ELS SOCIALISTES DE TIANA AMB PEDRO SÁNCHEZ

Segons dades de la responsable de la candidatura de Pedro Sánchez a Tiana, un cop acabada la fase de recollida d’avals, la totalitat dels emesos pels militants de l’Agrupació de Tiana han estat a favor de Pedro Sánchez, amb una participació de més d’un 90%. Encara que alguns militants han preferit, sorprenentment, lliurar el seu aval fora de la seva agrupació, s’ha viscut una intensa participació, amb trucades i visites porta a porta. Aquest procés també ha servit per copsar l’estat del socialisme a Tiana, no només el dels militants si no també ex-militants i simpatitzants. S’han detectat diversos problemes que ben segur la nova executiva superarà a només dos anys de les properes eleccions municipals. Del grau de desafecció i de les seves raons en parlarem un altre dia. Ara cal repetir la feina per aconseguir el vot d’aquests militants el dia 21 per aconseguir, per la força de la militància, tornar a situar a Pedro Sánchez com a Secretari General del PSOE, d’on va ser injustament apartat el dia 1 d’octubre per maniobres dels aparells. Aquesta il·lusió també l’hem de recuperar a Tiana

SALVATIERRA NO VA TENIR UNA BONA TARDA

El Ple de Tiana del passat dimarts va permetre veure en directe  (a uns pocs) i escoltar (a molts més) a un Isaac neguitós, cridaner, aspre i vociferant quan pretenia negar a Ferran Almeida el dret d’intervenir a l’apartat de participació ciutadana (cal recordar que té lloc un cop acabat el Ple, fora de l’ordre del dia i de l’acta) per la seva condició de membre de l’executiva local del PSC. Com si dins de l’imaginari de l’Isaac, participar en la política a aquest poble és una tasca que inhabilita per altres funcions. Posats a buscar incongruències, per mi té més grandària la de ser cap de premsa d’un partit a nivell nacional al que li fas oposició a nivell del poble. I per acabar de arrodonir el que amb tota seguretat hagués estat una mala tarda per un “torero”  (i també pel Isaac), parlar de que el PSC està dividit i citar els noms del que segons ell són  pastors de cada ramat,  és una barreja de mala educació i d’ignorància. Clar que hi ha problemes al PSC, no més que en altres partits amb els que vostè buscar germanar-se, amb la diferència que nosaltres arribarem forts i units al 2019 on probablement li tornarem a donar el mateix disgust que va patir ara fa dos anys.

Tot això en relació a un punt del Ple sobre el pacte nacional pel referèndum, en el que el Grup Municipal Socialista es va abstenir des de la reflexió, la serenitat, la racionalitat, la congruència  i, per damunt de tot, des de la defensa dels interessos de Catalunya. Malgrat no se’ns reconegui, els PSC és partidari de celebrar un referèndum però en un marc de legalitat i, per tant, negociat i acordat amb l’Estat. Per cert, sembla que aquesta és el posicionament de la majoria de catalans ja que en una de les darreres enquestes publicades (el 17 d’abril), si be un 75% manifesta estar d’acord en convocar un referèndum  un 66% creu que s’hauria de fer de manera acordada amb el Govern central (només un 28,8 de manera unilateral) i únicament un 41,9% votaria si a la independència, tot i que, curiosament, quan es pregunta quina és la millor solució per a l’encaix entre Catalunya i Espanya, un 47,7% creu que és reformar la constitució per reconèixer les demandes dels catalans. De ser certes aquestes dades (res ni ningú les contradiu) el posicionament que manté el PSC és el majoritari entre els catalans.

Aquest és el debat formal. Però aquesta mena de mocions presentades al Ple de Tiana tenen una altre derivada que no se m’amaga. Donat que el govern de Tiana està format per PSC i ERC, alguns miren de furgar en el tema per veure si aconsegueixen algun rèdit a curt termini. Mirem el paisatge dels que voten a favor de les mocions a favor de la independència al Ple de Tiana: ERC, sempre s’ha manifestat independentista i és congruent; la CUP també està per la independència però des d’uns posicionaments revolucionaris que arribada l’hora faria tremolar les cames als bons burgesos instal·lats en altres formacions; CiU (o com es digui ara) ha tingut una sobtada conversió al independentisme quan durant anys van ser peça clau de l’Espanya de les autonomies i mes aviat sembla que amb aquest soroll volen tapar la corrupció que els envolta; i JUNTS que diuen que treballen per Tiana i només per Tiana, sospito que si volen anar realment, junts una part dels seus votants dubto que siguin independentistes; ja sé que em direu que la independència del nostre país és també un tema que interessa al Ple de Tiana. Si clar, molt, però difícilment serà en el seu si on resoldrà el tema. Per tant, aquesta mena de declaracions poc aporten, més enllà de la picabaralla.

Un cop més és una operació per situar al PSC fora dels “bons catalans”, repetint aquella burda operació organitzada per l’ANC a Tiana, pocs dies abans de les eleccions del 2015, quan va decidir unilateralment quin partits eren o no mereixedors dels vots dels tianencs. amb un èxit més aviat pobre veient els resultats de les darreres municipals. El nostre respecte per a tots aquells que es declaren independentistes encara que trobem a faltar el mateix respecte vers els que ens manifestem en sentit contrari, igualment legítim i que em de suportar desqualificacions, quan no directament insults cada dia. En tot cas, qui li digui botifler al Ferran Almeida, caldria que a la vegada aportés el seu currículum de quantes hòsties ha rebut un 11 de setembre amb el “caudillo” viu. Molts dels que ara es manifesten d’una determinada manera, no han patit una dictadura o perquè encara no havien nascut  o perquè estaven ben acomodats en ella.

ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?

La notícia de la passada setmana, en el petit microcosmos de la política tianenca, ha estat el nomenament de Isaac Salvatiera com cap de premsa d’ERC. Isaac Salvatierra va començar la seva carrera periodística a ràdio Tiana, que va contribuir a fundar quan un servidor de tots vostès feia d’alcalde de Tiana i en Josan Ruiz era regidor de comunicació, carrera que posteriorment ha desenvolupat en importants mitjans de comunicació catalans. A banda de felicitar-lo ben sincerament per aquesta nova fita, vull fer algunes reflexions.

El morbo d’aquest nomenament rau en el fet de que Salvatierra és regidor de JUNTS, a l’oposició a Tiana i grup fustigador del govern del que en forma part ERC. És una situació força curiosa: un cap de premsa d’ERC carregant contra el grup municipal d’ERC a Tiana.

És això lògic? Són compatibles aquestes dues condicions en una mateixa persona?. Ja sé que d’entrada se’m dirà que fer de cap de premsa d’un partit és una cosa merament professional. Home, si i no!. També son periodistes el Marhuenda i el Inda i, francament, no me’ls imagino de cap de premsa d’ERC. Una posició d’aquesta mena requereix una certa sintonia i proximitat ideològica, per dir-ho suau. No crec que sigui fàcil fer quedar bé a ERC a Barcelona i a la vegada atacar (en el bon sentit de la paraula)  a ERC a Tiana. Tampoc m’imagino una nova campanya electoral municipal (prevista a 2019) amb el cap de premsa d’ERC criticant la tasca desenvolupada pel govern tianenc del que forma part ERC. També suposo que fer de cap de premsa d’ERC, en ple “prucès”, no pot deixar massa temps per fer de regidor a Tiana. Per tant, potser cabria esperar una dimissió de Salvatierra com a regidor de JUNTS a l’Ajuntament de Tiana, però aquesta agrupació d’electors és un projecte molt personal  i no crec que sigui fàcil substituir a Salvatierra. En tot cas, només correspon al Isaac i a JUNTS decidir si ha de dimitir o no com a regidor de Tiana.

El tauler polític a Tiana està bellugadís. CiU, la CiU de sempre ha desaparegut. Pel que m’han confirmat diverses fonts, ERC està pensant en renovar la llista per les properes eleccions. El PSC ha canviat de dalt a baix l’executiva  i no tenen res decidit per a 2019. Nous partits (com el que acaba de constituir Ada Colau) es presentaran amb tota probabilitat al poble i ocuparan l’espai “nosaltres no som de cap partit”, que va representar GPT fa uns anys i ara representa JUNTS. Per tant estem en un espai canviant en el que les solucions del passat ja no serveixen.

També serà interessant observar si, en aquesta circumstància sobrevinguda,  algú intenta fer algun moviment a curt termini, assajant un escac i mat. En aquest cas, la figura a fer caure està clara: el rei. Però decidir si és l’alfil, el cavall o la reina de color contrari qui ocuparà el seu lloc en el tauler no és senzill i cal analitzar bé totes les possibilitats i tenir consciència de que totes les peces juguen, no només les importants. Fins ara ningú ha descobert el seu joc però en aquesta vida cap cosa es pot mantenir en secret per molt temps. O sigui, que aquest tafaner de la vida política de Tiana ja ha fet de moment totes les reflexions que volia fer i ara està a l’aguait dels esdeveniments

ESTIC MOLT CONTENT: HI HA QUI LLEGEIX EL MEU BLOC!

El passat 20 de març, i amb el títol “Un Gran Hermano barroer” , vaig criticar el fet de que les càmeres de vídeo-vigilància instal·lades a Tiana (i que pel que sembla es multiplicaran com si fossin pans i peixos) no anaven acompanyades de cartells advertidors.

I vet aquí que alguna persona ha corregit la situació i la càmera al costat del tramvia ja té cartell. Això si: petitonet i bufonet com un cigronet.

Estic molt content, fins i tot, exultant no tant d’haver contribuït a corregir la situació sinó, sobretot, perquè això demostra que algú em llegeix.

Ara bé, l’alegria m’ha durat poc. I per dues raons: primer, perquè no totes les càmeres instal·lades a dia d’avui disposen de cartell anunciador i segon  perquè el cartell posat  incompleix l’annex de la Instrucción 1/2006 (que és el marc legal per aquestes vídeo-vigilàncies) que diu “El distintivo informativo deberá de incluir una  referencia a la «LEY ORGÁNICA 15/1999, DE PROTECCIÓN DE DATOS” i, coi, el cartell del tramvia  no posa res d’això.

Ànims, al final ho aconseguirem entre tots!!!

ELS CARRERS DE TIANA (2) I LA MONA DE PASQUA

 El Ple de l’Ajuntament del mes de març va aprovar el projecte d’urbanització de carre del Centre i entorn   I va ser aprovat amb dos vots de qualitat: el del representant del Partit Popular, que amb la seva abstenció va evitar la derrota del govern i la de l’Alcaldessa, que amb el seu vot a segona volta va desfer l’empat. Uns diuen i altres desmenteixen que el vot del Sr. Parra respon a un compromís del govern per mantenir els aparcaments al carrer del Centre. Bé, veurem qui té raó. D’altra banda, només es van presentar dues al·legacions al Projecte, una de JUNTS (aquests treballen; els altres grups de l’oposició que voten que no i no presenten cap al·legació sembla força contradictori) i l’altre del Sr. Jaume Parodi, a títol particular.

Si això fos futbol, diria que és una victòria per la mínima, resultat que no es mereix una projecte com aquest que necessita de consens. Clar que hi ha qui diu que el govern tira endavant sense escoltar a ningú i també hi ha qui diu que l’oposició només busca minuts de glòria. I segurament és molt difícil decidir qui té més raó i, per tant, no m’hi fico. Només vaig a intentar fer una exposició dels fets, tan objectiva com pugui.

El debat al Ple va ser força interessant. Les qüestions fonamentals que es van tractar són tres: la suposada opacitat de la tramitació administrativa amb fragmentació del projecte en dos encàrrecs de menor quantia sense res que ho justifiqui), els colors i materials (una mona de Pasqua, va dir JUNTS amb to que es va considerar despectiu) i el fet de que sigui un projecte d’urbanització i que la definició d’usos serà “a posteriori”. La Regidora Núria García va estar molt encertada en el to de la seva resposta, al menys a opinió d’aquest humil cronista. Penso que el moll de l’os del debat està precisament en el fet de què es farà amb la circulació i aparcament de vehicles un cop acabada la re-urbanització.  El Govern no ho ha concretat; tan sols diu que hi haurà espai entre arbres per poder aparcar-hi eventualment. Aquesta indefinició crea neguit lògic entre una part al menys dels comerciants i no veig per quin motiu la urbanització no pot anar acompanyada per la definició d’usos de l’espai. És evident que l’estructura física del carrer condicionarà el seu ús i si no es defineix ara, poden produir-se incompatibilitats en el futur.

Bé, ara caldrà licitar les obres i després vindrà la seva execució. Quan tot estigui acabat estarem en millors condicions per opinar, ja que fins ara només he descrit els fets del Ple del dia 7 de març. Per cert, també va sortir el tema d’un pacte secret del PP amb l’equip de govern, desmentit pel Sr, Parra. Aquest tema és una mica la cançó del enfadós i m’ha inspirat per dedicar-hi properes publicacions en aquest bloc.