CAN RIERA: EL CULEBRÓ INACABAT(II)

 

El Govern de Tiana va desfermar una petita tempesta política quan va manifestar la seva voluntat de destinar el primer pis de la masia a oficines municipals. Segons ells, era una qüestió urgent donada la situació de pandèmia i la necessitat d’ampliar l’espai destinat als serveis socials municipals. Aquest nou ús contravenia el resultat d’un procés de participació ciutadana fet a l’any 2018 i va provocar una reacció ciutadana el diumenge 4 d’octubre, on es van poder contemplar  escenes impensables fins llavors a Tiana.

A partir  d’aquest moment tot indica que el govern està pensant  com sortir del merder i sembla que ja res és urgent, ja que ahir mateix van rebutjar l’intent de JUNTS de que el tema es tractés al ple ordinari de novembre, quan aquest compromís s’havia adoptat al  ple extraordinari d’una setmana abans. Pel mig sembla que hi havia una proposta acord entre Isaac Salvaterra i l’alcaldessa (l’anomenat pacte del diumenge de Tots Sants) que entre d’altres coses deia:

-  Que la masia de Can Riera sigui un espai multifuncional de referència per a la promoció cultural, gastronòmica i vitivinícola (Punt 1)

- Adoptar el compromís que no hi haurà cap trasllat d’oficines a la masia de Can Riera, encara que sigui de manera provisional. (Punt 7)

-  Adoptar el compromís que qualsevol modificació als usos previstos l’any 2018 en el projecte ‘Can Riera és vida’ s’haurà de sotmetre a un procés de participació ciutadana ... (Punt 8)

Semblava que finalment s’havia assolit un acord que anava pel bon camí. Però vet aquí que poc després l’alcaldessa comunicar que calia que la proposta fos validada pels partits que donen suport a l’equip de govern, cosa que puc confirmar en primera persona ja que el portaveu del Grup Municipal socialista va demanar la convocatòria d’una executiva del PSC amb caràcter urgent per a parlar del tema (executiva que es va celebrar poques hores abans del ple d’ahir). I pel que diuen l’assemblea d’ERC (no tenim notícies de JxCat i l’executiva del PSC va ser “non nasciturus” per absència de la mare)  va rebutjar l’acord motiu pel qual el tema no va ser tractat al  Ple d’ahir. És a dir, segons paraules de la mateixa alcaldessa, ERC va rebutjar la proposta d’acord que ella mateixa havia arribat amb JUNTS. Ben curiós tot plegat...

Ara bé, el que més em va emocionar personalment (feia sanglots davant l’ordinador) és quan l’alcaldessa, per a justificar el seu canvi d’opinió, va afirmar que en cas d’ERC  “és el partit el que funciona i pren les decisions i que ella obeeix el que el partit decideix”. Que bonic, Déu meu!.I això només passa a ERC o també a tota la resta de partits que conformen l’actual govern de Tiana?. Tots creuen que son representants d’un partit i que han d’atendre el que el partit diu, en les qüestions importants al menys?. Si fos cert, quants merders s’evitarien!

ELS SÍMBOLS SON NOMÉS AIXÒ: SÍMBOLS

El tema dels símbols és complicat; per això son símbols. La bandera és sempre un símbol important; hi ha qui jura defensar-la fins la mort i sovint una bandera ha estat l’excusa per fer guerres.

Las banderes  que ondegen a un Ajuntament tenen un reglament molt concret i si s’altera, entrem a un terreny llefiscós on els límits no son clars. Si posem una bandera diferent a les autoritzades, com l’estelada, la republicana o la del moviment LGTBI, sempre cap preguntar: i per què no posem la bandera del club de futbol local, la pirata, la de Santa Eulàlia, la del Vaticà, la de Barbados o las nàutiques?.  Fins i tot algú proposaria ben segur posar la franquista... Per tant, quan ens apartem del que està legislat sempre s’incorre en un greuge comparatiu: per què unes sí i altres no?

Ho dic perquè el passat dia 15, el Govern de Tiana (del que forma part el Grup Municipal Socialista) va determinar que les banderes de l’edifici de l’ajuntament estesin a mig pal com homenatge a l’afusellament de Lluis Companys, després d’un judici sense cap mena de garantia legal. Res a dir. Ara bé, estic convençut que el Grup Socialista exigirà fer el mateix el proper dia 9 de novembre i que les banderes onejaran a mig pal pels 80 anys de l’assassinat de Julián Zugazagoitia.

Perquè veureu, son vides paral·leles: els dos van dirigir mitjans de comunicació (Companys La Humanitat i Zugazagoitia El Socialista), els dos van ser diputats del Parlament espanyol, els dos van ser ministres de la República (Companys de Marina y Zugazagoitia de Governació), el dos van fugir a França amb la desfeta de la república, els dos van ser capturats per la Gestapo i lliurats a Franco, els dos van ser torturats, els dos fan ser sotmesos a un consell de guerra injust , els dos van ser afusellats y d’això fa 80 anys, tant en el cas de Companys com de Zugazagoitia. Per tant, per ser equànimes, tant Companys como Zugazagoitia mereixen un homenatge semblant.

Donat que Zugazagoitia és un important personatge del socialisme durant els anys trenta del segle passat, el Grup Municipal Socialista no oblidarà una efemèrides com aquesta d’algú tan proper ideològicament i tant injustament tractat. Estaré amatent a com estan les banderes al meu poble el proper dia 9 de novembre però estic segur que els companys del Grup Municipal Socialista faran el que han de fer davant un cas calcat al del dia 15 d’octubre. Perquè o tots o cap...

Perquè aquí rau precisament el problema. Si ens apartem del reglament i fem servir les banderes per retre un homenatge a qui ha estat mort sense un judici just, ho hauríem de fer també el dia 21 de novembre (20 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch), o haver-ho fet al setembre (80 anys de la mort de Juilián Besteiro a una presó franquista), o als aniversaris dels afusellaments de Ignacio Seone, Vicente Mata, José González...i tants diputats socialistes assassinats per Franco a l’any 1936. I fora de la família socialista, ho hauríem de fer segurament el 9 d’abril (afusellament de Carrasco Formiguera), 8 de febrer (afusellament del general Escobar), 28 de març (mort de Miguel Hernández  a una presó franquista), 2 de març (garrot a Puig Antich), 27 de setembre (els darrers 5 afusellats per Franco), 6 d’agost (Josep Suñol, president del Barça afusellat pels falangistes al 36), etc...

És a dir, que ens passaríem els dies pujant i baixant banderes ja que, malauradament, ben segur que cada dia és l’aniversari d’alguna mort injusta. S’ha fet en el cas del morts tianencs per culpa de la pandèmia, que també son morts injustos?. Per això més val pensar en altre mena d’homenatges en lloc de les banderes. I en tot cas, si penseu que estic errat, si demano una acció decidida per part del Grup Municipal Socialista per retre el mateix homenatge a Julián Zugazagoitia.

F. VALLESPINÓS RIERA PARLA DE CAN RIERA

 

(Fotografia de Gemma Liñán)

Per a mi, Can Riera sempre estarà lligat al record del Sr. Llongueras. Sovint, quan passava per davant ell tenia la porta oberta i estava de tertúlia amb els seus amics, suposo que vigilant de prop la fermentació i maduració del vi. Em cridava i petàvem la xerrada una estona. I malgrat de pensar políticament de manera força diferent, sempre ens vàrem entendre prou bé.

Ara Can Riera està al centre de la polèmica política a Tiana, fins el punt que el passat diumenge va ser motiu d’un acte insòlit al poble, que va reunir per un mateix objectiu persones que mai hagués cregut que podrien participar d’un objectiu comú: alcalde i alcaldessa del passat, alcaldessa i equip de govern del present, antics regidors de cultura, gent de la cultura,  representants de partits polítics, etc.

Tot el sidral obeeix que l’actual Equip de Govern, així de sobte, vol canviar els uso previstos per a Can Riera durant el mandat d’Ester Pujol i dedicar el segon pis a oficines municipals. Crec que han comés un greu error: el projecte inicial era fruit d’un procés de participació ciutadana i si s’han produït raons sobrevingudes que aconsellen canviar els usos del segon pis, s’hauria de sotmetre a la participació ciutadana també, a una consulta popular sota la modalitat que es vulgui. Sembla lògic; no es tema de usos, es tema de democràcia. Si no es fa així hi ha el problema de desencisar per molts anys la participació dels ciutadans en decisions importants del poble, més enllà de votar cada quatre anys.

D’altra banda, dir ara per poder canviar el projecte que va participar poca gent, és un argument molt pobre: si va ser vàlida la participació per emetre i cobrar una factura per la feina feta també ho ha de ser per respectar els resultats. Tenim un exemple ben proper: el percentatge de ciutadans de Sant Adrià que van participar per decidir el futur de les Tres Xemeneies  va ser també molt baix (de l’ordre de Can Riera) i en canvi sí han respectat la decisió de la gent.

No s’entén que  l’equip de govern vagi tan a correcuita  i que ja hagin encarregat el projecte de la modificació. Aquest fet es correspon ben poc en la voluntat de diàleg que va parlar l’alcaldessa actual en el seu discurs. Caldria aturar-ho tot i tornar a començar el partir, amb diàleg. Son ja masses improvisacions, com la de les voreres de l’avinguda Albéniz que es van suspendre les obres el mateix dies que els treballadors posaven les tanques . Cal aturar-ho i dialogar en el marc de les diferents opcions per situar noves oficines municipals.

Finalment, el mutis de l’equip de govern i deixar a l’arquitecte contractat sol defensant el projecte,  és també un mal procediment ja que no es tema de pedres sino de cultura i sensibilitat democràtica.

Una de les coses que menys entenc en tot aquest guirigall és el posicionament del Grup Municipal Socialista. Ep, ho dic a títol personal i com un militant que no té cap càrrec ni orgànic ni inorgànic. S’han emmerdat en aquest sidral quan és un tema de cultura i serveis socials, res a veure amb les seves amplíssimes competències al govern. Mantenen a més una postura que fins on jo sé no ha estat ni discutida ni acordada en el sí de l’organització política. Potser estic equivocat, però tot porta a pensar que és una decisió personal per acceptar el martiri ni tan sols buscant el recolzament dels companys. A més, sense despentinar-se ni una mica (mai millor dit!) adopten un posicionament totalment enfrontat a la feina que una companya va fer durant vuit anys com alcaldessa. Sembla com a mínim contradictori, i si fos en Ortega y Gasset i fóssim als anys trenta del segle passat, diria allò tan conegut de “no es eso, no es eso”. Però com que sóc un Riera i parlo de Can Riera, dic: Companys, fer-vos ho mirar!. I a la estranya pregunta de la revista municipal: “No creies en nosaltres?”. Molt però m’esteu fent incrèdul...

QUIN PAPEROT!

 

Vagi per endavant la meva admiració y felicitació a l’alcaldessa de Tiana: en poc més de cinc mesos ha aconseguit domesticar al Grup Municipal formalment Socialista de l’Ajuntament de Tiana. Ara ja sap que una regidora del seu equip de govern pot acusar injustament i greument a dos antics alcaldes socialistes del municipi, sense que el Grup Municipal formalment Socialista faci res més que una nota descafeïnada. Ara també sap que pot fer decrets en contra de resolucions del Govern d’Espanya (amb un president socialista) sense que el Grup Municipal formalment Socialista mostri cap mena de disconformitat pública. Si segueix per aquest camí, crec malauradament que no passaran gaires mesos perquè l’entrega del Grup Municipal formalment Socialista sigui total. Temps al temps...

Altres governs amb alcaldes/esses indepes, han estat resolucions de Ple les que han dit nones al tema del romanent de tresoreria. A Tiana es va estar a punt de convocar un Ple pel tema però potser hi havia amenaça de que el Grup Municipal formalment Socialista recuperés el senderi i votès en contra. I la solució ha estat un decret (via poc democràtica per a governar un poble) i així segons qui no s’ha hagut de mullar.

Potser hi haurà qui em digui: “no es pot evitar que l’alcaldessa faci un decret”. I jo li diria: “es pot dir o decret o nosaltres”. Ja m’enteneu oi?

He llegit el decret i hi ha una frase que francament m’ha fet molta gràcia i no puc menys que comentar.

La Sra. Alcaldessa diu en to majestàtic: “Els romanents i el superàvit pertanyen a la vila de Tiana. Els romanents són fruit del treball, l’esforç i la gestió de la ciutadania”. Bé, un romanent de tresoreria, per fer-ho fàcil, és més o menys la diferència entre  els recursos que s’aconsegueixen i les despeses. En el recursos hi ha taxes i impostos municipals (l’esforç de la ciutadania) però també quasi 1,7 milions d’euros “de res” que aquest any l’Estat (el pèrfid i dolent estat espanyol) ingressarà a l’Ajuntament de Tiana per la participació als tributs de l’Estat. Senyora alcaldessa: sense aquests 1,7 milions, quin seria el romanent a Tiana a l’any 2020? Sembla lògic tocar el que no sona a qui ens fa l’aportació més important al pressupost municipal?.

Només és una pregunta que potser hagués hagut de fer el Grup Municipal formalment Socialista però com més aviat tenen un paper tristot, de submissió, que tant els hi fa acusin injustament a anteriors companys com que es vagi en contra de decrets del govern socialista d’Espanya, la faig un servidor de tots vostè. No han rebut cap indicació de que cal donar suport al RDL o només fan cas de determinades indicacions?

TRES EX-ALCALDES DE TIANA SIGNEN UN COMUNICAT CONJUNT

COMUNICAT

DE L’ALCALDESSA I ALCALDES DE TIANA (1995-2019)

EN RELACIÓ A LES MANIFESTACIONS DE LA REGIDORA MARTA GUÀRDIA

La Regidora Marta Guàrdia (JuntsxCat) va manifestar dimarts passat al Ple, sense que hores d’ara hagi estat represa per l’Alcaldessa ni la resta del Govern de Tiana, que cal buscar culpables del drama humà viscut a la Residència Municipal de Gent Gran en els anteriors alcaldes de Tiana. Es una acusació gratuïta per amagar les seves responsabilitats sobre els fets ocorreguts durant el mes de març de 2020, catorze anys després de la creació del servei: majoria de persones contagiades de les quals 31 han mort.

Els sotasignats ens declarem plenament  responsables de la creació, posada en funcionament i consolidació d’un servei àmpliament reclamat pel poble, entre 2006 i 2019.  Les condicions signades en el contracte de la concessió i en la seva alta com a servei aprovat per la Generalitat contenen totes les exigències per assegurar un servei de qualitat i totes les garanties pel seu control directe per l’Ajuntament.

L’epidèmia del COVID19 ha estat difícil de gestionar sobretot en la seva fase inicial. Els serveis de Salut i de Benestar Social de la Generalitat van intervenir tard en el suport a les residències, però el drama de víctimes a Tiana es singular a Catalunya i cal establir quines han estat les causes per evitar que es repeteixi. El Govern de Tiana tenia en el mes de març de 2020 tots els instruments legals per inspeccionar, controlar i donar suport complementari si hagués calgut.

Exigim que s’esclareixin els fets en els quals la Sra. Guardia té responsabilitat com a gestora de la titularitat municipal de la residència. Els fets son prou greus com perquè sigui cessada immediatament del càrrec.

Els ex-alcaldes signants manifestem la nostra disponibilitat a col·laborar per aclarir les causes de la crisi i aportar suggeriments per a la millora dels mecanismes de control municipal del servei.

Tiana, 26 de juliol de 2020

Ferran Vallespinós Riera	Emili Muñoz Martínez	Esther Pujol Martí
(1995-2007)	(2007-2011)	(2011-2019)

DE AQUELLOS POLVOS, ESTOS LODOS

Aquesta frase, tan “castiza”, és del senyor Darbra, portaveu d’ERC, al Ple d’ahir, extraordinari i telemàtic (amb dificultats tècniques al inici) , de l’Ajuntament de Tiana. La va deixar anar en relació a la enèsima topada entre govern i oposició en relació a la residència de Gent Gran de Tiana.

Quan l’oposició li va qüestionar la manca de transparència en relació a la situació viscuda, quan era incapaç de donar una resposta congruent a perquè la Fundació Terra abandona les tasques que recentment li va encomanar l’Ajuntament, quan aquest finalment contracta una persona del perfil que JuntsxTiana va reclamar fa uns mesos (adduint llavors que no hi havia diners; el pressupost de 2018 no va tenir romanents?) i quan el Sr. Salvatierra posava en dubte la capacitat de la Sra. Guàrdia com interventora tècnica de la residència... vaig entendre que el senyor Darbra va fer un tir per elevació (i això que la Sra. Alcaldessa va manifestar que ells no condueixen mirant el retrovisor; menys mal...) i va donar a entendre que els problemes que ha tingut la residència (amb 31 morts durant la pandèmia) no tenen resa veure amb els gestors actuals de l’ajuntament (“los lodos”) sinó aquells que en el passat vàrem gestionar l’equipament (los polvos”). És a dir, la culpa no és meva sinó dels altres, vell paradigma  de polítics de poca volada quan no tenen arguments pel debat.

Ja que la residència és un projecte de quan servidor de tots vostès feia d’alcalde, vull informar al Sr. Darbra dels següents punts.

1. El model obeeix a uns plecs de bases tècniques i econòmiques que es van sotmetre a tots els procediments administratius preceptius
2. En aquell moment ERC formava part del govern de Tiana (en pacte amb el PSC) i els grans projectes no eren unipersonals sinó de tot l’equip de govern. No recordo cap queixa d’ERC en relació a aquest tema
3. Tampoc recordo cap posicionament contrari de ningú del poble, per un model que ha funcionat i que ha donat sortida als problemes de les famílies de Tiana en relació a les seves persones grans. Fins que la pandèmia va esclatar...
4. Finalment, sembla que tot està en mans de jutges. Esperaré amatent per saber si identifiquen alguna culpa en la tragèdia que ha passat i si la culpa és de los “lodos” d’ara o de los “polvos” d’abans.

Per si el Sr. Darbra no s’havia expressat prou bé o jo tinc reduïdes les meves capacitats de comprensió, la Sra. Guàrdia ho va deixar clar quan va dir: “Nosaltres hem heretat el problema. Vagi i pregunti als tres alcaldes anteriors”. . El “tres alcaldes anteriors”, per ordre cronològic són Ferran Vallespinós, Emili Muñoz i Esther Pujol. Jo ja he dit la meva; en tot cas, no puc parlar per boca dels altres dos però tinc la sensació que fins la pandèmia (en època de l’actual alcaldessa),  la residència no havia tingut grans problemes de gestió, cap “polvos” que justifiquin los “lodos” de hoy

Per cert, dos d’aquests alcaldes són socialistes. És per això que no puc amagar la meva satisfacció, immens agraïment i emoció amb sanglots per la defensa que va fer l’actual Grup Municipal del PSC. Els dos regidors socialistes pugnant per veure qui feia una defensa més abraonada. Company Sales: encara em tremola el cos i soc incapaç de decidir fins a quin punt mereixo tant suport per part teva. Quan vas dir “que eres home de pau i el que calia era buscar solucions”, sense cap defensa del companys citats en un injust atac dels teus socis de govern i d’un passat que en principi compartim, vaig saltar de la cadira i dempeus, plorant, amb el puny esquerra aixecat, vaig començar:

Arriba los pobres del mundo
en pie los esclavos sin pan
alcémonos todos al grito
¡Viva la Internacional!
Removamos todas las trabas
Que oprimen al proletario
Cambiemos al mundo de base
Hundiendo al imperio burgués...

EL LLAC DE CAN ROCA: TERCERA PROMESA INCOMPLERTA DEL SR. MATEU?

M’han dit fonts generalment ben informades, que el Sr. Hernández (regidor d’allò que per ara s’anomena JxCat) i nouvingut a la política tianenca, havia fet tres promeses solemnes en reunions prèvies a les passades eleccions municipals: 1) que deixaria governar a la llista més votada, 2) que mai mai pactaria amb els socialistes (els sociates som mala gent, nyordos i espanyolistes) i que construiria el llac de Can Roca.

Després de més d’un any (és a dir consumit un 25% de la legislatura) ja veiem que molt complidor de promeses no és el senyor Mateu: a Tiana no governa la llista més votada i ell és regidor d’urbanisme gràcies a un pacte amb el PSC. Ens queda doncs veure quin grau de confiança podem tenir en que compleixi la tercera: construir un llac a la zona de Can Roca, integrat en un espectacular parc fluvial, que seria un dels llacs més grans del mon mundial.

Aquest humil tafaner de la vida política a Tiana té un seguit de preguntes a fer al promotor de l’embassament de Can Roca, més que res per veure quines possibilitats reals hi ha de que el Sr. Mateu compleixi al menys la seva tercera promesa. Perquè dic jo: després d’un any alguna cosa haurà fet. Per això, sense ànims de polèmica, formulo les següents preguntes:

1.    Ha mantingut alguna reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua, autoritat hídrica a Catalunya? Què han opinat?

2.    Ha parlar amb els propietaris dels terrenys en els que es situarà la faraònica obra del Sr, Mateu?

3.    Té alguna valoració del cost dels terrenys? Els comprarà o ho farà per expropiació?

4.    Té avançats els estudis de la capacitat portant del sòl i de la seva qualitat per garantir que l’aigua no s’escapi per roques fracturades?

5.    Com té els estudis d’inundabilitat?

6.    Ha estudiat les sèries pluviomètriques per a determinar quin volum d’aigua anual es podria retenir i quants anys tardaria en omplir-se el llac?

7.    Quina informació ha recopilat en relació a la qualitat de les aigües i si es produirà o no eutròfia?

8.    Ha valorat ja la capacitat hidràulica de les mines que també hi aportaran aigua?

9.    Té avançada alguna cosa del projecte d’urbanització dels entorns?

10. Ha estudiat la qualitat de la paret de la pressa per a minimitzar el previsible impacte paisatgístic?

11. Aquest magnífic projecte contribuirà a la lluita contra l’emergència climàtica i al pacte verd i sostenible de la nostra vila?

12. Té previst si els ferrys que portaran d’una vora a l’altre, seran elèctrics?

13. El port esportiu, quina eslora màxima de iot admetrà?

14. S’hi podrà pescar al llac?

15. S’introduiran silurs que son un atractiu pel turisme de qualitat?

16. Caldrà instal·lar alguna mena de fars? Ho dic perquè la llum no deixi dormir als veïns

17. Ha valorat el cost econòmic de tot plegat i d’on sortiran les virolles?

18. Se sap si la regidoria d’esports organitzarà anualment una travessa nedant al llac, de l’estil de creuar el canal de la Manega.

19. Serà un projecte com el de l’Avda. Albèniz, sense consulta prèvia als veïns i que s’ha convertit en un “projecte interruptus”?

20. De veritat encara creu que és viable aquest projecte? O només era una promesa enlluernadora que va enlluernar poc als votants

Tinc moltes més preguntes però no el voldria angoixar, enfeinat com està amb el tema de pancartes. Dono per endavant les gràcies al Sr. Mateu per les seves respostes, tot lamentant la feina que li pugui haver donat.