Per començar, una mica d’història recent. El
Rei Balduino (en castellà) de Bèlgica, molt catòlic, a l’abril de 1990 va al·legar
uns dies d’incapacitat transitòria per no haver de sancionar la llei de l’avortament;
es va crear una regència temporal i un cop aprovada la llei, va recuperar el
regnat. En Salvatierra va proposar que l’alcaldessa fes això si no es veia en
cor de cedir els locals municipals pel “referèndum” del dia 1, suposo que inspirat
en les demencials declaracions del President de la ACM i alcalde de Premià. Fins
i tot, en Salvatierra es va oferir a acceptar ell mateix l’alcaldia
transitòria. Com deia en Tarradellas, en política es pot fer de tot menys el
ridícul i en aquest cas és manifest que el cap de Junts desconeix les lleis
bàsiques ja que un alcalde només pot delegar l’alcaldia en un tinent d’alcalde
i pel que jo sé, ell encara no ho és. En Salvatierra volia que l’alcaldessa fes
un Balduino que hagués estat una sortida covard al sidral en el que estem. Tot
plegat, foc d’encenalls
El Ple de dimarts passat va ser mogut, amb molta
gent a la sala de plens i també a la plaça. Aquest interès puntual per la
política municipal està molt bé, encara que van ser convocats anònimament per
no se sap qui. Es tractava de fer pressió davant la moció conjunta de la resta
de partits (excepte PP) pel tema de la cessió dels locals; la moció es va
presentar de forma coral; molt bonic excepte el paper que van deixar a ERC de
només llegir les firmes. Potser una mica més de preparació hagués estat bé. Les
intervencions primer de la Núria Blasco i després de l’Alcaldessa van ser
fermes i segurament gens còmodes en el seu paper de defensar la institució i
als treballadors. Abans s’havien escoltat enceses defenses de la independència,
que en alguns casos considero totalment sinceres fetes per partits que sempre
han dit el mateix mentre que en altres les veig absolutament oportunistes i poc
creïbles. Aquest és el cas de CiU (o com es diguin ara): tots ens coneixem a
Tiana i tots recordem el seu passat autonomista de “peix al cova”. És només un
apunt ja que tothom (fins i tot Sant Pau) pot veure la llum en un moment
donat,,,
Personalment penso que el comportament de la
majoria d’assistents i oients, aplaudint en segons quins casos i xiulen i
escridassant en altres, va ser molt poc democràtic. Demanar a crits votar quan
l’Alcaldessa va insistir en que a Tiana es podrà votar (encara que això, en
darrer terme, és evident que no dependrà de l’Ajuntament de Tiana), demanar la
seva dimissió sense cap altre argumentació i a la vegada interrompre les
intervencions del PP i PSC em sembla poc respectuós. Però en aquest drama
cadascú escull el paper que vol i té tota la llibertat per fer-ho (com jo de dir
el que penso).
La política a Tiana està agitada. No crec que
passi res important d’aquí al dia 1 d’octubre, encara que tot apunta que per fi
els militants tindran veu. Sobre la taula, l’abandonament de l’equip de govern
per part d’ERC i l’amenaça d’una moció de censura qüestions que la lògica
recomanaria congelar fins passat el dia 1 i veure com acaba tot. Aquest
tafaner, i fins ho conegui, ho anirà comentant per aquí.
Per cert, també parlaré de la nova plaça de la
República Catalana...
