El més fàcil personalment, després de dotze
anys d’alcalde, hagués estat anar-se’n a
casa però el meu compromís amb els meus votants i el meu partit em va fer
seguir. Havia arribar a la política local l’any 1991 i sempre vaig tenir clar
que era una situació transitòria i molts
menys transcendent del que alguns pensen. En tot aquests anys mai vaig percebre
un sou de l’Ajuntament i un cop acabada la meva etapa com alcalde, vaig seguir
amb la meva activitat professional, que mai havia deixat. No dic que s’hagi de
fer així; simplement recordo que jo ho vaig fer així.
Van ser anys de transformació a Tiana a molts
àmbits (habitatge de protecció, parcs, biblioteca, residència i casal de
persones grans, observatori, piscina coberta, ràdio, pavelló poliesportiu,
transport, el primer poble que va implantar el porta a porta a tot Espanya, etc)
com queda recollit a un llibret fet per en Toffoli. És evident que no només va
ser una tasca personal: l’alcalde estava al comandament del vaixell però un
grup de regidors (alguns lamentablement traspassats), tècnics i personal van fer possible una nova Tiana a cavall de
los mil·lennis.
La política municipal al poble sempre m’ha
interessat. Com a conseqüència, a l’any 2011 vaig inaugurar un senzill blog
(anomenat 20anyxTiana) en el que he fet, incansablement i al llarg de és de 10
anys, de tafaner de la vida política a Tiana. Sempre amb una visió personal i
crítica però penso que objectiva encara que punyent. He fet un total de 324
entrades, amb èxit desigual però si el valor d’una acció es demostra per la
seva perseverança, s’ha de reconèixer que és l’únic blog del molts que s’han fet
i desfet a Tiana, que ha aguantat el pas del temps. Fins ara he rebut molts milers
de visites, xifra que ara per ara per la guardo per a mi.
Doncs bé, el socialisme no viu bons moments a
Tiana, com es fàcil de veure només que s’hi posi una mica d’interès. El passat
dimarts, dos “companys” en varen dir, ben convençuts, que tots els problemes
del PSC a Tiana els provoca el meu blog. Ho varen dir amb èmfasi, malgrat que
no tenen ni idea quants seguidors tinc d’un univers d’uns 6000 votants del
poble. Sense aquesta dada, només la inspiració divina (o de la Verge de l’Alegria,
pel cas) pot fer dir el que van dir aquests dos “companys”, basat en allò de tan
valor estadístic de que “tothom em diu” (sovint, “tothom” son mitja dotzena de
coneguts).
I malgrat que la ignorància és agosarada, jo
vaig reflexionar molt. I si a les properes eleccions municipals de nou el PSC s’estavella
(que s’estavellarà si no canviem el rumb), en tindré tota la culpa servidor per
fer aquest blog?. Manda güevos...que diria algú. Però prefereixo no corre el
risc... Dedueixo que sense el meu blog, l’èxit del PSC a les properes
municipals serà espectacular, oi “companys”? .
Mort el gos, morta la ràbia...vaig concloure.
Per ajudar al grup municipal, per seguir “l’amable”
consell dels “companys” de dimarts, perquè el PSC assoleixi un gran resultat
electoral, per a contribuir a superar l’emergència climàtica i per no criticar
més a qui tan bé ho fa tot...aquest blog deixarà (momentàniament) a parlar de política
municipal a Tiana!
A partir d’avui mateix, aquest blog en lloc de
fer de tafaner a la vida política, es dedicarà als “ocells i pajarus” de Tiana.
Serà un blog de zoologia nostrada...fins a les 00 hores i 01 minut del dia 29
de maig de 2023. Nit electoral. Llavors, aquest blog tornarà a parlar de la política
a Tiana, amb la tranquil·litat de consciència d’haver contribuït, amb el seu
silenci, a la gran victòria a les properes municipals. O com a mínim, ningú
podrà dir que res haurà estat culpa meva.
Gràcies “companys” del dimarts 8 de juny (dels
que no poso cap fotografia per a respectar la seva privacitat), per haver-me
obert els ulls! Estava encegat...gràcies, gràcies, gràcies.
