Tenia pensat
reactivar, un cop més, aquest blog un cop passada la Festa Major, quan a Tiana
es reprèn la vida política. No vaig imaginar però que lamentablement ho faria
parlant del Emili Eced, al que ahir vàrem acomiadar amb l’esglèsia plena de gom
a gom. La seva malaltia feia esperar el pitjor però les morts sempre són
prematures i arriben abans d’hora. I sap greu, molt greu.
L’Emili, com tots,
era polièdric i jo aquí només parlaré de la seva vessant política deixant
altres per la família. Em va acompanyar
com a regidor durant els meus dotze anys d’alcalde i també vàrem estar junts
els primers anys de l’oposició entre 1991 i 1995 (juntament amb el Xavi
Doñate). Em va ajudar també en els meus primer passos en el partit a Tiana:
encara recordo la meva “presentació” de la seva mà a l’Aplec de l’Alegria de
l’any 1991 i també quan anàvem amb els seu Seat 131 a reunions al carrer
Nicaragua. Era un bon amic: viu i ocurrent. Molts recordem encara l’anècdota de
la caixa de galetes a un Ple en l’època del darrer alcalde convergent de Tiana,
quan estava prohibit gravar les sessions i l’alcalde, amb la mosca darrera de
l’orella, va fer escorcollar a la policia la caixa que portava l’Emili per si
hi havia una gravadora amagada. Només hi van trobar galetes!.
Sabia fer de tot
(caçador, buscador de bolets, agricultor, explorador, cuiner a La Sentiu, etc);
sempre li deia que en cas d’acabar petant tots dos a una illa deserta, segur
que amb ell sobreviuríem.
Però vull destacar
la seva feina pel poble. Abans de ser regidor de l’equip de govern ja havia
treballat de valent a la Protecció Civil que es va crear. De regidor es va
ocupar d’Urbanisme, Obres i Serveis en successius governs. Estava sempre a peu
de carrer, escoltava a tothom i fos quin fos el seu posat, sempre acabava
resolvent els problemes. Gràcies a la seva tasca la neteja i el manteniment
dels carrers van donar un gran gir a partir de 1995. No era l’home de les gran
obres (encara que també); era l’home de millorar el dia a dia de tots
nosaltres.
Amb tants anys
junts podria explicar moltes coses de l’Emili. Només vull fer uns apunts per la
petita història del nostre poble. Encara recordo quina va ser la primera obra
de l’Emili com regidor: l’arranjament del passatge de Sant Jaume. Després va
tenir grans iniciatives com la passera que comunica amb la zona escolar i
esportiva, la urbanització definitiva de La Virreina, obres de consolidació a
l’ermita de l’Alegria, el manteniment espectacular del cementiri, la ubicació
del tramvia i els jardinets a tocar de la riera, etc. Però no tot van ser obres:
les campanades del rellotge de l’esglèsia les va recuperar ell i també es va
entestar en tornar a fer la festa dels Tres Tombs.
Hi ha un fet que no
vull oblidar perquè segur que es coneix poc. Mica en mica vàrem anar arreglant
la Casa de la Vila i l’Emili va aconseguir ampliar la sala de plens. Va ser ell
qui va parlar amb l’Àlvar Suñol i el va convèncer de decorar les parets amb
les pintures que avui dia son l’admiració de tothom. Van coincidir dos grans
personatges: l’Emili, pesat de mena quan es tractava d’aconseguir alguna cosa
per Tiana i l’Àlvar, l’artista, al que no calia donar masses arguments per
treballar pel poble. Si Tiana té la sala de plens que té és gràcies a l’Emili
Eced. Potser les coses també poguessin haver anat d’una altra manera, però van
anar com he explicat.
Han passat molts
temps i moltes coses després, cadascú pel seu camí, però a aquells anys
d’il·lusió i de treball desinteressat d’un grup de persones, de diferents
partits, en les que l’Emili va ser una peça important, no els oblidaré mai. Aquest escrit no busca
cap mena d’agraïment (que ben segur l’Emili ni volia ni necessitava) però si de
reconeixement a una gran tasca feta que queda per sempre més a la petita
història de Tiana. Jo, personalment, no els oblidaré mai. Ni tampoc l’escalf i
el suport que sempre vaig tenir de l’Emili. Ara la vida (en realitat, la mort)
ens ha separat definitivament però queden els records, uns bon records
Descansa en pau,
Emili!
