UN PARTIT BEN PARTIT (PER LA MEITAT)

 

Crònica objectiva d’una assEmblea QUE MAI HAGUÉS VOLGUT ESCRIURE

Ahir, el socialisme tianenc  a l’aixopluc del PSC va viure un nou capítol (no el darrer)  de la seva perllongada crisi. Perquè quan una Agrupació està dirigida durant mesos per una gestora (des de la dimissió d’en Xavi Doñate com a primer secretari), cal parlar sense embuts de situació crítica o poc normal. I aquesta situació arrenca al mes de febrer de 2020, quan el Grup Municipal decideix entrar a formar part del govern de Tiana (amb un estrambòtic pacte amb ERC i JuntxCat) sense el suport de l’assemblea convocada, que es sent enganyada per rebre a darrera hora el coneixement d’un pacte que ja estava anunciat per ser presentat a l’opinió pública

Des de llavors els esdeveniments han estat una autèntica muntanya russa. És evident que la COVID ha condicionat tota la política municipal i també que la dedicació dels polítics d’arreu ha estat molt intensa per a lluitar contra un enemic inesperat, però el recent abandonament del GM del PSC del govern (deixant en solitari a ERC amb l’ajut d’una regidora trànsfuga) no té res a veure amb la pandèmia sino amb raons totalment alienes, només en part explicades.

A l’assemblea convocada anit es pretenia elegir a una nova Executiva de l’Agrupació. Es van presentar dues candidatures, una encapçalada per Albert Sales (Cap del GM del PSC i que ja havia estat Primer Secretari fins que va ser destituït i substituït per Xavier Doñate) i una segona encapçalada per servidor de tots vostès, que porto més de 30 anys militant al PSC i que he estat dotze anys alcalde de Tiana, per a simplificar el meu currículum al partit. De la meva llista formaven tant persones amb àmplia experiència (com Ester Pujol, també alcaldessa del poble) i  saba  nova (com Miquel Santiago). Si em permeteu, hagués estat un luxe per a qualsevol Agrupació una llista com aquesta, de gent fortament compromesa amb el partit des de fa tants anys i amb èxit demostrat a la política local...però al socialisme tianenc tot va com va.

Cada candidat va tenir uns minuts per explicar la seva proposta. Quan va ser el meu torn, únicament vaig retreure a l’altra candidatura la manca de paritat, cosa que sorprèn a l’any 2021 i quan hi ha qui s’omple la boca de feminisme. Em vaig centrar en els tres objectius fonamentals de la meva candidatura: 1) portar la pau al partit, 2) recuperar la militància que ens ha deixat i guanyar-ne de nova, que realment visquin al poble i 3) posar al partit amb les millors condicions per l’any 2023, amb un treball colze a colze amb el grup municipal. Vaig manifestar que seria un error arribar a votar i a la vegada convidar a l’Albert retirar la seva candidatura per assolir un consens. Que si votàvem, el guanyador ho seria per poc més de la meitat (tots ens coneixem a Tiana) i sortiria amb plom sota les ales. Per acabar, una cita d’Unamuno, en unes circumstancies molt més dures que les d’ahir a Tiana: “venceréis però no convenceréis”.

No se’m va escoltar i vàrem passar a la votació, feta sota una estricte formalitat mai viscuda a Tiana en circumstàncies semblants i que segurament ha molestat a militants amb llarga trajectòria. Tenint en compte només els vots presencials, el resultat va ser de 17 a 17, és a dir un empat insòlit. Llavors, davant de la sorpresa, es va obrir un curt període d’intercanvi d’opinions entre els dos candidats, amb presència de la gestora. Se’m va oferir un consens que passava per a renunciar a ser primer secretari i presidir (je,je) una executiva cremallera amb representants de les dues candidatures això sí amb el veto a determinats noms de la llista. Vaig entendre que això no és consens; això és un tripijoc que ja vàrem intentar amb en Xavier Doñate i va durar un mes.

Consens  és donar suport unànime a un dels  candidats i que aquest faci la llista amb la que cregui que pot treballar. Només amb un partit unit podem sortir d’aquesta.

I ara què?. Doncs que la Gestora segueix en funcions, que en un parell de mesos es convocarà una nova assemblea i mentrestant s’intentarà arribar a un acord. Una nova assemblea portarà al mateix lloc si de nou s’enfronten dues candidatures. Mentrestant, a Tiana es produiran esdeveniments polítics dels que ja es parla i que el socialisme els abordi en aquests circumstàncies de debilitat, és un roc a la faixa.

LA FAUNA DE TIANA: ELS PAJARUS MIGRATORIS

Com a biòleg sempre m’he interessat pels animals migratoris com el salmó, l’anguila, alguns lepidòpters, balenes  i molts ocells. Tenen un comportament molt interessant: avui estan aquí i demà estan allà. Podríem  dir que son una mica “cul d’en jaumet” , bellugadissos. No està clar per quina raó ho fan. Lògic, com animals que son no ho expliquen bé però els zoòlegs que han estudiat el fenomen apunten a diverses causes. En primer lloc està l’alimentació: els “pajarus” van a on poden menjar més i tenen més recursos a l’abast; en termes mercantils humans seria on es cobra més.  Però no és la única i  es parla també  de motivacions relacionades en buscar el lloc més calent per no passar fred i poder lluir millor el cos; fins i tot es parla de  motius d’aparellament, és a dir anar a buscar la parella de ball amb la que aparentment s’està millor, encara que a vegades les relacions siguin curtes.

Com veieu els “pajarus” migratoris son dignes de ser estudiats. El meu mestre, el professor Margalef, ho explicava en termes d’organització de l’ecosistema. És una visió molt interessant: les migracions sempre es fan d’ecosistemes poc organitzats a altres ben estructurats.  

Això pot explicar que hi hagi “pajarus” que s’integrin a una suposada organització i estructuració de govern, però  mida que aquest ecosistema es trenca i s’esmicola  (que si la Riera de Can no es com era, que si les obres al niu del casal, que si es foragita de mala manera a un company amb multa i tot, que si la residència dels exemplars grans, que si apareixen “pajarracus” trànsfugues a l’entorn com els cucuts, que si els pollets l’organitzen a la festa gran, etc) amb pèrdua diversitat i estructuració,  llavors és quan els “pajarus” migren a indrets dels que havien sortit  mesos enrere.  És a dir, després de molts mesos i moltes baralles (internes i externes), tornen a la casella de sortida, a estar on ja estàvem, a buscar l’aixopluc  dels companys que no s’han mogut de lloc i sembla que ben aviat s’estructuraran.

La zoologia dels “pajarus” migratoris encara té importants llacunes de coneixement. Es desconeix perquè van decidir emprendre un vol incert quan la majoria dels companys els hi van dir “quiets i parats”;  després, un cop migrats, van explicar poc i malament la seva vida en el nou lloc que van colonitzar , ben cofois; certament es van sotmetre finalment a l’opinió dels seus companys i sempre em quedarà el dubte personal de fins a quin punt  sense l’assemblea ornitològica  promoguda per vells exemplars de la colla , amb cicle acabat,  haguessin tornat a casa. I també fins a quin punt  estaven íntimament d’acord amb la decisió tenint en compte el número d’exemplars desconeguts fins llavors que van acudir a la reunió , situació que em fa plantejar moltes coses. No obstant, cal reconèixer que ha complert fil per randa el que es va decidir per tant son “pajarus” migratoris finalment obedients.

A Tiana les orenetes no son els únics “pajarus” migratoris...

TIANA BORROCA?

 

La Festa Major 2021 passarà a la història i no precisament per la festa: i em sap molt greu per l’amic Anicet i tots els del futbol que mereixien una millor celebració dels 100 primers anys del CEE Tiana. Hores d’ara tots els de Tiana coneixem el que va passar . Hem sortit a totes les televisions i ràdios i no precisament en positiu. A  més, hi ha una investigació en marxa per part de Mossos  per tant en aquesta entrada fugiré de qualsevol interpretació esperant els resultats del treball de la policia per a conèixer quins delictes es van cometre i qui varen ser els autors.

D’entrada he de dir que rebutjo i condemno qualsevol violència, tant si és verbal, com en contra de la llibertat d’expressió, física a través d’un tomàquet que impacta  en un braç, de destrossa de l’espai públic,  de fer córrer la policia avinguda Albéniz amunt a cops de pedres i per imposició de la massa, de la que ha ferit a uns agents encara que sigui lleument, la que impedeix dormir i descansar als veïns, la que embruta els carrers i places i la que converteix la ruptura de retrovisors en un acte més de la Festa Major encara que no surti al programa.

Penso que és massa fàcil dir que els autors de tots aquests actes son els mateixos i que tots tots venen  de fora de Tiana, a la que converteixen per unes nits en escenari de les seves bretolades, que van a més any rere any.  Seria agosarat opinar sobre si això és cert o no o si simplement és una sortida fàcil per a explicar segons què; en tot cas, espero que la investigació en marxa ho aclareixi i estaré amatent.

No obstant si que vull fer públiques les preguntes que em faig, des de la meva experiència com alcalde del municipi, i que us trasllado.

• Van ser encertades  i prou analitzades algunes mesures que es van adoptar com tancar places, suprimir matinades i mantenir El Casal tancat el matí del diumenge?
• S Si és certa per complerta la hipòtesis de que els autors dels aldarulls son tots de fora, per què no es va limitar l’arribada d’autobusos  i fer controls d’alcohol durant les hores prèvies com havia fet amb èxit l’alcaldessa Ester  Pujol?
• Té raó l’alcalde Emili Muñoz quan diu que provoca crispació quan es confon escridassar amb violència?
• Disposa la Policia Local de Tiana de suficients mitjans, personals i tècnics, per afrontar unes necessitats creixents, en part derivades de la greu situació pandèmica que hem viscut? Per què des de la destitució del Sr. Cabrejas, ja fa més de tres anys, el comandament de la Policia Local viu instal·lat en una provisionalitat permanent?. I tot el meu recolzament a la Policia Local i Mossos.    
• Cal destinar una unitat de la Policia Local a vigilar segons quin domicili de segons quina autoritat?. Això no va passar ni en la desgraciada època en que ETA assassinava regidors a tocar de Tiana...
• Per què tants anys després Tiana segueix sense Síndic/a de greuges, quan va ser un dels primer municipis a disposar d’aquesta figura en la persona del Sr. Armenteros? No podria aquesta figura exercir un paper de mediació eficaç davant de desencerts de l’administració , especialment en relació al jovent?

Crec que son preguntes assenyades que algú hauria de respondre. En tot cas, repeteixo perquè quedi clar que condemno qualsevol violència, tant si és verbal, com en contra de la llibertat d’expressió, física a través d’un tomàquet que impacta  en un braç, de destrossa de l’espai públic,  de fer córrer la policia avinguda Albéniz amunt a cops de pedres i per imposició de la massa, de la que ha ferit a uns agents encara que sigui lleugerament, la que impedeix dormir i descansar als veïns, la que embruta els carrers i places i la que converteix la ruptura de retrovisors en un acte més de la Festa Major encara que no surti al programa. I tot el meu recolzament a la Policia Local i Mossos.

I no he parlat de política!

LA FAUNA DE TIANA: OCELLS Y PAJARUS (LA GARSA)

 

La garsa  (Pica pica) és un ocell que viu a Tiana i que presenta la singularitat d’haver tingut molts partits...Perdó, m’he equivocat: volia dir molts noms comuns. En català es coneix com a garsa i però en castellà fins i tot s’anomena com marica i  pega. És un ocell que no té gaire bona fama, fins el punt que surt en algunes dites populars i no queda ben parat. Per exemple, “donar garsa per perdiu” en el sentit que te la foten, que  t’enganyen, fer passar una cosa per altra.

D’entrada pertany a la família dels còrvids (corbs i altres animalots semblants) el que no fa presagiar res de bo. Mesura uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres. Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats. És molt gregari a l’hivern.

S'alimenta de tot el que pot, pica d’aquí i d’allà, mira de treure rendiment a la seva feina sigui com sigui. Menja insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues. Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous. Habita quasi a tot Europa, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord.

És curiosa la seva costum de menjar sigles de partits, cosa que repeteix amb freqüència: ara em menjo un erc, ara em menjo un jxcat, ara em menjaré... No obstant això, és un animalot  sociable fins el punt que per les tardes d’estiu, altres “pajarus” (tot tapant-se el bec amb la mà) li canten: “ens hauries d’ajudar”. I llavors la garsa, fidel al seus principis (és a dir, sense principis) ajuda al que cal.

Quan això passa, els cucuts (ocellots dels que va vaig parlar a la meva anterior entrada al blog) fan veure que no veuen res . No és d’estranyar donat que els cucuts sovint posen els seu ous als nius de la garsa; és a dir, es beneficien mútuament cucuts i garsa. Els cucuts necessiten a la garsa per tirar endavant els seus ous. Això si, els cucuts son més espavilats i no canten en públic allò de “ens hauries d’ajudar amb els ous” com hem vist que fan altres pajarus.

Vull fer un comentaria final. Estic molt agraït als dos “companys” que em varen dir (una tarda, al Casal de Tiana) que el meu blog, degut als meus comentaris polítics, perjudicava al partit. He vist la llum. Ara que ja no parlo de política si no que ho faig d’ornitologia, estic molt content ja que realment la vida d’alguns “pajarus” de Tiana és molt interessant. En successives entrades anirem parlant d’altres “pajarus”.  La propera la tinc reservada a la gavina (Larus ridibundus), l’ocellot més gran i més important de tots que habiten a Tiana.

LA FAUNA DE TIANA: OCELLS I PAJARUS (EL CUCUT COMÚ)

El cucut comú (Cuculus canorus) és un ocell que viu a Tiana on hi ha arribat des d’altres poblacions: és a dir, és una espècie migratòria. És una au de cos allargassat amb les plomes  de les parts superiors d'un color gris, i que sempre va molt ben pentinat; és una característica d’aquest ocell. Té una ampla distribució, gràcies a la seva capacitat d'adaptar-se al parasitisme de diversos hostes. Els cucuts viuen en zones tranquil·les perquè els sorolls de la ciutat no els molesti, raó per la qual han aparegut a Tiana.

Els cucuts viuen en parella i sovint sempre es veuen a dos cucuts junts amunt i avall. Son omnívors i mengen de tot: erugues, insectes, aràcnids, cucs, llavors i petits vertebrats, processos participatius, sous innecessaris, canvis d’usos, obres al niu de l’altre, pancartes, etc. És característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els  nius d'altres espècies. És a dir, s’aprofiten de la feina d’altres ocells i d’altres grups d’ocells. Com ho fan? Vers el més de febrer, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, fan veure que son d’ells  (es mimetitzen perfectament) i que volen anar junts i com qui no vol la cosa, després ponen els ous a altres nius. El que sigui per atrapar un càrrec, vull dir un ou; fins i tot alguns ornitòlegs han descrits casos de cucuts que s’ajunten amb altres espècies parasitàries per aconseguir tirar endavant el seus ous, peti qui peti.

Una altre cosa sorprenent dels cucuts es que quan no es volen mullar en temes polèmics, fan veure que no hi son i se’n van a donat un vol. O enterren el cap a terra per no veure el que es cou en el seu ecosistema. Per això hi ha qui diu si els cucuts estan emparentats amb els estruços.

Els joves, després de 4-5 setmanes d'atencions constants i vers a final de legislatura (perdó, d’any), deixen el niu i marxen cap a l’oposició  (perdó, l’Àfrica), tropical a hivernar, i sense que els seus pares veritables els expliquin el camí que han d'emprendre. Els cucuts acabats d’arribar son donats a dir que els que ja hi porten temps han acabat el seu cicle: per això solen anar per lliure. No obstant això no dubten reciclar a algun dels vells si creuen que els poden fer servir.

Per tant, els cucuts son uns ocelles ben curiosos dels que com a biòleg no especialista, només he pogut fer una breu descripció. De totes maneres, donat que viuen a Tiana us convido a contemplar de prop la vida dels cucuts. Es força sorprenent. Us farieu creus del que son capaços de fer. Fins al punt que hi ha un dita castellana que diu: ¡menudo par de cucos!”

OCELLS I “PAJARUS” DE TIANA

 Just avui, 16 de juny, fa exactament  14 anys que em van fer deixar l’alcaldia de Tiana. Malgrat haver guanyat les eleccions i haver aconseguit la llista del PSC que encapçalava més regidors que tots els alcaldes/alcaldesses que m’han seguit, un pacte absolutament democràtic entre GENT i CiU (sí, fa tants anys que encara existia CiU!) va fer que Emili Muñoz fos el nou alcalde i a mi em van situar durant quatre anys més a l’oposició.  

El més fàcil personalment, després de dotze anys d’alcalde, hagués estat  anar-se’n a casa però el meu compromís amb els meus votants i el meu partit em va fer seguir. Havia arribar a la política local l’any 1991 i sempre vaig tenir clar que era una situació transitòria  i molts menys transcendent del que alguns pensen. En tot aquests anys mai vaig percebre un sou de l’Ajuntament i un cop acabada la meva etapa com alcalde, vaig seguir amb la meva activitat professional, que mai havia deixat. No dic que s’hagi de fer així; simplement recordo que jo ho vaig fer així.

Van ser anys de transformació a Tiana a molts àmbits (habitatge de protecció, parcs, biblioteca, residència i casal de persones grans, observatori, piscina coberta, ràdio, pavelló poliesportiu, transport, el primer poble que va implantar el porta a porta a tot Espanya, etc) com queda recollit a un llibret fet per en Toffoli. És evident que no només va ser una tasca personal: l’alcalde estava al comandament del vaixell però un grup de regidors (alguns lamentablement traspassats), tècnics i personal  van fer possible una nova Tiana a cavall de los mil·lennis.

La política municipal al poble sempre m’ha interessat. Com a conseqüència, a l’any 2011 vaig inaugurar un senzill blog (anomenat 20anyxTiana) en el que he fet, incansablement i al llarg de és de 10 anys, de tafaner de la vida política a Tiana. Sempre amb una visió personal i crítica però penso que objectiva encara que punyent. He fet un total de 324 entrades, amb èxit desigual però si el valor d’una acció es demostra per la seva perseverança, s’ha de reconèixer que és l’únic blog del molts que s’han fet i desfet a Tiana, que ha aguantat el pas del temps. Fins ara he rebut molts milers de visites, xifra que ara per ara per la guardo per a mi.

Doncs bé, el socialisme no viu bons moments a Tiana, com es fàcil de veure només que s’hi posi una mica d’interès. El passat dimarts, dos “companys” en varen dir, ben convençuts, que tots els problemes del PSC a Tiana els provoca el meu blog. Ho varen dir amb èmfasi, malgrat que no tenen ni idea quants seguidors tinc d’un univers d’uns 6000 votants del poble. Sense aquesta dada, només la inspiració divina (o de la Verge de l’Alegria, pel cas) pot fer dir el que van dir aquests dos “companys”, basat en allò de tan valor estadístic de que “tothom em diu” (sovint, “tothom” son mitja dotzena de coneguts).

I malgrat que la ignorància és agosarada, jo vaig reflexionar molt. I si a les properes eleccions municipals de nou el PSC s’estavella (que s’estavellarà si no canviem el rumb), en tindré tota la culpa servidor per fer aquest blog?. Manda güevos...que diria algú. Però prefereixo no corre el risc... Dedueixo que sense el meu blog, l’èxit del PSC a les properes municipals serà espectacular, oi “companys”? .  Mort el gos, morta la ràbia...vaig concloure.

Per ajudar al grup municipal, per seguir “l’amable” consell dels “companys” de dimarts, perquè el PSC assoleixi un gran resultat electoral, per a contribuir a superar l’emergència climàtica i per no criticar més a qui tan bé ho fa tot...aquest blog deixarà (momentàniament) a parlar de política municipal a Tiana!

A partir d’avui mateix, aquest blog en lloc de fer de tafaner a la vida política, es dedicarà als “ocells i pajarus” de Tiana. Serà un blog de zoologia nostrada...fins a les 00 hores i 01 minut del dia 29 de maig de 2023. Nit electoral. Llavors, aquest blog tornarà a parlar de la política a Tiana, amb la tranquil·litat de consciència d’haver contribuït, amb el seu silenci, a la gran victòria a les properes municipals. O com a mínim, ningú podrà dir que res haurà estat culpa meva.

Gràcies “companys” del dimarts 8 de juny (dels que no poso cap fotografia per a respectar la seva privacitat), per haver-me obert els ulls! Estava encegat...gràcies, gràcies, gràcies.

EL GOVERN DE TIANA: JOC DE TRILERS O LA CABINA DELS GERMANS MARX?

 Estic segur que coneixeu de que va el joc de trilers (nomenat també de la closca). Es juga amb tres gobelets i una boleta. L'objectiu del joc és que la víctima o jugador endevini sota quin gobelet es troba la boleta, que són manejades pel estafador, també conegut com a «triler». Mai s’encerta , més per estafa que per habilitat de qui remena els cubilets. Doncs bé, ahir el ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de juny va ser més aviat un joc de trilers. Us explico el perquè...si teniu ganes i paciència per a llegir-me.

Al ple hi ha dos grups municipals al Govern (ERC i PSC) i altres dos grups a l’oposició (JuntsxCat i JuntsxTiana). Donat que el govern té 6 vots i l’oposició en té 7, les matemàtiques (que son molt tossudes) demostren inequívocament que si el Govern vol aprovar alguna cosa ha de ser amb el suport d’algú de l’oposició. Aquesta situació fa un parell mesos que dura, des de que JuntsXCat) va ser foragitat del govern per culpa de les obres del cinema a la Sala Albèniz. I cada cop s’escalfa més i crec que a llarg termini és insostenible.

El joc de trilers als plens consisteix a veure on està la majoria (la boleta) després de remenar els cubilets amunt i avall. Al Ple d’ahir vam viure grans moments que no fan més que anunciar un futur incert. Ver aquí el que va passar:

• El Govern, que se suposa que hauria al menys esta d’acord entre ells, van votar de manera diferent a diverses qüestions: tema “permís per menstruació” (ERC a favor i PSC s’absté) i “tema Agència Tributària Catalana” (ERC a favor i PSC en contra).
• Curiosament a més, els partits de Govern presenten al Ple propostes per separat (ERC la del “permís per menstruació” i PSC, la del “programa VIOPET”). No seria lògic que els grups que formen part del govern anessin a una a les propostes del Ple?
• ERC, per aprovar segons què necessita els vots o l’abstenció d’algun grup de l’oposició quan el PSC es posa de perfil ( va passar en el “permís per menstruació”, “tema Agència Tributària Catalana” i també en el tema “comissió investigació cas Sala Albéniz”, que no es va aprovar per l’estrambòtica  abstenció de JuntsxCat, que son els principals interessats en aclarir la situació. Caram, quines coses!
• Finalment, el Govern (ERC i PSC) va perdre per primer cop una moció ja que en el cas de la “masia de Can Riera”, els vots de l’oposició  (que sumen majoria) els hi van fer un “trágala” d’aquells que fan mal. Ara ens trobem en la curiosa situació que hi ha un acord de Ple (que obliga a tothom) per fer unes determinades actuacions a la masia de Can Riera, dins d’un termini determinat, que el Govern no està disposat a fer. Què passarà? No ho sé però una situació així mai s’havia donat a Tiana des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Aquest tafaner estarà atents i us ho explicarà.

Així està la situació. La gran debilitat del govern actual és evident, no sols perquè perd mocions sinó sobretot perquè ha de buscar estranyes aliances amb grups de l’oposició quan resulta que els dos socis de govern (ERC i PSC) no estan d’acord en algun tema i l’alcaldessa ho vol aprovar. Un autèntic joc de trilers. La gran pregunta és fins on pot arribar aquesta situació. Ara per ara, el govern disposa del vot responsable del Sr. Hernández (com va passar ahir en el tema de la comissió d’investigació) però cal veure fins quan ja que no paren de castigar-lo i de dir-li mentider. El Sr, Hernández demostra una gran capacitat d’encaix dels cops (com Cassius Clay  en el seu mític combat amb Liston a l’any 1964, on va aguantar tota mena de cops fins que va noquejar al rival al darrer assalt) o potser el seu posicionament forma part d’una estratègia que més aviat que tard s’acabarà coneixent.  Esperarem. Però això no va bé, gens bé, pel govern actual i no crec que d’aquesta manera es pugui resistit els dos anys que queden de legislatura.

Crec que el ple d’ahir es pot resumir en aquestes dues frases: joc de trilers o cabina dels germans Marx (el que heu vist la pel·lícula m’entendreu).

I un darrer comentari: el Sr. Darbra té la gràcia al cul (per dir-ho suau) quan va fer el comentari que va fer, a micròfon obert i en plena sessió, en relació a la pròstata. Sr. Darbra, simpatiquíssim (i amb les risses de fons de la Sra. alcaldessa), els que per desgràcia han (hem) patit un tumor de pròstata, la seva brometa ens va permetre comprovar quins valors morals l’adornen. Espero, en nom de tots, una pública disculpa. I fins i tot que sigui exigida per algun grup que em representa, que curiosament sol callar en aquests cassos.