UNA ANÀLISIS PERSONAL DELS RESULTATS A TIANA DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT

Aquest tafaner de la vida política a Tiana no se’n pot estar de fer la seva anàlisi particular dels resultats de les eleccions del passat  diumenge al Parlament de Catalunya. D’entrada, les coses sembla que han canviat poc ja que JuntsxCat han tornat a guanyar, seguits de prop de nou per ERC. Ja està tot dit?. No, cal mirar la lletra petita que és el que vaig a fer.

Els partits majoritaris independentistes han perdut en conjunt més de 1000 vots a Tiana, repartits de la següent manera: JuntsxCat n’ha perdut 559 i ERC 493. És a dir, més de mil tianencs que encara no fa quatre anys van votar a aquests partits ho han deixar de fer. Victoria pírrica la seva, doncs.

Sí, ja sé el que direu ara. Que l’abstenció ha estat molt elevada, ja que ha passat d’un 11,5% a més d’un 32% (semblant no obstant a ls municipals darreres, que va ser d'un 30%). I alguns també diran que aquesta abstenció es deu a que els tribunals espanyols van obligar a celebrar les eleccions en situació de pandèmica. Potser no recorden que el vicari Torra no va voler convocar les eleccions quan tocaven per tactisme en la seva guerra de pancartes i que després no van voler presentar un candidat alternatiu a president quan va haver de plegar raó per la que les eleccions es varen convocar automàticament. Deixem aquests petits detalls per la història i centrem-nos en el tema de l’abstenció.

Qui digui que clar, que JuntsxCat i ERC han perdut mil votants a Tiana per l’abstenció, jo li preguntaria: i aquesta abstenció no ha afectat al PSC? Perquè el PSC a Tiana ha passat de 585 votants (quan l’abstenció va ser del 11,5%) a 778 (amb una abstenció del 32%). O sigui que l’abstenció no pot ser l’única raó que expliqui aquests resultats ja que els socialistes hem passat de menys d’un 10% dels vots al poble a un 17%. Per cert, la CUP també ha experimentat un increment de vots malgrat el càstig suposat de l’abstenció.

Per tant, els socialistes hem tret un bon resultat a Tiana, donades les condicions en les que ens movem en un territori que sempre ens ha estat comanxe. Estem moderadament satisfets i hem recuperat la tercera posició a unes eleccions autonòmiques, retallant molt la distància amb els guanyadors. Estem satisfets d’haver contribuït, encara que sigui mínimament, a la victòria dels socialisme al conjunt dels país. I si em permeteu una brometa (i si no, també la diré), a banda de l’efecte Illa s’ha sumat l’efecte Serrano (una tianenca al lloc 38 de la llista del PSC). Apa, ja ho he dit.

I com sempre, em faig preguntes. La primera, on han anat a parar els vots de JUNTSxTiana a les eleccions municipals?. No sembla que hagin engreixat significativament els vots ni d’ERC ni de JuntsxCat. Segona, on han anar els 800 vots que ha perdut Ciutadans a Tiana? Segur que alguns al PSC, però pocs donat el perfil del vot taronja al nostre poble. Tercera, els comuns tampoc arranquen i més aviat perden quasi una terç del seu vot. Quarta, d’on han sortit els quasi 300 vots de l’ultradreta de VOX a Tiana?. Serà un vot ocasional o l’ultradreta ha vingut a instal·lar-se al poble.

 Finalment, la pregunta més important de totes. Afectaran aquest resultats al difícil equilibri del Govern Municipal, on el cap de llista de JuntsxCat ha quedat despullat de tota competència per part de l’alcaldessa d’ERC? Petarà alguna cosa, tant si a Catalunya es forma un govern independentista (amb el G.M. del PSC de convidat de pedra) o bé un govern d’esquerres (llavors serà el G.M. de JuntsxCat el que quedarà desplaçat)? O tot seguirà igual perquè hi ha forces molt més poderoses que la ideologia i la congruència per continuar ancorats fortament a la poltrona.

No tinc respostes a aquesta darrera pregunta però aquest tafaner seguirà analitzant el què passi i els esdeveniments, que seran comentats en aquest blog.

No vull acabar sense agrair als treballadors municipals, a la policia local i als membres de les meses el gran esforç fet perquè tothom pogués votar. Al meu parer estava tot molt ben organitzar i es respirava seguretat. Vull que coneguin la meva felicitació a través d’aquestes humils línies.

EL GOVERN DE TIANA: UN BIG BANG A PETITA ESCALA!

 

La historia de l’Univers és força complicada,  des del Big Bang inicial (del que se’n ocupa el tianenc Pau Riba en el seu recent llibre) fins els nostres dies, sota l’embat del canvi climàtic. Doncs bé, després el procés que probablement té més entropia és la constitució i deconstitució del govern de Tiana, el que anomeno el Big Bang tianenc. Intentaré fer un resum sobre fets provats.

Passades les eleccions de 2019, i malgrat haver estat JxTiana la formació més votada (amb el fatídic número 5 que mai a Tiana dóna dret a l’alcaldia), va ser escollida alcaldessa la Sra. Martorell, amb els vots del PSC (sense formar part del govern) decidits en una assemblea, i acceptats per ERC i JxCat. Això malgrat que els socialistes  som per alguns abraonats molt botiflers i haver dit segons qui, que mai governarien amb el suport dels “del 155”, com som coneguts a determinats àmbits. Des del punt de vista del PSC, el posicionament semblava lògic ja que durant 14 anys havia estat ERC qui havia donat suport a una alcaldia socialista.

El govern en solitari ERC i JxCat va demostrar ser molt feble, no va aconseguir aprovar els pressupostos de 2020. Just abans de la pandèmia, rondava  la possibilitat d’una moció de censura. Però vet aquí que finalment el Grup Municipal socialista (no pas el partit, ja que una assemblea es va declarar incompetent per a decidir sobre aquest pacte) va decidir entrar a formar part del Govern, però d’una manera estrambòtica: només el pacte el va subscriure amb ERC i JxCat era com una mena de torna. És a dir, un “jo em caso amb tu i tu a la vegada et cases amb aquell”.

Per fer un forat als dos nous elements del govern, ERC i JxCat van sagnar molt: competències, tinences d’alcaldia, Àrea Metropolitana... Parodiant a Churchill “mai tants pocs van aconseguir tant”  però en aquest procés termodinàmic sempre hi ha qui de la necessitat en fa virtut.

El Grup Municipal socialista aviat va tenir vida pròpia i ràpidament van passar un seguit de fets (com l’acusació de la Sra. Guàrdia de que els alcaldes anteriors eren d’alguna manera responsables dels morts produïts a la residència de gent gran a la primera fase del covid o l’intent de canvi d’usos de Can Riera o determinats pagaments de canons o temes relacionats amb llocs de treball) que intentaven enfangar (per dir-ho subtilment) la tasca dels governs socialistes durant 21 anys

En tots aquests casos i en altres, el Grup Municipal socialista (per dir-ho també subtilment) es va posar de perfil i mai es va llegir o escoltar cap condemna pública i clara d’aquests fets. És a dir, semblava més important salvar els mobles d’un estrambòtic matrimoni a tres que tenir un posicionament clar en qüestions importants pel socialisme tianenc. Evidentment això va afectar la vida del partit, primer en un canvi en la Primera secretaria i en l’Executiva i ara sota la direcció d’un gestora, esperant nous esdeveniments.

I així estava el procés del Big Bang tianenc, quan va saltar l’afer d’un procés de participació manifassejat  pel Sr. Hernández, cap de llista de JxCat. Primer per una recollida de vots al marge de la transparència (sorprenent amb la participació de la Sra. Alcaldessa mitjançant un “full de word”) i després avançant les obres del seu volgut cinema a la Sala Albèniz (suposadament, ja que no hi ha cap mínima transparència sobre el cas) abans de tenir enllestit el procés de participació.

Alguna cosa molt greu ha d’haver passat quan la Sra. Alcaldessa ha mantingut en secret un decret durant onze dies (i que dimarts va haver de fer públic al Ple, sense cap mena d’explicació)  pel que retira al Sr. Hernández les competències en “Planejament, gestió i disciplina urbanística; Projectes d’urbanització: seguiment i supervisió; Obres Públiques; Patrimoni públic del sòl i habitatge; Accessibilitat i Habitatge Social”, deixant sense efecte el  Decret 113/20 de 21 de febrer de 2020. És a dir, per dir-ho metafòricament, ha deixat en pilotes al Sr. Hernández, nu de qualsevol feina a l’Equip de Govern. Metafòricament.

Davant d’aquesta nova etapa del procés de Big Bang del govern  tianenc, aquest tafaner de la vida política del poble es pregunta:

1.  1) Si el Sr. Hernández ja no té cap competència ni feina, seguirà cobrant el seu sou anual de 16.000 euros per un 33% de jornada?. Ho pregunto perquè el decret fantasma no ho aclareix

2. 2) Fins quant els de JxCat es deixaran humiliar contemplant com despullen de competències al seu cap de llista i seguiran en el matrimoni que en lloc de a tres ara és de dos i mig?

3. 3)El Grup Municipal socialista no té res a dir en tot plegat? Al cap i a la fi, el seu casament només va ser amb ERC i els de JxCat no son més que uns convidats necessaris. Per tant, si el problema no va amb ells, potser cabria esperar un aclariment en un assumpte tan tèrbol , més que res per a uns votants que faran falta dins de poc més de dos anys.

El Big Bang té successives etapes: que si el pet inicial, si la creació de l’energia i la matèria, si l’expansió, si la desacceleració, si la contracció i el col·lapse final. A quina etapa estem del Big Bang del govern tianenc?. Estem a la desacceleració o bé proper al col·lapse final?.

No goso fer cap predicció, perquè és tot tan obscur i secret que tinc moltes més dificultats que Stephen Hawking per descriure el procés. No obstant, prometo està atent perquè penso que alguna cosa està a punt d’esclatar a Tiana...

AJUNTAMENT DE TIANA: FULLES I “FOLLONS”

En el meu paper de tafaner de la vida política de Tiana, he tingut coneixement de dos fets que crec que val la pena que comenti en aquest humil blog. És evident que en el primer cas la informació esta contrastada i en el segon només son rumors. Si resultés que alguna cosa del que dic a continuació no fos certa i quedés objectivament desmentida, demanaré perdó des d’aquestes pàgines. Ara bé, si el sidral que s’albira és real, em sentiré reconfortat com aprenent de periodista d’investigació.

FULLES

Pel que sembla una veïna de la zona de Can Orella, cansada que durant un any ningú de l’Ajuntament li fes cas per mantenir net un espai de propietat municipal, va omplir tres sacs de fulles seques i degudament els va deixar davant de la porta de l’edifici municipal amb un cartell que desitjava bones festes i que els Reis portessin una mica de carbó al Govern Municipal pel seu passotisme. A mi personalment, em sembla una protesta enginyosa  i simpàtica i, fins i tot, una manera intel·ligent de cridar l’atenció. No crec que aquest fet empitjorés en res l’emergència climàtica del poble.

Doncs vet aquí que s’ha desfermat la fura de l’avern i mitjançant una acció conjunta i coordinada de medi ambient, sostenibilitat, biodiversitat i energia verda, protocol, policia local i alcaldia, han castigat a la bona ciutadana amb una multa de 100 euros. Hi ha gent, per més càrrecs polítics que siguin, que tenen molt poca cintura i capacitat d’encaix. Potser aquesta bona senyora és l’única que deposita coses on no es pot fer?. La reflexió em portaria lluny i segurament a un horitzó de plàstics grocs (que aquests sí que contaminen) o tota mena d’adhesius polítics al mobiliari urbà i no recordo pas cap mena de sanció a cap entitat per un comportament més aviat poc cívic.  Crec que el Govern de Tiana hauria de reflexionar si la seva reacció és el que cap esperar d’un poble com el nostre: anar a garrotades no és la millor manera de relacionar-se amb els ciutadans. Potser si tinguéssim Síndic/a de Greuges podria decidir si ‘administració ha actuat correctament...però clar fa moltíssims anys que la plaça està buida a Tiana sense que ningú faci cap esforç per a normalitzar la situació.

FOLLONS

Pel que també sembla, el tema del procés participatiu encara porta cua. El regidor Sr. Hernández està tan encaparrat en fer cinema a la Sala Albéniz que no només va recollir vots d’una manera diguem poc transparent (que l’Alcaldessa va introduir en el sistema per mecanismes que cada cop que surten en el Ple son més foscos, com el “full de word”) sino que pel que sembla abans de  que acabés el procés participatiu ja ha fet executar algunes obres encaminades a tenir cinema. Tan convençut està que sortirà el que ell vol que no li ha calgut esperar el resultats de la participació?. Lleig fer les coses abans de saber que volen els tianencs i tianenques. Desconec si això ha creat alguna mena de tensió dins del Govern de Tiana, cosa esperable si algú fa el que vol, quan vol i pel sistema que vol. En tot cas, com  ciutadà crec que tinc dret a demanar que els nostres governants siguin transparents (en la riquesa i en la pobresa, en els èxits i en els sidrals), practicant allò del que tant s’omplen la boca en programes electorals. És a dir, si les coses son com sembla i ha passat alguna cosa important, n’haurien d’informar. Que consti que parlo en teoria, clar.

DE BUTI-REFERÈNDUM A BUTI-PROCÉS DE PARTICIPACIÓ: CRÒNICA D’UN PLE

 Dimarts passat es va fer el ple ordinari, el primer de l’any 2021. Aprofito l’efemèride per desitjar més que mai un bon any a tots els lector i seguidors d’aquest humil blog. Dit això, vaig a fer una petita crònica del que es va tractar, en relació a dos temes que considero els més rellevants, tots dos objecte de consideració gràcies a les iniciatives de l’únic grup a l’oposició. Hi ha altres serrells interessants com el fet que l’amic Alvar Suñol s’hagi quedat sense carrer a Tiana. Jo crec que la paciència dels “convergents” en relació als seus representants al Ple comença a ser infinita (quasi al mateix nivell que els socialistes amb els seus), però ja en parlarem de tot plegat.

Un dels temes és en relació a la benvinguda als Reis d’Orient. La Regidora de Cultura va fer una exposició llarguíssima, molt més enllà que la benevolència del ROM permet, sota la permissivitat de l’alcaldessa. Es va remuntar quasi al segle passat; només li faltava citar aquell any que un estimat regidor de cultura va fer arribar els Reis a Tiana amb helicòpter (ho recordeu?). Benvolguda Marta: que al febrer intentessis ja llogar les carrosses no és cap prova de fer les coses ben  fetes, sobretot amb la que ha caigut després. A la carrera vaig estudiar una cosa que se’n deia “anatomia comparativa”, on es comparen els òrgans i sistemes de diversos animals i en se’n treuen les conseqüències. Doncs per determinar si el que vas fer amb l’arribada dels Reis va estar bé o no, es podria fer un estudi de “festa comparativa”: veure què han fet a altres pobles i comparar-ho amb el que s’ha fet Tiana. I fins aquí.

El segon tema per a mi important és el tema del procés participatiu en relació al pressupost d’inversions de 2021. Un, que ha viscut referèndums que no han servit de res malgrat els esforços esmerçats (com el que va organitzar Mas quan era President de la Generalitat) s’adona que per culpa de la intervenció del Govern Municipal, el procés de participació endegat a Tiana està brut i tèrbol. És a dir, estan fent un” buti-procès”. Faig un petit resum del que sabem ara:

1.El Regidor Sr. Mateu Hernández va demanar a diferents grups de whatsaap que li donessin dades personals que va utilitzar per votar ell, tot intentant que surti el seu projecte favorit (fer cinema a la Sala Albéniz).

2.Pel que sembla el Sr. Hernández fa facilitar aquestes dades a la Sra. Alcaldessa a través “d’un document de Word”, que és el primer cop que surt malgrat haver fet un Ple Extraordinari fa uns dies per parlar del tema.

3.Va ser la Sra. Alcaldessa que va introduir aquestes dades al sistema, en la seva condició d’administradora. És molt estrany que un càrrec polític sigui administrador d’un sistema que per pròpia definició ha de ser aliè a la influència política. Això curiosament ho va fer un cap de setmana

4.Vist el sidral que va organitzar l’oposició, amb posterioritat a l’entrada de dades, el Sr, Hernández pel que sembla va demanar autorització a tots aquells que havia demanat les seves dades personals. Insisteixo: això dies desprès d’introduir els vots.

5.La comissió de garanties del procès participatiu no va trobar res irregular, una comissió sense participació ni de l’oposició ni de la societat civil.

Diguin el que diguin, tot fa pudor i més quan a cada nova pressió  de l’oposició, surten novetats com el “document de word” que fins ara no se’n havia parlat.  Tot amb el silenci dels mitjans oficial de comunicació, sota directrius polítiques (per cert, interessant tuit avui de l’alcalde Muñoz sobre els mitjans de comunicació a Tiana, que en parlaré el proper dia). I amb el silenci absurd, i per tant també còmplice,  del Grup Municipal Socialista, que donada la insòlita situació que viu el partit a Tiana, campa per on vol sense cap mena de control.

ZOOLOGIA POLÍTICA: FER D’ÓS EN LLOC DE LLOP

Quan un s’adona que qui ha perdut (per vies totalment democràtiques) el petit poder que té manegar una agrupació política i que malgrat la generositat dels guanyadors, en un moment donat anuncia que posarà tot el seu esforç en recuperar el càrrec en lloc de dialogar i acordar,  lamentablement et fa descobrir la pitjor manera de fer política local. Si a més un percep que l’estratègia serà fer servir els instruments més malèvols per aconseguir-ho (començant per avorrir al que ha estat elegit, objectiu hores d’ara ja assolit,  i engreixar la llista de militants amb “matutes” per tenir garantit el triomf en qualsevol hipotètica assemblea), i que la seva victòria no tindrà cap bri de generositat, et preguntes una i cent vegades qui i com s’ha equivocat pel camí.

Quan és més important un tuit que les raons que l’han desencadenat,  quan és el tuit el que erosiona les sigles i no determinats comportamentsquan al manifestar lliurament l’opinió et diuen que la roba bruta es renta a casa (fins i tot qui durant anys va fer safareig de la teva acció política, encara que fos de manera autoritzada),  quan tots els fets que denuncies com erronis tenen estrambòtica  justificació (i si no, només ha estat un problema de forma), quan et titllen de mentider i il·lusionista, quan t’has de sentir dir que se m’han berenat com una galeta i quan finalment dir el que penses d’una desafortunada actuació d’alguna persona amb el que no ens lliga cap pacte pot ser raó de que es perdin unes eleccions autonòmiques (vaja romanços!)... un té ganes de fer d’ós polític.

Quan un, que en la seva condició de vell i acabat, porta anys a la vida política, coneix perfectament les regles del joc. És el joc de les xinxetes. Quan sobre un mapa hi ha posada una xinxeta de color vermell (encara que es comparteixi la casella) l’objectiu suprem és conservar la xinxeta. Si algú gosa dir simplement que potser la xinxeta està mal posada o ves a veure si es podria situar millor, rep totes les ires dels déus.  Pot passar que després aquesta xinxeta es perdi per anys (el joc inclou una renovació del mapa cada 4 anys) però ningú atén a un argument de futur que hauria de ser concloent. Quants exemples de xinxetes mal posades podria citar, que van rebre suport “in extremis” i que mai més s’han pogut situar sobre el mapa!

Quan un, que no ha defugit mai de la confrontació política, odia les baralles amb companys. Per sort la vida política té una composant d’objectivitat: cada quatre anys s’ha de passar pel sedàs del vot. Si determinades maneres de fer política han estat errades i es produeix una davallada o una incapacitat de pacte pels cadàvers que s’han deixat pel camí, de res serviran les advertències fetes amb temps per a rectificar. Llavors, reduïts  un irrellevant oposició, serà l’hora de veure qui entoma la feina per recuperar el que s’ha perdut en els darrers anys. Tot pot acabar en una orquestra desafinada, sense cantant perquè perduda la veu se’n toni a casa. Tant de bo no passi, però si passa tingueu per segur que recordaré llavors aquestes paraules escrites a les acaballes del terrible any 2020

Només  es pot intentar ajudar a qui es vulgui deixar ajudar. Fer d’ós bru polític pot ser la solució.

ELS REIS MAGS, TAN SAVIS COM SON, NO ENTENEN DE PROTOCOL?

Avui un servidor ha tingut una reflexió matinal que m’ha conduit a un estat ambivalent: d’una banda, molt content però per altra, embadalit. I tractaré d’explicar-me encara que no és segur que ho aconsegueixi, pel que demano perdó a la vegada que desitjo unes Bones Festes a tots els que seguiu aquest humil blog.

He vist un vídeo molt emocionant i molt ben fet, d’un missatge  dels Reis Mags on confirmen la seva arribada a Tiana, com cada any, la tarda-nit del dia 5 de gener tot demanant als nens i nenes del poble que enguany els contemplin a través de la finestra, sense baixar a peu de carrer. Els Reis també diuen que ha estat un any difícil (els punyeteros ho saben tot, per això son Mags!) però que ni així hem de perdre ni la il·lusió ni l’esperança. Francament m’he emocionat i entre sanglots he pensat que és una merda ésser vell i acabat (com diuen alguns) i tant de bo fos un infant per gaudir d’una nit màgica.

Aquesta és la part feliç de la meva breu reflexió matinal. Però el desconcert, l’estranyesa i l’estupefacció prové de comprovar que la receptora de la carta de Ses Majestats és la Sra. Alcaldessa. Al vídeo es veu que la troba com per sorpresa, oh!, una nit màgica.

Jo crec que aquí Els Reis Mags han tingut una errada ja que la Sra. Alcaldessa té delegades a un tinent d’Alcalde totes les competències  de relacions Institucionals i Protocol. I aquesta  carta és una relació institucional, entre la més alta instància tianenca i el Reis més importants de tots els reis del món; és a dir una relació institucional més gran àdhuc que la d'agermanament amb la Tiana de Sardenya per posar només un exemple. I també és un tema de protocol ja que es tracta de regular com serà la visita reial d’aquest any donat que la pandèmia ens ho ha complicat tot.

Res, que la carta del Reis Mags (per raons institucionals i de protocol) l’hagués d’haver rebut la tinença d’alcaldia en competències plenes en aquest tema, més que res per no portar a confusió als tianencs sobre qui és qui al cartipàs municipal. A veure si els Reis Mags, que son molt espavilats fins el punt d’anar des de les llunyanes terres d’Orient  fins a casa de cada nen i nena,  ara organitzen un conflicte de competències a un govern que és pau i tranquil·litat.

Potser els Reis Mags no disposen d’un cap de premsa particular que estigui al damunt d’aquests temes i alguna cosa ha fet fallida; necessiten un torrent de coneixements per fer les coses ben fetes...faltaria més!

TIANA, UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ A “LA BÚLGARA”

L’expressió “a la búlgara” prové de l’època de la guerra freda i s’aplica a aquells estranys consensos, quasi unànimes, obtinguts de manera forçada, com per exemple l’elecció del secretari general del Partit Comunista búlgar amb més d’un 99 % dels vots. 

Doncs bé, feta la presentació per a justificar el títol, anem per feina. Resulta que a Tiana no tenim sort amb els processos participatius. El darrer, organitzat per l’alcaldessa Ester Pujol sobre Can Riera, va estar a punt de no servir per a res quan el govern va decidir que hi posaria els serveis socials (per cert, com està el tema que sempre s’havia dit que era tan urgent?). Ara, l’actual govern n’organitza un segon  procés per votar uns pressupostos participatius (el termini acaba demà, 15 de desembre) i en lloc de permetre que els ciutadans decideixin lliurament el que més gràcia els hi fa de les 12 propostes finalistes, intenten forçar els resultats. Veig que no entenen res i que l’essència d’un procés participatiu és escoltar lliurament a la ciutadania i no que aquesta decideixi el que el govern vol que faci. Per tant, han endegat un procés de participació “a la búlgara”.

A què ve tot això?. Doncs senzillament que al menys hi ha un membre del govern de Tiana que s’ha dedicat a enviar missatges a diferents grups de whatsapp intentant que la gent voti el que a ell li ve de gust. En aquesta entrada reprodueixo el missatge, degudament retallat per no identificar al regidor bandarra. Com es pot comprovar, el membre del govern de Tiana no només fa pressió per a una opció concreta (fer cinema a la sala Albéniz) sinó que demana dades personals sensibles (com el DNI), vulnerant totes les lleis sobre la protecció, per ésser ell mateix qui ompli la papereta, sense cap mena de garantia de que ho faci en el senti que vulgui el ciutadà si no és a favor del cinema.

Un escàndol que vulnera tots els principis de participació i de joc net per a part d’un equip e govern, que en teoria vol escoltar la opinió dels ciutadans. Per fer enrogir a qui cregui mínimament en la transparència municipal, vulnerant la norma de que els partits polítics no han de presentar propostes en els processos participatius. I planteja també moltes més preguntes: quans missatges s’han enviat d’oferiment per a votar en lloc dels ciutadans? D’on s’han tret les dades? Altres membres de l’equip de govern també ho han fet?

Aquest comportament impresentable d’aquest membre del Govern  l’hauria de portar, si no dimitir pel seu poc compromís democràtic, al menys  demanar públiques disculpes. I l’alcaldessa invalidar un procés de participació viciat ja que sigui quin sigui el resultat, sempre hi hura sospites d’una tupinada, d’un procés a la búlgara que servidor de tots vostès pensava innocentment que havia estat retirat de la praxis política a l’any 2020. Cap altre membre del Govern de cap altre partit té res  dir?

Molt em temo que aquest Govern de Tiana no reaccionarà, i un cop més farà la seva coneguda política de “puntada i endavant!” com en un partit de futbol que l’únic que es vol és que la pilot corri. Perquè per a damunt de tot, de qualsevol escàndol o incongruència, el principal objectiu d’aquest Govern es conservar la cadira (alguns esperant millors destins...)