LA FAUNA DE TIANA: ELS PAJARUS MIGRATORIS

Com a biòleg sempre m’he interessat pels animals migratoris com el salmó, l’anguila, alguns lepidòpters, balenes  i molts ocells. Tenen un comportament molt interessant: avui estan aquí i demà estan allà. Podríem  dir que son una mica “cul d’en jaumet” , bellugadissos. No està clar per quina raó ho fan. Lògic, com animals que son no ho expliquen bé però els zoòlegs que han estudiat el fenomen apunten a diverses causes. En primer lloc està l’alimentació: els “pajarus” van a on poden menjar més i tenen més recursos a l’abast; en termes mercantils humans seria on es cobra més.  Però no és la única i  es parla també  de motivacions relacionades en buscar el lloc més calent per no passar fred i poder lluir millor el cos; fins i tot es parla de  motius d’aparellament, és a dir anar a buscar la parella de ball amb la que aparentment s’està millor, encara que a vegades les relacions siguin curtes.

Com veieu els “pajarus” migratoris son dignes de ser estudiats. El meu mestre, el professor Margalef, ho explicava en termes d’organització de l’ecosistema. És una visió molt interessant: les migracions sempre es fan d’ecosistemes poc organitzats a altres ben estructurats.  

Això pot explicar que hi hagi “pajarus” que s’integrin a una suposada organització i estructuració de govern, però  mida que aquest ecosistema es trenca i s’esmicola  (que si la Riera de Can no es com era, que si les obres al niu del casal, que si es foragita de mala manera a un company amb multa i tot, que si la residència dels exemplars grans, que si apareixen “pajarracus” trànsfugues a l’entorn com els cucuts, que si els pollets l’organitzen a la festa gran, etc) amb pèrdua diversitat i estructuració,  llavors és quan els “pajarus” migren a indrets dels que havien sortit  mesos enrere.  És a dir, després de molts mesos i moltes baralles (internes i externes), tornen a la casella de sortida, a estar on ja estàvem, a buscar l’aixopluc  dels companys que no s’han mogut de lloc i sembla que ben aviat s’estructuraran.

La zoologia dels “pajarus” migratoris encara té importants llacunes de coneixement. Es desconeix perquè van decidir emprendre un vol incert quan la majoria dels companys els hi van dir “quiets i parats”;  després, un cop migrats, van explicar poc i malament la seva vida en el nou lloc que van colonitzar , ben cofois; certament es van sotmetre finalment a l’opinió dels seus companys i sempre em quedarà el dubte personal de fins a quin punt  sense l’assemblea ornitològica  promoguda per vells exemplars de la colla , amb cicle acabat,  haguessin tornat a casa. I també fins a quin punt  estaven íntimament d’acord amb la decisió tenint en compte el número d’exemplars desconeguts fins llavors que van acudir a la reunió , situació que em fa plantejar moltes coses. No obstant, cal reconèixer que ha complert fil per randa el que es va decidir per tant son “pajarus” migratoris finalment obedients.

A Tiana les orenetes no son els únics “pajarus” migratoris...