UNA FESTA OLÍMPICA PARTIDISTA?

En Jordi Marí va fer emocionar al 1992 a centenars de tianencs que vàrem anar a les Picornell a donar-li suport, Vint-i-cinc anys d’aquella proesa, no es mereixia res millor que una festa olímpica organitzada per un grup polític (amb una pancarta ben notòria junt l’escenari) que tot just va congregar a una cinquantena de tianencs?. Es va parlar amb l’Ajuntament i en concret amb la regidoria d’Esports, per intentar fer una cosa més lluïda?.  Es va convidar a l'Alcaldessa o a la Regidora?. I ho dic amb la tranquil·litat de la feina feta ja que un servidor de tots vostès va proposar i aconseguir quan era alcalde que la millor instal·lació esportiva de Tiana (i probablement de tot el Maresme) porti el seu nom,,,,Centenars de persones, que diàriament hi van a fer esport, son un gran homenatge al Jordi.

RENOVACIÓ GENERACIONAL A CiU (O COM ES DIGUI ARA) DE TIANA?

(Fotografia de Ràdio Tiana)

Amb aquest primer dia laborable del mes de setembre podem donar per inaugurat el nou curs polític, que marca ja el descens cap unes noves eleccions. És a dir, queden menys dies que els que ja han passat des de les eleccions de 2015. A l’horitzó més núvols que sol i cal veure si el suposat referèndum anunciat (però no convocat hores d’ara) pel dia 1 d’octubre afectarà o no la governabilitat del nostre municipi. Procuraré seguir els esdeveniments i comentar-ho en aquest bloc tafaner, mentre pugui clar!

Ja és tota una tradició que el Sr. Joan Graupera (regidor a Tiana per CiU o com es diguin ara) dimiteixi a meitat de legislatura, passant-se pel arc de triomf el seu compromís amb els electors. Ja ho va fer fa quatre anys, quan el Sr. Nolis era el seu cap de files; després es va saber que tenien importants discrepàncies. Ara ho torna a fer amb la Sra. Rué de cap de grup. De moment tot són raons personals, que cal respectar. Però el temps ens dirà si ens aixeca o no la camisa...Veurem si el Sr. Graupera torna a fer el mateix d’aquí quatre anys....

El que ara vull comentar és que el nou regidor serà el Sr. Galceran, el que suposa una significativa renovació generacional...clar que en retrocés: la joventut de CiU (o com es digui ara) arriba al poder!. El Sr. Galceran va ser alcalde de Tiana durant tres anys (1980-83 del segle passat) i no es va presentar a la reelecció per motius que els historiadors no es posen d’acord.

Durant l’agost va fer unes declaracions a ràdio Tiana on, entre d’altres coses, va dir “que encara no entén el pacte d’ERC amb el PSC”.  Bé, és possible que a determinades persones els hi costi entendre segons què però el que s’hauria de preguntar no el què passa ara sinò el que passava a 1995 quan ERC va decidir no pactar amb CiU (llavors si es deia CiU). No obstant això, jo m’ofereixo explicar-li (fins on sé, clar està) les raons d’aquest pacte que vostè no entén. Ara bé, m’agradia que primer m’expliqués vostè les seves raons per acceptar ser alcalde de Tiana gràcies a un pacte entre CiU (més aviat la dreta de Tiana) amb el PSUC (més aviat d’esquerres) a l’any 1980, desplaçant al alcalde Ballús, que va tenir el suport majoritari dels votants a les primeres eleccions democràtiques. Vostè m’explica les coincidències programàtiques entre CiU i PSUC (més enllà d’un cavernícola anti-socialisme) no només al 1980 sinó també al 2007 (amb el Sr, Muñoz El Breu i el Sr. Nolis) i jo molt de gust li explico les raons del treball conjunt del PSC amb ERC. Si vol ho fem públicament...

Sr. Galceran, lliçons de vostè més aviat no...

I aprofiti l’avinentesa per explicar-me també  la seva proposta que Isaac Albéniz tingui, a la part central del poble, tres metres de calçada pels vehicles “i no cinc”, de manera que es puguin eixamplar les voreres. Em pot explicar com es creuen dos autobusos en tres metres d’amplada?

EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ I EL DRET A DIR EL QUE UNA PENSA SENSE SER INSULTADA

(Fotografia de Ràdio Tiana)

En unes recents declaracions a Ràdio Tiana, l’alcaldessa Ester Pujol ha manifestat dues coses bàsiques en relació al anomenat “procés”:  1) que el dia 1 d’octubre no pensa anar a votar si finalment el referèndum té lloc sota les premisses en que l’està organitzant l’actual Govern de la Generalitat i 2) i que no es pronunciarà sobre si aquell dia facilitarà o no, com a alcaldessa, que es pugui votar a Tiana fins que no hi hagi més claredat sobre el procés.

Personalment trobo les dues postures assenyades: a la majoria de països democràtics vota qui vol i no és cap obligació anar a votar, per tant l’alcaldessa té tot el dret a fer el que cregui oportú. Recordo que als referèndums de Franco si que era obligatori anar a votar.... També sembla assenyat esperar veure com evoluciona tot abans d’adoptar alguna decisió respecte a la implicació en l’organització quan tantes coses que no depenen de l’Ajuntament de Tiana estan pendents de decidir (cens, locals, autoritat electoral, fe pública, etc) i quatre consellers han saltat pels aires. Molts dels que ara s’omplen la boca amb solemnes compromisos veurem què fan si les coses es posen difícils; probablement seran els primers d’amagar-se

Doncs bé malgrat que no hi veig cap gravetat a les declaracions de l’alcaldessa, fetes dins dels límits del seu dret d’expressió, una munió de personatges locals previsibles han posat a l’Ester Pujol a caldo al Facebook: destaquen les opinions i/o insults de coneguts pijo-anarquistes, alcaldes breus (per voluntat de tots els tianencs, no ho oblideu), regidors pseudo-revolucionaris descafeïnats, repartidors de carnets de bon català, peripatètics (per no dir patètics) polítics locals que han estat en quasi tots els partits fets i que es faran, antics proveïdors, etc.... I en el fons, la majoria intenten furgar en les relacions a nivell local entre PSC i ERC, emprenyats com estan (des de fa molts anys) perquè polítics amb seny puguin treballar aplegats per Tiana més enllà de les seves discrepàncies en el tema nacional. Molts dels comentaris no són tant un atac a l’Ester sinó al Ricard.

Algunes intervencions foten riure. Hi ha que diu que “l'enorme majoria dels tianencs i tianenques està pel dret de l’autodeterminació”. Potser sí però això com es mesura?. Si ho fem per la participació al 9N, va votar com a molt el 50% del cens electoral, i això que podien votar els menors d’edat fins els 16 anys. Alguns interpreten de manera estrambòtica el concepte “enorme”...també l’apliquen quan diuen “he pescat un llobarro enorme” o “la tinc enorme”?

Moltes coses veurem i patirem els propers mesos. Però ara per ara cal reconèixer la valentia de l’Alcaldessa per dir el que pensa, malgrat que aquestes reaccions eren d’esperar per part de la gent de pensament únic, que només és democràtic el que ells fan. D’altra banda, el PSC no s’amaga de quin és ara el seu full de ruta: no és el sidral preparat pel dia 1 d’octubre sinó una consulta pactada en el marc d’una reforma de la constitució. Ser fidel a la ideologia que un té sembla condició necessària en un polític. Ni PSC ni ERC han canviat de posicionament; sí ho han fet els convergents (o com es diguin ara) i que ara treuen pit com els més compromesos. Perquè ben mirat l’únic que ha canviat en aquests anys és que els convergents (o com es diguin ara) han canviat la seva fe autonomista (la del peix al cova) pel seu independentisme (de tapar vergonyes). Ja veurem ja.... Un procés en el que la dreta s’acompanya dels antisistema; aquest cocktail ja es va assajar als anys trenta del segle passat, sense massa èxit.

En fi, estarem amatents. D’entrada, en aquest comentari he volgut deixar clar el dret de l’Alcaldessa a dir el que pensa i fer-ho de forma valenta i que determinades reaccions virulentes són com a mínim injustes i interessades en una crisi municipal que ara per ara no aconsegueixen desfermar. I s’emboliquen amb el que calgui...

Per cert, jo tampoc votaré el dia 1 d’octubre; jo només votaré en un referèndum legal i amb garanties. Ho dic per si algú dels que heu matxucat a l’Ester ara voleu anar per a mi. Aquí estic!

 

EL CORREU DE LA TSARINA (Petit homenatge al meu ídol juvenil, Jules Verne)

Aquest blog ha estat silenciós durant un mes perquè els vents (escassos) m’han portat a ítaques  personals i mai hagués imaginat que la represa del contacte amb els lectors fos deguda a que he estat protagonista involuntari de la polseguera, intencionadament atiada per alguns, dels correus enviats pel PSC durant la campanya electoral per les municipals de 2015. Malgrat haver estat al marge de la polèmica i que ningú del meu propi partit m’ha demanat cap intervenció per redactar cap mena de nota d’exculpació (cosa lògica si jo fos el responsable) he estat públicament assenyalat com a responsable.

Vagi per endavant que, efectivament, un servidor de vostès va ser el “cap de campanya” del PSC de les municipals de fa dos anys. A banda de recordar que estem parlant de Tiana on els partits funcionem per pur voluntarisme, aquella va ser una campanya socialista força estrambòtica amb responsabilitats canviants (algú va plegar abans de començar) i en la que també hi ha qui s’ha sentit utilitzat o considerada “florera”. Ara, si algú creu que el cap de campanya era el manaire en una estructura amb candidata, primera secretària, secretari d’organització i executiva va errat, més enllà d’organitzar sopars de germanor en el que Convergència (o com es diguin ara) no van voler assistir. N’hi ha per fer un llibre d’aquells dies ....

També m’agradaria saber de quina responsabilitat se m’acusa. D’haver dissenyat en solitari l’enviament? De confeccionar en solitari la base de dades? De redactar en solitari l’abast del newsletter? D’enviar efectivament els correus? De la mort del Manolete? De tot plegat?. Era una responsabilitat coral i compartida o el cap de campanya actuava al marge de tot i de tothom?. Quan se’m digui en claredat quina és la meva culpa personal, més enllà de la responsabilitat mancomunada del PSC de Tiana que ha estat el condemnat, si es correspon a la realitat dels fets evidentment que no m’amagaria.

No obstant això, vull manifestar (com afectat) la meva opinió personal de tot plegat:

1.  Cap dels socialistes de Tiana som professionals de la política i és molt probable que per desconeixement no es fessin les coses prou bé a l’enviament dels newsletter de la campanya de 2015.

2.  M’hagués agradat que per redactar la nota de reconeixement que el grup municipal del PSC va fer de tot plegat s’hagués tingut en compte l’opinió i les aportacions dels implicats a l’assumpte, més si ha estat una denúncia contra el PSC i no contra el grup municipal, en el que els militants són una minoria.

3.  Si es diu que van ser més de 800 correus (d’on ha sortit aquesta xifra?) no deixa de ser curiós que només s’hagi produït una denúncia. Que jo recordi hi havia l’opció de renunciar a rebre més correus i fins jo sé, es fa respectar escrupolosament eliminant del llistat totes les persones que ho van demanar.

4.  Vull denunciar el mal ús polític que han fet els dirigents de JUNTS d’aquest fet. En primer lloc, ells també van presentar una denúncia, que no va prosperar, i van portar als tribunals la política de Tiana, al més pur estil pepero, cosa que no sembla que s’ajusti massa amb els seus principis localistes. Però a més és un posicionament hipòcrita ja que el seu antecedent (Km 0) no només va fer enviaments de correus a qui no ho havia sol·licitat sinó que ho va fer en obert de manera que tots ens vàrem assabentar de les adreces dels altres. I també tenim altres informacions, pendents de confirmar, de determinats llistats de correus que de moment deixem aquí esperant que la polèmica es tanqui. Per tant, fer escarafalls d’una cosa que també els de JUNTS (o el seu antecedent reconegut) han fet sembla com a mínim incongruent, per dir-ho suau.

5.  La prova evident de que es tractava de fer el número al Ple per part d’alguns partits de l’oposició és el fet de que el destinatari hagués d’haver estat el partit (PSC) i no el grup municipal actual que res té a veure amb el que va passar fa dos anys. El posicionament del grup municipal d’ERC, fonamental perquè no prosperés la reprovació, és totalment congruent amb aquest fet i aprofito aquestes ratlles per demanar disculpes a Ricard Fabra per si les meves declaracions a la ràdio el poden haver molestat.

En fi, estem davant d’un assumpte que se n’ha fet un grà massa, i que té diverses complexitats, algunes internes del PSC.

LA "TIANA ROJA"

El passat diumenge els socialistes de Tiana vàrem celebrar primàries per elegir al Secretari o Secretària  General del PSOE. Ha estat un procés molt complex però un veritable exercici democràtic, perllongat en el temps des de que Pedro Sánchez al 1 d’octubre va està apartat de la Secretaria per maniobres tèrboles. El veritable motor de tot plegat, amb l’ús impecable de les xarxes socials, van ser els militants de base aplegats a l’entorn de les Plataformes, primer per exigir primàries i congrés i després per donar suport a Pedro Sánchez.  

El procés s’ha viscut a Tiana amb intensitat. Van participar quasi tots els militants que figuren en el cens i Tiana ha estat l’únic municipi de tota la província de Barcelona on el 100% dels vots han estat per Pedro Sánchez. Tiana estem donats a aquest tipus de coses. Segur que pocs ho recordaran però quan es van celebrar les primàries Borrell/Almúnia, també el 100% dels vots de Tiana van ser per Borrell: aporto la dada per la petita història del poble.

El procés (aquest, no l’altre) també ha servit per connectar amb tots els militants, conèixer la seva opinió sobre el socialisme (d’aquí i d’allà), copsar les esperances per a un nou temps en el que superem personalismes equivocats i errors de la socialdemocràcia a tot Europa i, sobretot, per obrir un nou període de treball amb la nova executiva que tanta feina té per endavant.

Personalment estic molt satisfet del que ha passat: els militants, quan tenim la veu, som capaços lliurament de tot perquè ben mirat el triomf de Pedro Sánchez ha estat en contra de tots els mitjans de comunicació de la dreta (El País i La Sexta inclosos), els dinosaures del partit (Rubalcaba, Bono, Felipe, etc) i els barons que creien que manaven. Pedro només ha tingut als militants i s’ha demostrat que el seu vot val molt més.