UN CONTE APÒCRIF DE NADAL

Quan jo era adolescent i corria per Montcada, hi havia una revista local dirigida per un fatxa descontrolat. Uns quants ens hi varem colar, publicant tota mena d’articles que provocaven prohibicions immediates però uns substituíem als altres i així mes rere mes. Una de les més sonades va ser un conte de Nadal segons un imaginari evangeli apòcrif, publicat pel nostre referent (cultural i agitador) de llavors, en Xavier Fàbregas, home  de teatre i sòlid intel·lectual (http://www.aprenderaaprender.org/xavierfabregas). Llavors vaig descubrir que hi ha nombrosos relats de la vida de Jesús escrits als dos primers segles de la nostra era, alguns tan curiosos com el Protoevangeli de Jaume en el que una tal Salomé s’encarrega de comprovar, amb tècniques rudimentàries però eficaces,  la virginitat de Maria després de donar a llum. I vet aquí que de tots aquests textos l’Església només ha reconegut als dels quatre evangelistes, ves a veure perquè, que son els anomenats canònics mentre tota la resta són els apòcrifs.

 

Avui, un conte apòcrif de Nadal segurament tindria com a protagonistes una parella desnonada (com la que ha estat víctima de la falta de caritat del bisbe de Ciudad Real), a punt de tenir un fill, i que la manca de recursos els fa refugiar a qualsevol portal. Segurament immigrants il·legals i que han perdut tot dret a l’assistència sanitària. La feina de donar escalfor del bou i de l’ase (que ja no són normatius, segons el Papa) la podria fer un caixer o una ventilació del metro. Segurament els primers en ajudar-los ja no serien els pastors sinó altres persones que també malviuen al carrer. I els Reis Mags, els Serveis Socials de l’Ajuntament o Càritas i el presents més que or, encens i mirra (mai he sabut que és això de la mirra!) serien bolquers, llet i potser una llauna de fabada asturiana. I la persecució d’Herodes seria substituïda per la policia municipal a instàncies dels propietaris del portal. I tampoc podrien fugir a Egipte, que cau lluny i a més estan agitats.

 

És a dir, una mateixa història d’injustícies amb un decorat diferent. I mentrestant que segueixi la festa!. Per això les festes de Nadal tenen per a mi aquell punt de tristor perquè cada cop estem més lluny de ser tots plegats congruents amb el que prediquem...

 

Proper Post: Dilluns 31 de desembre de 2012
Tema: LA SINDICATURA DE GREUGES DE TIANA

 

TIANA I EL MÓN ENCARA EXISTEIXEN!

He de confessar que aquest matí he obert la finestra amb una mica de basarda: encara existirà Tiana i el món?. Doncs sí, la part que he pogut comprovar amb aquesta primera ullada tot semblava igual que ahir. Científicament soc conscient de que totes aquestes profecies són una bajanada. Si més no,  mai a tot el món estem al mateix dia: a les 12 UTC d’aquí, a Nova Zelanda ja comencen el dia següent. Per tant, el món no es pot acabar tot el ell al mateix dia. D’altra banda, des dels maies fins avui ha canviat vàries vegades el sistema de comptar els dies (per exemple, la introducció del calendari Gregorià va suposar que uns quants dies no hagin existit mai, cosa que evidentment era imprevisible segles abans). Al món hi ha a més diferents tipus de calendari (el cristià, el musulmà, el jueu, el budista, el japonès, etc), tots ells amb un número diferent. És molt suposar que els maies només fessin la seva profecia pensant amb el calendari europeu...

 

Aquests profecies a una determinada data poden ser creïbles fins que s’arriba aquesta data; un cop superada, si no passa res, mai més se’n parlarà però de moment s’han fet pel·lícules, s’han venut llibres i s’han construït refugis de supervivència per part d’alguns sonats. Passa igual amb la política: pots prometre “brotes verdes”, reducció de l’atur i fins i tot, referèndums d’autodeterminació.... Ets creïble fins que arriba la data compromesa; si no passa res, s’ha acabat la teva credibilitat. Recordeu el ridícul d’un famós modista parisenc que s’ho va vendre tot convençut de que l’any 2000 s’acabava el món!. O les religions que prometen la vida eterna: quan estàs en condicions de comprovar si és veritat o no, ja no estàs viu; d’aquí l’èxit secular d’aquestes prediccions. Aquesta reflexió també es podria fer a l’àmbit personal però ho deixo per un altre dia...

 

De totes maneres, la profecia dels maies que més ens hauria de preocupar és la tercera, la que diu: “que una onada de calor augmentarà la temperatura del planeta, produint canvis climatològics, geològics i socials amb una magnitud sense precedents i a una velocitat sorprenent”.  Estaran parlant del canvi climàtic?.  Aquesta si que em fa por!!!

 

Proper Post: Dilluns 24 de desembre de 2012

Tema: CONTE APÒCRIF DE NADAL

PER FI EM PENGEN!

Durant els meus anys com Alcalde de Tiana i amb la col·laboració d’en Josep Maria Toffoli es va inaugurar l’anomenada “galeria d’alcaldes”, a l’entrada del Saló de Plens. Recull les fotografies dels alcaldes del poble, des de  començaments del Segle XX; a vegades va ser molt laboriós localitzar-la i per això em sembla que hi ha algun buit. És la petita història del poble i la cronologia dels mandats ressegueix les vicissituds dels nostre país: monarquies, repúbliques, dictadures, transició, democràcia.... La galeria és l’exponent dels homes que han estat responsables dels assumptes públics de Tiana i més enllà del posicionament polític de cadascú, sembla una petita mostra de reconeixement prou sensata.

 

Francament, després de dotze anys com alcalde de Tiana (1995-2007) pensava (potser d’una manera innocent) que m’havia guanyat el meu lloc en aquesta galeria. Però vet aquí que l’alcalde que em va seguir (el Sr. Muñoz) degut probablement a la seva brevetat al càrrec, no va tenir temps en quatre anys de posar-me a la galeria. I malgrat que no espero cap reconeixement per la tasca feta, més enllà de la satisfacció personal, considero més aviat sectari aquest comportament. Sectari i molt pobre d’esperit...

 

Vet aquí que aquest greuge es va solucionar el passat dissabte, quan finalment (més de cinc anys després d’haver acabat la meva etapa com alcalde) vaig ser penjat a la galeria. Bé, més aviat va ser quasi una mena de suïcidi ja que el protocol del acte va determinar que em pengés a mi mateix. Va ser un acte força emocionant, farcit de detalls que em van arribar a cor, i que no puc més que agrair molt sincerament tant a l’alcaldessa Ester Pujol com al Josep Maria Toffoli i també a tots els tianencs i tianenques que va assistir al acte.  

 

A destacar que en el mateix acte i a la vegada va ser penjat a la galeria el Sr. Muñoz (El Breu), en una posició topològica suficient pel cas de que això de la vida eterna sigui veritat em pugui ser suportable. Les diferents velocitats d’incorporació a la galeria dels dos darrers alcaldes de Tiana demostra clarament el tarannà del que governa en el moment que toca fer-ho... En fi, tot això ja és història!

 

Com és lògic, i va haver parlaments. A banda del historiador (amb tota mena de detalls sobre l’edifici de l’Ajuntament de Tiana, que compleix 125 anys)  i de l’alcaldessa (molt sentit) vaig escolar de boca de qui mai hagués imaginat, paraules com aquestes: “Tiana ha viscut a las darreres dècades un creixement equilibrat i de qualitat”. Déu meu, que feble és la memòria. Mira que vaig rebre tota mena de garrotades injustes pel tema del urbanisme, utilitzat com arma de desgast, per arribar reconèixer el que finalment es reconeix.

 

Bé doncs, ja estic penjat. I és una sensació agradable...

 

 

Proper Post: Dissabte 22  de desembre de 2012

Tema: TIANA I EL MÓN ENCARA EXISTEIXEN!

 

APUNTS D'UN TAFANER AL PLE DE DESEMBRE

El Ple Ordinari del mes de desembre va ser bastant de tràmit. A banda del tema dels preus públics del Complex Esportiu “Jordi Marí” (del que en parlaré un altre dia), dos qüestions mereixen ser comentades:

 
El Ministre WERT, persona “non grata” a Tiana

El Ple de Tiana es fa afanyar a presentar una moció en contra de la reforma educativa que pretén engegar el Sr. Wert i va aprofitar per declarar-lo “persona non grata”, amb els vots en contra del PP com era d’esperar. Tiana ha estat el primer municipi en manifestar el seu rebuig oficial contra un personatge que acabarà per enfangar encara més els problemes de la nostra escola ja que el que vol el ministre no més és un atemptat contra el català sinó també contra la qualitat del ensenyament. Aquesta declaració ha tingut ampli ressò als mitjans de comunicació “importants” ja que l’Ajuntament de Tiana ha estat el primer en fer-ho.

Com es veu, la història es repeteix. En efecte, el dia 6 de maig de 2003, essent alcalde de Tiana un servidor de tots vostès, el Ple va rebutjar la implicació d’Espanya en la Guerra d’Irak i el seu punt 13 de la moció deia: “Fer palesa la determinació de que el Ple de l’Ajuntament de Tiana declari al Sr. Aznar “persona non grata” en el cas que ni alteri el seu posicionament ni dimiteixi del seu càrrec donat que el nostre compromís amb la pau ens fa rebutjar institucionalment aquells que només creuen amb la guerra”.

A Tiana anem forts: ara el Ministre i fa nou anys, el President del Govern. Aquestes declaracions tenen l’efecte que tenen, perquè ni el Sr. Aznar va venir mai a Tiana ni crec que ara ho faci el Sr. Wert. En conseqüència, no tindrem l’oportunitat de manifestar-los els nostre desgrat. Però els impulsors de determinades polítiques, que atempten directament contra la pau i la convivència, es mereixen això i molt més.

 

Ah, però hi havia un regidor que es deia Graupera?

Tot escoltant el ple, em vaig assabentar que hi havia un regidor de CiU, el Sr. Graupera, que va presentar la seva dimissió.  Donat que ho ha fet per motius personals, res a dir en relació a la seva resolució però no em puc estar de fer algunes consideracions generals. Durant els meus llargs anys a la política local, he conegut diverses “esperances blanques” (sovint joves) que arriben a la política de sobte i amb la mateixa velocitat, la deixen. S’omplen la boca de paraules boniques sobre la seva dedicació al poble però més aviat el seu compromís és escadusser. Què hagués passat si CiU governés ara a Tiana?. També hagués plegat el Sr. Graupera?. O bé el que es vol és manar i la cadira de l’oposició aviat es fa incòmode?. O potser és difícil tenir com a cap de files al Sr. Nolis?. Al meu entendre, el cas del Sr. Graupera té moltes similituds amb el del Sr. Monturiol i tots recordem les seves dures paraules adreçades al Sr. Nolis el dia del seu comiat. Bé, ara Convergència es queda només amb dos regidors a l’Ajuntament de Tiana (el nou regidor és d’Unió). Com ha canviat tot des d’aquells set regidors que tenien amb el Sr. Escudé!. L tasca del Sr. Nolis és incommensurable... pel altres grups municipals, clar!

Finalment, una anècdota. La darrera (i potser la primera o poc més) intervenció del Sr. Graupera al Ple va ser la proposta per apel·lar a la objecció de consciència de la Policia Local quan hagi de participar en un desnonament!. El que ens perdem amb la dimissió del Sr, Graupera, perquè anunciava formes...

 

Proper Post: Dimarts 18 de desembre de 2012

Tema:  PER FI, EM PENGEN!

 

TIANA I EL PACTE D'ALCALDES I ALCALDESSES PER L'ENERGIA

El pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és una iniciativa de la Unió Europea, de l’any, 2008, per a comprometre als governs locals en la lluita contra el canvi climàtic amb l’objectiu, a l’horitzó de l’any 2020, per reduir en un mínim  d’un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle a base d’un 20% d’energies renovables i un 20% de millora de l’eficiència energètica. És la famosa formula “20x20x20”. Avui dia, més de 4.500 municipis de tot Europa han signat el Pacte.

La Diputació de Barcelona va impulsar, durant el mandat del president Fogué, l’adhesió dels municipis de la província al pacte, amb una gran èxit. Tiana podria haver estat un del primers municipis en formar-ne part i en aquest sentit, el Grup Municipal Socialista, llavors a l’oposició, va presentar al juliol de 2008 una moció que va ser rebutjada per l’alcalde de llavors (Muñoz, El Breu).  No obstant això, un parell de mesos més tard van presentar ells la mateixa moció, que evidentment va rebre un suport unànime. Aquest és un bon exemple (dels molts que hi ha) de sectarisme visceral del govern oblidable de IC-GENT i CiU.

 
A partir de llavors, es van anar executant els compromisos del pacte. El més important, redactar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible amb la identificació de totes les mesures encaminades a aconseguir els objectius del pacte.  Entre ells, la millora de l’enllumenat públic i de l’eficiència energètica dels edificis és la més important, que pot suposar un considerable estalvi econòmic sense cost per les malmeses arques municipals. També el Grup Municipal del PSC, llavors a l’oposició, va presentar en aquest sentit una proposta al Sr. Nolis a principis de l’any 2011, que també va ser solemnement menystenida. És a dir, mentre escanyaven l’economia de l’Ajuntament eren incapaços d’implementar mesures positives d’estalvi.

 

Ara és el moment de posar en marxa aquest projecte!. Serem sostenibles i estalviarem diners...

 

Proper Post: Dimarts 11 de desembre de 2012

 Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE DESEMBRE

EL RESULTAT DE LES ELECCIONS D'AQUEST DIUMENGE

A Catalunya

 

CiU ha patit una forta patacada i amb només 50 escons ha quedat molt lluny de la “majoria extraordinària” reclamada per Mas, qui per tapar les greus mancances dels seus dos anys de govern, es va embolicar de la bandera el independentisme i va convocar unes eleccions inoportunes que li han passat factura. I ara no val dir que es volia la manifestació explícita del poble català per disposar d’una majoria sobiranista al Parlament, donat que ja existia amb els mateixos números si fa o no fa. Mas  va convocar aquestes eleccions per aprofitar-se de la manifestació del 11 de setembre i n’ha sortit ben escaldat, amb 12 escons menys. El motiu és que els electors no s’han refiat de Mas i han preferit el model a la imitació. Ara està davant d’un greu problema i no té una sortida fàcil per governar aquest país. Veurem què fa ara

ERC és el partit que més escons ha guanyat respecte al parlament anterior, encara que per sota dels 23 aconseguits a l’any 2003. És a dir, ha tornat nou anys després a on estava després de fer oblidar el seu pas pel tripartits i un cop Junqueras sembla que ha apaivagat les dissidències internes. Els votants independentistes han identificat en ERC l’alternativa sòlida pel procés de separació que ambicionen i tot fa pensar que han aplegat el vot de tots aquells que no han cregut en la recent conversió dels convergents al veure-la  més com una tàctica que com un ideal.

El PSC ha obtingut el pitjor resultats de la seva història, passant a ser el tercer partit en nombre d’escons. Un exemple paradigmàtic és la ciutat de Barcelona, on ha estat la quarta força en vots, amb només un 12% de suport. Malgrat que hi ha qui vol veure símptomes d’esperança pel fet que la realitat ha estat lleugerament millor que els auguris de les enquestes, al meu parer passar de 52 escons (any 1999) a 20 en només 13 anys es pot qualificar de moltes maneres menys com a “resultat suportable”. És més difícil explicar  el destí dels vots que el PSC ha perdut que les causes de la desfeta, que al meu entendre són evidents: ens hem quedat sense territori propi. No crec que les teories federalistes ens aportin res significatiu, cal estar a prop de les persones i els seus problemes i massa sovint ho hem oblidat. Els socialistes tenim una dura tasca per endavant; veurem si els dirigents saben reaccionar en front del repte, més enllà de la seva permanència a la poltrona,  encara que tinc la sensació de que una vegada més aplaçarem qualsevol debat en profunditat, buscant tota mena d’excuses. Tot plegat em sap molt greu, sobretot per les persones fidels a les sigles passi el que passi, i tant de bo m’equivoqui!

 PP i ICV han millorat lleugerament els seus resultats anteriors, i Ciutadans han fet un avenç espectacular. L’aparició de les CUP, que venen a substituir la desfeta del Si, amb una mica menys de força. Aquest és un cas curiós: SI ha estat, des dels primer moment, el partit més compromès amb la independència i de més clar posicionament en el parlament. I vet aquí, en plena onada del independentisme, ha desaparegut del escenari parlamentari. Costa identificar-ne les causes però potser té a veure amb allò que qui dona el primer pas sol acabar fracassant (recordeu, amb totes les distàncies, a Kerenski).

 A Tiana

El primer que cal destacar és que Tiana va votar massivament el passat diumenge, amb una participació propera al 80%.  El poble sempre supera la mitja nacional però aquest cop ho ha fet amb més de 10 punts diferencials, el que manifesta l’alt grau de civisme i de compromís polític. Aquest fet no hauria de passar desapercebut.

 A Tiana CiU ha estat el partit clar guanyador de les eleccions, encara que amb un retrocés d’un 6% en relació a fa dos anys. De nou es repeteix que CiU només perd a Tiana quan el seu candidat és el Sr. Nolis, és a dir a les municipals. No sé què en pensaran els dirigents del carrer Còrsega ni quantes vegades més pensen aguantar els militants i simpatitzants del poble aquesta situació però per alguns ja ens va bé.

L’altre fet destacat és la desfeta sense pal·liatius del PSC, que hem tret els pitjors resultats de nostra història: hem retrocedit a la cinquena posició del rànquing de partits (els darrers d’aquells amb representació municipal) i per primer cop els nostre suport baixa del 10% del total de vots. Ben segur que les causes  no són estrictament locals (a Montgat ha passat alguna cosa molt semblant) però mai sabrem si una major implicació a la campanya hagués contribuït a millorar aquests resultats. El nostre sòl electoral ha passat a ser de poc més de 400 vots i desitjo que ben aviat tots siguem capaços d’identificar el que cal fer i fer-ho!

Tant ERC com PP i ICV han tret uns bons resultats al poble i han millorat posicions respecte a les eleccions anteriors. Dos fets que penso que són significatius: el increment de vots a Ciutadans i l’aparició en força de la CUP, encara que per sota dels resultats de SI de fa dos anys.

No soc tan ingenu com per pensar que aquests resultats siguin extrapolables a les municipals però si que cal tenir en compte alguns fets: la necessitat de recuperació d’un vot que ara per ara el PSC hem perdut, l’aparició de noves opcions polítiques (avui esperonades pels resultats) que poden alterar un panorama polític que fa molts anys que es manté, la influència de la qüestió nacional al moment de dipositar el vot, ensurts de difícil predicció, la situació política general de la que Tiana no es pot aïllar, etc.  En tot cas, cal obrir una reflexió serena sobre aquests i altres causes. Hi ha temps per endavant per governar amb intel·ligència el repte però cal la determinació personal i col·lectiva per fer-ho. I, sobretot, que les urgències del dia a dia no ens impedeixin avançar cap l’objectiu del horitzó del 2015.

 

Proper Post: Dimarts 4 de desembre de 2012

Tema: TIANA I EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES PER L’ENERGIA

 

SETMANA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL BOLET

Vagi per endavant que no he tingut ni el temps, ni l’estomac ni tampoc la butxaca per recorre tots els restaurants (de Tiana i rodalies)  que han participat en la setmana gastronòmica de la cuina de tardor i del bolet. Dit això, només he fet un tastet de totes les seves possibilitats i he de manifestar que les que hem provat (amb la Mercè) ens han satisfet. L’estofat de bolets i la botifarra negre amb rossinyols de l’Avi Mingo (un clàssic de la seva carta, des del primer moment d’obrir el restaurant  l’any 1984) o la pasta de full amb bolets, figues i pernil o les mandonguilles amb castanyes i rovellons de Can Roca són exemples de cuina feta amb honradesa i a un preu just. També ha estat una idea molt bona el maridatge amb vins de la nostra denominació d’origen i les postres també pròpies (algunes força contundents). No estic en condicions de fer cap balanç global però aquesta mena d’iniciatives poden ajudar als nostres establiments de restauració  a sortir de l’atonia que ens ha dut aquesta estúpida crisi. Seria bo sovintejar aquesta iniciativa per cada una de les estacions de l’any. Per exemple, per què no una setmana de la cuina tradicional de Nadal: carn d’olla, canelons, pollastre farcit, etc... És fàcil d’organitzar ... De res!

Proper Post: Dilluns 26 de novembre de 2012

Tema: ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS D’AQUEST DIUMENGE