UNA CAPELLA A PRECARI

En relació a la polèmica creada a l’entorn del projecte de connexió del Passeig de la Vilesa i l’avinguda Albéniz, penso que és més útil aportar informació objectiva que manifestar el meu posicionament personal. Sempre he cregut que els debats d’idees son positius i considero molt encertada la frase de Voltaire: “No comparteixo el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”.

Per poder poder fer-ho documentació disposo de les actes del plens de la meva època a l’Ajuntament però també em moc, pregunto i procuro obtenir dades de fonts solvents. I ha arribat a les meves mans el permís d’obres de la capella de Can Regàs, concedit com a resposta a la instància i plànols presentats pel Sr. Miguel Regás (sic).  

El document (Número 1647) té aspectes molt interessants:

1. El paper està encapçalat per un “Saludo a Franco ¡Arriba España!”
2. La data: 26 de novembre de 1939 (Año de la Victoria), malgrat que el segell de l’Ajuntament (Ayuntamiento Nacional de Tiana, amb l’aguiló d’en Franco) tapa el número però el mes es veu clarament. És a dir, pocs mesos després de l’ocupació de Tiana (i de tot Catalunya) hi havia qui tenia com a preocupació la construcció d’una capella particular en “el patio  de su propiedad”. Suposo que cadascú té les prioritats de vol.
3. L’autorització també té dues condicions força curioses: “la construcción de la acera en la calle Modesto Batlle y en toda la longitud de enfrente de su propiedad” i “pagar 216,25 ptas por derechos de construcción, permiso y pólizas”. Es veu clarament que la pietat té un preu.
4. L’aspecte més interessant del document en relació a la polèmica actual que la “autorización es a precario”. El concepte de precari segons el DIEC és “Que no ofereix garanties de durada” i segons el codi civil “Que està sotmès a revocació del cedent per la seva voluntat i en qualsevol moment”.  És a dir, que l’Ajuntament de Tiana a l’any 1939 va concedir autorització per a la construcció de la capella però es va reservar el dret de que en qualsevol moment podia ordenar la seva demolició.
5. I per què això?. Ho diu el propi permís d’obres “por estar afectadas las obras por la prolongación de la avenida Albéniz”, És a dir, fa 75 anys ja un ajuntament de Tiana  parlava de suprimir la doble corba i per això el permís que concedia al Sr. Miguel Regás (sic) era a precari i que en qualsevol moment li podria enderrocar la capella. Suposo que aquest va tirar endavant mogut per la seva irrefrenable pietat o bé convençut que mai l’ajuntament de Tiana tindria el diners per fer l’obra.
6. Després del “Dios guarde a usted muchos años”, signa l’alcalde el permís de contrucció.

Penso que aquest és un document significatiu perquè demostra que el constructor de la capella ho feia coneixedor de que en qualsevol moment se li podia exigir la demolició per part de l’ajuntament ja que els terrenys estaven afectats, molt abans del Pla General Metropolità de 1976 que era la primera data que desponíem fins ara.

En quant les vicissituds de la capella fins arribar al seu estat actual segons informe de Patrimoni de la Generalitat que s’ha fet públic, en parlaré el proper dia. Què ha passat al llarg del temps? El sr, Regàs va perdre la fe i va tapar les pintures? Van ser els pares filipons? Van ser propietaris posteriors?