divendres, 4 de novembre del 2016

EN RECORD DE JOSEP PARÍS, UN BON ALCALDE DE TIANA




Vull començar aquest escrit de record a Josep París amb una anècdota personal. L’única vegada que jo he sopat amb un Cardenal de l’Església, a mig sopar em va deixar anar: “Sr. Alcalde, m’he adonat que a un poble quan es mora el rector hi ha més dol que quan es mora l’alcalde. Per què serà?”. Jo vaig saltar ràpid: “S’entén fàcilment Sr. Cardenal: els alcaldes només prometem la felicitat dels ciutadans per quatre anys i els rectors ho fan per la vida eterna!”. Penso que aquesta anècdota s’escau i si el Sr. Cardenal hagués estat el dia de l’enterrament de Josep París podria haver comprovat l’església plena de gom a gom, manifestant un dol sincer del poble de Tiana, perquè en Josep París era (com ens va recordar la seva filla Anna en la cerimònia) un “bon home”.
Vaig arribar amb la meva família a viure a Tiana quan el Sr. París ja no era alcalde, l’assassí havia mort al llit (encara que torturat pel seu gendre) i ja s’havien celebrat les primeres eleccions municipals democràtiques. Per tant, tot el que sé de la seva tasca al front de l’ajuntament de Tiana en moments tan difícils com varen ser els darrers anys del franquisme i els primers de la transició, ho conec a través del que m’han explicat els companys del partit socialista que ho van viure. I malgrat la distància en les posicions ideològiques, sempre em van mostrar el seu respecte per la tasca desenvolupada pel alcalde París. No només en qüestions de començar a dotar al poble d’equipaments i infraestructures bàsiques (adquisició del Casal, clavegueram, escoles, etc) sinó també per saber entendre el moment que es vivia, acceptant un control democràtic de l’Ajuntament i també el compromís en la declaració “d’amnistia, llibertat i estatut d’autonomia”, primer poble de Catalunya que va gosar fer-ho. Totes aquestes coses quedaran per sempre a la memòria col·lectiva de Tiana, en un balanç en el que ben segur que les clarors superen en molt a les foscors i que és la contribució de Josep París a la història del nostre poble.
Anys més tard, quan em va tocar a mi ser alcalde de Tiana, ens veiem sovint pels diferents actes del poble. Sempre em feia la mateixa pregunta, amb una certa sorna: “com va això, Sr. Alcalde?”. Prou que sabia com anava perquè era coneixedor privilegiat dels meus “patiments” com jo  era conscient dels que havia sofert en el seu moment; una mena de germanor entre col·legues, si es pot dir així. Mai una crítica, mai un comentari polític partidista, mai una queixa...Josep París, a més de bon home, era un senyor. Recentment  he seguit les fases de la seva malaltia a través de la filla i un cop més t’adones que la mort associada a aquesta maleïda patologia és injusta i s’emporta als millors, com malauradament molts hem viscut de prop. I encara que el temps ens prepara, quan la mort arriba és un cop molt dur. El buit que ara ha deixat a familiars i amics s’anirà omplint amb els records d’una vida dedicada als seus i al poble.
Moltes persones podrien glosar amb més coneixements que jo la figura política i humana d’en Josep Paris però crec que es mereixia un petit homenatge en aquest humil blog dedicat a fer el tafaner a la vida de Tiana. Espero haver-ho fet amb la sensibilitat que el personatge es mereix. I per cert, no m’he pogut resistir a il·lustrar l’entrada amb una fotografia de dos bons alcaldes...


dijous, 20 d’octubre del 2016

TIANA I LES PRIMÀRIES DEL PSC



 Les primàries del PSC del passat dia 15 van ser, sobretot, un exercici democràtic impecable ja que és força insòlit en el panorama polític del país que els militants elegeixin directament al màxim responsable del seu partit. A Tiana els socialistes hem viscut aquest procés amb implicació: es van crear dos grups actius de suport (un a Iceta i l’altre a Parlon), es van recollir signatures pels avals i cadascú va participar en els actes que va creure convenient. El dia de le la votació ho van fer 24 militants de manera presencial i és força difícil conèixer en precisió quans ho van fer electrònicament. Malgrat les dificultats del nostre cens, jo diria que vàrem votar entre un 40 i 50%. Fins i tot va ser molt emocionant veure com qui es declara públicament com no socialista, votava en unes primàries tancades a militants, suposo per error conegut del cens. Se li va agrair.

Els resultats són coneguts: a Tiana 7 militants vàrem donar suport a Miquel Iceta i 17 a Núria Parlon. En el conjunt de Catalunya, Iceta va aconseguir el 54,1% de suport i Parlon el 45,9%. Ara hi ha qui diu que aquests 8 punts són pocs; no ho sé però una diferència inferior, només de 4, va fer que Regne Unit surti de la UE. Per tant, si 4 punts són suficients per sortir de la UE, 8 ho han de ser-ho per elegir clarament al Primer secretari del PSC.

Penso que necessitem un cert temps per analitzar tot plegat. Jo crec que en realitat es triava entre dos models clarament diferenciats, en part condicionats pel sidral del PSOE, i que el reduccionisme de confrontar “Aparell” i “outsider”, edat i joventut, home i dóna, vella política i foc nou, etc...és massa simple. Les regles de joc de la confrontació entre candidats han impedit conèixer els elements claus. Sospito que hi ha raons de fons no explicades, i espero que mica en mica les anirem descobrint, per que Parlon donés el pas endavant precisament ara (quan el va donar enrere fa dos anys) amb la pretensió d’interrompre la bona tasca desenvolupada per Miquel Iceta, que va entomar al partit en un moment extraordinàriament difícil i que mica en mica hem anat recuperant terreny encara que queda molt per fer.

Ara toca congrés i toca gestionar bé aquest resultat. Les integracions artificials sempre han conduit al fracàs (recordeu a Navarro amb la seva integració a l’executiva de la gent que després va constituir MES) i les pretensions expressades per la candidata no guanyadora no m’han agradat. Ha de ser en Miquel, amb la seva capacitat provada pel pacte i consens, el que triï lliurament l’equip que consideri millor . No obstant, el temps posarà a cadascú al seu lloc i més en la profunda crisi que els socialistes patim al conjunt de l’estat. Jo procuraré comentar-ho per aquí i si ho llegiu, em fareu feliç.


diumenge, 9 d’octubre del 2016

PAISATGE POLÍTIC DE TIANA (entrada recuperada)




((He aconseguit recuperar l’entrada del dia 19 de setembre que misteriosament va desaparèixer d’aquest blog))




En realitat a Tiana el curs polític comença després de la Festa Major, per tant avui. Amb aquest nou curs s’inicia el segon any de la legislatura inaugurada al juny de 2015; tenim doncs l’experiència d’un any per a intentar descriure per damunt el paisatge polític al poble.
Es resum i en poques paraules: els partits de govern, governen i els d’oposició (alguns encara sense nom enregistrat) experimenten, en més o menys grau, la duresa de les travesses dels desert que duren quatre anys. Fora de Junts per Tiana (JPT) tota la resta de partits han abandonat qualsevol relació continuada amb els simpatitzants i votants, confiats ben segur que n’hi ha prou en encendre la fogata uns mesos abans de les properes eleccions.
En canvi, Junts per Tiana JPT (en el més pur estil GPT, els de GENT recordeu?) no paren: mantenen una web “molt professional”, presenten denúncies judicials contra l’ajuntament, organitzen assemblees abans dels plens, fan recomptes de caques de gos pels carrers de Tiana, munten passejades per identificar barreres d’accessibilitat, fan botifarrades, pràcticament son els únics que presenten mocions i preguntes al Ple, etc etc.  És a dir, mentre la resta de partits viuen instal·lats en la comoditat de que les urnes estan lluny, Salvatierra i els seus deuen pensar que l’agitació política permanent garanteix rèdits. I això a Tiana no està estrictament correlacionat, com els hi explicarien els responsables, breus, de GENT.
Crec que a Tiana, vista la situació actual, hi ha al menys tres partits que patiran molt al 2019. Un serà l’antiga Convergència (o com finalment es digui), que fa més de 20 anys que no aixeca cap al poble independentment del candidat/a que presentin. L’altre serà el PSC, per raons tant internes com externes, però que deixo per un altre dia l’anàlisi d’aquest cas particular. I el tercer serà Junts per Tiana malgrat la “kermesse” permanent que tenen muntada.
M’explico. A Tiana el plantejament “som del poble, no som de cap partit tradicional” té un espai significatiu malgrat que mai ha estat majoritari en cap elecció municipal. Aquest espai ara estarà disputat per la presència segura de Podem/Comuns, vist el resultat de les darreres eleccions i dels moviments que s’estan fent a nivell nacional. Llavors en Salvatierra i els seus estaran en l’atzucac de decidir si fan alguna mena de coalició o bé es mantenen com estan; en el primer cas perdran una part important del seu discurs i en el segon repetiran l’error de no haver pactat amb les CUP per raons purament personalistes.
Tot plegat força interessant, no a escala mundial però si en el petit microcosmos de Tiana, que al cap i la fi és l’objecte d’observació d’aquest blog. Ah, i em comprometo a treure el nas al menys un cop a la setmana. De debò!

dilluns, 3 d’octubre del 2016

ACCIDENT?




Al penjar el post d’avui m’adono que ha desaparegut l’anterior post PAISATGE POLÍTIC DE TIANA, que tan bona acollida va tenir. Accident? Atac cibernètic? Incapacitat informàtica de l’autor?. Bé, intentaré recuperar-lo.