La culpa ha estat tota meva. Prou que sé que per salut mental no he de visitar determinats blocs ni tampoc segons quins perfils del facebook. Però avui, per culpa de fer el tafaner, he caigut al parany amb el resultat que segueix. Em reafirmo que mai més.
En primer lloc, resulta que em posen al mateix sac que un alcalde de Tiana que ja no ho és, ell per enviar tot al poble a prendre pel sac i jo per fer un cínic i innocent joc de paraules. Sembla que ser que he estat tan dolent que si això mateix ho arriba a fer el Sr. Hereu, s’hagués acabat la seva carrera política. Tot plegat sembla un pèl exagerat i per a mi una mica MLB ja que des de diumenge he donat per acabada la meva “carrera” política, amb joc o sense joc.
Resulta que el Sr. Muñoz m’ha acusat en el passat (directa o indirectament) de corrupte, també d’assetjador i ara de maltractador a banda del seu despreci (suposo que deu voler dir menyspreu) per sempre més. Jo mai l’he acusat de cap delicte; hauré fet servir el cinisme i la crítica forta però mai he difamat. Per alguns hauríem de muntar un ring per seguir apallissant-nos. Si, ara mateix, com si jo no tingués coses més interessants a fer. El divertir és que aquesta autora de bloc, de tanta equidistància cau en la injustícia. Senzillament injust en relació a mi. Ah, i tot el que afirmo ho puc provar documentalment!
Segueixo. Cita a tres víctimes meves del passat que han resultat escaldades. Quin far de riure!. Una d’aquestes suposades víctimes no la he tornat a veure mai més però amb les altres dues ens uneix una forta amistat, hem menjat junts, ens fem confidències, etc. O sigui qui ha d’estar enfadat no ho està i qui no sap de què va la missa, pontifica.
El més divertit de tot, si no fos patètic, son afirmacions del tipus "s'ha trastocat", ”el que por dir i no pot dir un ex-alcalde”, “l’entorn ho ha de frenar”, “el poble està cansat”, “identifica els responsables de la baixa participació a les eleccions”, “Prou!”, “el poble reclama pau”, “els tianencs han d’EXIGIR (en majúscula!)”, “no podrem permetre que se’ns burli”, “un insult a tot el poble”, s’identifica “la nova Tiana”, “adéu als egos (de qui?)”, “la Tiana petita i inclusiva és la Tiana gran”, etc.
Al llegir aquesta mena de coses, dues reflexions:
Primer, vistes aquestes afirmacions i posats a parlar d’incontinència verbal, penso que la tenen més aviat aquests blogistes dels que parlo que jo mateix.
Segona, quina mala sort que dues persones que tan bé coneixen Tiana i saben el que Tiana ha de ser i necessita no s’hagin compromès mai políticament passant pel sedàs d’unes eleccions perquè així sabríem objectivament què en pensen d’ells tots els tiannnecs i comprovaríem fins a quin grau les seves veritats absolutes són les del poble Jo he fet varis cops aquest exercici i el recomano perquè malgrat tot el dolent i menyspreable que soc per alguns, el poble m’ha manifestat el seu calor i suport per damunt d’altres opcions durant dotze anys.
Bé, estic tranquil perquè ben aviat tornaran a entrar en una fase d’allargament (com cada quatre anys; recordeu la placeta) i veurem el ressorgiment pels voltants de 2014. I ara ja em poden insultar, posar-me a parir, dir que soc un prepotent, un maltractador, esbotzant tota mena d’epítets. Penso que serà un comportament senzillament injust vers a mi però com que no ho penso llegir, MLB!
