ENTRADA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC AL GOVERN DE TIANA: BALANÇ DE GUANYS I PÈRDUES

(Fotografia de Ràdio Tiana)

A la darrera entrada a aquest blog vaig preveure moviments a la política tianenca. Ara que ja s’han produït, no estaria bé que passés per alt el tema i segurament que els meus lectors (molts o pocs) ho esperen. Intentaré fer-ho de la manera més objectiva i desapassionada que pugui, intentant no ferir susceptibilitats encara que sóc conscient que em poso en un merder. I ho faré sense aportar cap coneixement personal del procés

Amb l’entrada del Grup Municipal del PSC al Govern de Tiana, què ha guanyat i què ha perdut cadascun dels actors de l’escenari polític del poble? Faig un balanç:

·  OMNIUM i ANC locals ha perdut estrepitosament. Després de tantes reunions, de tants compromisos verbals i escrits i després de tantes manifestacions grandiloqüents, resulta que aquells empestats que ells anomenen “del 155” tornen a estar al Govern de Tiana i de manera potent. A més la seva entrada obeeix a que els partits sobiranistes (ERC i JxCAT) els hi han fet un forat.

· JUNTS PER TIANA han comprovat com per segona vegada unes negociacions amb el Grup Municipal del PSC no han portat a res i que els partits sobiranistes al Govern no han fet cap mena d’escarafalls a consolidar-se amb l’ajut dels que anomenaven “del 155”. En aquest sentit, els intents d’acords pre-electorals han servit per ben poc i malgrat ser el grup que va guanyar les eleccions, es queden de nou a l’oposició i sols aquesta vegada. Encara es pregunten si només han sigut moneda de canvi per encarir  la transacció.

·  JxCAT no han estat convidats a la taula de negociació ja que la signatura de l’acord és exclusivament entre ERC de Tiana i el Grup Municipal del PSC, tal com diu l’encapçalament del document. A banda de ser menystinguts, pel camí han perdut una tinença d’alcaldia (es queden amb la segona i el Sr Hernández malgrat ser cap de llista, surt del Govern Local), perd també les competències en Serveis Socials. No sembla tampoc que JxCAT hagin sortir ben parats en aquest pacte, més allà de conservar la seva presència en el govern tripartit.

· ERC es deixa moltes coses pel camí: la primera tinença d’alcaldia, les competències en Medi Ambient, Esports i Règim Intern i la representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), altres qüestions que podríem dir menors (com els agermanaments). Déu n'hi do... això sí: conserva l’alcaldia, que vist com estan les coses sembla (i potser ho és) un bé suprem

· El Grup Municipal del PSC fa una bona collita en aquesta pacte: dues tinences d’alcaldia, la representació a l’AMB, un grapat de competències... D’entrada sembla el grup guanyador de tot plegat. En aquest cas el que cal valorar són els ponts trencats i les ferides creades en el que sembla un rocambolesc procés de negociació i a la vegada la dissensió provocada en el si de l’agrupació local, ja que l’assemblea es va declarar incompetent per donar suport a aquest pacte (per manca d’informació) i va deixar la decisió en mans del Grup Municipal (si hem de fer cas a la notícia apareguda al TOT de Badalona el dia 19 de febrer).

Aquesta és una primera anàlisi objectiva de la situació, amb llistat de guanys i pèrdues que jo identifico en els diferents actors. He intentat ser curós. En tot cas, segur que els que estan al Govern diran que ho han fet pel bé del poble i trobaran molts arguments per reblar que és el millor que es podia fer, malgrat tots els núvols que un observador pugui entrellucar a l’horitzó.. Ho veurem: només els fets donaran o llevaran la raó, En tot cas, aquest tafaner de la vida política de Tiana ho anirà explicant en aquest blog.

ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?

Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del passat maig, a Tiana es va conformar un govern inestable, com ho demostra que l’equip de govern (ERC + JxCat) no ha aconseguit aprovar els pressupostos de l’any 2020. Aquest fet de moment ha passat sense pena ni glòria malgrat que la incapacitat d’aprovació d’uns pressupostos es sempre motiu de convulsos terratrèmols en qualsevol govern. Difícilment es pot governar si no hi ha capacitat per aprovar uns pressupostos.

Aquesta situació es deu a que els vots de PSC a la constitució de l’Ajuntament van ser exclusivament per fer alcaldessa a Marta Martorell d’ERC, sense cap altra compromís i sense integració al govern.

Ara ja han passat quasi 8 mesos d’aquella fita i ja hi ha prou experiència com per veure que les coses difícilment poden seguir com estan. I per aconseguir estabilitat només hi ha un camí: formar una coalició de govern amb 7 o més regidors. Hi ha quatre possibilitats bàsiques per fer-ho:

• Que ERC i Junt per Tiana pactin: 9 regidors
• Que JxCat pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors
• Que el PSC s’incorpori al govern actual de (ERC + JxCat): 8 regidors
• Que el PSC pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors

Els números son així de tossuts i objectius. En qualsevol cas, no em declino públicament per cap opció però penso que per qualsevol acord cal negociar i posar damunt de la taula els condicionants que se suposa son el millor pel poble: sona força ingenu però hauria de ser així. Però ja que aquest valor a les negociacions es dóna per suposat, crec que calen cinc condiciones bàsiques:

1. Autonomia. És a dir, que les motius per fer un cosa o l’altra siguin estrictament locals i no per obediència a directrius emanades de no ser on o com a contrapartida per altres jugades en un tauler complex, més quan les eleccions  al parlament de Catalunya estan anunciades.  En aquest punt Junts per Tiana és qui més fàcil ho té.
2. Tranquil·litat. Negociar amb pressa no és bon camí: quan més temps s’inverteixi ara, més fàcil serà evitar problemes de futur
3. Sinceritat. La negociació no pot ser un mercat de bestiar, on es tracta de veure qui dóna més per la vaca i comprovar després si hi ha algú interessat en igualar com a mínim  l’oferta.
4. Confiança. Sigui quin sigui el pacte d’estabilitat, serà entre forces molt desiguals, no només a l’eix “nacional” sinó també al “social”. El pacte ha d’estar basat en la confiança mútua; no té sentit iniciar aquest viatge amb recances, sigui pels companys o pels objectius.
5. Sense un bri de dubte. La situació de cada qual ha d’estar objectivament i contundentment lliure d’amenaces futures. No podem convertir la política municipal en un pim-pam d’acusacions

Al rellegir el que he escrit m’adono que he fet una petita carta als reis; tot i això, li penso donar publicitat amb la seguretat que hi haurà qui sabrà llegir entre línies. Sigui quin sigui el pacte, penso que ha de tenir les cinc condicions que he exposat. En tot cas, si les coses s’acaben fent de manera diferent i malauradament acabo tenint raó en les meves previsions més negatives, ho recordaré en aquest mateix blog. I no serà cofoi per la meva capacitat endevinatòria sinó lamentant l’oportunitat perduda

EL PI CENTENARI I LA DOBLE CORBA

El pi centenari de la placeta dels peixos ha estat sacrificat per raons de seguretat. Un element important del paisatge del centre del poble ha desaparegut. Era un arbre monumental, ignoro si estava catalogat en un catàleg que es va elaborar fa molts anys quan servidor de tots vostès feia d’alcalde. En el cas que així fos, ben segur que s’han seguit tots els protocols que determinava el catàleg.

En tot cas, sigui com sigui i si els tècnics han determinat el perill del pi en el seu estat actual sobretot en episodis de fortes ventades (que cada cop son més freqüents a Tiana),  em sembla bé que s’hagi eliminat. Res a dir.

També la doble corba, eliminada fa uns anys, estava situada al centre del poble, era un perill per a la circulació i els vianants. No estava catalogada ni era un ésser viu. I amb tot, quin sidral es va muntar quan van començar les obres...encara que després no he llegit ni escoltat cap protesta més ni tampoc ningú ha posat en el seu programa electoral refer la doble corba.

Vull entendre que tant una com l’altre han estat eliminats fonamentalment per raons de seguretat. Per què qui va protestar per la doble corba no ha protestat era pel sacrifici del pi de la placeta dels peixos? Tot plegat una mica contradictori, oi? Què ha canviat en aquests anys? La sensibilitat per a la conservació dels valors o potser l’alcaldessa?

No em feu massa cas; ja sabeu que a vegades faig preguntes ximpletes

MAI VAIG PENSAR QUE UN DIA DONARIA LA RAÓ AL SR. EMILI MUÑOZ!

Mai hagués pensat que arribaria el dia en que donaria per complert la raó al Sr, Emili Muñoz, mai. Estic entusiasmat i ho faig en relació al tema del nou institut de Tiana, qüestió aquesta que per motius professionals reconec plena competència al Sr. Muñoz . I tot arran del tweet que incorporo en aquesta entrada.

El tema és el següent: per buscar finançament pel nou edifici de batxillerat (necessitat que no s’entén massa si a final del mandat anterior segons ens van dir hi havia unes existències superiors als quatre milions en caixa, però d’aquest tema ja en parlaré un altre dia) l’actual govern està content d’haver fet un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). I el que diu el Sr. Muñoz és que es tracta d’una informació enganyosa ja que a cada mandat l’AMB assigna una quantitat a Tiana (i a tots els municipis que la integren) que es pot invertir en el que cregui convenient. Per tant, si posa aquests diners a l'Institut, no es podran fer altres inversions. Poso un exemple: si un avi dona 10 euros a un net per comprar un llibre i aquest s’ho gasta en llaminadures, és evident que aquestes li han sortit gratis però s’ha quedat sense llibre. Queda clar?

Només vull fer una petita correcció al Sr. Muñoz, recordant vells temps. No és cert que Tiana hagi rebut  diners de l’Àrea des de fa 30 anys, perquè Tiana va a entrar a formar part de la Mancomunitat de Municipis l’any 1995, quan un servidor de tots vostès va ser alcalde del poble. Abans els governs de CiU, seguint ordres d’en Pujol, no van voler formar part per no augmentar el poder d’en Maragall i Tiana va perdre molts diners durant anys. Però aquest no és el tema d’avui.

Tornant al tema de l'Institut, ERC ha fet un tweet molt lleig, que reprodueixo a continuació:

Els grups de l’oposició (PSC és oposició després d’haver fet alcaldessa a Marta Martorell?) que van votar en contra dels pressupostos en cap moment estan en contra de fer l'Institut. El que estan és en contra de que Tiana faci un regal, sense més,  al Govern de la Generalitat, qui és qui ha de pagar l'institut com molt bé diu el Sr. Muñoz. I la prova de que almenys el PSC no està en contra és que s’ha mogut a nivell del Parlament de Catalunya i ha presentat una petició (a través del Diputat Raul Moreno) perquè sigui la Generalitat qui ho pagui.

Srs. d’Esquerra (i algú/una més), no polititzin aquest tema de forma barroera. Fins on jo sé, tots els grups representats a l’Ajuntament estan a favor de l'Institut. El tema és lluitar perquè el pagui qui l’ha de pagar. No vulguin crear confusió, especialment als pares i mares de l’escola. I destinar els diners de l’AMB l'institut és reduir les possibilitats d’invertir en altres temes del poble que també són prioritaris.

PRESSUPOST I AMPLIACIÓ DEL INSTITUT: QUI HA DE PAGAR QUÈ?

Pot un Ajuntament entomar sota el seu cost totes les mancances de les administracions superiors?. És a dir, com administració més propera als ciutadans han de fer tot allò que es competència d’altres i que no poden o no volen fer?. Posaré alguns exemples. Per culpa de les retallades d’en Mas, els temps d’espera per fer-se una colonoscòpia a un hospital públic és de 101 dies i una ressonància, 79 dies; seria lògic que l’Ajuntament de Tiana pagués als tianencs que ho  necessitin fer aquesta prova en un centre privat, de realització immediata?. Donat els retards en la llei de dependència, ha d’avançar l’ajuntament de Tiana els diners a les famílies que ho necessitin?. Ha de pagar l’Ajuntament de Tiana tot allò que no fan altres administracions. Ha de pagar l’ampliació del institut?

En el tem de pagar l’ajuntament de Tiana centres escolars en tenim dos casos. A l’any 1994 l’ajuntament de Tiana va posar els calerons per comprar l’antiga Escola Clavé (avui dia, Escola Tiziana) però es va signar un conveni i la Generalitat va retornar puntualment any rere any la totalitat de la quantitat avançada. Més tard, a l’any 2006 l’Ajuntament va haver de pagar la meitat de les instal·lacions de l’escola bressol “El més petit de tots”, per imposició d’un conseller anomenat Hernández i que ja ningú recorda (jo sí!), i en aquest cas mai s’ha retornat la inversió feta en un edifici educatiu que era i és competència de la Generalitat (sense parlar de l’assumpció de costos de les despeses mensuals que la Generalitat ha decidit no aportar).

Ahir, l’equip de govern de Tiana (ERC i JxCat) no van aconseguir aprovar els pressuposts de 2020 per rebuig de l’oposició (JxTiana i PSC). Això és la segona vegada que passa al poble: ja l’any 1980 l’alcalde (Rafael Ballús, del PSC) va haver de dimitir perquè a l’aprovació del pressupost un tal Torres (del PSUC) i que estava en el govern, va votar amb CiU. Per les paraules que ahir es van escolat a la sala de plens, el principal argument de l’oposició és la manca d’un Pla de govern que sigui el full de ruta pels proper quatre anys.

Va quedar clar per part de l’oposició que el rebuig no és pel tema de l’ampliació del institut, que s’hi està d’acord, i que en tot cas es treballarà per aconseguir que finalment sigui la Generalitat qui el pagui. No obstant, alguns conceptes es confonen: segons paraules de l’alcaldessa, s’intentarà que sigui per recursos propis i no per endeutament. Però tant un cas com en l’altre, es pagaria amb diners dels tianencs. Per cert, fa uns mesos algú va lluir d’un estat econòmic espectacular i que hi havia molts diners disponibles a la caixa. On estan aquests diners?...perquè ahir es va dir que no hi havia un duro. En què quedem?

De moment no es disposa de nou pressupost per 2020 i es treballarà amb els pressupostos prorrogats de 2019. La manca de capacitat per aprovar el pressupost és un símptoma de debilitat del govern que no ha aconseguit reproduir la majoria de la investidura però en cap cas ha de soposar un daltabaix i es pot seguir treballant. S’obre ben segur una nova etapa, que intentaré seguir analitzant...encara que hores d’ara Ràdio Tiana no parli de la sessió d’ahir.

LES ALCALDESSES DE TIANA SON POC DONADES A COMMEMORACIONS?

A Tiana som, pel que sembla, sensibles a les petites efemèrides del poble. I si hi ha algun oblit, l’amic Tofoli s’encarrega de recordar-ho: que si els 100 anys de la primera hissada de la senyera a l’Ajuntament, que si 117 anys que l’Albéniz va anar a Can Jordana i va fer un cafè, que si 75è Aniversari de l'Aplec de l'Alegria i del primer goig cantat a l'església, que si 118 anys que en Barbeta va canviar el cavall de la seva tartana, que si 57 anys que van treure el Crist a passejar pels carrers....

Per això em sorprèn que aquest any 2019, que ha fet 40 anys de la recuperació de la democràcia municipal, l’efemèride a Tiana hagi passat sense pena ni glòria. Ni l’alcaldessa que vàrem tenir fins al juny ni la nova que tenim a partir de juny han fet res per celebrar-ho. Potser encara estem a temps o potser caldrà esperar als 50 anys...No sé

Un, que ja és gran i avui una mica més, recorda històries del passat. Quan fa quinze anys un servidor de tots vostès feia d’alcalde, vàrem organitzar un acte prou lluït pels 25 anys, amb la sala Albéniz plena a vessar. Van estar presents tots els alcaldes i regidors que havien passat per l’Ajuntament de Tiana des de 1979, excepte un que estava molt lluny i un altre que en aquell moment era massa important com per assistir a festetes del poble. Va ser una trobada de germanor ja que tots passem (i passaran) per càrrec però el poble seguirà i també un petit reconeixement per tots els homes i les dones que han dedicat un part de la seva vida, amb més o menys encert, a treballar pel poble. L’homenatge va estar reservat per la democràcia...que d’això van aquesta mena d’actes.

Tinc la sensació que el tema de les commemoracions darrerament no ho encertem massa. Només és un suggeriment, actual i del passat: potser (només potser) estaria bé que quan es celebra la jubilació d’algun membre de la plantilla municipal, es convidés al acte a aquells regidors que han treballat molts anys amb el que rep l’homenatge...Potser, només potser, fins i tot li faria il·lusió al protagonista...

LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL GOVERN (I TAMBÉ) DE L’OPOSICIÓ DE TIANA

Vagi per endavant una petita declaració de principis: em considero d’esquerres i, per tant, socialista. En aquest moment no tinc cap mena de càrrec orgànic, ni a nivell local ni a cap nivell. Per tat em considero en llibertat absoluta per a dir el que penso i només em represento a mi mateix, a Ferran Vallespinós Riera. Estaré feliç i content si altres pensen com jo; i si no és així, em sentiré igual de feliç i de content. Potser fins i tot un xic més perquè voldrà dir que les meves opinions molestaran a més d’un. Ho sento, però sovint sóc una mica dolentot.

Dit això, vaig a parlar de la política a Tiana, que és la dedicació preferent d’aquest blog. Com veieu, el títol de l’entrada és una apropiació d’una coneguda novel·la de Milan Kundera, un dels meus autors preferits. Però s’escau molt bé a la situació de l’Ajuntament de Tiana sorgit de les eleccions del mes de maig passat.

Els socialistes no vàrem tenir un bon resultat, amb només dos regidors. Les raons han estat ja analitzades per altres, encara que amb la prudència que ara no penso tenir: segons el meu parer, el mal resultat va ser conseqüència al menys en part de circumstàncies alienes al bon candidat i al bon equip que tenim. Les herències a vegades són feixugues i si a més el mort/a (políticament parlant) no ajuda gens i fins i tot maniobra en contra (a Tiana s’acaba sabent tot)  pots perdre fàcilment la meitat del patrimoni acumulat des de 1979 en mans de cobradors de peatges no satisfets pel finat/da.

Déu estreny però mai ofega del tot i vet aquí que els dos vots socialistes van ser absolutament necessaris perquè Marta Martorell (ERC + JxC) fos alcaldessa a canvi de res i també són absolutament imprescindibles perquè JxT puguin arribar eventualment a fer una moció i que Isaac Salvatierra sigui alcalde de Tiana. Coi, segur que emprenya que es digui tan clar però els números son aquests. Mentre, C’s, CUP, PP i PODEM s’han de mirar l’espectacle des de la graderia per més que vulguin tenir un altre paper.

O sigui, que tant el govern actual com l’oposició tenen una insostenible lleugeresa, depenent ara per ara del vots dels socialistes. I mentrestant què faig jo?. Ben senzill: vaig prenent nota del què passa per si mai em convoquen a una assemblea per decidir a on invertim els dos vots socialistes. He comprat una petita moleskine, amb tapes vermelles per suposat, i vaig prenent nota: avui aquests han presentat aquests una moció per tocar el que no sona als sociates, avui aquells sense consultar res han proposat no se què, avui els altres fan al joc a la CUP amb no sé quina assemblea d’electes (un fracàs, oiga!), avui aquests i aquells diuen que els sociates som això i allò.... És com un petit memorial de greuges. I si mai em convoquen a una assemblea per decidir alguna cosa important, consultaré les notes i faré recompte....

Mai he entès com hi ha gossos que mosseguen la mà del qui li dona de menjar o d’aquells que els pot alimentar demà. Semblaria lògic que en cas de dependència (alimentària o de vots) es busqués un espai de tracte sinó exquisit al menys de procurar no treure de cabals al company necessari. Però bé, tothom juga com creu convenient...

Espero que la meva reflexió personal no sigui interpretada com una amenaça: res més lluny de la meva voluntat. També soc conscient que el fet de una insostenible lleugeresa de govern i oposició dels socialistes (els dolents de la pel·lícula) essent com son tots ells tan independentistes ha de ser emprenyadora, molt emprenyadora. Però és el que hi ha!

No obstant, per no haver de dependre dels socialistes la solució és ben fàcil: si pacten tots els independentistes de Tiana, sumaran 11 regidors i ens podran condemnar als socialistes a l’avern més esgarrifós. Clar que en aquesta solució només quedaria per decidir un petit serrell: qui seria alcalde, la Marta o el Isaac?