La Sra.
Alcaldessa de Tiana, molt probablement molesta
per la publicació per part de “LÍNIA NORD” d’unes fotografies que demostren que
la Sala Albéniz s’han realitzat obres per poder fer cinema (el particular “Cinema
Paradiso” del regidor ara despullat de competències, Sr. Hernández), ha exigit a totes les entitats del poble que
tenen clau de la sala , el seu retorn “efectiu”
(es pot retornar sense efectivitat?) posant com data límit avui dilluns. El que amaga el comunicat quin
serà el càstig si algú no torna les claus...
El més
divertit de tot plegat és que fa una setmana més de 1.000 persones van passar
per la Sala Albéniz per votar i que, per
tant, qualsevol ha pogut admirar (i també fotografiar) l’eficàcia del Sr. Hernández en fer les coses
abans que un procés de participació decidís res sobre quin serien els projectes
elegits (“avant la lettre” que diria un francès).
Faré un
resum del cas: en ple procés participatiu, el Sr. Hernández demana d’una manera
molt atípica el vot de les entitats al seu cinema Paradiso; quan salta la notícia, la pròpia alcaldessa
introdueix dades al sistema informàtic
mitjançant un “full word” que li facilita el mateix Sr. Hernández (detallet que
surt a la llum pública amb retard). Després se sap que molt abans d’acabar el
procés participatiu, les obres ja havien començat (com il·lustren aquestes
fotografies publicades per “LÍNIA NORD”) sense que consti cap concurs ni cap adjudicació
d’obres per part de la Junta Local de Govern. S’intenta tapar aquest “renuncio”
administratiu dient que el Sr. Hernández ha pagat de la seva butxaca les obres,
com si les donacions finalistes fossin possibles així sense més; si ho son,
aviso: pago de la meva butxaca un rotllo de paper higiènic dels lavabos del
Casa, doble capal!. La Sra. Alcaldessa fa un decret pel que li treu totes les competències
al Sr. Hernández, situació que durarà mentre investiguin (què investiga?),
decret que amaga fins que es veu obligada a que surti a la llum pública en un
Ple.
En
síntesi: un procés participatiu viciat, unes obres al marge de l’opinió dels
ciutadans, fetes sense tramitació administrativa i ara diuen que regal del Sr. Hernández,
a qui l’alcaldessa ha deixat en pilotes (metafòricament i administrativament parlant).
I tot això en mig del silenci més absolut d’altres membres del Govern, que com
va dir en Sabino parlant del Armada el 23 de febrer de far 40 anys, “ni están
ni se les esperan” (és una petit disgregació commemorativa).
I ara faré
una pregunta final: és el Sr. Hernández (ara despullat de qualsevol
competència) el culpable de tot aquest sidral o és la víctima del cas?. Encara
no tinc prou informació però seguiré investigant no fos que li hagi tocat el
paper de ”cornut i pagar el beure” en aquesta auca.
Em temo
que aquest culebrot només acaba de començar, però la mentida
sempre es paga en política...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada