QUI SERÀ EL NOU ALCALDE O ALCALDESSA DE TIANA?

Resum de fets: ERC va trancar el pacte de Govern a Tiana amb el PSC abans de l’u d’octubre, amb motiu de la manca de cessió d’espais municipals pel “referèndum”. Per tant, cap dels fets posteriors es pot donar com a motiu per aquesta trencadissa. Personalment penso que ERC es van avançar en la seva decisió perquè en posterioritat l’anomenat Grup Municipal Socialista ha complert exquisidament els postulats del independentisme: desacord amb l’actuació policial del dia 1 d’octubre, protesta per la implantació del 155, retirada de la bandera espanyola de la façana, cartell demanant la llibertat dels presos polítics al balcó, etc... No deixa de ser paradoxal que ERC deixi el govern quan més compromès amb el procés està aquest. Però les coses són com són

Ara es tracta de buscar un altre alcalde o alcaldessa, Això si que pot ser un veritable mambo local: ERC està disposada a donar suport a la moció de censura però ha fet un pas al costat i ha dit que JxT, CiU (o com es diguin ara) i CUP es posin d’acord i si el que surt li agrada votarà que sí. O sigui ERC, que és indispensable en aquesta jugada, espera que els altres belluguin fitxa.

I els altres què?. Bé, fem una anàlisi de possibilitats. Penso que la CUP no té cap mena de possibilitat d’aconseguir l’alcaldia; per tant és un tema entre JxT i CiU (o com es diguin ara); fins i tot si ERC hi donés suport, la CUP no pinta res numèricament.  

Si es cau en la temptació de fer alcaldessa a la Sra. Rué de CiU (o com es diguin ara) no podem oblidar que pertany a un partit en hores molt baixes i ple de dubtes, que a nivell nacional ERC no ha volgut com parella de ball. A més la Sra. Rué no sembla massa capacitada pels assumptes municipals si recordem que era la responsable d’economia d’aquell govern del Sr. Muñoz (El Breu) que va portar les finances de Tiana a la fallida i que només la tasca decidida de l’alcaldessa Pujol va aconseguir redreçar. També podrien pensar en fer de nou alcalde al Sr. Galceran, en un “revival” de més de 30 anys quan va decidir no continuar essent alcalde de Tiana per raons de desconeixem.

I JxT?. No sembla que el sr. Salvatierra es trobi en un moment vital per fer el sacrifici que demana ser alcalde de Tiana, més si ERC exigeix una dedicació molt gran, difícilment compatible amb la seva feina actual, tot recordant de pas que l’alcalde de Tiana no té sou. A  menys de 2 anys de les properes eleccions municipals donar un pas d’aquesta envergadura quan l’horitzó temporal del seu càrrec seria tan curta requereix una dosi de valentia que veurem si es té o no.

El dies van passant i no sembla que CiU (o com es diguin ara), JxT i CUP tinguin fàcil arribar  a un acord al que es pugui afegir ERC. Mentrestant el minoritari Govern de Tiana segueix governant, en actuacions tan importants com millores en el transport i la construcció d’habitatges de protecció. És tot una mica esperpèntic i sembla que algú o alguns no hagin mesurat bé les conseqüències dels seus actes. 

Ho seguiré amb interès i diré la meva per aquí.

LA TRENCADISSA DEL PACTE DE GOVERN A TIANA

Fa ja un mes que ERC va trancar unilateralment el pacte de govern amb el PSC a l’Ajuntament de Tiana. He deixat passar una mica de temps per poder analitzar el tema amb una certa perspectiva, però els esdeveniments succeeixen tan ràpids que si no ho faig ja aviat tot pot semblar una anècdota del passat.

PSC i ERC han estat en un pacte de govern a l’Ajuntament de Tiana durant 14 anys, 8 amb Ferran Vallespinós com alcalde i 6 amb Esther Pujol com alcaldessa, dia més dia menys. En aquest període quatre representants d’ERC han ocupat la primera tinença d’alcaldia: Miquel Navarro, Adrià Soler, Jordi Gost i Ricard Fabra

La història d’aquest matrimoni va començar (no cal oblidar-ho) amb un acte de valentia per part d’ERC, que a l’any 1995 (quan els socialistes ja erem botiflers a ulls d’alguns) va preferir fer a Tiana un pacte de progrés i d’esquerres amb PSC i IC en lloc de fer conxorxa amb CiU, que hagués estat el més naturall per d’alguns. De fet, des de llavors mai més CiU ha tingut l’alcaldia d’un poble que sociològicament hauria (diuen alguns) de ser convergent. I han estat catorze anys d’una magnífica tasca conjunta de socialistes i republicans, amb bons resultats compartits i que abasten a totes les àrees de govern: creació d’una administració oberta i participativa, acabar amb el desgavell impositiu, impecable gestió econòmica (només posada en perill durant el govern del Sr, Muñoz, el breu), dotació de tota mena d’equipaments i infraestructures (començant per una biblioteca que a l’any 1995 encara no existia a Tiana), implementació de transport públic,  construcció d’habitatges protegits, impuls a la cultura, millora de l’espai públic, dotació d’una xarxa de parcs, etc...

Durant tots aquests anys de govern conjunt no s’ha produït cap problema significatiu entre PSC i ERC i s’ha treballat eficaçment i amb confiança. La raó donada pel trencament per part d’ERC és la manca de compromís del grup municipal socialista amb el referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya el dia 1 d’octubre. No obstant això, aquest dia va votar a Tiana tranquil·lament tothom que va voler, sense cap interrupció per part de la policia i a més es va fer en un col·legi de titularitat municipal. Ben segur que molts consideraran insuficients aquests fets, sobretot per la manca de cessió per part de l’alcaldia dels locals habituals de votació malgrat que els resultats d’altres municipis veïns demostren que aquesta circumstància no va ser decisiva per a determinar el grau de participació.

Ja que aquesta és la raó que ha donat ERC haig de creure-me-la encara que personalment em costa molt pensar que no n’hi hagin d’altres també importants i  que el tema del 1-O no ha estat res més que la gota que ha fet vesar el got. El clima creat a Tiana no és el millor per poder treballar amb tranquil·litat a l’Ajuntament, amb entitats socials molt respectables però que ningú ha votat i que pretenen interferir contínuament a la vida política del poble, com ja van fer sense èxit al mes de maig de 2015 (concedint dies abans de les eleccions títols de quins partits eren catalans i quins no) i que intenten també ara posicionant-se en relació a qui ha de ser alcalde, quan això correspon exclusivament als partits polítics amb representació municipal.

En tot cas si el pacte PSC/ERC s’ha trencat a Tiana per efectes col·laterals del 1-O,  ha estat  per raons alienes a les politiques locals, sense cap retret, només per estratègia ja que cap dels compromisos del pacte en aquest àmbit s’ha incomplert. S’ha traslladat la inestabilitat nacional a l’ajuntament, posant fi de manera  Irresponsable a catorze anys de bona feina quan fets posteriors a la ruptura demostren que altres escenaris eren possible. Els tianencs i tianenques no s'ho mereixen

I ara què?. Queda un govern amb flagrant minoria a l’espera d’esdeveniments. I ara què?. És sempre molt més fàcil enderrocar un mur que fer-lo de nou, especialment si són molts a opinar i pocs a treballar. I ara què?. Com afectarà tot plegat a les properes eleccions municipals? No ho se, però passi el que passi ho analitzaré en aquestes pàgines.

EN SALVATIERRA I LES MATEMÀTIQUES

En Isaac  Salvatierra (que no Newton) és de lletres i això dels números no ho porta massa bé. Ha respost a la meva anterior entrada en aquest blog amb una mena de màgia matemàtica en la que també tergiversa el que jo deia. Crec que val la pena donar una resposta, si més no perquè mai se sap per quins camins un pot trobar la llum.

Malgrat que els números no ho diguin, en Salvatierra sosté que a Tiana hi ha una àmplia majoria independentista; no ho nego però ara per ara res ho prova. I per demostrar-ho afirma que és “una aberració tècnica agafar tot el cens i comptar com a vot del ‘no’ tota l’abstenció”. Si llegeix  amb atenció el meu article s’adonaria que jo només dic que “ 3151 tianencs i tianenques van votar que sí, el que representa exactament el 47,9%del cens de les darreres eleccions”. És a dir, mai he afirmat que el “no” és majoritari perquè això es impossible de saber ara per ara; només dic que el “sí” és insuficient i que ens situa en un escenari de probable igualtat tècnica, en tot cas mol allunyat de la majoria de la que en Salvatierra parla.

Del procés del dia 1-O a Tiana hi ha dos veritats totalment objectives: que la participació va ser baixa i els vots a favor de la independència no arriben a la meitat del cens.

En Salvatierra apunta una sèrie de factors per aquesta situació que evidentment els tria com li convé i que no repetiré. A banda que res diu de la meva afirmació que votar en els locals de sempre no afegeix més participació (com ho demostren les dades de Montgat i Badalona), crec que s’ha de valorar també el fet d’una mobilització sense precedents, la celebració d’actes a Tiana mai vistos en un procés electoral, tots els mitjans públics bolcats a favor del procés, la majoria de partits polítics de Tiana a una (fet insòlit) en aquest tema, una campanya que fa anys que dura, etc... Amb tot el respecte i reconeixement als tianencs que van anar a votar i al grup de persones que van treballar de valent per fer-ho possible, és evident que es miri com es miri les coses no van sortir com s’esperava en el que havia de ser el “vot de la teva vida”.

En Salvatierra barreja com li convé el 27-S amb el 1-O. Si son comparables, per què no es van donar per bons els resultats de les “plebiscitàries” del 27-S i van tornar a cridar a votar?. No entraré en aquest tema però si jo fos independentista la seva afirmació de que “entre el 27-S i el 10-O a Tiana es perden prop de 400 vots del ‘sí’”, més aviat em deixaria preocupat…

Al final de la seva intervenció en Salvatierra vol fer el trapella i pretén molestar-me (sense aconseguir-ho) dient que a les eleccions municipals de 2007 (fa 10 anys d’això!) només el 16,9% (relació entre els vots de la candidatura que jo encapçalava i el cens en aquell moment) volien que en Vallespinós fos alcalde de Tiana. Això és ben cert però també ho és que a les eleccions de 2015 només el 11,1% dels tianencs (si els comptes en fan de la mateixa manera) volien que en Salvatierra fos alcalde. Ja veus Isaac: per cada tianenc que t’estima a tu, 1,7 m’estimaven a mi. Les matemàtiques són així de dures!

1-O A TIANA

He deixat passar un dies abans de comentar els resultats del 1-O a Tiana per mirar de tenir perspectiva encara que tot va tan de pressa que les notícies caduquen aviat. El dia 1 d’octubre, tal com va dir la alcaldessa al ple de la protesta, va poder votar amb tranquil·litat tothom que va voler i a més es va fer en un local de propietat municipal. Això va ser possible gràcies a l’esforç d’un grup de ciutadans que van treballar de valent, tal com han explicat posteriorment potser amb una mica massa d’èpica...

Anem a comentar el resultats. En quant a participació, a Tiana van votar (segons els resultats “oficials”) una mica més de la meitat del “cens” (51,29%), Aquesta baixa participació alguns l’han atribuït al fet de que l’alcaldessa no va deixar els locals habituals. Bé, si es té en compte que a dos poblacions properes com són Montgat i Badalona on les alcaldesses si van deixar els locals de sempre, la participació respectiva va ser de 52,48 i 35,31. Per tant, votar o no als locals de sempre no sembla ser un factor decisiu per la participació.

També hi ha qui diu que donades les llargues cues a Tiana “molts” van anar a votar a altres municipis. És possible però mai ho sabrem; en tont cas si la compatibilitat no es pot fer ben feta és evident que la culpa és de qui va declarar el cens universal.

En quan el suport a la independència, 3151 tianencs i tianenques van votar que sí, el que representa exactament el 47,9%. Ja és la quarta vegada que comptem el mateix (referèndum poble a poble, 9N, plebiscitàries i 1-O) i els resultats no es mouen significativament del mateix lloc: com a molt la meitat dels tianencs i tianenques estan decididament a favor de la independència. Es poden donar totes les raons que es vulgui, tant en positiu com en negatiu d’aquest fet, però els números són tossuts i el que no son comptes són contes. Tots hauríem de reflexionar i procurar no parlar en plural (“el poble vol”....)quan la realitat és com a mínim dual.

He intentat fer una reflexió objectiva dels números del dia 1-O, amb màxim respecte tant els que van treballar per fer possible la participació como tots aquells ciutadans que van anar a votar, reflexió que fins ara no he vist escrita en lloc. Algunes reaccions d’aquests dies no s’ajusten a la realitat dels fets i cóm tot plegat ha afectat a la política municipal de pactes sembla com a mínim exagerat ja que s’ha pogut votar i el resultat ha estat el que ha estat.

Ens esperen altres jornades que seran apassionants; procuraré dir la meva... Hi tinc dret, oi?

EN SALVATIERRA VOL QUE L’ALCALDESSA FACI UN “BALDUINO”!

Per començar, una mica d’història recent. El Rei Balduino (en castellà) de Bèlgica, molt catòlic, a l’abril de 1990 va al·legar uns dies d’incapacitat transitòria per no haver de sancionar la llei de l’avortament; es va crear una regència temporal i un cop aprovada la llei, va recuperar el regnat. En Salvatierra va proposar que l’alcaldessa fes això si no es veia en cor de cedir els locals municipals pel “referèndum” del dia 1, suposo que inspirat en les demencials declaracions del President de la ACM i alcalde de Premià. Fins i tot, en Salvatierra es va oferir a acceptar ell mateix l’alcaldia transitòria. Com deia en Tarradellas, en política es pot fer de tot menys el ridícul i en aquest cas és manifest que el cap de Junts desconeix les lleis bàsiques ja que un alcalde només pot delegar l’alcaldia en un tinent d’alcalde i pel que jo sé, ell encara no ho és. En Salvatierra volia que l’alcaldessa fes un Balduino que hagués estat una sortida covard al sidral en el que estem. Tot plegat, foc d’encenalls

El Ple de dimarts passat va ser mogut, amb molta gent a la sala de plens i també a la plaça. Aquest interès puntual per la política municipal està molt bé, encara que van ser convocats anònimament per no se sap qui. Es tractava de fer pressió davant la moció conjunta de la resta de partits (excepte PP) pel tema de la cessió dels locals; la moció es va presentar de forma coral; molt bonic excepte el paper que van deixar a ERC de només llegir les firmes. Potser una mica més de preparació hagués estat bé. Les intervencions primer de la Núria Blasco i després de l’Alcaldessa van ser fermes i segurament gens còmodes en el seu paper de defensar la institució i als treballadors. Abans s’havien escoltat enceses defenses de la independència, que en alguns casos considero totalment sinceres fetes per partits que sempre han dit el mateix mentre que en altres les veig absolutament oportunistes i poc creïbles. Aquest és el cas de CiU (o com es diguin ara): tots ens coneixem a Tiana i tots recordem el seu passat autonomista de “peix al cova”. És només un apunt ja que tothom (fins i tot Sant Pau) pot veure la llum en un moment donat,,,

Personalment penso que el comportament de la majoria d’assistents i oients, aplaudint en segons quins casos i xiulen i escridassant en altres, va ser molt poc democràtic. Demanar a crits votar quan l’Alcaldessa va insistir en que a Tiana es podrà votar (encara que això, en darrer terme, és evident que no dependrà de l’Ajuntament de Tiana), demanar la seva dimissió sense cap altre argumentació i a la vegada interrompre les intervencions del PP i PSC em sembla poc respectuós. Però en aquest drama cadascú escull el paper que vol i té tota la llibertat per fer-ho (com jo de dir el que penso).

La política a Tiana està agitada. No crec que passi res important d’aquí al dia 1 d’octubre, encara que tot apunta que per fi els militants tindran veu. Sobre la taula, l’abandonament de l’equip de govern per part d’ERC i l’amenaça d’una moció de censura qüestions que la lògica recomanaria congelar fins passat el dia 1 i veure com acaba tot. Aquest tafaner, i fins ho conegui, ho anirà comentant per aquí.

Per cert, també parlaré de la nova plaça de la República Catalana...