dimarts, 22 d’octubre del 2019

LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL GOVERN (I TAMBÉ) DE L’OPOSICIÓ DE TIANA


Vagi per endavant una petita declaració de principis: em considero d’esquerres i, per tant, socialista. En aquest moment no tinc cap mena de càrrec orgànic, ni a nivell local ni a cap nivell. Per tat em considero en llibertat absoluta per a dir el que penso i només em represento a mi mateix, a Ferran Vallespinós Riera. Estaré feliç i content si altres pensen com jo; i si no és així, em sentiré igual de feliç i de content. Potser fins i tot un xic més perquè voldrà dir que les meves opinions molestaran a més d’un. Ho sento, però sovint sóc una mica dolentot.
Dit això, vaig a parlar de la política a Tiana, que és la dedicació preferent d’aquest blog. Com veieu, el títol de l’entrada és una apropiació d’una coneguda novel·la de Milan Kundera, un dels meus autors preferits. Però s’escau molt bé a la situació de l’Ajuntament de Tiana sorgit de les eleccions del mes de maig passat.
Els socialistes no vàrem tenir un bon resultat, amb només dos regidors. Les raons han estat ja analitzades per altres, encara que amb la prudència que ara no penso tenir: segons el meu parer, el mal resultat va ser conseqüència al menys en part de circumstàncies alienes al bon candidat i al bon equip que tenim. Les herències a vegades són feixugues i si a més el mort/a (políticament parlant) no ajuda gens i fins i tot maniobra en contra (a Tiana s’acaba sabent tot)  pots perdre fàcilment la meitat del patrimoni acumulat des de 1979 en mans de cobradors de peatges no satisfets pel finat/da.
Déu estreny però mai ofega del tot i vet aquí que els dos vots socialistes van ser absolutament necessaris perquè Marta Martorell (ERC + JxC) fos alcaldessa a canvi de res i també són absolutament imprescindibles perquè JxT puguin arribar eventualment a fer una moció i que Isaac Salvatierra sigui alcalde de Tiana. Coi, segur que emprenya que es digui tan clar però els números son aquests. Mentre, C’s, CUP, PP i PODEM s’han de mirar l’espectacle des de la graderia per més que vulguin tenir un altre paper.
O sigui, que tant el govern actual com l’oposició tenen una insostenible lleugeresa, depenent ara per ara del vots dels socialistes. I mentrestant què faig jo?. Ben senzill: vaig prenent nota del què passa per si mai em convoquen a una assemblea per decidir a on invertim els dos vots socialistes. He comprat una petita moleskine, amb tapes vermelles per suposat, i vaig prenent nota: avui aquests han presentat aquests una moció per tocar el que no sona als sociates, avui aquells sense consultar res han proposat no se què, avui els altres fan al joc a la CUP amb no sé quina assemblea d’electes (un fracàs, oiga!), avui aquests i aquells diuen que els sociates som això i allò.... És com un petit memorial de greuges. I si mai em convoquen a una assemblea per decidir alguna cosa important, consultaré les notes i faré recompte....
Mai he entès com hi ha gossos que mosseguen la mà del qui li dona de menjar o d’aquells que els pot alimentar demà. Semblaria lògic que en cas de dependència (alimentària o de vots) es busqués un espai de tracte sinó exquisit al menys de procurar no treure de cabals al company necessari. Però bé, tothom juga com creu convenient...
Espero que la meva reflexió personal no sigui interpretada com una amenaça: res més lluny de la meva voluntat. També soc conscient que el fet de una insostenible lleugeresa de govern i oposició dels socialistes (els dolents de la pel·lícula) essent com son tots ells tan independentistes ha de ser emprenyadora, molt emprenyadora. Però és el que hi ha!
No obstant, per no haver de dependre dels socialistes la solució és ben fàcil: si pacten tots els independentistes de Tiana, sumaran 11 regidors i ens podran condemnar als socialistes a l’avern més esgarrifós. Clar que en aquesta solució només quedaria per decidir un petit serrell: qui seria alcalde, la Marta o el Isaac?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada