EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ I EL DRET A DIR EL QUE UNA PENSA SENSE SER INSULTADA

(Fotografia de Ràdio Tiana)

En unes recents declaracions a Ràdio Tiana, l’alcaldessa Ester Pujol ha manifestat dues coses bàsiques en relació al anomenat “procés”:  1) que el dia 1 d’octubre no pensa anar a votar si finalment el referèndum té lloc sota les premisses en que l’està organitzant l’actual Govern de la Generalitat i 2) i que no es pronunciarà sobre si aquell dia facilitarà o no, com a alcaldessa, que es pugui votar a Tiana fins que no hi hagi més claredat sobre el procés.

Personalment trobo les dues postures assenyades: a la majoria de països democràtics vota qui vol i no és cap obligació anar a votar, per tant l’alcaldessa té tot el dret a fer el que cregui oportú. Recordo que als referèndums de Franco si que era obligatori anar a votar.... També sembla assenyat esperar veure com evoluciona tot abans d’adoptar alguna decisió respecte a la implicació en l’organització quan tantes coses que no depenen de l’Ajuntament de Tiana estan pendents de decidir (cens, locals, autoritat electoral, fe pública, etc) i quatre consellers han saltat pels aires. Molts dels que ara s’omplen la boca amb solemnes compromisos veurem què fan si les coses es posen difícils; probablement seran els primers d’amagar-se

Doncs bé malgrat que no hi veig cap gravetat a les declaracions de l’alcaldessa, fetes dins dels límits del seu dret d’expressió, una munió de personatges locals previsibles han posat a l’Ester Pujol a caldo al Facebook: destaquen les opinions i/o insults de coneguts pijo-anarquistes, alcaldes breus (per voluntat de tots els tianencs, no ho oblideu), regidors pseudo-revolucionaris descafeïnats, repartidors de carnets de bon català, peripatètics (per no dir patètics) polítics locals que han estat en quasi tots els partits fets i que es faran, antics proveïdors, etc.... I en el fons, la majoria intenten furgar en les relacions a nivell local entre PSC i ERC, emprenyats com estan (des de fa molts anys) perquè polítics amb seny puguin treballar aplegats per Tiana més enllà de les seves discrepàncies en el tema nacional. Molts dels comentaris no són tant un atac a l’Ester sinó al Ricard.

Algunes intervencions foten riure. Hi ha que diu que “l'enorme majoria dels tianencs i tianenques està pel dret de l’autodeterminació”. Potser sí però això com es mesura?. Si ho fem per la participació al 9N, va votar com a molt el 50% del cens electoral, i això que podien votar els menors d’edat fins els 16 anys. Alguns interpreten de manera estrambòtica el concepte “enorme”...també l’apliquen quan diuen “he pescat un llobarro enorme” o “la tinc enorme”?

Moltes coses veurem i patirem els propers mesos. Però ara per ara cal reconèixer la valentia de l’Alcaldessa per dir el que pensa, malgrat que aquestes reaccions eren d’esperar per part de la gent de pensament únic, que només és democràtic el que ells fan. D’altra banda, el PSC no s’amaga de quin és ara el seu full de ruta: no és el sidral preparat pel dia 1 d’octubre sinó una consulta pactada en el marc d’una reforma de la constitució. Ser fidel a la ideologia que un té sembla condició necessària en un polític. Ni PSC ni ERC han canviat de posicionament; sí ho han fet els convergents (o com es diguin ara) i que ara treuen pit com els més compromesos. Perquè ben mirat l’únic que ha canviat en aquests anys és que els convergents (o com es diguin ara) han canviat la seva fe autonomista (la del peix al cova) pel seu independentisme (de tapar vergonyes). Ja veurem ja.... Un procés en el que la dreta s’acompanya dels antisistema; aquest cocktail ja es va assajar als anys trenta del segle passat, sense massa èxit.

En fi, estarem amatents. D’entrada, en aquest comentari he volgut deixar clar el dret de l’Alcaldessa a dir el que pensa i fer-ho de forma valenta i que determinades reaccions virulentes són com a mínim injustes i interessades en una crisi municipal que ara per ara no aconsegueixen desfermar. I s’emboliquen amb el que calgui...

Per cert, jo tampoc votaré el dia 1 d’octubre; jo només votaré en un referèndum legal i amb garanties. Ho dic per si algú dels que heu matxucat a l’Ester ara voleu anar per a mi. Aquí estic!

 

EL CORREU DE LA TSARINA (Petit homenatge al meu ídol juvenil, Jules Verne)

Aquest blog ha estat silenciós durant un mes perquè els vents (escassos) m’han portat a ítaques  personals i mai hagués imaginat que la represa del contacte amb els lectors fos deguda a que he estat protagonista involuntari de la polseguera, intencionadament atiada per alguns, dels correus enviats pel PSC durant la campanya electoral per les municipals de 2015. Malgrat haver estat al marge de la polèmica i que ningú del meu propi partit m’ha demanat cap intervenció per redactar cap mena de nota d’exculpació (cosa lògica si jo fos el responsable) he estat públicament assenyalat com a responsable.

Vagi per endavant que, efectivament, un servidor de vostès va ser el “cap de campanya” del PSC de les municipals de fa dos anys. A banda de recordar que estem parlant de Tiana on els partits funcionem per pur voluntarisme, aquella va ser una campanya socialista força estrambòtica amb responsabilitats canviants (algú va plegar abans de començar) i en la que també hi ha qui s’ha sentit utilitzat o considerada “florera”. Ara, si algú creu que el cap de campanya era el manaire en una estructura amb candidata, primera secretària, secretari d’organització i executiva va errat, més enllà d’organitzar sopars de germanor en el que Convergència (o com es diguin ara) no van voler assistir. N’hi ha per fer un llibre d’aquells dies ....

També m’agradaria saber de quina responsabilitat se m’acusa. D’haver dissenyat en solitari l’enviament? De confeccionar en solitari la base de dades? De redactar en solitari l’abast del newsletter? D’enviar efectivament els correus? De la mort del Manolete? De tot plegat?. Era una responsabilitat coral i compartida o el cap de campanya actuava al marge de tot i de tothom?. Quan se’m digui en claredat quina és la meva culpa personal, més enllà de la responsabilitat mancomunada del PSC de Tiana que ha estat el condemnat, si es correspon a la realitat dels fets evidentment que no m’amagaria.

No obstant això, vull manifestar (com afectat) la meva opinió personal de tot plegat:

1.  Cap dels socialistes de Tiana som professionals de la política i és molt probable que per desconeixement no es fessin les coses prou bé a l’enviament dels newsletter de la campanya de 2015.

2.  M’hagués agradat que per redactar la nota de reconeixement que el grup municipal del PSC va fer de tot plegat s’hagués tingut en compte l’opinió i les aportacions dels implicats a l’assumpte, més si ha estat una denúncia contra el PSC i no contra el grup municipal, en el que els militants són una minoria.

3.  Si es diu que van ser més de 800 correus (d’on ha sortit aquesta xifra?) no deixa de ser curiós que només s’hagi produït una denúncia. Que jo recordi hi havia l’opció de renunciar a rebre més correus i fins jo sé, es fa respectar escrupolosament eliminant del llistat totes les persones que ho van demanar.

4.  Vull denunciar el mal ús polític que han fet els dirigents de JUNTS d’aquest fet. En primer lloc, ells també van presentar una denúncia, que no va prosperar, i van portar als tribunals la política de Tiana, al més pur estil pepero, cosa que no sembla que s’ajusti massa amb els seus principis localistes. Però a més és un posicionament hipòcrita ja que el seu antecedent (Km 0) no només va fer enviaments de correus a qui no ho havia sol·licitat sinó que ho va fer en obert de manera que tots ens vàrem assabentar de les adreces dels altres. I també tenim altres informacions, pendents de confirmar, de determinats llistats de correus que de moment deixem aquí esperant que la polèmica es tanqui. Per tant, fer escarafalls d’una cosa que també els de JUNTS (o el seu antecedent reconegut) han fet sembla com a mínim incongruent, per dir-ho suau.

5.  La prova evident de que es tractava de fer el número al Ple per part d’alguns partits de l’oposició és el fet de que el destinatari hagués d’haver estat el partit (PSC) i no el grup municipal actual que res té a veure amb el que va passar fa dos anys. El posicionament del grup municipal d’ERC, fonamental perquè no prosperés la reprovació, és totalment congruent amb aquest fet i aprofito aquestes ratlles per demanar disculpes a Ricard Fabra per si les meves declaracions a la ràdio el poden haver molestat.

En fi, estem davant d’un assumpte que se n’ha fet un grà massa, i que té diverses complexitats, algunes internes del PSC.

LA "TIANA ROJA"

El passat diumenge els socialistes de Tiana vàrem celebrar primàries per elegir al Secretari o Secretària  General del PSOE. Ha estat un procés molt complex però un veritable exercici democràtic, perllongat en el temps des de que Pedro Sánchez al 1 d’octubre va està apartat de la Secretaria per maniobres tèrboles. El veritable motor de tot plegat, amb l’ús impecable de les xarxes socials, van ser els militants de base aplegats a l’entorn de les Plataformes, primer per exigir primàries i congrés i després per donar suport a Pedro Sánchez.  

El procés s’ha viscut a Tiana amb intensitat. Van participar quasi tots els militants que figuren en el cens i Tiana ha estat l’únic municipi de tota la província de Barcelona on el 100% dels vots han estat per Pedro Sánchez. Tiana estem donats a aquest tipus de coses. Segur que pocs ho recordaran però quan es van celebrar les primàries Borrell/Almúnia, també el 100% dels vots de Tiana van ser per Borrell: aporto la dada per la petita història del poble.

El procés (aquest, no l’altre) també ha servit per connectar amb tots els militants, conèixer la seva opinió sobre el socialisme (d’aquí i d’allà), copsar les esperances per a un nou temps en el que superem personalismes equivocats i errors de la socialdemocràcia a tot Europa i, sobretot, per obrir un nou període de treball amb la nova executiva que tanta feina té per endavant.

Personalment estic molt satisfet del que ha passat: els militants, quan tenim la veu, som capaços lliurament de tot perquè ben mirat el triomf de Pedro Sánchez ha estat en contra de tots els mitjans de comunicació de la dreta (El País i La Sexta inclosos), els dinosaures del partit (Rubalcaba, Bono, Felipe, etc) i els barons que creien que manaven. Pedro només ha tingut als militants i s’ha demostrat que el seu vot val molt més.

QUÈ HA PASSAT AMB EL SÍNDIC DE GREUGES DE TIANA?

L’Ajuntament de Tiana ha estat capdavanter en alguns fets importants i significatius. A les acaballes del franquisme, va ser el primer municipi de tot Catalunya en aprovar una moció de suport a la triple demanda de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. També va ser el primer municipi de tot l’estat, a l’any 2000, en implantar la recollida selectiva porta a porta. I a l’any 1997 va crear la figura del Síndic de Greuges, quan un servidor de tots vostès feia d’alcalde. Tiana va ser també un dels primers municipis a disposar d’un Síndic i va promoure la iniciativa Ferran Almeida, dada que convé quedi reflectida a la nostra petita història. El primer Síndic va ser Rafa Armenteros que hi va posar molta il·lusió i va cobrir una etapa que recordo amb simpatia ja que va ajudar a salvaguardar en moltes ocasions i pràcticament sense mitjans, els drets dels ciutadans en relació amb l’Administració municipal.

El que sorprèn és que des del mes de desembre de 2010 que el darrer síndic Miquel Vilar, va presentar la seva renúncia al càrrec, aquesta feina està vacant, Han passat més de sis anys i mig, temps crec més que suficient per anomenar un nou Síndic que en realitat, després de la modificació del reglament feta, s’anomena oficialment "El/La Síndic/a Defensor/a de la Ciutadania"

Les condicions per ser Síndic són molt senzilles: ser major d’edat, ser veí de Tiana, no estar condemnat per inhabilitació i no presentar cap mena d’incompatibilitat. Em costa molt a creure que a Tiana, en sis anys i mig, no hagi estat possible trobar una dona o un home que compleixi aquests requisits i que, a la vegada, tingui interès per la cosa pública. Llavors què ha passat? Incapacitat dels regidors per aconseguir un consens com a mínim de 3/5 parts del Ple? Manca d’interès en la  promoció de mecanismes de democràcia participativa  així com un mecanisme de control de l’activitat de l’ajuntament de Tiana i en un apropament del ciutadà l’administració?. Per més que li doni voltes, no trobo cap justificació a aquest fet lamentable d’abandó d’una figura necessària i útil.

Sembla que per fi ara alguna cosa comença a canviar i fins el passat dia 15 d’abril l’Ajuntament ha tingut oberta una convocatòria per presentar la candidatura a aquest càrrec. Aquest tafaner seguirà amb atenció en què acaba tot plegat, però acabi com acabi, s’haurà arribat tard, molt tard.

ELS SOCIALISTES DE TIANA AMB PEDRO SÁNCHEZ

Segons dades de la responsable de la candidatura de Pedro Sánchez a Tiana, un cop acabada la fase de recollida d’avals, la totalitat dels emesos pels militants de l’Agrupació de Tiana han estat a favor de Pedro Sánchez, amb una participació de més d’un 90%. Encara que alguns militants han preferit, sorprenentment, lliurar el seu aval fora de la seva agrupació, s’ha viscut una intensa participació, amb trucades i visites porta a porta. Aquest procés també ha servit per copsar l’estat del socialisme a Tiana, no només el dels militants si no també ex-militants i simpatitzants. S’han detectat diversos problemes que ben segur la nova executiva superarà a només dos anys de les properes eleccions municipals. Del grau de desafecció i de les seves raons en parlarem un altre dia. Ara cal repetir la feina per aconseguir el vot d’aquests militants el dia 21 per aconseguir, per la força de la militància, tornar a situar a Pedro Sánchez com a Secretari General del PSOE, d’on va ser injustament apartat el dia 1 d’octubre per maniobres dels aparells. Aquesta il·lusió també l’hem de recuperar a Tiana