EL MÉS INTERESSANT DEL PLE DE MARÇ VA SUCCEIR A L’ACABAR EL PLE

El ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de març tenia dues novetats: era el primer Ple amb el Grup Municipal del PSC formant part del govern i a més es va retransmetre per streaming per primera vegada. La cosa prometia morbo i aquest tafaner el va seguir per poder redactar aquesta crònica.

D’entrada, penso que el més interessant va succeir un cop acabat el Ple i us ho explicaré. Els assumptes del Ple van anar del nou cartipàs, de l’assignació de retribucions al nou Equip de Govern (amb dos regidors més amb sou però es diu sense augmentar la despesa cosa que a l’oposició no li surten els números), declaracions relacionades (com era d’esperar) amb el dia de la dona i la declaració de Tiana com a municipi feminista i poc més. Per cert, l’alcaldessa va afirmar que ningú s’ha cuidat fins ara de que l’Ajuntament de Tiana tingués Pla d’Igualtat i que no hi havia ni un euro per desenvolupar polítiques en aquest àmbit. Pot ser cert això?

Una reflexió personal sobre el tema de retribucions a l’Ajuntament de Tiana. Hi va haver un model, que un servidor de tots vostès va implantar quan va fer d’alcalde, que consistia en que cap regidor de l’ajuntament cobrava un sou, model que va durar quasi 24 anys (excepte en un període curt del mandat del Sr. Muñoz). Jo no estic en contra del model actual. Simplement si els partits tenien intenció de canviar d’una manera tan radical el model de retribucions, hagués estat transparent exposar-ho en el seus programes electorals i durant la campanya. Cap dels que ara formen govern va dir res. O sigui que no estic en contra del nou model (ja ho deia Sant Pau, “qui serveix a l’altar, que cobri de l’altar”, primera carta als Corintis) sinó de com s’ha implantat i la manca de transparència davant dels votants.

Però el més interessant va passar un cop acabat el Ple. Ens vàrem assabentar que el Sr. Mateu Hernández (autèntic mecenes del independentisme) és qui paga les pancartes demanant la llibertat dels polítics presos. Que no es va aconseguir abans de les eleccions signar un document entre tots els grups independentistes per garantir el govern del partit més votat i a més no pactar mai amb els del 155. Que el tercer de la llista de la CUP (amb pocs coneixements sobre majories) votarà la propera vegada al PSC, o al menys així ho va dir en públic. Que ERC i JxCat van intentar pactar amb JUNTS i que aquests no els hi van fer cas; caram!. Que el PSC mai va negociar amb JUNTS  sinó que només van tenir converses; que si hi havia documents era com quan vas a la Universitat amb llibres.  Que JUNTS mai va oferir compartir l’alcaldia amb ningú.  Va haver també un seguit de declaracions sobre qui era més independentista, suposo per fer-se perdonar la retirada de “catalana” a una menció a la república en una les declaracions i la manca de pancarta que s’endugué la Glòria. Fins i tot el Sr. Hernández va dir que primer era independentista i després polític....

Déu n'hi do tot plegat! De mica en mica anem descobrint tots els secrets del que va passar a la política de Tiana abans i després de les eleccions, fins al dia d’avui. I així, entre barreres acústiques i paneroles va acabar el Ple de març, del que aquest tafaner ha intentat fer una crònica objectiva.

GOVERNA QUI GUANYA LES ELECCIONS?

Si hem de fer cas a la reacció que he llegit a les xarxes, la integració del grup Municipal del PSC al govern de Tiana (format des de juny per ERC i JxCat) no ha tingut massa bona acollida social. Això no significa res però ja que quasi sempre son els mateixos els que donen la seva opinió i probablement és poc representativa en el conjunt dels ciutadans del poble.

No obstant, hi ha una opinió recurrent (a la que hi està abonada una tal Carme, que mai m’ha apreciat massa cosa que em deixa totalment indiferent) que ve a dir que Junts van guanyar les eleccions i que per aquest única raó hauria de governar. Segurament que hi ha molta gent que té les seves raons per estar contrariada amb el pacte però aquesta de perquè Junts va guanyar ha de governar, no val...al menys legalment.

Després d’unes eleccions el que determina qui ha de governar  és la Llei Electoral i aquesta (ni a les municipals ni tampoc a les autonòmiques ni a les locals) reserva pel guanyador cap mena de garantia de govern. D’exemples n’hi ha molts, des de que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va guanyar Ciutadans (i sortosament no ha governat) fins i al darrer cop que es va presentar Rajoy i que va guanyar les eleccions: li va servir per ben poc ja que una moció de censura el va treure del govern. I a Tiana que el guanyador d’unes eleccions municipals no governi ha passat quatre cops d’ençà de la recuperació de la democràcia: als anys 1980, 1995, 2007 i 2019. La Carme (per posar un exemple) que tants escarafalls fa ara no li recordo cap manifestació de disconformitat ni amb l’Arrimades, ni amb el Rajoy ni en els tres casos anteriors de Tiana de guanyadors que no han governat. La congruència és sempre bona

És important conèixer les regles del joc, de qualsevol joc (també l’electoral), per no fer el ridícul. Es com jugar al futbol i reclamar que tocar el pal sigui gol ja que és molt difícil fer-ho. Doncs no: el reglament diu que tocar pal no es gol. Així de senzill.

Seria bo que els arguments que s’utilitzin per donar suport a que governi una determinada opció política siguin el més acurats possible. Crec que els elements importants per a decidir qui governa ha de ser la preparació de l’equip, les ganes de treballar, disposar d’un programa clar d’actuació i també l’empatia i el tarannà. I si els ciutadans no ho decideixen amb el seu vot (no atorgant a cap partit la majoria absoluta) llavors els pactes s’haurien de guiar per aquests principis, deixant a banda les ambicions personals i les estratègies a curt termini. En qualsevol cas, mai haver guanyat unes eleccions és condició ni suficient ni necessària per a governar. Com a molt, pot ésser un plus moral però mentre la Llei Electoral digui el que diu, a un ajuntament governa que aconsegueix aplegar una majoria absoluta de regidors. Només si ningú ho aconsegueix el dia de la constitució  (només aquell dia) del nou ajuntament, seria alcalde/essa qui encapçalés la llista més votada.

Entendre-ho pot ajudar a opinar a les xarxes de manera més objectiva. En tot cas, i com sempre, faré el tafaner a la vida política de Tiana procurant analitzar els resultats sense cap posicionament apriorístic de qui ha guanyat les eleccions...perquè el problema n’és un altre.

ENTRADA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC AL GOVERN DE TIANA: BALANÇ DE GUANYS I PÈRDUES

(Fotografia de Ràdio Tiana)

A la darrera entrada a aquest blog vaig preveure moviments a la política tianenca. Ara que ja s’han produït, no estaria bé que passés per alt el tema i segurament que els meus lectors (molts o pocs) ho esperen. Intentaré fer-ho de la manera més objectiva i desapassionada que pugui, intentant no ferir susceptibilitats encara que sóc conscient que em poso en un merder. I ho faré sense aportar cap coneixement personal del procés

Amb l’entrada del Grup Municipal del PSC al Govern de Tiana, què ha guanyat i què ha perdut cadascun dels actors de l’escenari polític del poble? Faig un balanç:

·  OMNIUM i ANC locals ha perdut estrepitosament. Després de tantes reunions, de tants compromisos verbals i escrits i després de tantes manifestacions grandiloqüents, resulta que aquells empestats que ells anomenen “del 155” tornen a estar al Govern de Tiana i de manera potent. A més la seva entrada obeeix a que els partits sobiranistes (ERC i JxCAT) els hi han fet un forat.

· JUNTS PER TIANA han comprovat com per segona vegada unes negociacions amb el Grup Municipal del PSC no han portat a res i que els partits sobiranistes al Govern no han fet cap mena d’escarafalls a consolidar-se amb l’ajut dels que anomenaven “del 155”. En aquest sentit, els intents d’acords pre-electorals han servit per ben poc i malgrat ser el grup que va guanyar les eleccions, es queden de nou a l’oposició i sols aquesta vegada. Encara es pregunten si només han sigut moneda de canvi per encarir  la transacció.

·  JxCAT no han estat convidats a la taula de negociació ja que la signatura de l’acord és exclusivament entre ERC de Tiana i el Grup Municipal del PSC, tal com diu l’encapçalament del document. A banda de ser menystinguts, pel camí han perdut una tinença d’alcaldia (es queden amb la segona i el Sr Hernández malgrat ser cap de llista, surt del Govern Local), perd també les competències en Serveis Socials. No sembla tampoc que JxCAT hagin sortir ben parats en aquest pacte, més allà de conservar la seva presència en el govern tripartit.

· ERC es deixa moltes coses pel camí: la primera tinença d’alcaldia, les competències en Medi Ambient, Esports i Règim Intern i la representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), altres qüestions que podríem dir menors (com els agermanaments). Déu n'hi do... això sí: conserva l’alcaldia, que vist com estan les coses sembla (i potser ho és) un bé suprem

· El Grup Municipal del PSC fa una bona collita en aquesta pacte: dues tinences d’alcaldia, la representació a l’AMB, un grapat de competències... D’entrada sembla el grup guanyador de tot plegat. En aquest cas el que cal valorar són els ponts trencats i les ferides creades en el que sembla un rocambolesc procés de negociació i a la vegada la dissensió provocada en el si de l’agrupació local, ja que l’assemblea es va declarar incompetent per donar suport a aquest pacte (per manca d’informació) i va deixar la decisió en mans del Grup Municipal (si hem de fer cas a la notícia apareguda al TOT de Badalona el dia 19 de febrer).

Aquesta és una primera anàlisi objectiva de la situació, amb llistat de guanys i pèrdues que jo identifico en els diferents actors. He intentat ser curós. En tot cas, segur que els que estan al Govern diran que ho han fet pel bé del poble i trobaran molts arguments per reblar que és el millor que es podia fer, malgrat tots els núvols que un observador pugui entrellucar a l’horitzó.. Ho veurem: només els fets donaran o llevaran la raó, En tot cas, aquest tafaner de la vida política de Tiana ho anirà explicant en aquest blog.

ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?

Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del passat maig, a Tiana es va conformar un govern inestable, com ho demostra que l’equip de govern (ERC + JxCat) no ha aconseguit aprovar els pressupostos de l’any 2020. Aquest fet de moment ha passat sense pena ni glòria malgrat que la incapacitat d’aprovació d’uns pressupostos es sempre motiu de convulsos terratrèmols en qualsevol govern. Difícilment es pot governar si no hi ha capacitat per aprovar uns pressupostos.

Aquesta situació es deu a que els vots de PSC a la constitució de l’Ajuntament van ser exclusivament per fer alcaldessa a Marta Martorell d’ERC, sense cap altra compromís i sense integració al govern.

Ara ja han passat quasi 8 mesos d’aquella fita i ja hi ha prou experiència com per veure que les coses difícilment poden seguir com estan. I per aconseguir estabilitat només hi ha un camí: formar una coalició de govern amb 7 o més regidors. Hi ha quatre possibilitats bàsiques per fer-ho:

• Que ERC i Junt per Tiana pactin: 9 regidors
• Que JxCat pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors
• Que el PSC s’incorpori al govern actual de (ERC + JxCat): 8 regidors
• Que el PSC pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors

Els números son així de tossuts i objectius. En qualsevol cas, no em declino públicament per cap opció però penso que per qualsevol acord cal negociar i posar damunt de la taula els condicionants que se suposa son el millor pel poble: sona força ingenu però hauria de ser així. Però ja que aquest valor a les negociacions es dóna per suposat, crec que calen cinc condiciones bàsiques:

1. Autonomia. És a dir, que les motius per fer un cosa o l’altra siguin estrictament locals i no per obediència a directrius emanades de no ser on o com a contrapartida per altres jugades en un tauler complex, més quan les eleccions  al parlament de Catalunya estan anunciades.  En aquest punt Junts per Tiana és qui més fàcil ho té.
2. Tranquil·litat. Negociar amb pressa no és bon camí: quan més temps s’inverteixi ara, més fàcil serà evitar problemes de futur
3. Sinceritat. La negociació no pot ser un mercat de bestiar, on es tracta de veure qui dóna més per la vaca i comprovar després si hi ha algú interessat en igualar com a mínim  l’oferta.
4. Confiança. Sigui quin sigui el pacte d’estabilitat, serà entre forces molt desiguals, no només a l’eix “nacional” sinó també al “social”. El pacte ha d’estar basat en la confiança mútua; no té sentit iniciar aquest viatge amb recances, sigui pels companys o pels objectius.
5. Sense un bri de dubte. La situació de cada qual ha d’estar objectivament i contundentment lliure d’amenaces futures. No podem convertir la política municipal en un pim-pam d’acusacions

Al rellegir el que he escrit m’adono que he fet una petita carta als reis; tot i això, li penso donar publicitat amb la seguretat que hi haurà qui sabrà llegir entre línies. Sigui quin sigui el pacte, penso que ha de tenir les cinc condicions que he exposat. En tot cas, si les coses s’acaben fent de manera diferent i malauradament acabo tenint raó en les meves previsions més negatives, ho recordaré en aquest mateix blog. I no serà cofoi per la meva capacitat endevinatòria sinó lamentant l’oportunitat perduda

EL PI CENTENARI I LA DOBLE CORBA

El pi centenari de la placeta dels peixos ha estat sacrificat per raons de seguretat. Un element important del paisatge del centre del poble ha desaparegut. Era un arbre monumental, ignoro si estava catalogat en un catàleg que es va elaborar fa molts anys quan servidor de tots vostès feia d’alcalde. En el cas que així fos, ben segur que s’han seguit tots els protocols que determinava el catàleg.

En tot cas, sigui com sigui i si els tècnics han determinat el perill del pi en el seu estat actual sobretot en episodis de fortes ventades (que cada cop son més freqüents a Tiana),  em sembla bé que s’hagi eliminat. Res a dir.

També la doble corba, eliminada fa uns anys, estava situada al centre del poble, era un perill per a la circulació i els vianants. No estava catalogada ni era un ésser viu. I amb tot, quin sidral es va muntar quan van començar les obres...encara que després no he llegit ni escoltat cap protesta més ni tampoc ningú ha posat en el seu programa electoral refer la doble corba.

Vull entendre que tant una com l’altre han estat eliminats fonamentalment per raons de seguretat. Per què qui va protestar per la doble corba no ha protestat era pel sacrifici del pi de la placeta dels peixos? Tot plegat una mica contradictori, oi? Què ha canviat en aquests anys? La sensibilitat per a la conservació dels valors o potser l’alcaldessa?

No em feu massa cas; ja sabeu que a vegades faig preguntes ximpletes

MAI VAIG PENSAR QUE UN DIA DONARIA LA RAÓ AL SR. EMILI MUÑOZ!

Mai hagués pensat que arribaria el dia en que donaria per complert la raó al Sr, Emili Muñoz, mai. Estic entusiasmat i ho faig en relació al tema del nou institut de Tiana, qüestió aquesta que per motius professionals reconec plena competència al Sr. Muñoz . I tot arran del tweet que incorporo en aquesta entrada.

El tema és el següent: per buscar finançament pel nou edifici de batxillerat (necessitat que no s’entén massa si a final del mandat anterior segons ens van dir hi havia unes existències superiors als quatre milions en caixa, però d’aquest tema ja en parlaré un altre dia) l’actual govern està content d’haver fet un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). I el que diu el Sr. Muñoz és que es tracta d’una informació enganyosa ja que a cada mandat l’AMB assigna una quantitat a Tiana (i a tots els municipis que la integren) que es pot invertir en el que cregui convenient. Per tant, si posa aquests diners a l'Institut, no es podran fer altres inversions. Poso un exemple: si un avi dona 10 euros a un net per comprar un llibre i aquest s’ho gasta en llaminadures, és evident que aquestes li han sortit gratis però s’ha quedat sense llibre. Queda clar?

Només vull fer una petita correcció al Sr. Muñoz, recordant vells temps. No és cert que Tiana hagi rebut  diners de l’Àrea des de fa 30 anys, perquè Tiana va a entrar a formar part de la Mancomunitat de Municipis l’any 1995, quan un servidor de tots vostès va ser alcalde del poble. Abans els governs de CiU, seguint ordres d’en Pujol, no van voler formar part per no augmentar el poder d’en Maragall i Tiana va perdre molts diners durant anys. Però aquest no és el tema d’avui.

Tornant al tema de l'Institut, ERC ha fet un tweet molt lleig, que reprodueixo a continuació:

Els grups de l’oposició (PSC és oposició després d’haver fet alcaldessa a Marta Martorell?) que van votar en contra dels pressupostos en cap moment estan en contra de fer l'Institut. El que estan és en contra de que Tiana faci un regal, sense més,  al Govern de la Generalitat, qui és qui ha de pagar l'institut com molt bé diu el Sr. Muñoz. I la prova de que almenys el PSC no està en contra és que s’ha mogut a nivell del Parlament de Catalunya i ha presentat una petició (a través del Diputat Raul Moreno) perquè sigui la Generalitat qui ho pagui.

Srs. d’Esquerra (i algú/una més), no polititzin aquest tema de forma barroera. Fins on jo sé, tots els grups representats a l’Ajuntament estan a favor de l'Institut. El tema és lluitar perquè el pagui qui l’ha de pagar. No vulguin crear confusió, especialment als pares i mares de l’escola. I destinar els diners de l’AMB l'institut és reduir les possibilitats d’invertir en altres temes del poble que també són prioritaris.

PRESSUPOST I AMPLIACIÓ DEL INSTITUT: QUI HA DE PAGAR QUÈ?

Pot un Ajuntament entomar sota el seu cost totes les mancances de les administracions superiors?. És a dir, com administració més propera als ciutadans han de fer tot allò que es competència d’altres i que no poden o no volen fer?. Posaré alguns exemples. Per culpa de les retallades d’en Mas, els temps d’espera per fer-se una colonoscòpia a un hospital públic és de 101 dies i una ressonància, 79 dies; seria lògic que l’Ajuntament de Tiana pagués als tianencs que ho  necessitin fer aquesta prova en un centre privat, de realització immediata?. Donat els retards en la llei de dependència, ha d’avançar l’ajuntament de Tiana els diners a les famílies que ho necessitin?. Ha de pagar l’Ajuntament de Tiana tot allò que no fan altres administracions. Ha de pagar l’ampliació del institut?

En el tem de pagar l’ajuntament de Tiana centres escolars en tenim dos casos. A l’any 1994 l’ajuntament de Tiana va posar els calerons per comprar l’antiga Escola Clavé (avui dia, Escola Tiziana) però es va signar un conveni i la Generalitat va retornar puntualment any rere any la totalitat de la quantitat avançada. Més tard, a l’any 2006 l’Ajuntament va haver de pagar la meitat de les instal·lacions de l’escola bressol “El més petit de tots”, per imposició d’un conseller anomenat Hernández i que ja ningú recorda (jo sí!), i en aquest cas mai s’ha retornat la inversió feta en un edifici educatiu que era i és competència de la Generalitat (sense parlar de l’assumpció de costos de les despeses mensuals que la Generalitat ha decidit no aportar).

Ahir, l’equip de govern de Tiana (ERC i JxCat) no van aconseguir aprovar els pressuposts de 2020 per rebuig de l’oposició (JxTiana i PSC). Això és la segona vegada que passa al poble: ja l’any 1980 l’alcalde (Rafael Ballús, del PSC) va haver de dimitir perquè a l’aprovació del pressupost un tal Torres (del PSUC) i que estava en el govern, va votar amb CiU. Per les paraules que ahir es van escolat a la sala de plens, el principal argument de l’oposició és la manca d’un Pla de govern que sigui el full de ruta pels proper quatre anys.

Va quedar clar per part de l’oposició que el rebuig no és pel tema de l’ampliació del institut, que s’hi està d’acord, i que en tot cas es treballarà per aconseguir que finalment sigui la Generalitat qui el pagui. No obstant, alguns conceptes es confonen: segons paraules de l’alcaldessa, s’intentarà que sigui per recursos propis i no per endeutament. Però tant un cas com en l’altre, es pagaria amb diners dels tianencs. Per cert, fa uns mesos algú va lluir d’un estat econòmic espectacular i que hi havia molts diners disponibles a la caixa. On estan aquests diners?...perquè ahir es va dir que no hi havia un duro. En què quedem?

De moment no es disposa de nou pressupost per 2020 i es treballarà amb els pressupostos prorrogats de 2019. La manca de capacitat per aprovar el pressupost és un símptoma de debilitat del govern que no ha aconseguit reproduir la majoria de la investidura però en cap cas ha de soposar un daltabaix i es pot seguir treballant. S’obre ben segur una nova etapa, que intentaré seguir analitzant...encara que hores d’ara Ràdio Tiana no parli de la sessió d’ahir.