EL VALOR DELS PETITS GESTOS

Una de les principals feines dels polítics, a qualsevol nivell, hauria de ser la d’escoltar als ciutadans pels que governen. Durant els anys de mandat del Sr. Muñoz (El Breu) sovint la bona amiga Valentina acudia als Plens i al final agafava la paraula per reclamar una llum i una marquesina a la parada del B-29 al barri de Can Gosch. La responien amb sorna, especialment el Sr. Nolis en el seu paperot de responsable de la via pública, però mai li van fer el més mínim cas i durant quatre anys no hi va haver marquesina. En aquesta mena de comportament, displicent amb els ciutadans, segurament hi rau una de les causes majors per les que IC-GENT i CiU van ser foragitats del govern de Tiana a les darreres eleccions.

Ara el govern d’Ester Pujol ha instal·lat finalment la desitjada marquesina, adaptada a les peculiars condicions el poc espai disponible. Són precisament aquests petits gestos (que no reclamen grans inversions) els que marquen la ratlla entre comportaments polítics de servei o d’autisme.

Per cert, al anar a fer la fotografia de la marquesina m’he trobar que estava mig destrossada. Ha estat un accident o el resultat del vandalisme?. No sempre els petits gestos són compresos...

Proper Post: Dimarts 7 de maig de 2013

Tema: EL CAS PRETÒRIA I ELS VALORS ÈTICS

RÀDIO TIANA (III)

En aquesta història de la ràdio ara arribem als anys 2007-2011. Quan el Sr. Muñoz (El Breu) va arribar a alcalde de Tiana (no per guanyar les eleccions sinó gràcies als vots gratuïts de CiU).

En aquell moment era director de Ràdio Tiana en Cristian Peralta, després de passar per unes oposicions i de la renúncia de qui va quedar en primer lloc. La ràdio estava temporalment tancada degut a les obres de la Casa de la Vila i el Sr. Muñoz es va dedicar en cos i ànima a perllongar el tancament més enllà del necessari i amargar la vida al director (que manifestament no tenia el seu vist i plau). Finalment en Cristian va renunciar i a partir d’aquí va començar el declivi de Ràdio Tiana, amb  directora anomenada sense cap mena de procés de selecció.

Donada la llibertat que gaudia la ràdio durant els anys que jo vaig fer d’alcalde de Tiana, el Sr. Muñoz la va convertir (i estava en el seu dret) en un instrument important de la seva política d’assetjament del govern.  A totes hores sortia, criticant-ho tot i dient-hi la seva. En canvi, això va canviar radicalment a partir del moment que va tenir les rendes del poder. L’oposició vàrem deixar de sortir als informatius (sobren els dits de les mans per contar les vegades que la ràdio em va trucar al llarg de quatre anys per demanar-me l’opinió sobre el temes polítics del poble), el govern no acudia als programes de debat polític, la ràdio va deixar de ser una referència de la vida del poble.... Molts col·laboradors i  programes van desaparèixer i va entrar en un període somort, fins al punt que al arribar a les eleccions del juny de 2011 va ser necessària la participació d’antics directors de l’emissora per a garantir un mínims de programació.

El Sr. Muñoz, durant els seus llarga anys d’oposició va reclamar tota mena de consells de participació i control apolític de la ràdio; en canvi, durant els seus curts anys d’alcalde, res d’això va renovar o posar en marxa.

Els més esperpèntic de tot aquest procés d’ocupació dels mitjans públics de comunicació  es pot llegir als actes dels Plens. El dia 6 de maig de 2008 s’aprova per unanimitat de tots els grups polítics el document anomenat “Principis i organització dels mitjans de comunicació municipals”.  Però alguna cosa se li va creuar pel cap al sr. Muñoz (segurament assabentar-se amb retard que feien falta majories qualificades per determinades accions, majoria que no disposaven IC-GENT + CiU) i, sorprenentment, el dia 9 de setembre de 2009 presenten una modificació (amb l’excusa d’haver detectat determinades deficiències al document anterior) que far saltar pels aires el consens de quatre mesos abans i que només és votada pel govern. Ningú entén encara hores d’ara aquest comportament del sr. Muñoz.

Des d’aquesta data fins el final del seu curt mandat (juny 2011) la ràdio va ser una joguina  a les mans del alcalde Muñoz, sense cap mecanisme regulador. Evidentment durant aquests anys es va gestar la crisi amb la que es va trobar el govern d’Ester Pujol quan va arribar a l’alcaldia. Però aquesta és una història que deixem per un altre dia...

Proper Post: Dimarts 23 d’abril de 2013

Tema: EL VALOR DELS PETITS GESTOS

EL TEOREMA DE PASCUAL

TEOREMA DE PASCAL (França, 1639)

El teorema de Pascal (també anomenat Hexagrammum Mysticum Theorema) és un fonamental teorema de la geometria projectiva en ell s'estableix que si un hexagon arbitrari es troba inscrit en alguna secció cònica, i s'extenen els parells oposats de costats fins que es creuen, els tres punts en els que s'intersecten es trobaran ubicats sobre una líne recta, anomenada la línia de Pascal d'aquesta configuració.

Algú ha entès alguna cosa?

TEOREMA DE PASCUAL (Tiana, 2013)

¿I si el govern actual a Tiana, hagués trobat en moltes qüestions i malgrat l'irrupció de la crisi, un camí obert, de contenció, estalvi, control i bons projectes, una bona feina feta pel govern anterior per l'equitat i la transparència davant el desgavell dels anys anteriors amb despeses no justificades, no pressupostades, discrecionals i agosaradament altes ...? ¿I si el govern actual fos capaç de reconeixer públicament ni que fos en part una realitat com aquesta, que ha trobat molta feina feta i avaçada, no seria un pas important per a la suma real de les voluntats de tants i tants ciutadans que la desitgen?

Algú ha entès alguna cosa del post del Sr. Pascual, Regidor de IC-GENT i antic regidor de Cultura del govern del Sr. Muñoz, El Breu?

He aplicat coneixements de física, metafísica I matemàtica I he arribat a la conclusió de que el Teorema de Pascal és el següent: durant quatre anys, el govern de IC-GENT amb CiU ho van fer tot bé i si ha quedat algun problema pel camí, la culpa és dels dotze anys de govern del Vallespinós. I si encara persisteix, la culpa la té l’alcaldessa Pujol.

Quina poca vergonya!. Van fer una política econòmica desastrosa, com objectivament demostra l’informe de la Diputació, que va situar a l’ajuntament de Tiana a tocar de la suspensió de pagaments. I dono una primícia: quan IC-GENT+CiU van arribar al govern al junt de 2007, de les primeres coses que van fer va ser demanar una auditoria de la meva gestió econòmica durant dotze anys. Mai van informar d’això i mai van donar els resultats de l’auditoria. Potser el resultat va ser bo o no tenien per on atacar...

En canvi, la gran gestió 2007-2011 (comandada pel Sr. Nolis) del govern del que formava part l’inventor del Teorema de Pascual, va consistir en no actualitzar preus de serveis, amagar factures sota la catifa per valor de més un milió d’euros, de no reconèixer l’actualització de preus dels serveis, de més que duplicar l’endeutament, de fer pressupostos equilibrats amb ingressos que mai es realitzaven, d’incrementar desaforadament les despeses de personal, d’encarregar serveis sense disposar de pressupost, etc...

Per tant, la síntesis del Teorema de Pascual és: “Veure la palla  en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus”. I per pur sectarisme...

Proper Post: Dimarts 16 d’abril de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (III)

L'AJUNTAMENT DE TIANA I LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

A aquestes alçades de la pel·lícula tothom hem sentit parlar de les participacions preferents. Hem escoltat debats, ho hem llegit al diari, hem vist també imatges de persones protestant que ha perdut els seus estalvis i ens hem assabentat d’històries esfereïdores.  Estadísticament una gran part de les persones que pateixen el problema són petits estalviadors d’una certa edat i tot porta a pensar que les estratègies per la col·locació d’aquest producte financer, complexa i complicat, han passat per enredar  a sectors dèbils de la població. Les caixes i bancs, per obtenir capitals dels que tan mancats estaven (i estan) per culpa de les barrabassades fetes amb el totxo, no van dubtar a trair la confiança dels seus clients per tal d’encolomar aquest producte.

Per entendre la dimensió del problema un parell de  dades: només els bancs van col·locar més de  30.000 milions d’euros en preferents, es parla de més de 700.000 clients. Ara el govern de Madrid intenta resoldre parcialment el merder creat però donat que algunes de les caixes més actives en la comercialització d’aquest producte, han estat nacionalitzades succeeix que molt probablement els inversos només recuperaran una part dels diners i a vegades, una part petita. I s’ha obert un camí complex, amb dues disjuntives: la negociació o els jutjats. En tot cas temps, patiment, pèrdues econòmiques, etc...

En el cas del Maresme es dóna a més la circumstància que una caixa comarcal, ben considerada des de fa molts anys pel petit estalviador, ha estat especialment activa en la comercialització de preferents, sobretot després de caure a l’òrbita de Bankia,  I en conseqüència hi ha un número elevat d’afectats a tot el Maresme, el que ha fet que el Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal hagin aprovat una moció per donar suport als damnificats.

L’Ajuntament de Tiana ha estat molt actiu en aquesta qüestió. Al passat Ple del dia 2 d’abril es va aprovar per unanimitat una resolució de suport als afectats per les participacions preferents. Al final de la sessió, i a preguntes d’una ciutadana afectada, l’Alcaldessa va explicar totes les accions de recolçament que es desplegaran, més enllà de la declaració del Ple: coordinació d’accions, reunions d’informació, assessorament, suport legal, etc.

Penso que això demostra el compromís del govern local amb els ciutadans de Tiana que pateixen problemes econòmics sobrevinguts pels enganys d’alguns i la manca de control dels reguladors que tenien l’obligació de fer-ho. Crec que és una molt bona notícia enmig de la desgràcia ...

Proper Post: Dimecres 10 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

PLE D’ABRIL: PPIM, PPAM, PPUM I ACLARIMENT HISTÒRIC

Darrerament l’ordre del dia del plens de Tiana s’omplen de majestàtiques mocions en contra de polítiques del PP. És un recurs fàcil donat el que està fent el govern de Madrid. Al Ple del mes d’abril va ser l’hora de  les pensions i dels governs locals. La litúrgia és semblant: mentre l’amic Gonzalo intenta posar inútilment dades sobre la taula, alguns grups passen pel damunt com poden per raons òbvies i d’altres bramen furiosament en contra de Madrid. Clar que quan toca fer mocions en relació a les polítiques equivocades de la Generalitat (que Déu n’hi do també) es canvia la torna: llavors és el Sr. Nolis el que s’acull a l’objecció de consciència de la seva militància per no enutjar als que manen a CiU, que no sigui cas que a l’hora de fer llistes... Així, covardament, no va votar favorablement l’adhesió al manifestat en favor de l’educació que han votat molts alcaldes de Catalunya, fins i tot del seu propi partit. No sembla que la congruència sigui la millor virtut del Sr. Nolis...

També es va sentir a dir en el Ple que  la tarificació social s’ha aplicat per primer cop a Tiana en el cas de l’escola bressol. Per evitar que futurs historiadors, d’aquí mil o tres mil anys, treballin amb dades errònies quan llegeixin l’acta del passat dimarts, vull  recordar  que ja fa anys (em sembla que era al segle passat), un govern d’esquerres i de progrés  de Tiana va aplicar la tarificació social a les beques per les colònies d’estiu que llavors organitzava l’Ajuntament. Crec que no és l’únic cas però és el que ara em ve a la memòria... i ja es conegut que la memòria sovint és perd amb l’edat, sinó abans...

Proper Post: Dimarts 9 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

QUAN L'ALVAR VA ESTAR A PUNT DE SER REGIDOR DE CULTURA

L’Alvar Sunyol és un gran artista i una persona molt estimada a Tiana. Un cop va estar a punt de ser Regidor de Cultura. Avui recordaré aquesta anècdota. A les eleccions de l’any 1995 tres partits d’esquerres (PSC, ERC i IC) vàrem fer un pacte de progrés per capgirar el govern convergent de Tiana, que feia 15 anys que durava. A mi em va tocar ser Alcalde i malgrat que l’Alvar anava a les llistes de CiU, li vàrem fer públicament la proposta de ser Regidor de Cultura al nostre govern. Sé que li va fer gràcia i que estava disposat a acceptar però els responsables del seu partit, amb un error polític evident,  no li van deixar. Crec que va ser un exemple de generositat política, allunyat de qualsevol sectarisme, i que no va ser possible pel dogmatisme d’alguns, que creien que recuperarien aviat l’alcaldia de Tiana i que ja porten quasi 18 anys de sequera...

Per sempre més serà impossible conèixer com hagués evolucionat la cultura tianenca sota la direcció política de l’Alvar. No obstant, sempre va col·laborar amb els governs que vaig encapçalar al llarg de 12 anys: ho feia per Tiana. Vull recordar l’escultura de la Plaça de la Vila, el jardí Lola Anglada i els murals de la sala de plens, per només posar tres exemples. Sempre ha estat disposat a ajudar a qualsevol entitat que li ha demanat ajut, de forma absolutament desinteressada. Però d’aquest paper de l’Alvar en parlarem un altre dia...

Proper Post: Dimarts 2 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT I A ON S'AMAGA EL SR. NOLIS

Divendres passat, l’Alcaldessa de Tiana va passar comptes en públic de la situació econòmica de l’Ajuntament, tal com es va comprometre ara fa mes d’un any. Si recordeu, a finals de 2011 l’Ajuntament de Tiana estava en situació de suspensió de pagament degut a les barbaritats econòmiques que va cometre el govern del Sr. Muñoz, sortosament  El Breu per la salut l’economia del  poble. L’Ester no va voler fer sang del passat  encara que si la situació que es va trobar era la que era tenia uns culpables ben concrets ja que quan un servidor va deixar l’alcaldia a l’any 2007, els comptes estaven ben sanejats. 

Què va passar en els quatre anys del govern del Sr. Muñoz?.   Faré un resum dels fets més significatius:

• Es va contractar personal a tort i a dret. De fet el nou govern, d’ençà 2011 ha suprimit 13 llocs de treball i els serveis es continuen donant. El govern del Sr. Muñoz va engreixar la plantilla, per damunt de les ratios del Maresme.  Això tenia un  pes d’uns 225.000 euros anuals

• Es van fer despeses sense disposar de partides per poder-les pagar. De fet l’Alcaldessa es va trobar un total de 1.670.000 euros de factures impagades entre els anys 2007 i 2011 i per poder-les liquidar s’ha hagut de demanar un nou préstec. I les sorpreses sota la catifa continuen apareixen més d’un any després ja que van deixar de pagar les actualitzacions d’algunes contractes, ara reclamades per import de 177.000 euros.

• La transformació del  demanial del pagament del pavelló poliesportiu en crèdit pur i dur va ser un altre error que va contribuir a complicar la situació econòmica.

• L’elaboració any  darrera any de pressupostos irreals, en els que es consignaven partides  que mai s’arribaven a realitzar i que només servien per quadrar els números de manera fictícia.

Tots aquests errors els va denunciar el Grup Municipal Socialista durant els anys de govern del Sr. Muñoz i de res van servir els nostres advertiments i propostes. En tot cas la gravetat de la situació en la  que el sr. Muñoz va deixar l’economia del poble no ha de ser matèria de discussió política ja que existia un informe de la Diputació de Barcelona que ho posava ben palès, informe del que no es fa informar i que ara ningú ha localitzat a l’ajuntament. Es veu que el Sr. Nolis, a més d’amagar factures sota la catifa també hi amagava informes de la situació econòmica - financera elaborats per una institució prestigiosa.

Sense entrar en detalls tècnics que podrien avorrir (i que trobarem en el document que es penjarà a la web municipal) tres indicadors són fonamentals per avaluar la situació econòmica d’un ajuntament:  l’equilibri financer, el romanent de tresoreria i l’endeutament.  Doncs be, a l’informe amagat de la situació de 2010, els dos primers  indicadors estaven en vermell i el tercer en àmbar. En només un any, s’ha aconseguit redreçar la situació i a finals de 2012, els dos primer ja estan en verd i el tercer continua en àmbar degut al crèdit que ha calgut demanar per pagar als proveïdors del Sr. Muñoz que van quedar penjats. Las xifres han canviat radicalment i s’ha aconseguit capgirar la situació.

A la sessió es va parlar de moltes més coses que ja aniré comentant en futures entrades. El públic assistent va ser força nombrós però jo vaig trobar a faltar al Sr. Nolis. Aquest senyor, a més de fer d’escolanet del Sr. Muñoz, va ser el responsable econòmic durant el quatre anys en els que es va gestar la desgràcia, amb el suport d’una intervenció de la que en algun dia n’hauré de parlar.  Però s’amaga de qualsevol debat públic, fugint de la responsabilitat directe que té en tot el que ha passat, ni tan sols per defensar la seva gestió. Ell prefereix, covardament, repartir fulls per les bústies de Tiana dient bajanades  i mentides, donant per bons números que ningú sap de on surten. En canvi, els números que demostren el desastre econòmic de la seva gestió surten de la Diputació de Barcelona, gens sospitós  ja que aquesta institució està governada pel seu partit. Una mica de seny i de vergonya, Sr. Nolis!

Proper Post: Dimecres 20 de març de 2013

Tema: QUAN L'ALVAR VA PODER SER REGIDOR DE CULTURA