EL CAS PRETÒRIA I ELS VALORS ÈTICS

El dia 27 d’octubre de 2009 va esclatar l’anomenat “Cas Pretòria”, cas en el que es van detenir i/o imputar un total de 20 persones per part de Garzón, incloent-hi càrrecs públics del PSC i diversos empresaris,  per delictes de corrupció, tràfic d’influències, suborn i associació il·lícita d’entre altres. Mai oblidaré aquesta data no només perquè alguns dels acusats eren (i són) amics meus (Bartu Muñoz, Manuel Dobarco, Pascual Vela, Emili Mas, Juan Felipe Ruiz, etc) sinó pel la sacsejada que tot plegat va provocar en el meu partit. Recordo que al dia següent havia de sopar amb el Bartu, sopar que no es va poder celebrar en molt temps.

Tres coses em venen ara a la memòria d’aquells amargs dies:

1.   La imatge dels detinguts, emmanillats, fent equilibris per intentar agafar una borsa d’escombraries amb les seves pertinences, imatge reproduïda a tots els informatius, en el moment d’anar a declarar a l’Audiència Nacional. Mai s’havia fet ni s’ha tornat a fer això amb cap detingut, ni tan sols en el cas del pitjor dels assassins d’ETA. Qui va donar l’ordre de fer-ho? I per què?

2.   La roda de premsa del que llavors era Secretari d’Organització del PSC (Pepe Zaragoza) anunciant l’expulsió del partit de tots els militants imputats. Al meu entendre no va poder amagar un posat de satisfacció al veure eliminats o amb dificultats a un grup de persones que em consta fefaentment que no eren del seu gust.

3.   I a nivell de Tiana, la pregunta feta al final d’un Ple celebrat aquells dies per part d’un ex-regidor de CiU que volia relacionar el cas Pretoria amb diverses obres fetes per governs que vaig presidir a Tiana. Ni ell ni ningú (em consta que el Sr. Muñoz, El Breu,  va fer regirar tota la documentació) ha trobat el més mínim comportament il·lícit, simplement perquè no va existir. Vaig haver d’aguantar, des de l’oposició, lliçons de moral de qui no va dubtar, només acabat d’aconseguir el govern de Tiana al 2007, canviar la gestió de part de les assegurances de l’Ajuntament a una empresa del grup pel que ell llavors treballava. Queda dit, després de tant anys de no fer-ho!

Ara em vull centrar en el comportament dels dirigents del PSC, el meu partit. En primer lloc val a dir que  l’expulsió de la militància d’aquests companys (i amics)  imputats va ser contrària als estatuts del partit. I si més no, ben diferent ha estat el comportament amb imputats recents com Bustos i Fernández, que han deixat el seus càrrecs orgànics però que continuen conservant els seus càrrecs públics(en el cas de Bustos, diputat de la Diputació de Barcelona)   i la seva militància. Per què aquestes diferències? A qui molestava l’actuació d’aquest grup de dirigents de la Federació del Barcelonès Nord?

Però després de quasi quatre anys, el mediàtic cas Pretoria del prepotent Garzón s’ha anat desinflant poc a poc, insultantment lent. Ara el jutge que porta el cas ha desimputat, entre d’altres, a Juan Felipe Ruiz, Emili Mas i Pascual Vera. Els autos diuen clarament que aquestes persones no són responsables de cap dels delictes que se’ls a acusar. Satisfacció per un reconeixement d’innocència en la que jo personalment sempre he cregut i que en canvi ara la majoria dels mitjans de comunicació (tots aquells que van informar àmpliament al esclatar el cas) no s’han dignat a reparar el mal causat i ni tant sols informant de que ja no són imputats.

Ja he dit que alguns d’ells són amics meus. Per tant, conec perfectament  el que han sofert al llarg d’aquests anys,  de les humiliacions i penúries econòmiques,  de la pèrdua injusta dels seus llocs de treball, de les seves dificultats psicològiques (algú ha confessat públicament que havia pensat en el suïcidi), del assajament continu en el que han viscut (ells i lamentablement alguns dels seus familiars, persecució que em consta que es manté al menys en un cas). Patint tot això quan eren coneixedors de la seva innocència. Us adoneu de quin sofriment més brutal i injust?

Bé, es pot dir que això son els riscos de la Justícia i què hi farem: els ha tocat. Però i el partit? Com és que hora d’ara cap dirigent del PSC, assabentats com han d’estar de que no són culpables de res, s’ha posat en contacte amb ells? Per què no se’ls ha retornat immediatament la militància (en el supòsit que ells l’acceptin) que injustament se’ls hi va prendre? . Són companys de molts anys de lluita al partit. On són els valors socialistes que se suposa que defensem des del PSC? . O es que només ho fem de cares en fora?

Estic en desacord amb com han actuat els dirigents del partit en aquest cas. No val que tots mirem a un altre lloc, per por o per no veure perillar cap cadira. Crec que he de fer alguna cosa només amb la força personal, i us diré que faré. Escriuré, per aquest ordre, al Secretari d’Organització de la Federació, al Primer Secretari de la Federació, al Secretari d’Organització del Partit i al Primer Secretari del Partit. Els hi recordaré el cas i els hi demanaré una reparació, encara que sigui moral, per aquests companys. I ho faré en nom dels valors del socialisme.

En aquest bloc aniré publicant les meves cartes i les respostes rebudes...

Proper Post: Dijous 9 de maig de 2013

Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE MAIG

EL VALOR DELS PETITS GESTOS

Una de les principals feines dels polítics, a qualsevol nivell, hauria de ser la d’escoltar als ciutadans pels que governen. Durant els anys de mandat del Sr. Muñoz (El Breu) sovint la bona amiga Valentina acudia als Plens i al final agafava la paraula per reclamar una llum i una marquesina a la parada del B-29 al barri de Can Gosch. La responien amb sorna, especialment el Sr. Nolis en el seu paperot de responsable de la via pública, però mai li van fer el més mínim cas i durant quatre anys no hi va haver marquesina. En aquesta mena de comportament, displicent amb els ciutadans, segurament hi rau una de les causes majors per les que IC-GENT i CiU van ser foragitats del govern de Tiana a les darreres eleccions.

Ara el govern d’Ester Pujol ha instal·lat finalment la desitjada marquesina, adaptada a les peculiars condicions el poc espai disponible. Són precisament aquests petits gestos (que no reclamen grans inversions) els que marquen la ratlla entre comportaments polítics de servei o d’autisme.

Per cert, al anar a fer la fotografia de la marquesina m’he trobar que estava mig destrossada. Ha estat un accident o el resultat del vandalisme?. No sempre els petits gestos són compresos...

Proper Post: Dimarts 7 de maig de 2013

Tema: EL CAS PRETÒRIA I ELS VALORS ÈTICS

RÀDIO TIANA (III)

En aquesta història de la ràdio ara arribem als anys 2007-2011. Quan el Sr. Muñoz (El Breu) va arribar a alcalde de Tiana (no per guanyar les eleccions sinó gràcies als vots gratuïts de CiU).

En aquell moment era director de Ràdio Tiana en Cristian Peralta, després de passar per unes oposicions i de la renúncia de qui va quedar en primer lloc. La ràdio estava temporalment tancada degut a les obres de la Casa de la Vila i el Sr. Muñoz es va dedicar en cos i ànima a perllongar el tancament més enllà del necessari i amargar la vida al director (que manifestament no tenia el seu vist i plau). Finalment en Cristian va renunciar i a partir d’aquí va començar el declivi de Ràdio Tiana, amb  directora anomenada sense cap mena de procés de selecció.

Donada la llibertat que gaudia la ràdio durant els anys que jo vaig fer d’alcalde de Tiana, el Sr. Muñoz la va convertir (i estava en el seu dret) en un instrument important de la seva política d’assetjament del govern.  A totes hores sortia, criticant-ho tot i dient-hi la seva. En canvi, això va canviar radicalment a partir del moment que va tenir les rendes del poder. L’oposició vàrem deixar de sortir als informatius (sobren els dits de les mans per contar les vegades que la ràdio em va trucar al llarg de quatre anys per demanar-me l’opinió sobre el temes polítics del poble), el govern no acudia als programes de debat polític, la ràdio va deixar de ser una referència de la vida del poble.... Molts col·laboradors i  programes van desaparèixer i va entrar en un període somort, fins al punt que al arribar a les eleccions del juny de 2011 va ser necessària la participació d’antics directors de l’emissora per a garantir un mínims de programació.

El Sr. Muñoz, durant els seus llarga anys d’oposició va reclamar tota mena de consells de participació i control apolític de la ràdio; en canvi, durant els seus curts anys d’alcalde, res d’això va renovar o posar en marxa.

Els més esperpèntic de tot aquest procés d’ocupació dels mitjans públics de comunicació  es pot llegir als actes dels Plens. El dia 6 de maig de 2008 s’aprova per unanimitat de tots els grups polítics el document anomenat “Principis i organització dels mitjans de comunicació municipals”.  Però alguna cosa se li va creuar pel cap al sr. Muñoz (segurament assabentar-se amb retard que feien falta majories qualificades per determinades accions, majoria que no disposaven IC-GENT + CiU) i, sorprenentment, el dia 9 de setembre de 2009 presenten una modificació (amb l’excusa d’haver detectat determinades deficiències al document anterior) que far saltar pels aires el consens de quatre mesos abans i que només és votada pel govern. Ningú entén encara hores d’ara aquest comportament del sr. Muñoz.

Des d’aquesta data fins el final del seu curt mandat (juny 2011) la ràdio va ser una joguina  a les mans del alcalde Muñoz, sense cap mecanisme regulador. Evidentment durant aquests anys es va gestar la crisi amb la que es va trobar el govern d’Ester Pujol quan va arribar a l’alcaldia. Però aquesta és una història que deixem per un altre dia...

Proper Post: Dimarts 23 d’abril de 2013

Tema: EL VALOR DELS PETITS GESTOS

EL TEOREMA DE PASCUAL

TEOREMA DE PASCAL (França, 1639)

El teorema de Pascal (també anomenat Hexagrammum Mysticum Theorema) és un fonamental teorema de la geometria projectiva en ell s'estableix que si un hexagon arbitrari es troba inscrit en alguna secció cònica, i s'extenen els parells oposats de costats fins que es creuen, els tres punts en els que s'intersecten es trobaran ubicats sobre una líne recta, anomenada la línia de Pascal d'aquesta configuració.

Algú ha entès alguna cosa?

TEOREMA DE PASCUAL (Tiana, 2013)

¿I si el govern actual a Tiana, hagués trobat en moltes qüestions i malgrat l'irrupció de la crisi, un camí obert, de contenció, estalvi, control i bons projectes, una bona feina feta pel govern anterior per l'equitat i la transparència davant el desgavell dels anys anteriors amb despeses no justificades, no pressupostades, discrecionals i agosaradament altes ...? ¿I si el govern actual fos capaç de reconeixer públicament ni que fos en part una realitat com aquesta, que ha trobat molta feina feta i avaçada, no seria un pas important per a la suma real de les voluntats de tants i tants ciutadans que la desitgen?

Algú ha entès alguna cosa del post del Sr. Pascual, Regidor de IC-GENT i antic regidor de Cultura del govern del Sr. Muñoz, El Breu?

He aplicat coneixements de física, metafísica I matemàtica I he arribat a la conclusió de que el Teorema de Pascal és el següent: durant quatre anys, el govern de IC-GENT amb CiU ho van fer tot bé i si ha quedat algun problema pel camí, la culpa és dels dotze anys de govern del Vallespinós. I si encara persisteix, la culpa la té l’alcaldessa Pujol.

Quina poca vergonya!. Van fer una política econòmica desastrosa, com objectivament demostra l’informe de la Diputació, que va situar a l’ajuntament de Tiana a tocar de la suspensió de pagaments. I dono una primícia: quan IC-GENT+CiU van arribar al govern al junt de 2007, de les primeres coses que van fer va ser demanar una auditoria de la meva gestió econòmica durant dotze anys. Mai van informar d’això i mai van donar els resultats de l’auditoria. Potser el resultat va ser bo o no tenien per on atacar...

En canvi, la gran gestió 2007-2011 (comandada pel Sr. Nolis) del govern del que formava part l’inventor del Teorema de Pascual, va consistir en no actualitzar preus de serveis, amagar factures sota la catifa per valor de més un milió d’euros, de no reconèixer l’actualització de preus dels serveis, de més que duplicar l’endeutament, de fer pressupostos equilibrats amb ingressos que mai es realitzaven, d’incrementar desaforadament les despeses de personal, d’encarregar serveis sense disposar de pressupost, etc...

Per tant, la síntesis del Teorema de Pascual és: “Veure la palla  en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus”. I per pur sectarisme...

Proper Post: Dimarts 16 d’abril de 2013

Tema: RÀDIO TIANA (III)

L'AJUNTAMENT DE TIANA I LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

A aquestes alçades de la pel·lícula tothom hem sentit parlar de les participacions preferents. Hem escoltat debats, ho hem llegit al diari, hem vist també imatges de persones protestant que ha perdut els seus estalvis i ens hem assabentat d’històries esfereïdores.  Estadísticament una gran part de les persones que pateixen el problema són petits estalviadors d’una certa edat i tot porta a pensar que les estratègies per la col·locació d’aquest producte financer, complexa i complicat, han passat per enredar  a sectors dèbils de la població. Les caixes i bancs, per obtenir capitals dels que tan mancats estaven (i estan) per culpa de les barrabassades fetes amb el totxo, no van dubtar a trair la confiança dels seus clients per tal d’encolomar aquest producte.

Per entendre la dimensió del problema un parell de  dades: només els bancs van col·locar més de  30.000 milions d’euros en preferents, es parla de més de 700.000 clients. Ara el govern de Madrid intenta resoldre parcialment el merder creat però donat que algunes de les caixes més actives en la comercialització d’aquest producte, han estat nacionalitzades succeeix que molt probablement els inversos només recuperaran una part dels diners i a vegades, una part petita. I s’ha obert un camí complex, amb dues disjuntives: la negociació o els jutjats. En tot cas temps, patiment, pèrdues econòmiques, etc...

En el cas del Maresme es dóna a més la circumstància que una caixa comarcal, ben considerada des de fa molts anys pel petit estalviador, ha estat especialment activa en la comercialització de preferents, sobretot després de caure a l’òrbita de Bankia,  I en conseqüència hi ha un número elevat d’afectats a tot el Maresme, el que ha fet que el Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal hagin aprovat una moció per donar suport als damnificats.

L’Ajuntament de Tiana ha estat molt actiu en aquesta qüestió. Al passat Ple del dia 2 d’abril es va aprovar per unanimitat una resolució de suport als afectats per les participacions preferents. Al final de la sessió, i a preguntes d’una ciutadana afectada, l’Alcaldessa va explicar totes les accions de recolçament que es desplegaran, més enllà de la declaració del Ple: coordinació d’accions, reunions d’informació, assessorament, suport legal, etc.

Penso que això demostra el compromís del govern local amb els ciutadans de Tiana que pateixen problemes econòmics sobrevinguts pels enganys d’alguns i la manca de control dels reguladors que tenien l’obligació de fer-ho. Crec que és una molt bona notícia enmig de la desgràcia ...

Proper Post: Dimecres 10 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

PLE D’ABRIL: PPIM, PPAM, PPUM I ACLARIMENT HISTÒRIC

Darrerament l’ordre del dia del plens de Tiana s’omplen de majestàtiques mocions en contra de polítiques del PP. És un recurs fàcil donat el que està fent el govern de Madrid. Al Ple del mes d’abril va ser l’hora de  les pensions i dels governs locals. La litúrgia és semblant: mentre l’amic Gonzalo intenta posar inútilment dades sobre la taula, alguns grups passen pel damunt com poden per raons òbvies i d’altres bramen furiosament en contra de Madrid. Clar que quan toca fer mocions en relació a les polítiques equivocades de la Generalitat (que Déu n’hi do també) es canvia la torna: llavors és el Sr. Nolis el que s’acull a l’objecció de consciència de la seva militància per no enutjar als que manen a CiU, que no sigui cas que a l’hora de fer llistes... Així, covardament, no va votar favorablement l’adhesió al manifestat en favor de l’educació que han votat molts alcaldes de Catalunya, fins i tot del seu propi partit. No sembla que la congruència sigui la millor virtut del Sr. Nolis...

També es va sentir a dir en el Ple que  la tarificació social s’ha aplicat per primer cop a Tiana en el cas de l’escola bressol. Per evitar que futurs historiadors, d’aquí mil o tres mil anys, treballin amb dades errònies quan llegeixin l’acta del passat dimarts, vull  recordar  que ja fa anys (em sembla que era al segle passat), un govern d’esquerres i de progrés  de Tiana va aplicar la tarificació social a les beques per les colònies d’estiu que llavors organitzava l’Ajuntament. Crec que no és l’únic cas però és el que ara em ve a la memòria... i ja es conegut que la memòria sovint és perd amb l’edat, sinó abans...

Proper Post: Dimarts 9 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL

QUAN L'ALVAR VA ESTAR A PUNT DE SER REGIDOR DE CULTURA

L’Alvar Sunyol és un gran artista i una persona molt estimada a Tiana. Un cop va estar a punt de ser Regidor de Cultura. Avui recordaré aquesta anècdota. A les eleccions de l’any 1995 tres partits d’esquerres (PSC, ERC i IC) vàrem fer un pacte de progrés per capgirar el govern convergent de Tiana, que feia 15 anys que durava. A mi em va tocar ser Alcalde i malgrat que l’Alvar anava a les llistes de CiU, li vàrem fer públicament la proposta de ser Regidor de Cultura al nostre govern. Sé que li va fer gràcia i que estava disposat a acceptar però els responsables del seu partit, amb un error polític evident,  no li van deixar. Crec que va ser un exemple de generositat política, allunyat de qualsevol sectarisme, i que no va ser possible pel dogmatisme d’alguns, que creien que recuperarien aviat l’alcaldia de Tiana i que ja porten quasi 18 anys de sequera...

Per sempre més serà impossible conèixer com hagués evolucionat la cultura tianenca sota la direcció política de l’Alvar. No obstant, sempre va col·laborar amb els governs que vaig encapçalar al llarg de 12 anys: ho feia per Tiana. Vull recordar l’escultura de la Plaça de la Vila, el jardí Lola Anglada i els murals de la sala de plens, per només posar tres exemples. Sempre ha estat disposat a ajudar a qualsevol entitat que li ha demanat ajut, de forma absolutament desinteressada. Però d’aquest paper de l’Alvar en parlarem un altre dia...

Proper Post: Dimarts 2 d’abril de 2013

Tema: EL TEOREMA DE PASCUAL