EL LLAC DE CAN ROCA: TERCERA PROMESA INCOMPLERTA DEL SR. MATEU?

M’han dit fonts generalment ben informades, que el Sr. Hernández (regidor d’allò que per ara s’anomena JxCat) i nouvingut a la política tianenca, havia fet tres promeses solemnes en reunions prèvies a les passades eleccions municipals: 1) que deixaria governar a la llista més votada, 2) que mai mai pactaria amb els socialistes (els sociates som mala gent, nyordos i espanyolistes) i que construiria el llac de Can Roca.

Després de més d’un any (és a dir consumit un 25% de la legislatura) ja veiem que molt complidor de promeses no és el senyor Mateu: a Tiana no governa la llista més votada i ell és regidor d’urbanisme gràcies a un pacte amb el PSC. Ens queda doncs veure quin grau de confiança podem tenir en que compleixi la tercera: construir un llac a la zona de Can Roca, integrat en un espectacular parc fluvial, que seria un dels llacs més grans del mon mundial.

Aquest humil tafaner de la vida política a Tiana té un seguit de preguntes a fer al promotor de l’embassament de Can Roca, més que res per veure quines possibilitats reals hi ha de que el Sr. Mateu compleixi al menys la seva tercera promesa. Perquè dic jo: després d’un any alguna cosa haurà fet. Per això, sense ànims de polèmica, formulo les següents preguntes:

1.    Ha mantingut alguna reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua, autoritat hídrica a Catalunya? Què han opinat?

2.    Ha parlar amb els propietaris dels terrenys en els que es situarà la faraònica obra del Sr, Mateu?

3.    Té alguna valoració del cost dels terrenys? Els comprarà o ho farà per expropiació?

4.    Té avançats els estudis de la capacitat portant del sòl i de la seva qualitat per garantir que l’aigua no s’escapi per roques fracturades?

5.    Com té els estudis d’inundabilitat?

6.    Ha estudiat les sèries pluviomètriques per a determinar quin volum d’aigua anual es podria retenir i quants anys tardaria en omplir-se el llac?

7.    Quina informació ha recopilat en relació a la qualitat de les aigües i si es produirà o no eutròfia?

8.    Ha valorat ja la capacitat hidràulica de les mines que també hi aportaran aigua?

9.    Té avançada alguna cosa del projecte d’urbanització dels entorns?

10. Ha estudiat la qualitat de la paret de la pressa per a minimitzar el previsible impacte paisatgístic?

11. Aquest magnífic projecte contribuirà a la lluita contra l’emergència climàtica i al pacte verd i sostenible de la nostra vila?

12. Té previst si els ferrys que portaran d’una vora a l’altre, seran elèctrics?

13. El port esportiu, quina eslora màxima de iot admetrà?

14. S’hi podrà pescar al llac?

15. S’introduiran silurs que son un atractiu pel turisme de qualitat?

16. Caldrà instal·lar alguna mena de fars? Ho dic perquè la llum no deixi dormir als veïns

17. Ha valorat el cost econòmic de tot plegat i d’on sortiran les virolles?

18. Se sap si la regidoria d’esports organitzarà anualment una travessa nedant al llac, de l’estil de creuar el canal de la Manega.

19. Serà un projecte com el de l’Avda. Albèniz, sense consulta prèvia als veïns i que s’ha convertit en un “projecte interruptus”?

20. De veritat encara creu que és viable aquest projecte? O només era una promesa enlluernadora que va enlluernar poc als votants

Tinc moltes més preguntes però no el voldria angoixar, enfeinat com està amb el tema de pancartes. Dono per endavant les gràcies al Sr. Mateu per les seves respostes, tot lamentant la feina que li pugui haver donat.

AVINGUDA ALBÉNIZ: ARA SÍ, ARA NO

Avui la meva entrada al blog serà condicional. A veure, m’explico: no condicionada per ningú sinó en temps condicional ja que aquest tafaner de la vida política de Tiana no sempre té fonts de primera mà, degudament contrastades.

Pel que sembla,

1. L’Equip de Govern (format pels grups municipals d’ERC, PSC i JxCat) estaven estudiant convertir el tram central de l’avinguda Isaac Albéniz  en una sola direcció alternativa de circulació, amb regulació semafòrica als extrems.
2. No queda clar si es tractava d’una mesura provisional per la situació provocada per la pandèmia,  per poder facilitar el distanciament social, o definitiva
3. Sembla que l’Equip de Govern havia fet alguna cosa més que estudiar ja que hi havia aprovat un expedient de comprar de tot el material necessari
4. Vet aquí que la recent visita d’un grup de ciutadans de pes (allò que a EUA en dirien un “lobby”) a un equip de govern amb absències (hi faltava algun tinent d’alcalde) ha tombat la seva voluntat inicial
5. Ara tot són bones paraules del tipus: ho revisarem, farem participació ciutadana, parlarem amb els comerciants...

Si els punts anteriors són exactes, més enllà de la seva condicionalitat, aquest tafaner fa les següents preguntes:

1. Els objectius del projecte tenien a veure amb la situació de la pandèmia o cercaven també compromisos a l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i el pacte verd i sostenible?. En el primer cas entenc que son objectius provisionals i transitoris però en el segon, definitius i atemporals, oi?
2. Tiana té o no té Pla de Mobilitat, degudament aprovat? Que jo recordi va costar molt aconseguir els fons necessaris de la Diputació però finalment es va elaborar i que recordi també,  es va aprovar per Ple. Què diu el Pla de Mobilitat de Tiana en relació a l’avinguda Isaac Albéniz? No és el Pla de Mobilitat el marc on s’han de decidir aquesta mena d’actuacions?. O el Pla de Mobilitat només és paperassa per quedar bé?
3. Si és cert que el projecte estava a punt de ser executat, totes les bones intencions d’ara de fer participar  la gent i preguntar als comerciants, no haurien d’haver estat prèvies a qualsevol expedient?
4. El canvi manifest d’opinió per part de l’Equip de Govern de fer-se enrere d’un projecte que semblava madur, no dóna la impressió d’una certa improvisació i a la vegada però sensibilitat davant de l’opinió ciutadana de nivell?
5. La intervenció d’influencers qualificats, està dins dels mecanismes de participació establerts a l’Ajuntament de Tiana?.

Estaré amatent, com sempre, a veure com evoluciona el tema: si avança o cau a l’oblit, quan una nova ocurrència ens porti a parlar d’altres temes. En toc cas, sí que vull manifestar que l’Avinguda Albéniz de Tiana porta molts anys que està on està, i sempre que hi hagut avinguda també hi havia ajuntament. I som molts els que hem plantejat i hem reflexionat sobre aquest tema i ens hem adonat que és un problema complex, amb moltes arestes,i que no n’hi ha prou en improvisar. Dit tot amb el màxim respecte.

UN POTI-POTI: VERD, SOSTENIBLE I AQÜEDUCTES

Quan els conceptes s’aprenen al marge de l’acadèmia, sol ser perillós. Us posaré un exemple: aquests dies he llegit molt sobre virus, pandèmia, transmissió, taxa de reproducció, corbes...i encara que em sembla que he entès el fons de la qüestió i malgrat haver cursat una assignatura de virologia durant la carrera, no gosaria pontificar sobre aquest tema.

El conceptes mal apresos tenen perill. I passa en tots els àmbits de la ciència. Per exemple, la sostenibilitat és un concepte científic, nascut de l’ecologia i que després se ha aplicat amb poca fortuna a altres àmbits (com l’economia). És un concepte molt intuïtiu, que admet moltes definicions que un dia va recollir en un article Ramon Folch. La sostenibilitat en ecologia suposa el manteniment dels cicles naturals, l’ús preferent dels recursos renovables,  la no creació de situacions de distròfia als ecosistemes, de no malmetre el capital natural...en definitiva, una relació assenyada de l’home amb el seu entorn, del que forma part com una espècie més malgrat la seva capacitat de forçar-lo degut sobretot al control de l’energia.

El verd és un color. Verd és l’uniforme de la guàrdia civil, verds son els caramels de menta i l’enciam, verds són molts insectes. En canvi, el linx i el panda no són verds i són dignes de protecció. Per tant, confondre “verd” i “sostenible” és un error, perquè hi ha moltes coses verdes (el gasoil) que no són gens sostenibles; i també hi ha coses sostenibles (disminuir l’aportació de nutrients a un riu) que no tenen color verd. O fem un discurs en termes “verds” (tipus flower power) o si anem seriosament per  millorar les nostres relacions amb el planeta, llavors parlem de “sostenibilitat”

Aquesta llarga entrada ve arran de que el Ple de Tiana va aprovar per unanimitat, dimarts passat, un “Pacte Local Verd i Sostenible”. És una idea que podria ser bona però abans d’entrar al fons de la qüestió, demanaria humilment que es canviés el nom pel de “Pacte Local per la Sostenibilitat” ja que el que ha de ser sostenible no és el pacte si no el poble; la sintaxi té aquestes coses. Però com que em temo predicar en va ja que la força dels nous conversos és sempre temible, posaré les meves energies en aportar el que pugui de positiu, reconfortat pel convenciment de que el nom no fa les coses.

La idea nuclear es més o menys aquesta: la pandèmia produirà estralls en molts àmbits, i també en l’economia. Per què no plantejar una recuperació econòmica basada en unes millors condicions de sostenibilitat i fer de la necessitat una virtut?.  Fins aquí poc a dir més enllà que el plantejament oblida el tema de l’escala: quan un mesura sobre un plànol, si no té en compte l’escala pot cometre errors brutals. Haver de recorre 1 cm d’un plànol a peu no és el mateix si l’escala és 1:1.000 o 1:10.000.000. Amb els problemes passa el mateix: tots tenen la seva escala de resolució i en un món globalitzat, l’escala municipal és totalment insuficient per a resoldre segons què. I si ara algú vol treure allò de la “papallona i el terratrèmol”, no cal que ja ho conec. Conec la frase però no que hagi passat mai...

Tiana potser és un territori massa petit, amb poca activitat comercial i cap industrial perquè calgui una Agenda 21 Local, un PAEs, una Emergència Climàtica i ara un anomenat Pacte Local Verd específic. Potser valdria més optimitzar esforços i encarregar a comissions que ja existeixen i que han treballat prou bé (com la de Medi Ambient) per elaborar un document que no ha de ser gens complicat tenint en compte la nostra experiència i també els escenaris comparatius ja que la voluntat de sortir de la crisi amb un major compromís ambiental sembla força comú a la gran majoria d’administracions. Per tant, potser per damunt de tot és un acord institucional perquè algú marqui paquet; en tot cas, ho valorarem amb els resultats.

A la llarga introducció vaig escoltar coses curioses per les que ara per ara no hi trobo ni explicació ni justificació. N’hi ha moltes però n’hi ha una que em va cridar l’atenció per damunt de tot, quan es va dir si  “seriem capaços de distribuir aigua potable per tot el continent, amb aqüeductes”. Què vol dir? A quin continent es refereix? A Europa?. No té aigua potable tot el continent? Quan es parla d’aqüeductes, a què es refereix?. En enginyeria hidràulica moderna aqüeducte és qualsevol sistema de transport d’aigua. Potser es referix als aqüeductes romans, on no calia altre energia que la gravetat pel transport d’aigua però ja fa anys que es va inventar el sifó gràcies els experiments de Pascal al ja llunyà segle XVII. Més endavant es va dir que “la distribució d’aigua potable pel continent  generaria empreses i llocs de treball locals?. De nou: de quin continent parla? A Tiana no tenim garantida la distribució d’aigua potable? A casa, quan obrim l’aixeta, en surt.

Doncs bé, anant a la part dispositiva de l’acord, els resultats esperats són: la convocatòria dels grups municipals, la constitució d’una Taula, la creació d’un fòrum de participació, la identificació dels eixos i línies de treball, l’elaboració d’un Pacte Local Verd i Sostenible (si no canvien el nom, clar), la creació d’ un instrument de seguiment i la cerca de suports externs. Espectacular!. Estaré amatent als resultats de tot plegat, que comentaré per aquí com no podria ser menys.

Per cert, si els meus coneixements en medi ambient i ecologia no fossin tan curts, ben segur que el promotor hauria pensat en mi per ajudar al que calgui ja que estic segur que una acció tant important es farà al marge de les simpaties polítiques i personals. I m’hagués agradat molt poder col·laborar, fins al punt que si torno a néixer en lloc de estudiar filologia de l’arameu m’agradaria doctorar-me en ecologia....

LA POLÍTICA (MUNICIPAL) TÉ COSES ESTRANYES

He de començar dient que no em considero politòleg, però això de la política cada cap l’entenc menys, sobretot la local que per proximitat és la que més condicions té per poder entendre-la.  Penso que la política local és com un xàfec d’estiu, que en un punt pot està caient aigua a dojo i uns metres més enllà lluir el sol. A aquesta conclusió he arribat després del que va passar ahir al ple de Badalona (aquí, a tocar) durant l’elecció d’un nou alcalde/essa arran de la dimissió d’Àlex Pastor (que per a mi segueix essent una bona persona malgrat els errors que hagi pogut cometre).

Fixeu-vos: a Tiana tenim una alcaldessa d’ERC amb el suport dels regidors del PSC. En canvi, a Badalona no hi ha un alcalde del PSC en gran part (no només) per manca de suport dels regidors d’ERC. I JxCat de torna, tant a Badalona com a Tiana. És curiós, no?. El que deia del xàfec d’estiu: no sembla que hi hagi unes condicions meteorològiques globals (com sí hi van haver durant molts anys) i cada petit territori fa el que vol per fer possible que algú posi una xinxeta d’un color o altre en un mapa del país.

Aquesta, ara per ara, és la gran diferència entre Badalona i Tiana. No obstant, si aprofundeixo a l’anàlisi trobo també interessant semblances. La primera, el socialisme no viu pas els seus millors moments, ni a Badalona ni a Tiana: allà, amb 6 regidors són un 43% del màxim que havien tingut (14, l’any 1991); a Tiana, amb 2 regidors representen el 33% del màxim que havien tingut (6, a l’any 1995).

Però la semblança més interessant la trobo en un document que s’ha publicat que era l’acord “de tots contra PP” i que no va voler signar Guanyem Badalona; sembla que aquí està la mare de tots els ous. Doncs bé, els dos darrers paràgrafs d’aquest document diuen literalmen

• Cap assemblea de cap organització política sotasignant podrà modificar a posterioritat el contingut d’aquest acord.
• Aquest és un acord entre Grups Municipals, que tindrà validesa gràcies a la signatura dels Presidents i Presidentes dels respectius grups municipals i la resta de regidors/es. L’acord només podrà ser modificat  per la unanimitat dels sotasignants, i resta independent dels òrgans interns de les diferents formacions.

Clar i català vol dir: els grups municipals fan el que volen en un tema com decidir qui serà l’alcalde de Badalona, i que ni les assemblees ni els òrgans interns de les diferents formacions tenen res a dir. És com aquell acudit: “tu ets el client, oi?. Doncs calla!” que traduït a la política vindria a dir: “tu ets el militant, oi?. Doncs calla!”. És a dir, ja vindrem a tu quan ens facis falta per a recollir els vots que faran possible ésser regidors però després serà el Grup Municipal el sobirà.

Sota el meu bigoti he deixat anar un somriure irònic, poc perceptible: aquest procediment es va inventar a Tiana fa només uns mesos, quan una assemblea que no estava d’acord amb una proposta de Grup Municipal va dir que aquest fes el que volgués. I tant que ho ha fet!. Tiana hem sigut pioners en moltes coses: el primer municipi que un ple va demanar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, el primer municipi de tot Espanya en implementar la recollida selectiva i ben segur el primer d’assajar un model autònom de funcionament del Grup Municipal, que ha estat replicat a Badalona a la primera que han pogut. Podem estar cofois!

I si ara, si arran d’aquest escrit,  algú em vol dir Rasputín, Maquiavelo, Perro del Hortelano, folklòric, vella guàrdia, que vaig a fer sang... cap problema!. Que ho faci. Ara, ha de saber dues coses: la primera, que no serà original ja que tot això ja m’ho han dit i la segona, tranquil que cap òrgan intern el desmentirà. Salut!.

CÓM VAIG VIURE LES MEVES PRIMERES CINC HORES DE PLE TELEMÀTIC

Aquest humil blog porta 9 anys (des de 2011) fent de tafaner a la vida pública de Tiana. Si l’èxit d’una tasca es la seva continuïtat, el meu humil blog el té ja que altres molts (amb la mateixa temàtica) s’han quedat pel camí. I com que un és tossut, penso seguir així al menys mentre la política local tingui per a mi un bri d’interès.

 Ara portava quasi dos mesos callat (des del 11 de març) degut a l’extraordinària situació, mai imaginada, que pateix tot el país per culpa d’una pandèmia que afecta greument a la nostra manera de viure i que sens dubte provocarà un daltabaix a cóm imaginàvem el futur, individual o col·lectiu. I és que el confinament i el distanciament social (les úniques eines ara per ara per a lluitar contra la malaltia) determinaran profunds canvis socials i econòmics, també a Tiana. El meu blog no podia quedar permanentment callat  davant la situació més greu que viu el poble, al menys des de 1936, i crec que és el moment de reflectir el que passa.

Ahir es van celebrar dos plens que van durar més de cinc hores. Els plens son política i si aquest blog està dedicat a la política del poble, és un bon moment per trencar el silenci.

El primer detall que vull manifestar és que ahir els plens van ser telemàtics i cal reconèixer als responsables tècnics de la seva execució, la gran qualitat assolida per aconseguir que els actes fossin el més propers possible a un ple dels “d’abans”. Vaig estar amorrat a l’ordinador les més de cinc hores que van durar, vivint-ho com si fos un regidor més...cosa que vist com va anar tot, a hores d’ara no sé si va ser bona o dolenta.

Al primer ple, l’ordinari del mes de maig, es van aprovar coses molt importants, com el conveni per a la construcció del nou institut (redacció del projecte, execució de les obres i control a càrrec econòmic de l’Ajuntament de Tiana) i una altra fase de tramitació del projecte d’urbanització de la finca de Can Matas. Respecte al institut tots els grups estan d’acord en la seva necessitat encara que no tothom veu bé que l’Ajuntament pagui una infraestructura que pertoca al departament d’Educació fer. El principal argument del Govern és la urgència del nou institut i que si s’espera que el pagui la Generalitat, es va dir que caldria fer 20 anys de cua. Jo només faig un apunt històric: quan el darrer govern de CiU al poble (1991-95) va adquirir l’antiga Escola Clavé (avui escola Tiziana) tampoc la Generalitat tenia un duro (llavors encara hi havia pessetes) però es va fer un conveni que pagava l’Ajuntament però que la Generalitat ho retornava a còmodes terminis. Al final, l’Ajuntament va recuperar la inversió feta per l’adquisició d’una escola que tampoc li pertocava. S’ha assajat repetir aquest procediment o donem per definitivament destinats (que no perduts) els més de 2,2 milions d’euros?. És a dir, Generalitat: paga quan puguis, però paga!

No obstant, gran part de les més de cinc hores es van dedicar a discutir en relació al tema de la covid19, inclús en el primer ple quan en teoria era matèria del segon. Vagi per endavant el meu personal reconeixement a l’esforç i dedicació del govern de Tiana en ajudar al poble en unes circumstàncies tan especials, com ben segur hagués fet qualsevol altre govern que li hagués tocat viure tan trist moment. Som només quatre els que sabem què representa ser alcalde/essa de Tiana, la responsabilitat que implica i els mals moments que es viuen. Segur que a qui li ha tocat fer dorm poc, treballa molt i pateix encara més i independentment de qualsevol altre valoració política, cal donar primer el reconeixement de tothom i tant suport com es pugui... i demani, clar.

El tema a Tiana es complica perquè a la residència de gent gran i centre de dia, de titularitat municipal, hi ha hagut una elevada mortalitat que ha obligat a iniciar els tràmits pel segrest de la concessió per part de l’Ajuntament. És un tema molt delicat i més enllà de donar tot l’escalf a les famílies que han patit de prop la situació, no en penso ni parlar ni valorar, sobretot perquè no disposo d’informació. A més hi ha denúncies creuades i la fiscalia sembla que intervé a l’assumpte. En aquest cas cal deixar treballar a la justícia i com es va dir al ple,  hi ha temes que estan sota el secret de les investigacions. Tampoc entenc que podrà fer una Comissió municipal que s’ha creat en aquestes circumstàncies (a darrera hora el govern va vetar la presència d’un membre de la comissió que el mateix govern havia proposat) si en paral·lel hi ha un investigació penal i que determinades informacions no estaran al seu abast.

En tot cas, el meu posicionament en el tema de la residència és ben senzill: lamentar per damunt de tot el que ha passat, amb el màxim suport i respecte als familiars,  i esperar que algun dia la justícia (potser d’aquí molts anys) decideixi si hi ha hagut alguna mena de responsabilitat i de qui ha estat. Res més.

La part final del Ple personalment em va decebre. JxTiana (l’únic grup de l’oposició) va presentar quatre mocions: per a un pla de contingència social, per a la reactivació econòmica, pel suport a la cultura i teixit associatiu i per una reducció de retribucions de tots el regidors durant l’any 2020 per a contribuir econòmicament a les necessitats creades per la pandèmia. Totes quatre mocions van ser rebutjades pel poder numèric del govern. No ho valoraré ni faré cap mena de comentari. Només recullo alguns dels epítets que van deixar anar els portaveus de JxCat, PSC i ERC en relació a les mocions presentades per JxTiana: pamfletàries, només volen fer mal per fer mal, demagògia barata, no volen ajudar, oportunistes,  “retorticeras” y “en lugar de recortar nos merecemos un sobresueldo” (ho van dir en castellà), no han proposat pactar-les... tot adobat amb atacs a la feina particular d’un dels regidors, etc.

Amb aquesta traca final, no em sorprèn una piulada d’avui que es queixa dient “uns Plens que haurien de haver sigut per afrontar una nova etapa de reconstrucció local amb la unitat acció. Però No”. I tant que no!

EL MÉS INTERESSANT DEL PLE DE MARÇ VA SUCCEIR A L’ACABAR EL PLE

El ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de març tenia dues novetats: era el primer Ple amb el Grup Municipal del PSC formant part del govern i a més es va retransmetre per streaming per primera vegada. La cosa prometia morbo i aquest tafaner el va seguir per poder redactar aquesta crònica.

D’entrada, penso que el més interessant va succeir un cop acabat el Ple i us ho explicaré. Els assumptes del Ple van anar del nou cartipàs, de l’assignació de retribucions al nou Equip de Govern (amb dos regidors més amb sou però es diu sense augmentar la despesa cosa que a l’oposició no li surten els números), declaracions relacionades (com era d’esperar) amb el dia de la dona i la declaració de Tiana com a municipi feminista i poc més. Per cert, l’alcaldessa va afirmar que ningú s’ha cuidat fins ara de que l’Ajuntament de Tiana tingués Pla d’Igualtat i que no hi havia ni un euro per desenvolupar polítiques en aquest àmbit. Pot ser cert això?

Una reflexió personal sobre el tema de retribucions a l’Ajuntament de Tiana. Hi va haver un model, que un servidor de tots vostès va implantar quan va fer d’alcalde, que consistia en que cap regidor de l’ajuntament cobrava un sou, model que va durar quasi 24 anys (excepte en un període curt del mandat del Sr. Muñoz). Jo no estic en contra del model actual. Simplement si els partits tenien intenció de canviar d’una manera tan radical el model de retribucions, hagués estat transparent exposar-ho en el seus programes electorals i durant la campanya. Cap dels que ara formen govern va dir res. O sigui que no estic en contra del nou model (ja ho deia Sant Pau, “qui serveix a l’altar, que cobri de l’altar”, primera carta als Corintis) sinó de com s’ha implantat i la manca de transparència davant dels votants.

Però el més interessant va passar un cop acabat el Ple. Ens vàrem assabentar que el Sr. Mateu Hernández (autèntic mecenes del independentisme) és qui paga les pancartes demanant la llibertat dels polítics presos. Que no es va aconseguir abans de les eleccions signar un document entre tots els grups independentistes per garantir el govern del partit més votat i a més no pactar mai amb els del 155. Que el tercer de la llista de la CUP (amb pocs coneixements sobre majories) votarà la propera vegada al PSC, o al menys així ho va dir en públic. Que ERC i JxCat van intentar pactar amb JUNTS i que aquests no els hi van fer cas; caram!. Que el PSC mai va negociar amb JUNTS  sinó que només van tenir converses; que si hi havia documents era com quan vas a la Universitat amb llibres.  Que JUNTS mai va oferir compartir l’alcaldia amb ningú.  Va haver també un seguit de declaracions sobre qui era més independentista, suposo per fer-se perdonar la retirada de “catalana” a una menció a la república en una les declaracions i la manca de pancarta que s’endugué la Glòria. Fins i tot el Sr. Hernández va dir que primer era independentista i després polític....

Déu n'hi do tot plegat! De mica en mica anem descobrint tots els secrets del que va passar a la política de Tiana abans i després de les eleccions, fins al dia d’avui. I així, entre barreres acústiques i paneroles va acabar el Ple de març, del que aquest tafaner ha intentat fer una crònica objectiva.

GOVERNA QUI GUANYA LES ELECCIONS?

Si hem de fer cas a la reacció que he llegit a les xarxes, la integració del grup Municipal del PSC al govern de Tiana (format des de juny per ERC i JxCat) no ha tingut massa bona acollida social. Això no significa res però ja que quasi sempre son els mateixos els que donen la seva opinió i probablement és poc representativa en el conjunt dels ciutadans del poble.

No obstant, hi ha una opinió recurrent (a la que hi està abonada una tal Carme, que mai m’ha apreciat massa cosa que em deixa totalment indiferent) que ve a dir que Junts van guanyar les eleccions i que per aquest única raó hauria de governar. Segurament que hi ha molta gent que té les seves raons per estar contrariada amb el pacte però aquesta de perquè Junts va guanyar ha de governar, no val...al menys legalment.

Després d’unes eleccions el que determina qui ha de governar  és la Llei Electoral i aquesta (ni a les municipals ni tampoc a les autonòmiques ni a les locals) reserva pel guanyador cap mena de garantia de govern. D’exemples n’hi ha molts, des de que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va guanyar Ciutadans (i sortosament no ha governat) fins i al darrer cop que es va presentar Rajoy i que va guanyar les eleccions: li va servir per ben poc ja que una moció de censura el va treure del govern. I a Tiana que el guanyador d’unes eleccions municipals no governi ha passat quatre cops d’ençà de la recuperació de la democràcia: als anys 1980, 1995, 2007 i 2019. La Carme (per posar un exemple) que tants escarafalls fa ara no li recordo cap manifestació de disconformitat ni amb l’Arrimades, ni amb el Rajoy ni en els tres casos anteriors de Tiana de guanyadors que no han governat. La congruència és sempre bona

És important conèixer les regles del joc, de qualsevol joc (també l’electoral), per no fer el ridícul. Es com jugar al futbol i reclamar que tocar el pal sigui gol ja que és molt difícil fer-ho. Doncs no: el reglament diu que tocar pal no es gol. Així de senzill.

Seria bo que els arguments que s’utilitzin per donar suport a que governi una determinada opció política siguin el més acurats possible. Crec que els elements importants per a decidir qui governa ha de ser la preparació de l’equip, les ganes de treballar, disposar d’un programa clar d’actuació i també l’empatia i el tarannà. I si els ciutadans no ho decideixen amb el seu vot (no atorgant a cap partit la majoria absoluta) llavors els pactes s’haurien de guiar per aquests principis, deixant a banda les ambicions personals i les estratègies a curt termini. En qualsevol cas, mai haver guanyat unes eleccions és condició ni suficient ni necessària per a governar. Com a molt, pot ésser un plus moral però mentre la Llei Electoral digui el que diu, a un ajuntament governa que aconsegueix aplegar una majoria absoluta de regidors. Només si ningú ho aconsegueix el dia de la constitució  (només aquell dia) del nou ajuntament, seria alcalde/essa qui encapçalés la llista més votada.

Entendre-ho pot ajudar a opinar a les xarxes de manera més objectiva. En tot cas, i com sempre, faré el tafaner a la vida política de Tiana procurant analitzar els resultats sense cap posicionament apriorístic de qui ha guanyat les eleccions...perquè el problema n’és un altre.