es va crear una regència temporal i un cop aprovada la llei, va recuperar el regnat. En Salvatierra va proposar que l’alcaldessa fes això si no es veia en cor de cedir els locals municipals pel “referèndum” del dia 1, suposo que inspirat en les demencials declaracions del President de la ACM i alcalde de Premià. Fins i tot, en Salvatierra es va oferir a acceptar ell mateix l’alcaldia transitòria. Com deia en Tarradellas, en política es pot fer de tot menys el ridícul i en aquest cas és manifest que el cap de Junts desconeix les lleis bàsiques ja que un alcalde només pot delegar l’alcaldia en un tinent d’alcalde i pel que jo sé, ell encara no ho és. En Salvatierra volia que l’alcaldessa fes un Balduino que hagués estat una sortida covard al sidral en el que estem. Tot plegat, foc d’encenalls

El Ple de dimarts passat va ser mogut, amb molta gent a la sala de plens i també a la plaça. Aquest interès puntual per la política municipal està molt bé, encara que van ser convocats anònimament per no se sap qui. Es tractava de fer pressió davant la moció conjunta de la resta de partits (excepte PP) pel tema de la cessió dels locals; la moció es va presentar de forma coral; molt bonic excepte el paper que van deixar a ERC de només llegir les firmes. Potser una mica més de preparació hagués estat bé. Les intervencions primer de la Núria Blasco i després de l’Alcaldessa van ser fermes i segurament gens còmodes en el seu paper de defensar la institució i als treballadors. Abans s’havien escoltat enceses defenses de la independència, que en alguns casos considero totalment sinceres fetes per partits que sempre han dit el mateix mentre que en altres les veig absolutament oportunistes i poc creïbles. Aquest és el cas de CiU (o com es diguin ara): tots ens coneixem a Tiana i tots recordem el seu passat autonomista de “peix al cova”. És només un apunt ja que tothom (fins i tot Sant Pau) pot veure la llum en un moment donat,,,

Personalment penso que el comportament de la majoria d’assistents i oients, aplaudint en segons quins casos i xiulen i escridassant en altres, va ser molt poc democràtic. Demanar a crits votar quan l’Alcaldessa va insistir en que a Tiana es podrà votar (encara que això, en darrer terme, és evident que no dependrà de l’Ajuntament de Tiana), demanar la seva dimissió sense cap altre argumentació i a la vegada interrompre les intervencions del PP i PSC em sembla poc respectuós. Però en aquest drama cadascú escull el paper que vol i té tota la llibertat per fer-ho (com jo de dir el que penso).

La política a Tiana està agitada. No crec que passi res important d’aquí al dia 1 d’octubre, encara que tot apunta que per fi els militants tindran veu. Sobre la taula, l’abandonament de l’equip de govern per part d’ERC i l’amenaça d’una moció de censura qüestions que la lògica recomanaria congelar fins passat el dia 1 i veure com acaba tot. Aquest tafaner, i fins ho conegui, ho anirà comentant per aquí.

Per cert, també parlaré de la nova plaça de la República Catalana...

ELS SOCIALISTES DE TIANA NO HEM ENGANYAT

Els socialistes de Tiana no hem enganyat a ningú. A les passades eleccions municipals de 2015 va passar un fet molt greu, poc valorat: l’ANC local,  amb el Sr, Millan al front, va fer subscriure a tots els partits una mena de compromís amb el procés. Si repasseu les notícies d’aquells dies, aquesta maniobra va suposar identificar “partits catalans” i “partits no catalans” davant d’unes imminents eleccions, fet per a mi molt greu i que a més no responia a la realitat. Doncs bé, malgrat això el PSC va ser el partit més votat i amb diferència suficient. Com s’hauria d’interpretar aquet fet?. Només hi ha dues possibilitats: o bé que a Tiana, davant de la llibertat del vot,  els ciutadans pensen de manera força diferent a com alguns volen fer creure o bé que la gent és conscient de que una cosa és la governabilitat local i altre, ben diferent, el sidral que tenim muntat a tot el pais. Per tant, el PSC no va enganyar i els tianencs varen votar sabent que els socialistes no estàvem pels postulats de l’ANC.

Després es va produir un pacte de govern amb ERC, del que no puc parlar ja que en cap moment vaig estar en la negociació ni  ningú m’ha informat en posterioritat. Desconec els termes del pacte i si hi ha un compromís explícit de donar suport a un referèndum per part del grup municipal socialista, però si així fos hauria de donar raó el que ha dit fa poc el Sr. Muñoz (El Breu) en el sentit de que si existeix aquest acord, és lògic l’abandonament del govern per part d’ERC. A banda del fet històric (be, anecdòtic) de donar la raó al Sr. Muñoz, hi ha una manera ben senzilla de conèixer la veritat i és que un o tots dos grups fessin públic els termes del pacte i així veuríem si hi ha o no motius per la trencadissa.

Ara tenim un sidral muntat. ERC diu que trenca el pacte; el grup municipal socialista diu que ells no el trenquen; hi ha creuament de notes, aprofitament de la situació per part de l’oposició, entrada de mocions, amenaces d’escratxes (o com es digui en català) al Ple, explicacions de l’Alcaldessa en primera persona.... . Per cert hi ha una convocatòria anònima (que és la manera més covarda de fer una convocatòria) que fa corre la Gemma Liñán (suposo entre d’altres) per anar a protestar al Ple aquesta nit. Demanaria que el seny estès present en aquests moments convulsos que ens ha tocat viure.

Com a socialista sense càrrec ni voluntat de tenir-lo, dues coses vull deixar ben clares:

·         La primera és que el socialistes de Tiana mai hem enganyat: diem el mateix ara que abans de les eleccions i cal recordar que al 2015 vàrem ser el partit més votat.

·         La segona que caldria abandonar personalismes dins del partit. Que no té sentit que ara més que mai que cal la unió entre tots i el suport mutu, les decisions s’adoptin sense participació no ja dels militants si no tan sols de l’executiva. Entre d’altres raons, perquè el recolzament entre tots ens farà més forts i ens ajudarem mútuament. Pensar només en illes pot acabar un essent una illa

UNA FESTA OLÍMPICA PARTIDISTA?

En Jordi Marí va fer emocionar al 1992 a centenars de tianencs que vàrem anar a les Picornell a donar-li suport, Vint-i-cinc anys d’aquella proesa, no es mereixia res millor que una festa olímpica organitzada per un grup polític (amb una pancarta ben notòria junt l’escenari) que tot just va congregar a una cinquantena de tianencs?. Es va parlar amb l’Ajuntament i en concret amb la regidoria d’Esports, per intentar fer una cosa més lluïda?.  Es va convidar a l'Alcaldessa o a la Regidora?. I ho dic amb la tranquil·litat de la feina feta ja que un servidor de tots vostès va proposar i aconseguir quan era alcalde que la millor instal·lació esportiva de Tiana (i probablement de tot el Maresme) porti el seu nom,,,,Centenars de persones, que diàriament hi van a fer esport, son un gran homenatge al Jordi.

RENOVACIÓ GENERACIONAL A CiU (O COM ES DIGUI ARA) DE TIANA?

(Fotografia de Ràdio Tiana)

Amb aquest primer dia laborable del mes de setembre podem donar per inaugurat el nou curs polític, que marca ja el descens cap unes noves eleccions. És a dir, queden menys dies que els que ja han passat des de les eleccions de 2015. A l’horitzó més núvols que sol i cal veure si el suposat referèndum anunciat (però no convocat hores d’ara) pel dia 1 d’octubre afectarà o no la governabilitat del nostre municipi. Procuraré seguir els esdeveniments i comentar-ho en aquest bloc tafaner, mentre pugui clar!

Ja és tota una tradició que el Sr. Joan Graupera (regidor a Tiana per CiU o com es diguin ara) dimiteixi a meitat de legislatura, passant-se pel arc de triomf el seu compromís amb els electors. Ja ho va fer fa quatre anys, quan el Sr. Nolis era el seu cap de files; després es va saber que tenien importants discrepàncies. Ara ho torna a fer amb la Sra. Rué de cap de grup. De moment tot són raons personals, que cal respectar. Però el temps ens dirà si ens aixeca o no la camisa...Veurem si el Sr. Graupera torna a fer el mateix d’aquí quatre anys....

El que ara vull comentar és que el nou regidor serà el Sr. Galceran, el que suposa una significativa renovació generacional...clar que en retrocés: la joventut de CiU (o com es digui ara) arriba al poder!. El Sr. Galceran va ser alcalde de Tiana durant tres anys (1980-83 del segle passat) i no es va presentar a la reelecció per motius que els historiadors no es posen d’acord.

Durant l’agost va fer unes declaracions a ràdio Tiana on, entre d’altres coses, va dir “que encara no entén el pacte d’ERC amb el PSC”.  Bé, és possible que a determinades persones els hi costi entendre segons què però el que s’hauria de preguntar no el què passa ara sinò el que passava a 1995 quan ERC va decidir no pactar amb CiU (llavors si es deia CiU). No obstant això, jo m’ofereixo explicar-li (fins on sé, clar està) les raons d’aquest pacte que vostè no entén. Ara bé, m’agradia que primer m’expliqués vostè les seves raons per acceptar ser alcalde de Tiana gràcies a un pacte entre CiU (més aviat la dreta de Tiana) amb el PSUC (més aviat d’esquerres) a l’any 1980, desplaçant al alcalde Ballús, que va tenir el suport majoritari dels votants a les primeres eleccions democràtiques. Vostè m’explica les coincidències programàtiques entre CiU i PSUC (més enllà d’un cavernícola anti-socialisme) no només al 1980 sinó també al 2007 (amb el Sr, Muñoz El Breu i el Sr. Nolis) i jo molt de gust li explico les raons del treball conjunt del PSC amb ERC. Si vol ho fem públicament...

Sr. Galceran, lliçons de vostè més aviat no...

I aprofiti l’avinentesa per explicar-me també  la seva proposta que Isaac Albéniz tingui, a la part central del poble, tres metres de calçada pels vehicles “i no cinc”, de manera que es puguin eixamplar les voreres. Em pot explicar com es creuen dos autobusos en tres metres d’amplada?

EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ I EL DRET A DIR EL QUE UNA PENSA SENSE SER INSULTADA

(Fotografia de Ràdio Tiana)

En unes recents declaracions a Ràdio Tiana, l’alcaldessa Ester Pujol ha manifestat dues coses bàsiques en relació al anomenat “procés”:  1) que el dia 1 d’octubre no pensa anar a votar si finalment el referèndum té lloc sota les premisses en que l’està organitzant l’actual Govern de la Generalitat i 2) i que no es pronunciarà sobre si aquell dia facilitarà o no, com a alcaldessa, que es pugui votar a Tiana fins que no hi hagi més claredat sobre el procés.

Personalment trobo les dues postures assenyades: a la majoria de països democràtics vota qui vol i no és cap obligació anar a votar, per tant l’alcaldessa té tot el dret a fer el que cregui oportú. Recordo que als referèndums de Franco si que era obligatori anar a votar.... També sembla assenyat esperar veure com evoluciona tot abans d’adoptar alguna decisió respecte a la implicació en l’organització quan tantes coses que no depenen de l’Ajuntament de Tiana estan pendents de decidir (cens, locals, autoritat electoral, fe pública, etc) i quatre consellers han saltat pels aires. Molts dels que ara s’omplen la boca amb solemnes compromisos veurem què fan si les coses es posen difícils; probablement seran els primers d’amagar-se

Doncs bé malgrat que no hi veig cap gravetat a les declaracions de l’alcaldessa, fetes dins dels límits del seu dret d’expressió, una munió de personatges locals previsibles han posat a l’Ester Pujol a caldo al Facebook: destaquen les opinions i/o insults de coneguts pijo-anarquistes, alcaldes breus (per voluntat de tots els tianencs, no ho oblideu), regidors pseudo-revolucionaris descafeïnats, repartidors de carnets de bon català, peripatètics (per no dir patètics) polítics locals que han estat en quasi tots els partits fets i que es faran, antics proveïdors, etc.... I en el fons, la majoria intenten furgar en les relacions a nivell local entre PSC i ERC, emprenyats com estan (des de fa molts anys) perquè polítics amb seny puguin treballar aplegats per Tiana més enllà de les seves discrepàncies en el tema nacional. Molts dels comentaris no són tant un atac a l’Ester sinó al Ricard.

Algunes intervencions foten riure. Hi ha que diu que “l'enorme majoria dels tianencs i tianenques està pel dret de l’autodeterminació”. Potser sí però això com es mesura?. Si ho fem per la participació al 9N, va votar com a molt el 50% del cens electoral, i això que podien votar els menors d’edat fins els 16 anys. Alguns interpreten de manera estrambòtica el concepte “enorme”...també l’apliquen quan diuen “he pescat un llobarro enorme” o “la tinc enorme”?

Moltes coses veurem i patirem els propers mesos. Però ara per ara cal reconèixer la valentia de l’Alcaldessa per dir el que pensa, malgrat que aquestes reaccions eren d’esperar per part de la gent de pensament únic, que només és democràtic el que ells fan. D’altra banda, el PSC no s’amaga de quin és ara el seu full de ruta: no és el sidral preparat pel dia 1 d’octubre sinó una consulta pactada en el marc d’una reforma de la constitució. Ser fidel a la ideologia que un té sembla condició necessària en un polític. Ni PSC ni ERC han canviat de posicionament; sí ho han fet els convergents (o com es diguin ara) i que ara treuen pit com els més compromesos. Perquè ben mirat l’únic que ha canviat en aquests anys és que els convergents (o com es diguin ara) han canviat la seva fe autonomista (la del peix al cova) pel seu independentisme (de tapar vergonyes). Ja veurem ja.... Un procés en el que la dreta s’acompanya dels antisistema; aquest cocktail ja es va assajar als anys trenta del segle passat, sense massa èxit.

En fi, estarem amatents. D’entrada, en aquest comentari he volgut deixar clar el dret de l’Alcaldessa a dir el que pensa i fer-ho de forma valenta i que determinades reaccions virulentes són com a mínim injustes i interessades en una crisi municipal que ara per ara no aconsegueixen desfermar. I s’emboliquen amb el que calgui...

Per cert, jo tampoc votaré el dia 1 d’octubre; jo només votaré en un referèndum legal i amb garanties. Ho dic per si algú dels que heu matxucat a l’Ester ara voleu anar per a mi. Aquí estic!