NOMÉS COM EXERCICI TEÒRIC

Algunes dades d’entrada:

ESTAT	POBLACIÓ	NÚM. MUNICIPIS
Alemania	80.000.000	8.400
Italia	57.000.000	8.101
Gran Bretanya	62.000.000	400
Espanya	46.000.000	8.112

D’aquestes dades, es pot deduir que a Espanya hi ha un número excessiu de municipis en relació a la seva població. No obstant això, no és un cas únic a la U.E. ja que a França hi ha 36.000 municipis. En canvi, alguns grans països ja han fet el procés de reducció: Alemanya han passat de 25.000 a 8.400 i Gran Bretanya de 1.500 a 400.

Hi ha un estudi de la Fundación Democracia y Gobierno Local que ve a dir que amb una fusió de municipis es podria arribar a estalviar més de 16.000 milions d’euros anualment a Espanya. Donat l’època de penúries econòmiques que viuen la gran majoria de municipis, més d’una ha girat la mirada cap aquesta possibilitat de fusionar municipis. La simplificació de l’organització local aportaria avantatges econòmiques clares malgrat que les dificultats en són moltes.

Fem la mirada més propera. Fins l’any 1933, Montgat i Tiana eren un únic municipi; un cop més, l’amic Josep Maria Toffoli ha escrit la història d’aquesta operació. Ara si anem a les dades de les respectives webs municipals podem construir el següent quadre:

MUNICIPI	POBLACIÓ	NÚM. REGIDORS
Tiana	7.973	13
Montgat	10.739	17
Tiana+Montgat	18.712	17

Ep, ull viu, que el meu és un exercici purament teòric i en cap moment em manifesto a favor!. Tiana, de nou, tindria platges (i tren i aparcament prop de l’estació) i si més no això serviria per donar la raó al Emiliano del PP. En qüestió d’estalvi, de moment la fusió de Tiana i Montgat suposaria un alcalde o alcaldessa menys i 12 regidors menys. Però això és el de menys; al proper article em comprometo fer un estudi més aprofundit.

En quan al nom del nou municipi, no crec que fos problema. De nou com exercici purament teòric podria ser: TIMÓ (ja és el nom de l’escola d’adults), TIAMO (que en italià queda romàntic de nassos!) o simplement Tiana i Montgat (com Montcada i Reixac o Bigues i Riells). El tema té possibilitats; seguirem doncs el proper dimarts.

Proper Post: Dimarts dia 24 d’abril de 2012

Tema: LES AVANTATGES ECONÒMIQUES DE LA TEORIA

EL DOCUMENT DE LA DISCÒRDIA

L’anterior govern de Tiana (format per IC-GENT i CiU) va elaborar per l’any 2011 un pressupost demencial: malgrat el dèficit que a finals de l’any 2010 ja acumulaven, van tenir els nassos de fer un pressupost en el que encara augmentava la despesa corrent!. El Grup Municipal del PSC va presentar el dia 12 de febrer una Proposta per a consensuar els pressupostos de l’any 2011 basada en un document  de 38 pàgines, raonat i raonable, per a generar un estalvi en despesa corrent de 361.826,65 euros en un total de 21 partides dels Capítols I, II i IV.

El Sr. Nolis (aleshores Primer Tinent d’Alcalde i titular de moltes coses) i la Sra. Rué (que pel que semblava tenia alguna cosa a veure amb la Hisenda municipal) van convocar a un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) per parlar-ne, després de la meva insistència en la meva condició aleshores de portaveu del Grup Municipal del PSC.

La reunió va ser esperpèntica. El Sr. Nolis, acompanyat el silenci còmplice de la Sra. Rué, va reconèixer que, després d’un estudi de moltes hores, havia arribat a la conclusió de que la proposta era bona i que contenia idees molt aprofitables. Va afegir a més que no estava d’acord amb tot el personal que l’Alcalde de llavors (el Sr. Muñoz, de breu pas pel càrrec) havia incorporat a la plantilla municipal i que estava convençut que sobrava personal. Ara segurament ho negarà, però serà una mentida més de les seves. Finalment va concloure, que malgrat l’encert de la proposta, no pensaven acceptar ni una esmena i que els pressupostos quedaven com estaven. I així va ser al debatre-ho en el Ple i aquest pressupost ha estat un element més del desastre econòmic que el govern format per IC-GENT i CiU han deixat per Tiana.

El cinisme del Sr. Nolis va arribar al punt que per una de les propostes negades (la gestió de l’enllumenat públic mitjançant una ESE) immediatament va sol·licitar un ajut econòmic al ens supramunicipal en el que aleshores un servidor de tots vostès (el vell del bigoti, per entendre’ns) hi tenia responsabilitat. O sigui, el que nego a Tiana, demano a Barcelona.

Tota aquesta història la he recordat al llegir l’acta del Ple del passat dia 22 de març. Per ella m’assabento, després de ser negat com Nostre Senyor, que el Sr. Nolis té el morro de reivindicar ara les mesures que li van ser proposades fa un any i a les que no va fer el mínim cas. I a més demana congruència als altres!.

Quines coses passen a la política de Tiana i quina fragilitat té la memòria d’alguns!. I els grups que han provocat els problemes econòmics que ara té Tiana (IC-GENT i CiU), en lloc de ser part de la solució, es dediquen a no votar a favor de cap de les mesures proposades (Pressupost i Pla de Viabilitat Econòmica) per sortir del forat.

Proper Post: divendres dia 20 d’abril

Tema: NOMÉS COM EXERCICI TEÒRIC

LA GALERIA D'ALCALDES DE L'AJUNTAMENT DE TIANA

El proper 14 d’abril, en commemoració de l’aniversari de la proclamació  de la II República (encara que Eibar es va avançar al dia 13 a hissar la bandera tricolor) es celebra un encertat i merescut homenatge als tres alcaldes de Tiana durant la curta època democràtica que va de 1931 a 1939. L’acte principal del homenatge es farà a l’anomenada galeria d’Alcaldes de l’Ajuntament de Tiana.

La Galeria d’Alcaldes va ser una iniciativa d’un servidor de tots vostès quan era alcalde de Tiana. No obstant, la feina real de recuperació de la memòria històrica del nostre poble la va fer l’amic Josep Maria Toffoli; conec perfectament la feinada que li va suposar trobar la cronologia i la fotografies de quasi tots els alcaldes de finals del segle XIX i tot el XX. De la  contribució que ha fet en Josep Maria per donar-nos a conèixer la història de Tiana n’ haurem de parlar un altre dia, però és immensa.  Les fotografies es completen amb un pergamí situat també a les escales que pugen a la Sala de Plens. El dia de la inauguració va ser un èxit de ciutadans que es van acostar a l’Ajuntament i també guardo un record especial dels familiars d’un dels alcaldes que es van desplaçar des de França per assistir a aquesta inauguració.

Ara bé, segons aquesta galeria el darrer alcalde de Tiana ha estat el Sr. Escudé i des de 1995 Tiana ha funcionat sense alcaldes (cosa possible, és clar). Per raons evidents ni durant els meu 12 anys d’alcalde ni al final d’aquest període vaig fer posar la meva fotografia a la galeria. Innocentment vaig pensar (malgrat que aquesta mena d’honors em rellisquen) que el meu successor en el càrrec continuaria la tasca històrica. Però resulta que el Sr. Muñoz, donat l’odi visceral que em professa (i que ha manifestat públicament, per això ho dic) no va ser capaç de fer un acte institucional tan senzill; en el seu descàrrec he de dir, però, que massa temps no va tenir perquè el seu pas per l’alcaldia (per voluntat dels ciutadans de Tiana) ha sigut més aviat breu i amb quatre anys potser no n’hi ha prou. Clar que ara es dona la situació divertida que si el Sr. Muñoz vol estar a la galeria (que s’ho mereix) m’hauran de penjar abans a mi!. Ara i per sempre. Bé, suposo...

Serà interessant veure com acaba tot plegat i si la història d’alcaldes  de Tiana continua per voluntat dels nous ajuntaments o s’acaba al 1995. Potser ben mirat, ja està bé com està: al capdavall, no tinc cap ganes d’acabar com Nostre Senyor, encara que sigui a la galeria d’alcaldes!

Proper post: dimarts dia 17 d’abril

Tema: EL DOCUMENT DE LA DISCÒRDIA

ANNIVERSARI I NOVETATS

Aquest bloc just acaba de celebrar el seu primer aniversari. El número de visites és prou reeixit i això m’anima a continuar escrivint sobre temes politics del nostre poble. Agafo un compromís: hi hauran dues entrades setmanals i cada post anunciarà el dia i el tema del proper post. D’aquí uns minuts sortirà el d’avui!



EM DIC VALLESPINÓS, SÓC UN HOME, PORTO ULLERES I BIGOTI I TINC 63 ANYS...

Essent tot això (i moltes més coses, que no dic) vaig quedar de pasta de moniato al escoltar determinades afirmacions fetes als darrers plens de Tiana, dedicats a assumptes econòmics (pressupost i pla de sanejament). Això m’ha decidit a ressuscitar el bloc (espero que definitivament) després d’una temporada de profunds canvis polítics i de tota mena.

 L’Ajuntament de Tiana està patint una greu crisi econòmica, que té la seva manifestació en la necessària reducció de despeses. I tot està generat per un romanent negatiu (pèrdues en llenguatge planer) de quasi - 1.700.000 euros a finals de l’any 2010. No és cert, com va dir erròniament un regidor al Ple d’ahir, que aquesta situació sigui deguda a “governs anteriors”. I no ho és perquè al tancament de l’any 2006, el romanent era positiu (guanys en llenguatge planer) en quasi +700.000 euros. Per tant, a finals del darrer govern que vaig presidir, Tiana tenia beneficis i a finals del oblidable govern del Sr. Muñoz, Tiana tenia greus pèrdues. Per tant, ell solet (acompanyat pel Sr. Nolis) s’han cruspit en quatre anys el positiu que vàrem deixar a més de generar unes fortes pèrdues. En conseqüència, Sr. Regidor, la CULPA NOMÉS ÉS DEL GOVERN DELS SRS. MUÑOZ-NOLIS. I donat que no estem parlant d’inversions sinó de despesa corrent, res té a veure el tema del pavelló. Queda clar ara?

Puc entendre que el Govern no vulgui fer sang amb els d’abans. Ara bé, si ho fa per obtenir alguna col·laboració, ho té clar tal com hem vist per les darreres votacions.

Com s’han generat aquestes pèrdues, que des de l’oposició varem denunciar el Grup Municipal Socialista al llarg de 2007-2011?. Senzillament, per un desaforat increment de despeses corrents, per amagar factures sota la catifa i una demencial suposició d’ingressos (amb rendiments impossibles del IBI consignats al pressupost i taxes inventades, com la de la recollida de deixalles, mai posada en marxa). I tot això sota la benvolent mirada del que ho havia de controlar, que per cert va ser anomenat sense cap mena de procés de selecció i que pertany al mateix partit que el Sr. Muñoz. I per acabar d’adobar-ho, feien veure que elaboraven Plans de Sanejament que eren paper mullat ja que la Generalitat mai els va aprovar i ells mai van completar la informació requerida.

 I ara, quan l’actual govern intenta posar ordre d’una manera solvent i rigorosa, els culpables de la situació (IC-GENT i CiU) van i voten en contra de tot!. És com si tu provoques un accident de trànsit i en lloc d’ajudar als ferits que són conseqüència del teu comportament temerari, et creues de mà i votes en contra a que vingui l’ambulància!. Es necessita tenir morro!.

 Seguiré insistint en el desgavell econòmic del govern del Sr. Muñoz, que ens ha trasbalsat a tot el poble fins el punt que l’objectiu principal del mandat de l’alcaldessa Ester haurà de ser refer l’equilibri econòmic.

EL MEU RETIR VOLUNTARI

 

Aquest és un bloc de comentaris polítics i he assistit mut a alguns esdeveniments  dels darrers mesos: eleccions generals, congressos del PSC, PSOE, Federació Barcelonès Nord. Discursos i més discursos, invocacions al canvi i, la realitat, la lluita pel càrrec. Votacions amb resultats inesperables, llistes d’executives inversemblants, crítiques soterrades mai explicitades, companys i companyes de vàlua perduts pel camí, etc.

Vint d’anys de compromís públic amb el meu partit: vint anys de regidor a Tiana, dotze d’Alcalde, dotze anys de Conseller Metropolità, dotze anys de Conseller Nacional del PSC, deu anys de President de la Federació del Barcelonès Nord, vuit d’anys de President del Fòrum de Municipis, vuit anys membre de la Junta de Govern de l’AMB, vuit anys del Consell d’Alcaldes del Maresme, quatre anys del Consell d’Administració del Taxi, tres vegades candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya a més d’altres càrrecs menors de representació política.

 Tot això s’ha acabat el aquest divendres. Es tanca una etapa que no penso valorar públicament; ho deixo per la intimitat. I s’ha acabat sense que el President del partit o el Primer Secretari o el Secretari d’Organització o el President del Consell Nacional, o el Secretari de Política Municipal, o el President de la meva Federació, o el Primer Secretari, o el Secretari d’Organització o el conserge (si és que en tenim) m’hagi trucat o hagi enviat un escrit dient :”Ferran, una abraçada i que et vagi tot bé!”. A mi aquestes coses se me’n re-foten (com be saben el que em coneixen) però quants  companys que han lluitat i han deixat molts anys de la seva vida servint al nostre partit es veuen lamentablement abandonats quan arriba l’hora del pretès canvi?. El nostre és un partit que no cuida a la seva gent... i així ens va!

 Doncs bé, em declaro en RETIR VOLUNTARI i TOTALMENT LLIURE, i el meu retir (si més no intel·lectual) està en aquest recó de la fotografia (gràcies Judith i Marc!)

APUNTS DEL PLE DE FEBRER: On està l'autèntic Mortadelo?

Vet aquí que en Mortadelo ja té imitador al Ple de Tiana!. El Sr. Hernández (Joan Pau), després de tants anys de fer d’escolanet, ha trobat ara la seva oportunitat  un cop l’autèntic va sortir amb la cua entre les cames, desitjant això sí bon vent a tothom. Ahir vaig escoltar el Ple per la ràdio i les seves intervencions van ser penoses;  les imitacions sempre perden respecte a l’original. Es podrien comentar moltes coses, però per a mi tres temes són els que demostren que IC-GENT  no ha paït (CiU tampoc) estar l’oposició: informació, mitjans de comunicació i pressupost.  Després de menysprear a l’oposició durant tots els seus anys de des-govern, ara es queixen de que no se’ls informa d’unes dades que encara no disposa el govern, referides a la magnitud dels desastre econòmic que han deixat.  En quant  als mitjans públics de comunicació (que van ser la joguina preferida del Sr. Muñoz), ja no recorden que van rebentar  el consens assolit, i després de canviar la normativa “manu militari”, tampoc la van aplicar durant dos anys.  Reclamen  també un pressupost que ve en retard, quan tothom pot entendre que fins que no es disposi de la magnitud real del forat que els reclamants han deixat (que està calculant la Diputació de Barcelona, amb una certa lentitud) i dels ingressos previstos de les administracions supramunicipals (és a dir, el que es deu i el que s’ingressarà amb sort) no hi manera de quadrar els números.

Senyor, com canvia la vida. El Sr. Hernández i el Sr. Nolis han passat (per voluntat dels tianencs i tianenques)  de la prepotència a la indigència política. I en lloc de fer un joc intel·ligent i intentar recuperar la confiança dels votants, fan una comèdia barroera al ple, posant el dit en nafres que els mateixos han provocat (comunicació i desgavell econòmic). I en aquest context, l’obedient Sr. Nolis no vota a favor de reclamar els diners (més d’un milió i mig d’euros segons va dir l’alcaldessa) que la Generalitat deu a l'Ajuntament no sigui que perilli la seva poltrona al Consell Comarcal!