UNA CAPELLA A PRECARI

En relació a la polèmica creada a l’entorn del projecte de connexió del Passeig de la Vilesa i l’avinguda Albéniz, penso que és més útil aportar informació objectiva que manifestar el meu posicionament personal. Sempre he cregut que els debats d’idees son positius i considero molt encertada la frase de Voltaire: “No comparteixo el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”.

Per poder poder fer-ho documentació disposo de les actes del plens de la meva època a l’Ajuntament però també em moc, pregunto i procuro obtenir dades de fonts solvents. I ha arribat a les meves mans el permís d’obres de la capella de Can Regàs, concedit com a resposta a la instància i plànols presentats pel Sr. Miguel Regás (sic).  

El document (Número 1647) té aspectes molt interessants:

1. El paper està encapçalat per un “Saludo a Franco ¡Arriba España!”
2. La data: 26 de novembre de 1939 (Año de la Victoria), malgrat que el segell de l’Ajuntament (Ayuntamiento Nacional de Tiana, amb l’aguiló d’en Franco) tapa el número però el mes es veu clarament. És a dir, pocs mesos després de l’ocupació de Tiana (i de tot Catalunya) hi havia qui tenia com a preocupació la construcció d’una capella particular en “el patio  de su propiedad”. Suposo que cadascú té les prioritats de vol.
3. L’autorització també té dues condicions força curioses: “la construcción de la acera en la calle Modesto Batlle y en toda la longitud de enfrente de su propiedad” i “pagar 216,25 ptas por derechos de construcción, permiso y pólizas”. Es veu clarament que la pietat té un preu.
4. L’aspecte més interessant del document en relació a la polèmica actual que la “autorización es a precario”. El concepte de precari segons el DIEC és “Que no ofereix garanties de durada” i segons el codi civil “Que està sotmès a revocació del cedent per la seva voluntat i en qualsevol moment”.  És a dir, que l’Ajuntament de Tiana a l’any 1939 va concedir autorització per a la construcció de la capella però es va reservar el dret de que en qualsevol moment podia ordenar la seva demolició.
5. I per què això?. Ho diu el propi permís d’obres “por estar afectadas las obras por la prolongación de la avenida Albéniz”, És a dir, fa 75 anys ja un ajuntament de Tiana  parlava de suprimir la doble corba i per això el permís que concedia al Sr. Miguel Regás (sic) era a precari i que en qualsevol moment li podria enderrocar la capella. Suposo que aquest va tirar endavant mogut per la seva irrefrenable pietat o bé convençut que mai l’ajuntament de Tiana tindria el diners per fer l’obra.
6. Després del “Dios guarde a usted muchos años”, signa l’alcalde el permís de contrucció.

Penso que aquest és un document significatiu perquè demostra que el constructor de la capella ho feia coneixedor de que en qualsevol moment se li podia exigir la demolició per part de l’ajuntament ja que els terrenys estaven afectats, molt abans del Pla General Metropolità de 1976 que era la primera data que desponíem fins ara.

En quant les vicissituds de la capella fins arribar al seu estat actual segons informe de Patrimoni de la Generalitat que s’ha fet públic, en parlaré el proper dia. Què ha passat al llarg del temps? El sr, Regàs va perdre la fe i va tapar les pintures? Van ser els pares filipons? Van ser propietaris posteriors?

NO ÉS AIXÒ, NO ÉS AIXÒ

La nit del passat dijous algú va deixar tres pedres de considerables dimensions davant del portal del domicili particular de l’Alcaldessa. És fàcil suposar la procedència d’aquestes pedres ja que estaven acompanyades d’un parell d’escrits relacionats amb l’enderroc de Can Guardiola, produït unes hores abans. Pot semblar una acció divertida i ocurrent però penso que mereix una anàlisi.

El primer que voldria dir en relació a aquest escarni és la seva nul·la  selectivitat ja que el tractar-se d’un bloc de pisos les molèsties també es van produir sobre la resta de veïns, que no tenien cap espelma en aquest enterrament i fins i tot cap la possibilitat que algun d’ells fos inclús tianenc o tianenca d’aquest segle.

Què cal suposar que els autors pretenien amb aquesta acció?. Suposo que castigar a l’Alcaldessa, responsabilitzant-la  del enderroc de Can Guardiola. No obstant, si la idea era aquesta, el autors s’han quedat clarament curts perquè responsables de l’enderroc de Can Guardiola n’hi molts. A tall d’exemple, haguessin pogut portar també unes pedres al Valle de los Caídos ja que va ser Franco qui va aprovar la Corporación Metropolitana de Barcelona, aleshores autora del Pla General Metropolità que preveia connectar l’avinguda i el passeig. I unes altres al sr. Muñoz (El Breu) que és qui va endegar les passes definitives d’aquest projecte com ja he explicat a l’anterior post. Unes altres pedres als propietaris de les finques que van signar el conveni d’expropiació. I també als regidors de l’oposició actual ja que han votat a favor del projecte malgrat ara el Sr. Pasqual faci tota mena d’escarafalls per fer-se perdonar I unes pedres a Martorell, al domicili del president de la Diputació, organisme que ha aportat els fons necessaris per fer l’obra. I segur que amb una anàlisi més profunda trobaríem tants i tants responsables que potser ens haguéssim pogut estalviar la retroexcavadora.

El debat de Can Guardiola, malgrat alguns errors, ha estat un bon exemple de participació amb l’esforç de molts ciutadans i que no es mereix que un o més brètols l’envií a orris. Els impulsors d’aquest debat haurien de ser, per congruència, els primers en desmarcar-se de l’acció i hores d’ara (passats ja quatre dies) no he llegit res en aquest sentit,

Penso que no s’ha d’ultrapassar mai els límits de les idees i organitzar un escarni petri no té cap sentit ja que si tenia per objectiu   doblegar la voluntat de l’Alcaldessa era perdre el temps (pel que la conec) i si era una revenja per un procés que ha acabat diferent al que uns volien, per damunt de tot cal respectar el joc democràtic. I en aquest cas l’Ajuntament de Tiana, elegit democràticament, ha decidit lliurament i per unanimitat tirar endavant aquest projecte. I doblegar  o canviar aquest posicionament s’ha de fer a cop de vots i no a cop de pedres.

El debat sobre el poble que volem apareix de tant en tant i sovint pocs mesos abans de les eleccions. Ha passat altres vegades (per exemple, amb la urbanització dels voltants de la B-20  a l’any 2007) i crec que mai s’ha pogut abordar amb serenor. I es percep un cert sentiment a considerar per alguns que el poble s’ha malmès quan en comparació a tots els municipis del Maresme i analitzat de manera objectiva, és el que menys ha crescut i amb més seny s’ha fet les coses, encara que potser corro el risc que davant del meu portal demà hi hagi una pila de pedres!. Seria bo tenir aquest debat i en el proper post al bloc aportaré algunes idees de collita pròpia...

Debat, no anar a cop de roc... que no és això, no és això.

PARLANT DE CORBES: LA SENTÈNCIA I L'EXECUCIÓ

A Texas (i a molts altres llocs) , per acabar ajusticiant a un desgraciat cal que un tribunal ho hagi decidit prèviament. Sempre he pensat que és més important la sentència que la seva execució ja que aquesta és simplement la conseqüència. És també cert en el cas de la doble corba de Tiana que tant surt a les xarxes socials darrerament. Penso que qualsevol debat necessita informació objectiva i sense voler entrar (de moment) en el fons de la qüestió vull aportar algunes dades de com va començar tot i que cadascú n’extregui les conclusions que cregui oportunes.

Des de que el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va dissenyar la rectificació de la corba, les finques van quedar afectades, com succeeix a tot el tram de l’Avinguda Isaac Albéniz i a altres punts del poble.   Cap govern, durant 34 anys i malgrat la capacitat inversora que es va viure al menys en una part d’aquest període, va fer res per executar el PGM fins que al gener de 2010, el govern del (IC-GPT + CiU) i només amb el seus vots i sense cap mena de debat previ, va instar l’instrument urbanístic que ara permet executar les obres (la sentència). La pregunta és perquè ho va fer, perquè just en aquest moment i si els interessos que es pretenia defensar eren tots públics.

El govern del Sr. Muñoz (El Breu) va fer més cosses. Va demanar insistentment (ho sé de primera mà) a la Diputació de Barcelona un estudi de mobilitat que es va lliurar a finals de 2009. En aquest document, i dins del programa d’actuacions es recomanava l’eliminació del revolt (pàgina 249) i justificava la seva execució.

Com queda ben clar al recull de frases, el Sr. Hernández (regidor d’urbanisme del govern del Sr. Muñoz) diu clarament “que es tracta d’una operació consensuada amb els propietaris afectats”, Per tant, tot tira endavant amb el consens dels propietaris (cosa que també es mentida perquè posteriorment hi ha contenciosos i al·legacions per part d’aquests) i sense tenir en compte per res l’opinió dels ciutadans.  Simplement suposen que aquestes maniobres a les acaballes de la legislatura els hi donarà rèdits electorals, un immens error com es va demostrar.

I l’element clau: uns dies abans de les eleccions municipals de 2011, quan ja no hi ha control del Ple, el Sr. Muñoz signa un conveni d’expropiació amb els propietaris del terrenys amb tres elements claus:

• ·       L’expropiació es justifica per la connexió, el que crea obligació. Això ja ha passat a altres puntis de Tiana: per exemple, CiU fa molts anys va instar l’expropiació dels terrenys de l’antic camp de futbol per fer-hi una instal·lació esportiva i per això es va d’haver de construir la pista una vegada feta l’expropiació sota el perill de reversió als antics propietaris.
•      Concedeix uns aprofitaments urbanístics dels que mai ha estat clar el seu benefici
• ·       El compromís de pagar 250.000  euros als propietaris, sense disposar ni consignar aquests diners i que ha suposat una obligació del nou govern, una més enmig del desastre econòmic produït per l’equip del Sr. Nolis,

Per tant, un tema que estava en hibernació el va despertar el Sr, Muñoz, per raons que se’m escapen, amb una sèrie de passos obscurantistes que han portat a on som.  Fins i tot un cop el poble els va treure del govern, des de l’oposició  IC-GPT i CiU han fet preguntes i mocions als plens des de 2011 preguntant sobre l’estat d’execució del “seu” projecte. Ara aquests mateixos partits, vista la reacció produïda, han endegat un nou episodi de transformisme polític intentant justificar el que no és justificable.

Aquesta és la història de la sentència, decisiva. Un altre dia parlarem de l’execució.

 Col·lecció de frases recollides de les actes de Plens

“Que es tracta d’una operació consensuada amb els propietaris afectats que són plenament conscients de la necessitat de millorar aquest difícil pas de vehicles i sobretot per als vianants” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Tirar una actuació d’aquestes característiques endavant per solucionar una problemàtica grau que hi ha” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Planificar l’obertura de la connexió viària entre el Passeig de la Vilesa i l’avinguda Isaac Albeniz, una actuació llargament esperada i que ha de comportar la millora de la mobilitat i la recuperació per als vianants de l’entrada a aquesta part del casc antic del poble” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“A la capella existent a Can Regàs, que d’acord amb les previsions del projecte va al terra, hi ha unes pintures murals de Josep Obiols, que és un dels grans pintors catalans del segle XX” (Sr. Almeida, regidor del PSC. Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Ocupar els subsòl dels carrers en règim de concessió no en venda, per fer places d’aparcament”  (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Es va preveure una execució del Pla en dues fases, la primera consistent en l’obertura del vial de connexió i que és la que actualment està en fase de tramitació, i la segona i que queda diferida en el temps consistirà en la substitució els actuals habitatges unifamiliars per habitatges plurifamiliars amb baixos comercials”. (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 11 de gener de 2011).

HI HA QUI FARÀ EL PANOLIS FINS EL DARRER MOMENT!

El Sr. Nolis, al que mai havíem conegut cap mena d’implicació en la política fins que va formar part d’una llista electoral, va ser l’esperança d’una part dels militants de Convergència a Tiana per aconseguir  recuperar l’alcaldia del poble. Va substituir al Sr. Marinel·lo al que titllaven de tou per la mena d’oposició que em feia mentre jo era alcalde. Nolis venia d’exercir de President del Casino, entitat centenària al poble, on havia desenvolupat una tasca que com a mínim cal qualificar problemàtica si es té en compte l’oposició que va generar a una part dels socis, amb denúncies judicials pel mig.

Nolis és un home de posat orgullós, amb reaccions de misogínia (com poden corroborar algunes víctimes), poc dotat per a la negociació i que no amaga que es creu el més llest de la classe. Pensava que per les seves qualitats acabaria, més aviat que tard, essent alcalde de Tiana.

A l’any 2007 va fer alcalde al Sr. Muñoz (malgrat que ni un ni l’altre havien guanyat les eleccions), en un pacte fonamentat en la fòbia i sense cap mena de programa en comú. Durant quatre anys va fer d’escolanet del Breu ja que ni tan sols va compartir l’alcaldia com seria lògic en una situació en la que molts pots vots separaven GPT-ICV i CiU. Va exercir de tinent d’alcalde de quasi tot (de Promoció Econòmica i Organització Municipal i de Serveis Municipals i d’Espai Públic) i es va lluir amb el tema de la gestió econòmica, amb la col·laboració de la Sra. Rué i d’un interventor de la corda de l’alcalde. Malgrat les nombroses mocions presentades pel grup del PSC, ell sempre va negar qualsevol problema. El resultat l’hem conegut després, quan el poble els va treure, i per un informe de la Diputació de Barcelona que demostrava que l’Ajuntament de Tiana estava a la vora de la fallida econòmica, amb més de 1.500.000 euros amagats sota la catifa, de factures de proveïdors (res a veure amb les inversions) per serveis dels que no es disposava de pressupost. Bravo!

A l’any 2011, i en plena onada d’efervescència de CiU, no va millorar els seus resultats a Tiana (crec que és un dels pocs pobles en que va succeir això) i de nou va anar a parar  a l’oposició, malgrat els esforços que va fer per tornar a entrar al govern (aquesta vegada de mà del PSC i ERC). Mai va pair la seva derrota, i aquests darrers anys, fins les darreres europees, CiU ha guanyat a Tiana totes les eleccions excepte quan el Sr. Nolis era el seu candidat. Suposo que algú amb seny, del poble i/o de fora, ha vist clarament que amb el sr. Nolis a Tiana CiU tenia les de perdre i han decidit treure’l de la propera candidatura, cosa que ens consta que al sr. Nolis no li ha agradat gens. Els tianencs tindrem la sort de que mai aquest senyor serà l’alcalde del poble.

Ara se’l veu emmurriat i ha tingut dues actuacions personals totalment menyspreables: no votar a favor la renovació del sr. Pujol com a Jutge de Pau de Tiana (quan una majoria aclaparant del poble li reconeix la bona feina) i presentar un pregunta en un recent ple sobre la situació de la Sra. Alcaldessa en relació al cas de la FMC (quan tots el partits hi estan implicats i el lògic és esperar decisions judicials); suposo que algú li deuria estirar de les orelles ja que va retirar la pregunta sense cap mena de justificació raonada.

En fi, és evident que hi ha qui farà el PANOLIS fins el darrer moment.

I la propera vegada parlarem de corbes!

EL BLOC RESSUCITA!!!

Aviat farà un any que no escric res en aquest bloc. Diverses circumstàncies expliquen, encara que no justifiquen, aquest abandonament: temes de salut, aventura marinera, canvi de vida laboral....i, pèrdua de la contrasenya per entrar!. Després de setmanes de baralles amb el Sr, Blogspot i contestar no sé quantes preguntes, he aconseguit recuperar-la i de nou estic en peu de guerra.

El moment que vivim és únic i apassionant, i encara que aquest bloc està dedicat a la política local de Tiana faré també alguna passejada per la del país. Tiana està que bull en moltes coses, com sol passar quan s’apropen les eleccions municipals. Sorgeixen noves plataformes i nous partits polítics que solen ser efímers (algú recorda que va ser de Ciutadans fa vuit anys o de SI ara fa quatre anys?). Molts canvien de posició per veure si esgarrapen algun vot i altres renoven estructures i candidats. A aquest tema dedicaré la propera entrada: el sr. Enric Nolis mai serà alcalde de Tiana!. Penso que és una magnífica notícia que mereix una anàlisis en fondària.

I em comprometo a ser constant!

NO PER MOLT REPETIR UNA MENTIDA ES CONVERTEIX EN VERITAT

El ple d’aprovació inicial de pressupostos va evidenciar un cop més l’absurda oposició que estan realitzant els grups d’ICV-GPT i CiU (que van desgovernar junts entre 2007 i 2011, sota la presidència de Muñoz El Breu) a l’Ajuntament de Tiana.

El Sr. Nolis cada any repeteix el mateix discurs, que comença dient “estem davant el Ple més important de tot l’any...bla...bla)”. Bé, no ho sembla perquè la sala de plens estava buida: ni un ciutadà es va interessar per veure de què anava això dels pressupostos. Aquesta situació evidència un desinterès creixent dels ciutadans per la política municipal i hauria de fer reflexionar a més d’un el perquè de tot plegat.

En relació al desenvolupament del ple, he de dir en primer lloc que em va agradar molt el Sr. Navarro, Regidor d’Hisenda. Va ser breu, concís i dur en la seva identificació de les causes que van portar a l’Ajuntament de Tiana al llindar de la bancarrota l’any 2011, sota la direcció del Sr. Nolis. Va ser molt clar en el que va dir i també en el que es podia llegir entrelínies. Ha fet una gestió pressupostària rigorosa i ha capgirat la situació. Els romanents positius de tresoreria i la reducció molt significativa del temps que tarden els proveïdors a cobrar són només dos indicadors dels molts que podríem exposar. Potser en aquesta legislatura no es podran fer grans coses però s’han posat unes bases sòlides per poder tornar a fer-ho al futur.

Quan ICV-GPT i CiU s’enfronten a les misèries econòmiques dels seus quatre anys de desgovern només fan que repetir que el problema ve de més enllà, del meu període com Alcalde (només faltaria!) per les inversions fetes a la zona poliesportiva. La zona poliesportiva és un orgull per a Tiana, on cada dia centenars de persones de totes les edats gaudeixen del millor complex que hi ha a molts quilometres a la rodona.

És mentida que la crisi econòmica de Tiana vingui d’aquestes inversions, ja que al final dels meus anys com alcalde l’endeutament era molt baix (tal com va certificar l’anterior Interventor, de la mateixa corda política que el Sr. Muñoz i per tant poc sospitós d’anar a favor meu) i a més hi havia un important romanent positiu de tresoreria.

El problema econòmic de Tiana quan el Sr. Muñoz (sortosament El Breu) ho va deixar es produeix com a conseqüència de l’existència de més de 1,6 milions d’euros en factures que no tenien crèdit i estaven sota la catifa, d’un conveni urbanístic de 200.000 euros pel que no es disposava de fons, de les deutes d’actualització dels preus del serveis de neteja i recollida durant 4 anys que encara no s’han pogut pagar, de vendes imaginàries de terrenys per valor de 700.000 euros que mai es van fer, de suposats ingressos per taxes que no es van posar en marxa, etc..etc...

És mentida doncs que la crisi econòmica vingués per les inversions a la zona esportiva. I per molt que ICV-GPT i CiU repeteixin aquesta mentida, no es convertirà en veritat. La crisi la va provocar la incapacitat manifesta del Sr. Nolis per la gestió econòmica sota la mirada permissiva de l’anterior interventor.

Els pressupostos un cop més, van ser aprovats amb el suport responsable del PP. I abans d’acabar la sessió vàrem assistir a un  exercici de màgia numèrica per part del Sr. Nolis que pretenia estalviar no sé quants centenars de mils d’euros. No sé com aquest home, amb el currículum que l’avala, no es queda calladet d’una vegada...

I AL CINQUÈ MES VA RESSUSCITAR!

Porto des del mes de juliol sense escriure en aquest bloc d’actualitat política de Tiana. Diverses circumstàncies personals m’han conduit a aquest silenci de quasi sis mesos. Però ara que estic a les portes d’importants canvis, penso que ha arribat l’hora de tornar a connectar amb els meus lectors, als que demano em disculpin per aquesta inconstància...