AMB LA JUBILACIÓ DE PAU SANZ, RES SERÀ IGUAL A L’AJUNTAMENT DE TIANA

Dimarts passat es va celebrar el Ple Ordinari de març. En el seu decurs, es van produir significatius intercanvis de cromos entre grups municipals, hi va haver qui va votar de manera sorprenent i demencial, vàrem conèixer noves dades del culebrot de la Sala Albéniz i fins i tot algú va plorar en públic. Però tot això son qüestions menors (que per suposat seran objecte d’una altra entrada) davant d’un fet històric:  en Pau Sanz, el Secretari de l’Ajuntament de Tiana, complia 65 anys el mateix dia  i es va acomiadar per jubilació, després de 34 anys  de feina i més de 500 plens.

En Pau, al llarg de la seva vida com a secretari de Tiana, ha patit (en menor o major grau, mai ens ho dirà) a cinc alcaldes (alcaldes i alcaldesses, tinguem la festa també en pau). Servidor de tots vostès és l’alcalde en vida (al menys fins ara) que més anys hem conviscut, tant en el càrrec suprem municipal (dotze) com a regidor (vuit més, en total 20). Vint anys donen per molt i si el frec es motiu d’odi o amor, quan més temps més possibilitats de tot. Em conec prou bé i per tant lluny de la meva intenció intentar esbrinar què en pensa en Pau d’aquesta llarga convivència;  per tant, em limitaré a dir que en penso jo. Desitjo per damunt de tot que les meves paraules (sense llàgrimes de caiman) siguin un petit homenatge a aquesta vivència seva que se’n diu jubilació.

En Pau i jo compartim un mateix origen, que no tothom sap: som nascuts a Montcada i Reixac, una mena de Francesc Ubach però a l’inrevés. En un balanç de la contribució montcadenca al poble de Tiana, ben segur ell és la part positiva i jo em situo més aviat en un clarobscur (l’enveja és així).  Ho comento perquè a l’any 1995, després de les eleccions, quan estava a punt de florir un pacte de progrés a Tiana (amb PSC, ERC i IC), abans de comprometre’m a acceptar l’alcaldia, vaig tenir un dinar a soles amb en Pau al restaurant Ca la Roser de Santa Maria.  Recordaré sempre aquella conversa que va ser clau per decidir-me a fer d’alcalde de Tiana. Pau, ho sento: sé que ara t’has guanyat uns quants enemics amb la meva confessió històrica de que tu em vas fer decidir, però he callat fins ara i no crec que ja t’afecti. Els secrets sempre es revelen al cap d’uns anys...

Primer vaig conèixer al Pau com a regidor de l’oposició; aquí he de dir que dins de la seva més estricte fidelitat al Govern de torn, ha sabut sempre mantenir un exquisit equilibri , no maltractant mai a l’oposició. Sempre ens ha donat el seu suport dins dels límits de la funció d’un secretari municipal, que lluny de ser un venut a l’alcalde ha de ser l’assessor legal de tota la Corporació. Sobretot dels que manen clar, que son els que més compromesos estan, però no únicament.

A partir de 1995 vàrem treballar durant dotze anys, colze a colze, ell com a secretari i servidor com alcalde. Van ser anys d’una feina il·lusionant, on es a canviar el poble cap a bé, dotant a Tiana de tots aquells serveis i infraestructures que li mancaven. Es va fer una tasca ingent, un salt qualitatiu i quantitatiu, des de petits detalls a grans actuacions, que ara no cal recordar. No diré noms perquè sempre s’és injust, però res  hagués estat possible sense la feina i suport de la resta de regidors del govern (del PSC, d’ERC i també durant un curt termini d’IC, alguns ja lamentablement morts i als que trobo a faltar), d’algun grup de l’oposició  i de la majoria de funcionaris i treballadors municipals. Pensar que els èxits son sempre d’un mateix i els fracassos s’han de socialitzar, crec que és un error que mai he comés.

En Pau sempre va ajudar (en la seva doble condició de Secretari i Interventor, cal recordar-ho) a que els projectes dels tres mandats successius tiressin endavant, buscant solucions sovint a plantejaments complexes de l’alclde i una mica esbojarrats potser.  Sempre va ser part de la solució, no del problema. Van ser anys de treball intens; no recordo cap crit fora de lloc, ni baralles absurdes,  ni tampoc cap imposició de l’autoritat, ni trucades inútils de telèfon que sempre s’agraeixen.  L’ambient de treball sempre va ser bo; Pau va aprofitar l’oportunitat que va tenir per fer un bon equip,  fent sortir a l’ajuntament d’una estructura obsoleta. Mai  s’han fet tants canvis a una organització municipal de un poble petit en tan poc temps i en Pau va ser clau per assolir-ho.

Em va dir un cop que “secretari ve de secret” i per sempre més ho he recordat. En Pau va ser durant tots aquests anys un col·laborador fidel (a la institució, no a mi), discret, treballador, capaç, amb coneixements, positiu, educat en les formes, tossut si calia, resolutiu i que en un moment personalment molt dur (i que no cal desvelar per ara) es va comprometre amb mi molt més del que demanava el seu paper de secretari, fins i tot el que demanava en Cristóbal.  Mai hem parlat d’això i si ara ho trec és perquè en aquest moment dels adéus tingui clar que ho recordo i ho agraeixo.

Els homes i les dones passem però el llegat queda, per la petita història dels pobles petits. És igual que no es recordi o s’intenti fer malbé; els fets tossudament sempre son els fets. I per tancar aquest escrit, que he fet amb gust i sentiment, faré servir les paraules d’en Pau al final del ple del passat dimarts, com a recomanació pel futur de qui coneix a fons l’Ajuntament de Tiana. Siguin quin siguin els responsables , dos precs: un respecte pels treballadors públics i que mai es vulgui jutjar el passat amb els paràmetres del present.

Pau, gaudeix de la jubilació. Pots estar content de la feina que has fet a Tiana durant 34 anys. Molts vàrem tenir l’oportunitat de dir-t’ho al petit acte d’homenatge ,sota criteris covid, del passat dimarts. Estic convençut que les meves paraules les farien seves  la majoria dels que hem treballat al teu costat durant tants anys; alguns ja no ho podran fer i goso fer-ho per ells. Has deixat el llistó molt alt i no esperis tampoc molts agraïments però si et serveix el meu consell, n’hi ha prou que tu n’estiguis satisfet. Comences una nova vida, que espero sigui molt llarga. Procura omplir-la tan aviat com puguis de moltes coses, que la feina sempre la fan els cansats. Però sigues assenyat: no vulguis ara jugar en el primer equip de l’Espanyol, de nou a primera!.

Em queda un record inesborrable dels anys que hem estat junts treballant per Tiana i quan tornem a la normalitat, per nova que sigui, espero tenir l’oportunitat de reunir-nos en un bon àpat (com tantes vegades hem fet) per anar traient les coses que han quedat de moment en el record. Que com deia Borges, els records son esquerdes de l’oblit. 

 

AL NOU CINEMA PARADISO DE TIANA, NOMÉS FARAN PEL•LÍCULES MUDES?

 

El culebrot del nou Cinema Paradiso de Tiana ultrapassa qualsevol imaginació i vet aquí que s’ha convertit en un veritable espectacle de circ. Avui l’ajuntament ha publicat una nota informativa (molts dies després de la reunió de la comissió de garanties)  que no té desaprofitament: els resultats del buti-procés participatiu pels pressupostos:. L'ampliació de l'espai social de la Llar de Persones Grans l'Esplai de Tiana ha estat la proposta més votada, del que me’n alegro. Però el més divertit és el tema del Cinema Paradiso (és a dir, fer cinema a la sala Albéniz que li ha costat al regidor Sr. Hernández quedar despullat de qualsevol competència).

Doncs bé, l’Equip de Govern s’ha tret un nou conill de la cistella (com el full de word) i ara resulta que “La proposta de creació d'un cinema a la sala Albéniz, que tenia un cost de 50.000 €, s'ha retirat del llistat de projectes degut a la informació rebuda per l’equip de govern coincidint amb el tancament del procés i donat que el projecte tirarà endavant gràcies al cofinançament la subvenció del Programa de Foment del Patrimoni Cultural de l’AMB, finançada a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea”

És a dir, faig una primera pregunta innocent: si era possible finançar el projecte per una altra via (de la que no se’n havia parlat mai), per què es va incloure al llistat dels 100.000 euros  a distribuir pel procés participatiu?.

Una curiositat: curiosament el projecte de Cinema de la Sala Albéniz té 9 vots més que la “Prova Pilot de la il·luminació sensorial als carrers de Tiana”  i 30 més que les “Bandes reductores de velocitat al Passeig de la Vilesa”. Sabem que com a mínim els vots introduïts de “matute” van ser 21 (els del full Word), vots que alteren tots els resultats ja que els projectes seleccionats ben segur que haguessin estat altres.

I el culebrot no acaba aquí. Ara resulta que amb la retirada del projecte de Cinema (que de cop i miraculosament han trobat finançament per una altra banda) puja un sisè projecte que no ha estat escollit pels tianencs: comprar un piano per 20.000 euros!. Pel poc que hi entenc i m’he informat, un piano d’aquest preu no és aptae per a pianistes professionals i segurament és molt millor llogar-ho les poques vegades que faci falta. Tampoc serà fàcil guardar el piano a la sala.

Tot això em fa pensar que potser soc un mal pensat i que el tipus de pel·lícules que volen fer al nou cinema Paradiso, seran mudes i caldrà un piano per anar tocant la musiqueta (“toca la cançó, Sam”, com a Casablanca). Seria molt bonic i entranyable; faig sanglots d’emoció mentre escrit.

Estimats lectors, aquest culebrot té encara molt recorregut. Però que el llegir no us faci perdre l’escriure. Que ara pagui el cinema l’AMB no canvia que s’hagin executat les obres sense adjudicació com cal per la Junta de Govern i no sabem res de les donacions del regidor ara despullat (de competències) ni tampoc de l’expedient informatiu obert. Però aquest tafaner estarà amatent i us ho explicaré per aquí (si es que hi ha transparència, clar).

ON ESTAN LES CLAUS, MATARILE, RILE, RILE?

 

La Sra. Alcaldessa de Tiana, molt probablement  molesta per la publicació per part de “LÍNIA NORD” d’unes fotografies que demostren que la Sala Albéniz s’han realitzat obres per poder fer cinema (el particular “Cinema Paradiso” del regidor ara despullat de competències,  Sr. Hernández),  ha exigit a totes les entitats del poble que tenen clau de la sala ,  el seu retorn “efectiu” (es pot retornar sense efectivitat?)  posant com data límit  avui dilluns. El que amaga el comunicat quin serà el càstig si algú no torna les claus...

El més divertit de tot plegat és que fa una setmana més de 1.000 persones van passar per la Sala Albéniz  per votar i que, per tant, qualsevol ha pogut admirar (i també fotografiar)  l’eficàcia del Sr. Hernández en fer les coses abans que un procés de participació decidís res sobre quin serien els projectes elegits (“avant la lettre” que diria un francès).

Faré un resum del cas: en ple procés participatiu, el Sr. Hernández demana d’una manera molt atípica el vot de les entitats al seu cinema Paradiso;  quan salta la notícia, la pròpia alcaldessa introdueix  dades al sistema informàtic mitjançant un “full word” que li facilita el mateix Sr. Hernández (detallet que surt a la llum pública amb retard). Després se sap que molt abans d’acabar el procés participatiu, les obres ja havien començat (com il·lustren aquestes fotografies publicades per “LÍNIA NORD”) sense que consti cap concurs ni cap adjudicació d’obres per part de la Junta Local de Govern. S’intenta tapar aquest “renuncio” administratiu dient que el Sr. Hernández ha pagat de la seva butxaca les obres, com si les donacions finalistes fossin possibles així sense més; si ho son, aviso: pago de la meva butxaca un rotllo de paper higiènic dels lavabos del Casa, doble capal!. La Sra. Alcaldessa fa un decret pel que li treu totes les competències al Sr. Hernández, situació que durarà mentre investiguin (què investiga?), decret que amaga fins que es veu obligada a que surti a la llum pública en un Ple.

En síntesi: un procés participatiu viciat, unes obres al marge de l’opinió dels ciutadans, fetes sense tramitació administrativa i ara diuen que regal del Sr. Hernández, a qui l’alcaldessa ha deixat en pilotes (metafòricament i administrativament parlant). I tot això en mig del silenci més absolut d’altres membres del Govern, que com va dir en Sabino parlant del Armada el 23 de febrer de far 40 anys, “ni están ni se les esperan” (és una petit disgregació commemorativa).

I ara faré una pregunta final: és el Sr. Hernández (ara despullat de qualsevol competència) el culpable de tot aquest sidral o és la víctima del cas?. Encara no tinc prou informació però seguiré investigant no fos que li hagi tocat el paper de ”cornut i pagar el beure” en aquesta auca.

Em temo que aquest  culebrot  només acaba de començar, però la mentida sempre es paga en política...

UNA ANÀLISIS PERSONAL DELS RESULTATS A TIANA DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT

Aquest tafaner de la vida política a Tiana no se’n pot estar de fer la seva anàlisi particular dels resultats de les eleccions del passat  diumenge al Parlament de Catalunya. D’entrada, les coses sembla que han canviat poc ja que JuntsxCat han tornat a guanyar, seguits de prop de nou per ERC. Ja està tot dit?. No, cal mirar la lletra petita que és el que vaig a fer.

Els partits majoritaris independentistes han perdut en conjunt més de 1000 vots a Tiana, repartits de la següent manera: JuntsxCat n’ha perdut 559 i ERC 493. És a dir, més de mil tianencs que encara no fa quatre anys van votar a aquests partits ho han deixar de fer. Victoria pírrica la seva, doncs.

Sí, ja sé el que direu ara. Que l’abstenció ha estat molt elevada, ja que ha passat d’un 11,5% a més d’un 32% (semblant no obstant a ls municipals darreres, que va ser d'un 30%). I alguns també diran que aquesta abstenció es deu a que els tribunals espanyols van obligar a celebrar les eleccions en situació de pandèmica. Potser no recorden que el vicari Torra no va voler convocar les eleccions quan tocaven per tactisme en la seva guerra de pancartes i que després no van voler presentar un candidat alternatiu a president quan va haver de plegar raó per la que les eleccions es varen convocar automàticament. Deixem aquests petits detalls per la història i centrem-nos en el tema de l’abstenció.

Qui digui que clar, que JuntsxCat i ERC han perdut mil votants a Tiana per l’abstenció, jo li preguntaria: i aquesta abstenció no ha afectat al PSC? Perquè el PSC a Tiana ha passat de 585 votants (quan l’abstenció va ser del 11,5%) a 778 (amb una abstenció del 32%). O sigui que l’abstenció no pot ser l’única raó que expliqui aquests resultats ja que els socialistes hem passat de menys d’un 10% dels vots al poble a un 17%. Per cert, la CUP també ha experimentat un increment de vots malgrat el càstig suposat de l’abstenció.

Per tant, els socialistes hem tret un bon resultat a Tiana, donades les condicions en les que ens movem en un territori que sempre ens ha estat comanxe. Estem moderadament satisfets i hem recuperat la tercera posició a unes eleccions autonòmiques, retallant molt la distància amb els guanyadors. Estem satisfets d’haver contribuït, encara que sigui mínimament, a la victòria dels socialisme al conjunt dels país. I si em permeteu una brometa (i si no, també la diré), a banda de l’efecte Illa s’ha sumat l’efecte Serrano (una tianenca al lloc 38 de la llista del PSC). Apa, ja ho he dit.

I com sempre, em faig preguntes. La primera, on han anat a parar els vots de JUNTSxTiana a les eleccions municipals?. No sembla que hagin engreixat significativament els vots ni d’ERC ni de JuntsxCat. Segona, on han anar els 800 vots que ha perdut Ciutadans a Tiana? Segur que alguns al PSC, però pocs donat el perfil del vot taronja al nostre poble. Tercera, els comuns tampoc arranquen i més aviat perden quasi una terç del seu vot. Quarta, d’on han sortit els quasi 300 vots de l’ultradreta de VOX a Tiana?. Serà un vot ocasional o l’ultradreta ha vingut a instal·lar-se al poble.

 Finalment, la pregunta més important de totes. Afectaran aquest resultats al difícil equilibri del Govern Municipal, on el cap de llista de JuntsxCat ha quedat despullat de tota competència per part de l’alcaldessa d’ERC? Petarà alguna cosa, tant si a Catalunya es forma un govern independentista (amb el G.M. del PSC de convidat de pedra) o bé un govern d’esquerres (llavors serà el G.M. de JuntsxCat el que quedarà desplaçat)? O tot seguirà igual perquè hi ha forces molt més poderoses que la ideologia i la congruència per continuar ancorats fortament a la poltrona.

No tinc respostes a aquesta darrera pregunta però aquest tafaner seguirà analitzant el què passi i els esdeveniments, que seran comentats en aquest blog.

No vull acabar sense agrair als treballadors municipals, a la policia local i als membres de les meses el gran esforç fet perquè tothom pogués votar. Al meu parer estava tot molt ben organitzar i es respirava seguretat. Vull que coneguin la meva felicitació a través d’aquestes humils línies.

EL GOVERN DE TIANA: UN BIG BANG A PETITA ESCALA!

 

La historia de l’Univers és força complicada,  des del Big Bang inicial (del que se’n ocupa el tianenc Pau Riba en el seu recent llibre) fins els nostres dies, sota l’embat del canvi climàtic. Doncs bé, després el procés que probablement té més entropia és la constitució i deconstitució del govern de Tiana, el que anomeno el Big Bang tianenc. Intentaré fer un resum sobre fets provats.

Passades les eleccions de 2019, i malgrat haver estat JxTiana la formació més votada (amb el fatídic número 5 que mai a Tiana dóna dret a l’alcaldia), va ser escollida alcaldessa la Sra. Martorell, amb els vots del PSC (sense formar part del govern) decidits en una assemblea, i acceptats per ERC i JxCat. Això malgrat que els socialistes  som per alguns abraonats molt botiflers i haver dit segons qui, que mai governarien amb el suport dels “del 155”, com som coneguts a determinats àmbits. Des del punt de vista del PSC, el posicionament semblava lògic ja que durant 14 anys havia estat ERC qui havia donat suport a una alcaldia socialista.

El govern en solitari ERC i JxCat va demostrar ser molt feble, no va aconseguir aprovar els pressupostos de 2020. Just abans de la pandèmia, rondava  la possibilitat d’una moció de censura. Però vet aquí que finalment el Grup Municipal socialista (no pas el partit, ja que una assemblea es va declarar incompetent per a decidir sobre aquest pacte) va decidir entrar a formar part del Govern, però d’una manera estrambòtica: només el pacte el va subscriure amb ERC i JxCat era com una mena de torna. És a dir, un “jo em caso amb tu i tu a la vegada et cases amb aquell”.

Per fer un forat als dos nous elements del govern, ERC i JxCat van sagnar molt: competències, tinences d’alcaldia, Àrea Metropolitana... Parodiant a Churchill “mai tants pocs van aconseguir tant”  però en aquest procés termodinàmic sempre hi ha qui de la necessitat en fa virtut.

El Grup Municipal socialista aviat va tenir vida pròpia i ràpidament van passar un seguit de fets (com l’acusació de la Sra. Guàrdia de que els alcaldes anteriors eren d’alguna manera responsables dels morts produïts a la residència de gent gran a la primera fase del covid o l’intent de canvi d’usos de Can Riera o determinats pagaments de canons o temes relacionats amb llocs de treball) que intentaven enfangar (per dir-ho subtilment) la tasca dels governs socialistes durant 21 anys

En tots aquests casos i en altres, el Grup Municipal socialista (per dir-ho també subtilment) es va posar de perfil i mai es va llegir o escoltar cap condemna pública i clara d’aquests fets. És a dir, semblava més important salvar els mobles d’un estrambòtic matrimoni a tres que tenir un posicionament clar en qüestions importants pel socialisme tianenc. Evidentment això va afectar la vida del partit, primer en un canvi en la Primera secretaria i en l’Executiva i ara sota la direcció d’un gestora, esperant nous esdeveniments.

I així estava el procés del Big Bang tianenc, quan va saltar l’afer d’un procés de participació manifassejat  pel Sr. Hernández, cap de llista de JxCat. Primer per una recollida de vots al marge de la transparència (sorprenent amb la participació de la Sra. Alcaldessa mitjançant un “full de word”) i després avançant les obres del seu volgut cinema a la Sala Albèniz (suposadament, ja que no hi ha cap mínima transparència sobre el cas) abans de tenir enllestit el procés de participació.

Alguna cosa molt greu ha d’haver passat quan la Sra. Alcaldessa ha mantingut en secret un decret durant onze dies (i que dimarts va haver de fer públic al Ple, sense cap mena d’explicació)  pel que retira al Sr. Hernández les competències en “Planejament, gestió i disciplina urbanística; Projectes d’urbanització: seguiment i supervisió; Obres Públiques; Patrimoni públic del sòl i habitatge; Accessibilitat i Habitatge Social”, deixant sense efecte el  Decret 113/20 de 21 de febrer de 2020. És a dir, per dir-ho metafòricament, ha deixat en pilotes al Sr. Hernández, nu de qualsevol feina a l’Equip de Govern. Metafòricament.

Davant d’aquesta nova etapa del procés de Big Bang del govern  tianenc, aquest tafaner de la vida política del poble es pregunta:

1.  1) Si el Sr. Hernández ja no té cap competència ni feina, seguirà cobrant el seu sou anual de 16.000 euros per un 33% de jornada?. Ho pregunto perquè el decret fantasma no ho aclareix

2. 2) Fins quant els de JxCat es deixaran humiliar contemplant com despullen de competències al seu cap de llista i seguiran en el matrimoni que en lloc de a tres ara és de dos i mig?

3. 3)El Grup Municipal socialista no té res a dir en tot plegat? Al cap i a la fi, el seu casament només va ser amb ERC i els de JxCat no son més que uns convidats necessaris. Per tant, si el problema no va amb ells, potser cabria esperar un aclariment en un assumpte tan tèrbol , més que res per a uns votants que faran falta dins de poc més de dos anys.

El Big Bang té successives etapes: que si el pet inicial, si la creació de l’energia i la matèria, si l’expansió, si la desacceleració, si la contracció i el col·lapse final. A quina etapa estem del Big Bang del govern tianenc?. Estem a la desacceleració o bé proper al col·lapse final?.

No goso fer cap predicció, perquè és tot tan obscur i secret que tinc moltes més dificultats que Stephen Hawking per descriure el procés. No obstant, prometo està atent perquè penso que alguna cosa està a punt d’esclatar a Tiana...

AJUNTAMENT DE TIANA: FULLES I “FOLLONS”

En el meu paper de tafaner de la vida política de Tiana, he tingut coneixement de dos fets que crec que val la pena que comenti en aquest humil blog. És evident que en el primer cas la informació esta contrastada i en el segon només son rumors. Si resultés que alguna cosa del que dic a continuació no fos certa i quedés objectivament desmentida, demanaré perdó des d’aquestes pàgines. Ara bé, si el sidral que s’albira és real, em sentiré reconfortat com aprenent de periodista d’investigació.

FULLES

Pel que sembla una veïna de la zona de Can Orella, cansada que durant un any ningú de l’Ajuntament li fes cas per mantenir net un espai de propietat municipal, va omplir tres sacs de fulles seques i degudament els va deixar davant de la porta de l’edifici municipal amb un cartell que desitjava bones festes i que els Reis portessin una mica de carbó al Govern Municipal pel seu passotisme. A mi personalment, em sembla una protesta enginyosa  i simpàtica i, fins i tot, una manera intel·ligent de cridar l’atenció. No crec que aquest fet empitjorés en res l’emergència climàtica del poble.

Doncs vet aquí que s’ha desfermat la fura de l’avern i mitjançant una acció conjunta i coordinada de medi ambient, sostenibilitat, biodiversitat i energia verda, protocol, policia local i alcaldia, han castigat a la bona ciutadana amb una multa de 100 euros. Hi ha gent, per més càrrecs polítics que siguin, que tenen molt poca cintura i capacitat d’encaix. Potser aquesta bona senyora és l’única que deposita coses on no es pot fer?. La reflexió em portaria lluny i segurament a un horitzó de plàstics grocs (que aquests sí que contaminen) o tota mena d’adhesius polítics al mobiliari urbà i no recordo pas cap mena de sanció a cap entitat per un comportament més aviat poc cívic.  Crec que el Govern de Tiana hauria de reflexionar si la seva reacció és el que cap esperar d’un poble com el nostre: anar a garrotades no és la millor manera de relacionar-se amb els ciutadans. Potser si tinguéssim Síndic/a de Greuges podria decidir si ‘administració ha actuat correctament...però clar fa moltíssims anys que la plaça està buida a Tiana sense que ningú faci cap esforç per a normalitzar la situació.

FOLLONS

Pel que també sembla, el tema del procés participatiu encara porta cua. El regidor Sr. Hernández està tan encaparrat en fer cinema a la Sala Albéniz que no només va recollir vots d’una manera diguem poc transparent (que l’Alcaldessa va introduir en el sistema per mecanismes que cada cop que surten en el Ple son més foscos, com el “full de word”) sino que pel que sembla abans de  que acabés el procés participatiu ja ha fet executar algunes obres encaminades a tenir cinema. Tan convençut està que sortirà el que ell vol que no li ha calgut esperar el resultats de la participació?. Lleig fer les coses abans de saber que volen els tianencs i tianenques. Desconec si això ha creat alguna mena de tensió dins del Govern de Tiana, cosa esperable si algú fa el que vol, quan vol i pel sistema que vol. En tot cas, com  ciutadà crec que tinc dret a demanar que els nostres governants siguin transparents (en la riquesa i en la pobresa, en els èxits i en els sidrals), practicant allò del que tant s’omplen la boca en programes electorals. És a dir, si les coses son com sembla i ha passat alguna cosa important, n’haurien d’informar. Que consti que parlo en teoria, clar.

DE BUTI-REFERÈNDUM A BUTI-PROCÉS DE PARTICIPACIÓ: CRÒNICA D’UN PLE

 Dimarts passat es va fer el ple ordinari, el primer de l’any 2021. Aprofito l’efemèride per desitjar més que mai un bon any a tots els lector i seguidors d’aquest humil blog. Dit això, vaig a fer una petita crònica del que es va tractar, en relació a dos temes que considero els més rellevants, tots dos objecte de consideració gràcies a les iniciatives de l’únic grup a l’oposició. Hi ha altres serrells interessants com el fet que l’amic Alvar Suñol s’hagi quedat sense carrer a Tiana. Jo crec que la paciència dels “convergents” en relació als seus representants al Ple comença a ser infinita (quasi al mateix nivell que els socialistes amb els seus), però ja en parlarem de tot plegat.

Un dels temes és en relació a la benvinguda als Reis d’Orient. La Regidora de Cultura va fer una exposició llarguíssima, molt més enllà que la benevolència del ROM permet, sota la permissivitat de l’alcaldessa. Es va remuntar quasi al segle passat; només li faltava citar aquell any que un estimat regidor de cultura va fer arribar els Reis a Tiana amb helicòpter (ho recordeu?). Benvolguda Marta: que al febrer intentessis ja llogar les carrosses no és cap prova de fer les coses ben  fetes, sobretot amb la que ha caigut després. A la carrera vaig estudiar una cosa que se’n deia “anatomia comparativa”, on es comparen els òrgans i sistemes de diversos animals i en se’n treuen les conseqüències. Doncs per determinar si el que vas fer amb l’arribada dels Reis va estar bé o no, es podria fer un estudi de “festa comparativa”: veure què han fet a altres pobles i comparar-ho amb el que s’ha fet Tiana. I fins aquí.

El segon tema per a mi important és el tema del procés participatiu en relació al pressupost d’inversions de 2021. Un, que ha viscut referèndums que no han servit de res malgrat els esforços esmerçats (com el que va organitzar Mas quan era President de la Generalitat) s’adona que per culpa de la intervenció del Govern Municipal, el procés de participació endegat a Tiana està brut i tèrbol. És a dir, estan fent un” buti-procès”. Faig un petit resum del que sabem ara:

1.El Regidor Sr. Mateu Hernández va demanar a diferents grups de whatsaap que li donessin dades personals que va utilitzar per votar ell, tot intentant que surti el seu projecte favorit (fer cinema a la Sala Albéniz).

2.Pel que sembla el Sr. Hernández fa facilitar aquestes dades a la Sra. Alcaldessa a través “d’un document de Word”, que és el primer cop que surt malgrat haver fet un Ple Extraordinari fa uns dies per parlar del tema.

3.Va ser la Sra. Alcaldessa que va introduir aquestes dades al sistema, en la seva condició d’administradora. És molt estrany que un càrrec polític sigui administrador d’un sistema que per pròpia definició ha de ser aliè a la influència política. Això curiosament ho va fer un cap de setmana

4.Vist el sidral que va organitzar l’oposició, amb posterioritat a l’entrada de dades, el Sr, Hernández pel que sembla va demanar autorització a tots aquells que havia demanat les seves dades personals. Insisteixo: això dies desprès d’introduir els vots.

5.La comissió de garanties del procès participatiu no va trobar res irregular, una comissió sense participació ni de l’oposició ni de la societat civil.

Diguin el que diguin, tot fa pudor i més quan a cada nova pressió  de l’oposició, surten novetats com el “document de word” que fins ara no se’n havia parlat.  Tot amb el silenci dels mitjans oficial de comunicació, sota directrius polítiques (per cert, interessant tuit avui de l’alcalde Muñoz sobre els mitjans de comunicació a Tiana, que en parlaré el proper dia). I amb el silenci absurd, i per tant també còmplice,  del Grup Municipal Socialista, que donada la insòlita situació que viu el partit a Tiana, campa per on vol sense cap mena de control.