50 ANYS DE SOCIALISME A TIANA

 

Una vegada algú em va dir que l’èxit d’una organització s’ha de mesurar sobretot per la seva persistència. Per tant, cinquanta anys de socialisme a Tiana és un motiu de celebració, almenys per aquells que creiem en els valors d’una ideologia compromesa amb els drets i  la justícia social, malgrat els errors (tan personals com de l’organització) comesos al llarg de la seva llarga història a nivell mundial.

És difícil separar la vida col·lectiva de la personal. Amb la meva família vaig arribar a Tiana l’any 1981, buscant la salut d’un de nosaltres, malgrat que sempre hi havia tingut lligams amb uns cosins que vivien al carrer sant Josep. En aquell moment la política a Tiana estava dominada per CiU, després de l’alta baix que va suposar un pacte contra natura entre la dreta i els comunistes per treure del govern a l’alcalde Ballús, guanyador de les primeres eleccions democràtiques de 1979, després de la dictadura.

Jo estava lligat amb el PSC a través de la sectorial de Medi Ambient però finalment em vaig engrescar amb la política municipal de la mà del company Bernis i de la Mercè. Mica a mica vaig anar coneixent als altres companys i militants de l’Agrupació, sobretot arrel de les grans trobades pel Primer de Maig: Ballús, Domènec, Rodrigo, Ausejo, Alonso, Riera, Massó...i sobretot amb l’Eced, Doñate i Ruiz que vàrem constituir el segon govern socialista del poble, a l’any 1995 després d’haver treballat fermament quatre anys a l’oposició i de superar les dificultats de constituir un pacte d’esquerres amb PSUC i ERC. I hem estat la força política que més anys ha tingut l’alcaldia de Tiana en aquests quasi 50 anys de democràcia.

Tots aquests anys han estat farcits de tota mena de moments (molt bons, bons, dolents, molt dolents...amb victòries plaents i derrotes amargues). Hem esmerçat moltes hores en reunions, debats, redactar butlletins, penjar cartells i ara a les xarxes, fins i tor discussions estèrils ... personalment penso que ha valgut la pena, malgrat tot. Sempre ha estat molt més el que ens ha unit que separat, almenys fins ara.

La celebració d’aquest divendres és sobretot d’homenatge a tots aquells que durant aquests cinquanta anys tant han treballat pel poble; la majoria ja no hi són i a mi m’han creat un buit, que malgrat no expressar-ho,  hi és. I també ha de servir per a dir que el socialisme està viu a Tiana, que noves generacions d’homes i dones seguiran treballant perquè per damunt de tot EL NOSTRE PARTIT ÉS TIANA.

 

EL CALENDARI ISAAQUIÀ

 

Hi ha diferents tipus de calendari. Per exemple:

E1) El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), va ser una reforma del calendari romà. El calendari julià té dos tipus d'anys: un any normal de 365 dies i un any de traspàs de 366 dies

22) El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.  Va ser establert pel papa Gregori XIII. A més del canvi a la longitud mitjana del calendari anual passant de 365,25 dies (365 dies i 6 hores) a 365,2425 dies (365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons), una reducció de 10 minuts i 48 segons per any.

Ara a Tiana (no sabem si també a Montgat o a tot el Maresme) hi ha el calendari Isaaquià, que consisteix a que el mes de gener de 2025, el dissabte dia 5 sigui abans que el diumenge dia 4, com es pot veure als fulletons repartits per l’Ajuntament. És una important aportació a la mesura del temps, que la NASA està estudiant per implantar-la arreu del món. Els ordinadors es tornaran boijos.

Jo suposo que és una innocentada avançada ja que és impossible que el govern dels que “tot ho fan bé” puguin haver comés aquesta errada (i no serà per manca de mitjans abocats a la comunicació institucional).

SRA. LIÑÁN: DEMOSTRI EL QUE DIU I NO VULGUI EMBOLICAR LA TROCA

 

La Sra. Gemma Liñán, en la seva condició de portaveu del govern de JuntsxTiana, té per costum esbroncar als representants dels altres partits polítics que participen en la tertúlia “Ara i Aquí” de ràdio Tiana. Tots han rebut a un moment o altre i al darrer cop li va tocar el torn al representant del PSC, amb greus afirmacions  sobre pactes amb relació als habitatges de Cal Frares, que tanta polèmica han desfermat, en una grollera maniobra per a desacreditar el posicionament dels socialistes, l’únic grup municipal que al mes de juliol va votar en contra del projecte del govern.

Sembla que el govern no en té prou en gronxar-se en una empresa de recentíssima creació per vendre el seu projecte d’habitatges a la zona de Cal Frares (pagant entre tots més de tres mil euros) sinó que necessita embolicar la troca a través de les paraules de la Sra. Liñán.

La veritable història, per qui vulgui conèixer la veritat,  és aquesta:

1.      Si el Sr. Salvatierra va ser alcalde l’any 2022, ho va ser gràcies als dos vots imprescindibles del PSC, cosa que sembla que ha oblidat.

2.      La iniciativa  pel pacte va ser a proposta del Sr. Isaac Salvatierra,  a un escrit de 27 de setembre de 2021, que entre altres coses deia:  “Us plantegem signar plegats una moció de censura urgent per sortir de l’atzucac  actual”.

3.      Per arribar a plantejar la moció de censura es va  pactar un acord programàtic de 10 punts (que es reprodueix a aquesta entrada del blog), que  formen part del document  lliurat a Secretaria ,  signat pel Sr. Salvatierra i el Sr. Sales el dia 16 de març de 2022

4.       En lloc de l’acord es parlava d’habitatge de protecció  i molt menys de Cal Frares.

5.       Per tant, pel Sr. Salvatierra  l'any 2022 o no era cap prioritat els habitatges de protecció o va acceptar el que fos amb tal d’aconseguir la poltrona (coneixent, com coneixia, que el PSC n’era contrari a fer-los a Cal Frares, ja que fins i tot el que llavors era cap del G.M. del PSC era el principal valedor d’un bosc urbà, ja licitat i adjudicat)

6.      Que ara la Sra. Liñán, de manera malèvola, parla d’un acord secret per no perjudicar el candidat és absolutament increïble. Com es públic i notori, jo no era partidari que el Sr. Sales repetís com a candidat. Quin sentit tindria  amagar un secret que el podria perjudicar?

7.       Tampoc el calendari encaixa. El PSC no va escollir el seu candidat fins al mes de febrer de 2023 i no sense polèmica. Per tant, parlar l’any 2022 de mantenir secret el tema de Cal Frares per a no perjudicar a un candidat  inexistent, és totalment  absurd.

8.      El conveni amb l’AMB no es porta al Ple fins al mes de juliol de 2023, més d’un any després de governar el Sr. Salvatierra en solitari com a resultat de les eleccions de maig de 2023. Si el tema de Cal Frares era un projecte madur i mantingut en secret, per què va tardar el Sr. Salvatierra més d’un any en proposar la signatura del conveni quan ja s’havia alliberat del seu soci del bosc?

9.      El govern dels “que tot ho fan bé” s’ha entrebancat amb el tema de Cal Frares, fonamentalment per culpa de fugir de la participació pública, malgrat que s’omplen la boca de parlar-ne.  Es veu que no en tenen prou amb la tasca del COLUMPI i ara cal difamar i dir mentides dels contrincants polítics.

10.   El document demostra que quan el Sr. Salvatierra va necessitar els vots del PSC, ni l’importava l’habitatge social ni fer-los a Cal Frares.

11.   El Sr. Salvatierra es dedica a denunciar  a alts  càrrecs del PSC que els socialistes de Tiana no volen pisos a Cal Frares. A la vegada diuen que hi havia un pacte secret per fer-los. En què quedem? 

12.   Mentrestant, l’únic que demostren els papers és que el Sr. Salvatierra va ser alcalde i va anomenar primer tinent d’alcalde a qui volia fer un bosc urbà a Cal Frares, sense mostrar cap mena d’interès per l’habitatge de protecció en l’acord per la moció de censura.

13.   La Sra. Liñán està obligada a demostrar  l’existència d’un pacte amb  el Primer Secretari del PSC a Tiana per fer habitatges a Cal Frares, acusació que va deixar anar a la ràdio entre crits. Curiosament, la polèmica dura des de juliol i aquest argument no l’ha tret la Sra. Liñán fins ara

I en aquest tema arribarem on calgui. Mentrestant els lectors hauran de decidir lliurement (llegint documents i aplicant la lògica) qui diu la veritat amb relació a les acusacions de la Sra. Liñán

ELS 10 PUNTS PELS QUE EL SR. SALVATIERRA VA PACTAR SER ALCALDE L'ANY 2022

CARTA A LA PERICA

 

Molt estimada amiga:

En primer lloc, permetem felicitar-te per la fotografia de la signatura del teu acord pels pressupostos de 2025 amb el Sr. alcalde de Tiana. A ell se'l veu realment angoixat perquè difícilment sense el teu ajut hagués pogut aprovar els pressupostos; i a tu molt cofoia i contenta d’haver aconseguit doblegar el rodet de la majoria absoluta i haver-hi pactat coses bones per a Tiana. Tens un posat de triomfadora!

Estimada Perica, vaig seguir amb atenció al teu discurs al Ple del passat divendres. Oh quines paraules més boniques i sentides, quanta responsabilitat, quanta dignitat! Em vas emocionar defensant el perquè  has donat suport als pressupostos a canvi d'un munt de promeses (la majoria de moment no incloses en el capítol d’inversions).  Nosaltres, els socialistes, no vàrem dir res i això que t’haguéssim pogut recordar quines van ser les teves paraules quan el nostre grup municipal quan l’any passat, va donar suport als pressupostos de Junts x Tiana o va aconseguir rebaixar l’IBI a la meitat. Llavors només hi vas veure inconvenients i ara tot són virtuts, retrets que més d’un cop has recordat als debats de Ràdio Tiana (quan hi vens, clar).

Mira, em sap molt greu que et puguin prendre el pèl a la mili es deia que la veterania és un grau. I donat que els socialistes ja hem viscut l’experiència d’acordar coses amb el govern del Sr. Salvatierra en aprovar al seu pressupost per enguany (ni més  ni menys que un PROGRAMA PLURIANUAL DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC per un import de 500.000 euros), et podem avançar quasi amb total seguretat que tu et quedaràs, amb un pam de nassos com nosaltres. Perquè al llarg dels dotze mesos de l’any 2024, el govern  no ha fet res del que es va comprometre, ni tan sols la primera fase (molt barata) de recollir dades i definir el projecte.

Tu, estimada Perica, ets aquest cop la cirereta del pastís com l’any passat ho va ser el PSC. És a dir, la que blanqueges uns pressupostos elaborats al marge de l’oposició i sense donar acompliment al compromís de Junts x Tiana de fer un pressupost de base zero; l’alcalde diu que s’hi aproxima. És un home simpàtic. Però com tot en la vida, o és o no és; a mitges, ni embarassada.

Ara que tots els Junts (els per Tiana i els per Catalunya) esteu tots junts, seria el moment que miressis d’entrar al govern, et convertiries a l’argument principal de blanqueig donat que els pardals deixarien de ser els ocells en solitari (malgrat que en són molts i ara un ha plegat, que jo recordi el primer que ho fa des del govern). Clar que no et quedaria cap més remei d’alinear-te en contra dels veïns de Cal Frares, però això seria un detall sense importància. Llavors sí que des del govern podries transformar de veritat Tiana. I donaries continuïtat a aquella tradició tan tianenca que les dretes convergents (diria que tu n’ets l’hereva, ja que vas fer-te teva a la Sra.  Rué) pacten amb segons quins progressistes (abans PSUC, després IC, més tard GPT i ara JxT) més aviat per embolicar la troca.

Posats estem en èpoques nadalenques, conclouré amb una cita bíblica: al banquet dels rics sempre s’hi posa un pobre, També a les pel·lícules de Buñuel. Un pobre, a la taula de rics, va bé per calmar la consciència; una regidora votant els pressupostos de vuit regidors, també. El ric Epuló (8 regidors), la pobre Llàtzer (1 regidor).

Encara que potser la meva crítica servirà per esperonar al Sr. alcalde i amb un pim-pam veurem resolts tots els compromisos amb la perica, fins i tot les butaques de la sala Albéniz. El que mai ha fet amb el PSC potser ara ho fa amb JxCat. Si així fos, mostraré en públic el meu penediment per tot el que he dit en aquest comentari. Però temo molt que el vot de JxCat només servirà per a maquillar unes polítiques ja decidides pels altres Junts...com malauradament ens va passar als socialistes l’any passat!

Estimada Perica, com t’aprecio, em sap molt de greu que hagis caigut al mateix parany que nosaltres l’any passat. Nosaltres ja ho hem après; tu ho faràs al llarg d’aquest any.

Mentrestant, rep una cordial salutació i els millors desitjos per aquestes festes

 

L’ornitòleg  de Tiana

UNA TINENT D'ALCALDE MOFETA I EL PERILL D'UNA FRACTURA SOCIAL?

 

L’estudi de l’ornitologia dels “pájarus” de Tiana és apassionant, no em cansaré de repetir-ho. Observant en deteniment el Ple ordinari de desembre vaig descobrir una mutació increïble: una femella de pardal s’ha convertit en mofeta!!!! Costa creure donat que les aus i els mamífers son classes de vertebrats molt distants filogenèticament: uns ovípars, amb ploma i majoritàriament voladors mentre que els altres són vivípars, amb pèl i solen ser terrestres.

Doncs bé, vàrem assistir a una transformació de pardal a mofeta, tot per culpa d’una moció que va presentar el “pájaru solitari”. L’home va explicar que s’havia preocupat de tema dels dificultats d’accés de vehicles d’emergència a determinats carrers del poble, que havia mesurat amplades, consultat a bombers de Badalona, a professionals... i la primera tinenta d’alcalde, en pla burleta (és a dir, mofeta) vinga riure, descollonant-se de tot, amb tota meva de moviments irònics i, això sí, dient que ells ho tenen tot fet, a punt i controlat (podria ara posar exemples que de moment m’estalvio). I tot sota la mirada somrient i complaent de qui presideix la reunió que hauria d’evitar bullin d’un regidor cap a altre...

Penso continuar investigant, però crec que és una fita molt important en la ciència de l'evolució poder haver assistit a la transformació d’un pardal a mofeta. Ara que alguns tornen a parlar de creacionisme, aquesta mena de processos (que fins i tot s’han pogut gravar) és un avenç emocionant de la ciència.

No voldria ser alarmista  ni catastrofista, però aquest tafaner de la vida política del poble observa alguns fets de fractura social. Demanar bombardejar la zona de Can Gaietà,  fomentar que uns tianencs es puguin menjar a altres (en el més pur estil caníbal), enganxar xiclets al jersei d’algun assistent al ple que suposadament no és de la corda de l’activista,  pintar una propietat privada dient “cabrons” i “fills de puta”, etc. potser només són símptomes, però des del meu punt de vista no albiren res de bo. Això mai havia passat a Tiana i ara està passant. Són expressions d’una part d’un poble ben aviat poc educador.

Trobo a faltar una reacció contundent de l’alcalde, condemnant tots aquests fets (i també el bullying a un regidor). Podem entrar en una espiral d’enfrontaments que mai voldria per a Tiana perquè  una cosa és la discrepància política i l’altre amenaçar amb bombardejos. L’autor de la frase es deu pensar que és graciós, a l’alçada d’alguns guionistes de la televisió pública de Catalunya,  quan més aviat és penós.

No anem pas bé i trobo a faltar una reacció de condemna del govern.

PER POPULISME REACCIONARI, EL SEU SR. MUÑOZ

 

((UN COP SUPERATS ELS PROBLEMES D'ACCÉS AL MEU BLOG DE SEMPRE, REPRODUEIXO L'ARTICLE QUE VAIG PENJAR 

A UN BLOG PROVISIONAL))

Vet aquí que quan he segut davant l'ordinador estava disposat a escriure del Ple del passat dimarts, on uns pardals acorralats i desbocats van donar motius per a una àmplia crònica. Però he ensopegat amb un exabrupte del Sr. Emili Muñoz, amb el títol de POPULISME REACCIONARI i de cop he rejovenit vint anys, he viatjat a aquells anys en què l'Emili i jo ens les teníem diàriament per l'emissora local i per El Punt, llavors ambdós molt seguits i llegits a Tiana.

Com pot entendre fàcilment el Sr. Muñoz, perquè és un home intel·ligent, no pot insultar a quatre partits polítics i que la cosa li surti gratuïta. I he tingut la temptació de contestar, plenament conscient a què m'exposo. I donat que les temptacions hi són per caure, he caigut de quatre potes i no m'he pogut resistir a respondre'l, deixant per aquí uns dies la crònica de la reunió de novembre dels "pájarus" de Tiana.

De no fer-ho corro el perill que l'home s'acalori cada cop més i les digui més gruixudes. I donat que tinc vocació pedagògica, li aclariré al Sr. Muñoz què és exactament això del "populisme reaccionari"-

• Ser un populista reaccionari és tenir un origen d'esquerres (a l'àmbit del PSUC i d'IC) i arribar a ser alcalde de Tiana, malgrat no haver guanyat les eleccions de 2007, amb un pacte amb CiU, amb aquella CiU d'aquells anys foscos, tan de dretes i reaccionaris que per no ser no eren ni independentistes (això ho van descobrir més tard).
• Quan un és populista reaccionari i no compleix les seves promeses, sol passar que a les següents eleccions municipals els ciutadans no et votin i quan veus que vas a l'oposició, renuncies a la teva acta dient allò de "bon vent" (que és com enviar a la merda a tot el poble), que és una manera ben reaccionària d'acomiadar-se dels veïns i veïnes. Quan s’és populista reaccionari s’és breu a l’alcaldia.
• Ser populista reaccionari és també voler aparentar ser un ferm defensor dels habitatges de protecció i que quan s'estava a l'oposició (any 2004) haver votat en contra de la requalificació de Can Jordana per a la construcció d'habitatges socials i no votar a favor de l'aprovació definitiva del Projecte, que sota un govern socialista va permetre la construcció de 50 habitatges de protecció.
• Ser populista reaccionari és mentir i dir que l'oposició del PSC (el que pensin la resta de grups i solitaris traspassats no és problema meu) al projecte és perquè no es va informar prou. Mai hem dit que és falta d'informació (encara que també). L'oposició és perquè no s'ha endegat un procés de participació ciutadana dels que alguns tant bramen (el Sr. Muñoz també) i que quan arriba l'hora de practicar-la, sembla que no ho recorden. Però hi ha moltes més raons; només cal llegir la moció que es va presentar al darrer Ple.
• Ser un populista reaccionari és també donar suport incondicional a l'actuació del Sr. Salvatierra al Ple que va gosar atacar al regidor Diego Parra amb el comportament del govern de la Generalitat Valenciana davant la DANA, alcalde que va ser corregit en públic pel Sr. Secretari en relació amb les manifestacions ploramiques del seu grup, situació mai viscuda al poble. Però de tot això ja en parlaré a la pròxima crònica.
• Fer populisme reaccionari és voler fer creure que amb aquesta actuació es podrà fer front a l'emergència habitacional declarada a Tiana, més tenint en compte totes les necessitats que va exposar la regidora Sra. Capell. Quan arribi l'hora de la veritat (si arriba) ja es compatibilitzarà quanta emergència habitacional s'ha pogut corregir i quan fum n'han venut alguns. Per això els socialistes reclamem una mirada més llarga i ambiciosa de tot plegat.

Acabo ja. Després d'haver intentat explicar al sr. Muñoz que ell té molt de "populista reaccionari", segons els canons habituals de mesura, a l'haver pactat amb la dreta catalana més reaccionària i d'oposar-se a la construcció d'habitatges de protecció a Can Jordana, em sento realment jove de nou i ara només espero la seva airada resposta, que em portarà a anys en què encara tenia cabells i no eren blancs.

Emili, tot amb "carinyo" eh... però abans de titllar a altres de populistes reaccionaris potser cal revisar una mica la biografia pròpia.

EL PÁJARU TELEGRAFISTA NO ÉS UN PÁJARU INDEPENDENT

 

La darrera reunió del passat dimarts dels “pájarus” de Tiana va tenir novetats: una manifestació a la plaça (amb xiulets i insults a l’alcalde; els insults em semblen malament) i també la inauguració del procediment d’esmena a la totalitat, assajat tant pels pardals com pel “pájaru solitari” (aquest sense massa èxit, ja que els que es manen no es van dignar ni tan sols a comentar-li l’esmena o transaccionar alguna cosa, encara que fos un parell de comes).

Tot arran del sidral pel tema dels habitatges dotacionals al camí dels Frares. Aquest tafaner de la vida política a Tiana vol fer quatre observacions: és evident que ha mancat el diàleg del govern amb els veïns, contradient la lletra i l’esperit del reglament de Participació Ciutadana; en segon lloc, és evident també que el conveni té contradiccions i expressions confuses que mereixen aclariment; tercer, cap estudi objectiu demostra que el millor o únic lloc per fer habitatges dotacionals a Tiana sigui aquesta parcel·la i, finalment, tranquil·litzaria a tothom que es decretés un any de suspensió de llicències d’edificació (com es va fer a Can Matas i recentment, al nucli del poble) fins que s’aclareixen els punts anteriors.

Potser els més joves no sabeu que era un telegrafista. Us ho explico: era un senyor amb una maquineta (inventada inicialment per Morse) al que tu li donaves un text i ell es limitava a escriure el dictat perquè un receptor allunyat, rebés el missatge. Tot això, amb els correus electrònics i altres sistemes d’internet per a la comunicació, ha desaparegut. Tot el que queda antiquat, desapareix.

Doncs bé, hi ha un “pájaru” de la gàbia de Tiana que s’està transformant en telegrafista, evolució molt interessant des del punt de vista ornitològic. Ell mateix ho diu: “els veritables protagonistes del ple eren els veïns i veïnes de Can Gaietà per això, vaig decidir no fer cap intervenció més enllà de llegir la moció i de centrar el debat”. O sigui és un regidor que no té activitat pròpia: va mirant per on hi ha veïns enfadats amb el govern (molt o poc això passa sempre) i després, en lloc de fer una acció pròpia i aportar raonaments  o ajudar a trobar la solució, es limita a fer de corretja de transmissió dels veïns.

Clar que fins i tot aquesta representació és més que dubtosa: tots els veïns afectats han elegit al “pájaru” telegrafista perquè parli en nom seu? Han fet alguna mena d’encomanament? A mi em sona a quant els independentistes (o els contraris) diuen allò “perquè els catalans...”. Coi, seran alguns catalans perquè és evident que no tothom pensa igual. Per tant, fer-se representant de tothom és sempre perillós. És voler representar a molts quan, llei a la mà, no representes a ningú.

Creiem que el “pájaru” telegrafista tornarà  a actuar davant dels temes que s’albiren d’aquí que acabi l’any. Estaré amatent.

I un últim comentari, que és un aclariment: ni a Tiana ni a cap dels més de 9.000 municipis de l’estat Espanyol (ni dels quasi 1.000 de Catalunya) existeix cap Regidor independent. Que no us enganyin. El que existeixen són regidors no adscrits (RNA) que són aquells personatges que malgrat haver-se presentat a les llistes d’un partit determinat (gaudint del seu finançament i dels seus vots) després decideixen fer transfuguisme, per raons clarament personals, i tenen vida pròpia, normalment molt curta.

La llei sovint permet coses que l’ètica rebutja.