I AL CINQUÈ MES VA RESSUSCITAR!

Porto des del mes de juliol sense escriure en aquest bloc d’actualitat política de Tiana. Diverses circumstàncies personals m’han conduit a aquest silenci de quasi sis mesos. Però ara que estic a les portes d’importants canvis, penso que ha arribat l’hora de tornar a connectar amb els meus lectors, als que demano em disculpin per aquesta inconstància...

PASSEJANT PER TIANA TOT FENT FOTOS AMB EL MÒBIL

El INCIVISME D’ALGUNS

tant difícil és posar les bosses dins del contenidor?. No fer-ho crea brutícia i suposa un cost addicional per a mantenir Tiana neta

A LA GUERRA AMB MONTGAT!!!

Durant els anys en els que el Sr. Pere de José (gran alcalde) i un servidor de tots vostès, varem coincidir a les respectives alcaldies de Montgat i Tiana, quan teníem alguna discrepància en les nostres relacions (que sempre van ser excel·lents) em deia, en to de sorna, “pensa que a Montgat tenim canons!”. Es referia a l’antiga bateria de costa. I jo sempre li contestava el mateix: “si, però els teniu apuntant al mar i us atacarem per la riera!”.  Mai em pensava que aquests plantejaments guerrers, uns anys després, fossin realitat.

A la història de les guerres n’hi ha  de molt curioses: la “guerra dels Pastissos” (Mèxic i França, 1836-1839), la “guerra del Pisco” (Chile i Perú), la guerra del Fútbol (entre Honduras i Salvador per la classificació pel mundial de Mèxic de 1970). I vet aquí que ara Tiana i Mongat estem en la “guerra dels estacionaments regulats”.

Aquesta guerra no declarada es va iniciar a l’any passat, quan el Sr. Alcalde de Montgat (que té una afició demostrada i malaltissa per regular l’aparcament fins els darrers detalls) va fer impossible que els tianencs aparquéssim a Montgat si no fos pagant o a la quinta punyeta. Un cop iniciada la guerra, es va pactar una mena de treva per la que pagant els tianencs teníem uns escadussers aparcaments, poc operatius per aquells que pretenem agafar el tren per anar a treballar. A canvi, “l’enemic” podia gaudir de la nostra piscina d’estiu a preus de casa.

Aquesta situació s’ha mantingut tot l’hivern i ara, a l’arribar l’estiu, l’Ajuntament de Tiana organitza una nova escaramussa ocupant la frontera amb Montgat amb divisions blaves i verdes, això si sense maquineta perquè son cares, amb la finalitat que els enemics que viuen propers a la frontera se’ls hi compliqui la vida per estacionar.  I pel que sembla (la veritat desconec els detalls concrets de les operacions militars) tot això no serà operatiu fins passat l’estiu. No obstant, les coloraines a l’asfalt i els cartells amenaçadors ja han estat posats i suposo que en aquest moment l’exèrcit de Montgat està preparant alguna mena de contraofensiva.

Ves a veure si finalment tornaran a posar burots... i els de Montgat no podran venir a buscar bolets i espàrrecs i nosaltres no podrem anar a la platja. I si hi ha mobilitzacions, no sé si per l’edat em lliuraré de la lleva o cridaran als maleïts “oficiales de complemento” per a dirigir les companyies. Per si arriba la situació, m’he provat l’uniforme i he de confessar que no m’entra però espero que al ser mobilitzats sigui l’Ajuntament qui ens faciliti els uniformes i els estris de guerra

Bé,tot plegat  sembla graciós si no fos ridícul!

      Proper Post: Dimarts 23 de juliol de 2013

      Tema: BALANÇ DE LA PRIMERA MEITAT DE LA LEGISLATURA

TORNEM-HI I NOVA SECCIÓ!

Bé, després d’aquest parèntesis reinicio l’activitat d’aquets bloc. Tinc moltes coses a dir perquè la vida política està en ebullició a la vegada que la confiança dels ciutadans en els polítics està sota mínims, sobre tot a nivell de la “gran política”. Tot plegat no albira res de bo i no hi ha dia que no es produeixi un nou ensurt.

Per celebrar aquest retrobament amb els meus seguidors, inauguro una nova secció que es titula.

“Passejant per Tiana tot fent fotos amb el mòbil”

que pretén cridar l’atenció sobre coses que es veuen el carrer, unes responsabilitat de l’Ajuntament i d’altres no.

Avui la fotografia de la cruïlla del carrer Joaquima de Vedruna amb el Passeig de la Vilesa. A banda de ser una cruïlla de regulació complicada i que a segones quines hores s’hi creen veritables embuts, hi manca clarament un pas de vianants. Qui baixa del Passeig de la Vilesa per la vorera de l’esquerra (o puja per la de la dreta) es troba que travessar  Joquima de Vedruna o Verge de la Mercè, pot arribar a ser perillós ja que els cotxes, al no existit capa pas senyalitzat, tiren pel dret.

Proper Post: Dimarts 16 de juliol de 2013

Tema: balanç de la primera meitat de la legislatura

T'ATURES O T'ATUREN

A vegades t’atures o t’aturen. Però cal seguir amb el bloc i en tinc ganes. Només unes paraules de disculpa  pels meus seguidors (molts o pocs, és igual) per aquestes setmanes de silenci. La vida política tianenca segueix la seva marxa inexorable i hi ha molts temes per comentar: tancar les històries de la ràdio, el pas del meridià de la legislatura, la nova taxa de residus, Sentromà,habitatges socials, Pretòria,  etc. Tornarem agafar marxa!

Proper Post: Divendres 14 de juny de 2013

Tema: EL BUIT DE JUNY

EL ECCE HOMO DE BORJA I LA ESE DE TIANA

El Pacte d’Alcaldes (i Alcaldesses) és una iniciativa de la Unió Europea per comprometre als governs locals en la lluita contra el Canvi Climàtic. Es basa en elaborar un pla d’acció a nivell local per a definir les inversions que cal fer per a reduir el consum energètic i el cost econòmic conseqüent.  A l’any 2008 vaig treballar tècnica i políticament des de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona per implementar el Pacte a tots els municipis de la província i en la meva condició de regidor de Tiana del Grup Municipal Socialista vaig proposar l’adhesió de Tiana, al mes de juny de 2008. El govern del Sr. Muñoz (El Breu) si va oposar però al mes de setembre van ser ells (IC-GENT i CiU) que ho van proposar, exactament amb el mateix text. Això és sectarisme o no?.

A que ve aquesta introducció?. Molt senzill: al Ple de maig d’ enguany, el punt número 5 feia referència a: “LICITACIÓ PER A LA CONTRACTACIÓ DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I SERVEI INTEGRAL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC”. Es tracta d’adjudicar a una empresa de serveis energètics (ESE) les inversions necessàries per aconseguir, sense cost per l’Ajuntament, un estalvi  clar que es compartirà durant un cert temps i  que a partir d’un determinat moment seran totalment per l’Ajuntament, amb una reducció econòmica que es pot situar sobre el 40% dels cost de l’energia.

En aquest ple, el sr. Nolis (fracassat cap de llista de CiU a Tiana) em va dedicar un comentari immerescut: “Quan estava al govern (el Sr. Nolis) va anar a la Diputació a buscar suport per fer l’auditoria i el Sr. Vallespinós, que era d’interlocutor de la Diputació i també regidor de Tiana, li va dir que no hi havia diners i no es va poder fer.  Sempre li ha quedat el dubte de si el Sr. Vallespinós va separar les dues condicions o no”.

Ara vull explicar la història complerta, perquè només hi ha una cosa pitjor que la ineficàcia política: la ineficàcia mentidera!. Resulta que al mes de desembre de 2010 el Grup Municipal Socialista va presentar una esmena als pressupostos de 2011 que incloïa la introducció del model ESE. Personalment vaig acudir a una reunió amb el Sr. Nolis (a la que també estava present la Sra. Rué) per explicar-li el tema, del que se’n va enfotre obertament ja que ell com Enginyer sabia molt més que jo. Algú li hauria obrir els ulls i unes setmanes  després va acudir a la Diputació a demanar-me l’ajut al que va referència. O sigui, el que no era bo a Tiana ho era a Barcelona!.  És a dir, tot aquest tema d’ESE ha estat un tema sectari per part tant de IC-GENT com CiU, per la senzilla raó que el Sr. Vallespinós hi era al darrera, més enllà si això era bo o no per Tiana.  Fins al punt que tant els uns com els altres no han votat a favor de la proposta al ple del dia 7 de maig, per raons totalment incomprensibles.

O sigui que si la restauració del ECCE HOMO de Borja va ser ridícul, el posicionament del Sr. Nolis amb la ESE de Tiana també ho és. D’aquí el títol... recargolat, és cert!.

Proper Post: Divendres 16 de maig de 2013

Tema: PROBLEMÀTICA DELS HABITATGES SOCIALS A TIANA

EL CAS PRETÒRIA I ELS VALORS ÈTICS

El dia 27 d’octubre de 2009 va esclatar l’anomenat “Cas Pretòria”, cas en el que es van detenir i/o imputar un total de 20 persones per part de Garzón, incloent-hi càrrecs públics del PSC i diversos empresaris,  per delictes de corrupció, tràfic d’influències, suborn i associació il·lícita d’entre altres. Mai oblidaré aquesta data no només perquè alguns dels acusats eren (i són) amics meus (Bartu Muñoz, Manuel Dobarco, Pascual Vela, Emili Mas, Juan Felipe Ruiz, etc) sinó pel la sacsejada que tot plegat va provocar en el meu partit. Recordo que al dia següent havia de sopar amb el Bartu, sopar que no es va poder celebrar en molt temps.

Tres coses em venen ara a la memòria d’aquells amargs dies:

1.   La imatge dels detinguts, emmanillats, fent equilibris per intentar agafar una borsa d’escombraries amb les seves pertinences, imatge reproduïda a tots els informatius, en el moment d’anar a declarar a l’Audiència Nacional. Mai s’havia fet ni s’ha tornat a fer això amb cap detingut, ni tan sols en el cas del pitjor dels assassins d’ETA. Qui va donar l’ordre de fer-ho? I per què?

2.   La roda de premsa del que llavors era Secretari d’Organització del PSC (Pepe Zaragoza) anunciant l’expulsió del partit de tots els militants imputats. Al meu entendre no va poder amagar un posat de satisfacció al veure eliminats o amb dificultats a un grup de persones que em consta fefaentment que no eren del seu gust.

3.   I a nivell de Tiana, la pregunta feta al final d’un Ple celebrat aquells dies per part d’un ex-regidor de CiU que volia relacionar el cas Pretoria amb diverses obres fetes per governs que vaig presidir a Tiana. Ni ell ni ningú (em consta que el Sr. Muñoz, El Breu,  va fer regirar tota la documentació) ha trobat el més mínim comportament il·lícit, simplement perquè no va existir. Vaig haver d’aguantar, des de l’oposició, lliçons de moral de qui no va dubtar, només acabat d’aconseguir el govern de Tiana al 2007, canviar la gestió de part de les assegurances de l’Ajuntament a una empresa del grup pel que ell llavors treballava. Queda dit, després de tant anys de no fer-ho!

Ara em vull centrar en el comportament dels dirigents del PSC, el meu partit. En primer lloc val a dir que  l’expulsió de la militància d’aquests companys (i amics)  imputats va ser contrària als estatuts del partit. I si més no, ben diferent ha estat el comportament amb imputats recents com Bustos i Fernández, que han deixat el seus càrrecs orgànics però que continuen conservant els seus càrrecs públics(en el cas de Bustos, diputat de la Diputació de Barcelona)   i la seva militància. Per què aquestes diferències? A qui molestava l’actuació d’aquest grup de dirigents de la Federació del Barcelonès Nord?

Però després de quasi quatre anys, el mediàtic cas Pretoria del prepotent Garzón s’ha anat desinflant poc a poc, insultantment lent. Ara el jutge que porta el cas ha desimputat, entre d’altres, a Juan Felipe Ruiz, Emili Mas i Pascual Vera. Els autos diuen clarament que aquestes persones no són responsables de cap dels delictes que se’ls a acusar. Satisfacció per un reconeixement d’innocència en la que jo personalment sempre he cregut i que en canvi ara la majoria dels mitjans de comunicació (tots aquells que van informar àmpliament al esclatar el cas) no s’han dignat a reparar el mal causat i ni tant sols informant de que ja no són imputats.

Ja he dit que alguns d’ells són amics meus. Per tant, conec perfectament  el que han sofert al llarg d’aquests anys,  de les humiliacions i penúries econòmiques,  de la pèrdua injusta dels seus llocs de treball, de les seves dificultats psicològiques (algú ha confessat públicament que havia pensat en el suïcidi), del assajament continu en el que han viscut (ells i lamentablement alguns dels seus familiars, persecució que em consta que es manté al menys en un cas). Patint tot això quan eren coneixedors de la seva innocència. Us adoneu de quin sofriment més brutal i injust?

Bé, es pot dir que això son els riscos de la Justícia i què hi farem: els ha tocat. Però i el partit? Com és que hora d’ara cap dirigent del PSC, assabentats com han d’estar de que no són culpables de res, s’ha posat en contacte amb ells? Per què no se’ls ha retornat immediatament la militància (en el supòsit que ells l’acceptin) que injustament se’ls hi va prendre? . Són companys de molts anys de lluita al partit. On són els valors socialistes que se suposa que defensem des del PSC? . O es que només ho fem de cares en fora?

Estic en desacord amb com han actuat els dirigents del partit en aquest cas. No val que tots mirem a un altre lloc, per por o per no veure perillar cap cadira. Crec que he de fer alguna cosa només amb la força personal, i us diré que faré. Escriuré, per aquest ordre, al Secretari d’Organització de la Federació, al Primer Secretari de la Federació, al Secretari d’Organització del Partit i al Primer Secretari del Partit. Els hi recordaré el cas i els hi demanaré una reparació, encara que sigui moral, per aquests companys. I ho faré en nom dels valors del socialisme.

En aquest bloc aniré publicant les meves cartes i les respostes rebudes...

Proper Post: Dijous 9 de maig de 2013

Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE MAIG