dilluns, 13 de maig del 2024

LES ELECCIONS D’AHIR A TIANA: MILLORA DEL PSC I RETROCÉS DE L’INDEPENDENTISME

 

Ahir a Catalunya vàrem votar per a constituir un nou Parlament i els resultats són clars: el PSC ha guanyat per primer cop en vots i escons, crea una gran distància amb el primer partir autoproclamat independentista i ERC pateix una davallada important. També per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els nacionalistes/independentistes no sumen una majoria absoluta. Tot albira una situació complexa per elegir al nou president de la Generalitat, que sota una òptica democràtica objectiva hauria de ser Salvador Illa. Amb ell es pot obrir una nova etapa al nostre país, després d’una dècada perduda.

Penso que amb els resultats d’ahir es pot certificar el final del “procés”, encara que és evident que resten moltes incògnites obertes.

No és intenció d’aquest humil comentarista valorar els resultats en l'àmbit nacional; experts amb més coneixements i des de diferents òptiques ja faran aquesta feina. Jo em limitaré a  valorar els resultats a Tiana on, malgrat que a les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya ha guanyat un partit autoproclamat independentista (JuntsxCat+), l’independentisme continua retrocedint espectacularment: ha passat de representar un 62,7%  l’any  2021 a un 53,9% l’any 2024; quasi ha perdut 10 punts de suport en només tres anys. Estem molt a prop de ser un poble només mig independentista.

Els socialistes estem molt contents; hem de donar les gràcies a 1013 tianencs i tianenques que han votat al PSC, un 22,23% i 250 vots més que fa tres anys  i quasi 500 més que l’any 2017, amb una participació semblant. També suposa 4,5 punts més que fa un any amb les municipals. És evident que els resultats depenen de moltes coses, però també del candidat que hi ha davant d’una llista: i quan aquest candidat/a és bo/ona, els resultats milloren. Estem, per tant, satisfets, però convençuts que només la feina es pot portar a recuperar l’alcaldia a Tiana, que és el nostre pròxim objectiu.

Altres valoracions dels resultats d’ahir: el PP ha millorat força i se situa als seus percentatges habituals abans de la irrupció de Ciutadans a l’arena política.  I una dada preocupant: els extremistes de dreta (independentistes o no, és a dir  Aliança Catalana i VOX) suposen a Tiana quasi un 8% del vot total, amb 360 partidaris.  Aquest és un fenomen nou a Tiana i que valdrà la pena parar-hi atenció. La CUP i COMUNS més o menys com sempre, al voltant del 5% dels votants.

Aquesta és una primera valoració d’urgència que caldrà aprofundir. Serà interessant, per exemple, analitzar on han anat a parar els més de 2000 vots que fa un any van anar al sac de Junts x Tiana i que han quedat orfes. Segurament aquesta valoració permetrà veure el llautó a qui es presenta a les municipals com aliè als partits polítics “tradicionals”.  Com s’han repartit les dues ànimes de Junts x Tiana a aquestes eleccions? O no han votat, o han anat a parar a la CUP (penso que en poca proporció) o han retornat d’allà on havien sortit, de la Convergència de sempre. Evidentment, el vot és secret i aquesta afirmació  (potser agosarada) és més per flaire que per objectivitat.

Si considerem que qui treu més vots és el guanyador d’unes eleccions, felicitem  Junts x Cat+ (ens agradaria que aquesta regla s’apliqui també al conjunt de Catalunya). Si també considerem guanyadors qui han incrementat significativament els seus vots, també ho som el PSC i en menor proporció, el PP. Per tant, tres guanyadors amb grau divers en un escenari de retrocés de l’independentisme a Tiana.

 


dimecres, 1 de maig del 2024

EN LA MEMÒRIA D’EN RAFA MADUEÑO, QUE ENS HA DEIXAT

 

Una mica d’història personal. Jo em vaig fer militant socialista gràcies a dos companys: en Marià Martí (que en va enredar a fer d’apoderat socialista a les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 i en Rafa Madueño, que em va introduir a la sectorial de medi ambient del PSC. Aquest ha mort aquesta matinada, després de lluitar amb valentia contra una maleïda malaltia, i la notícia m’ha dolgut profundament. Per això crec que val la pena un record, tan íntim com pugui.

En Marià ha escrit avui parlant d’en Rafa: “gran lluitador sindicalista, militant socialista, polític honest com el que més, compromès amb la defensa del medi ambient, humanista i gran persona. Una gran pèrdua. El trobaré molt a faltar. Sempre el recordaré”. Té tota la raó; quan el vaig conèixer era Diputat molt actiu al Parlament de Catalunya (Tiana ha tingut tres diputats per ara: en Rafa, la Caterina Mieras i Pere Esteve) i vàrem a començar a treballar plegats (amb Vicenç Sureda, també desaparegut, i una munió de companys entre el que recordo a en Joan Parpal i Rafa Mantecón).

El seu primer pas va ser la creació de la Federació de Medi Ambient, dins del PSC. En Rafa i els que el seguíem, vàrem ser uns avançats a introduir el discurs mediambientalista a la política, demanant coses com la creació d'una Conselleria de Medi Ambient o rebutjant l'energia nuclear (sobretot arran de l'accident de Vandellòs l'octubre de 1989) o donant abast ambiental als programes de successives eleccions. Després altres han omplert un buit que vàrem deixar els socialistes a causa de tots els entrebancs que van posar a la creació de la Federació, en un moment especialment tempestuós pel partit (Congrés de Sitges, 1994). Recordo especialment l'acte celebrat a Montjuïc, amb moltes ONG's presents i que hagués estat l'oportunitat per liderar el socialisme la lluita a favor del medi ambient, a un moment que tant hi havia per fer a Catalunya (com encara ara).

Va ser llavors quan en Rafa va traslladar la seva capacitat immensa de treball a la societat civil, al marge de les estructures del partit. Va crear una exitosa Fundació Eco-Mediterrània (amb l'ajut entusiasta i imprescindible de la seva companya, Maria Antònia Grifols que sempre va estar al seu costat) que es va dedicar fonamentalment a la formació de tècnics ambientals, que avui en dia treballen a moltes administracions. També va realitzar les primeres auditories ambientals (conseqüència de la presència d'en Rafa a la transcendental Conferència de Rio de Janeiro el 1992) que es van fer al nostre país, amb molts contactes internacionals i amb una ingent activitat.

Potser ara ja ningú ho recorda, però també va crear una associació ambientalista anomenada Aiguaviva, que va tenir una curta vida en un entorn que havia experimentat molts canvis i quan formalment els "verds" eren altres, no els socialistes. Tan evident perquè mai un socialista, fins ara, ha estat conseller de Medi Ambient.

Són petits apunts de la feina d'en Rafa al camp de l'activisme ecologista; no vull que es perdin. Després de tot això, em vaig dedicar a la vida municipal a la qual sempre va participar en Rafa, a les nostres assemblees, a ajudar a elaborar programes municipals, a aconsellar malgrat que no sempre li fèiem cas... Després la bogeria entorn dels fets 2014-2017 diria que ens van separar políticament, encara que mai ens ho vàrem dir, i vàrem continuar sent bons amics.  I molts amics d’aquest llarg viatge tots ens vàrem aplegar a la festa que va organitzar la Maria Antònia pels seus 70 anys.

L'últim record que tinc d'ell en vida és la seva assistència a l'acte de presentació del llibre "Federalisme Fàcil" que vàrem fer a Tiana el febrer passat, amb els companys Jaume Moreno i Siscu Bages. Va fer una gran intervenció, en veu fluixeta, on va deixar molt clar què entenia en Rafa per federalisme d'esquerres, amb un posicionament que personalment hi vaig està d'acord. Ens vàrem acomiadar fins a la següent... però malauradament no hi ha hagut propera.

Jo només conec part de la vida d'en Rafa, d'ençà que el vaig conèixer. Altres podran parlar de la seva lluita contra el franquisme. El meu relat està basat en records personals; potser no és totalment objectiu però sí sentit. Espero no molestar a ningú perquè ho he fet de cor. Per a mi ha estat un referent polític: diputat actiu i honest, activista mediambiental dels primers moments, creatiu, treballador infatigable, amb capacitat per arrossegar gent... Sovint penso quan diferent hagués estat el paper del socialisme a la transformació del nostre país en temes de sostenibilitat si tots haguéssim fet més cas a les idees d'en Rafa. Però això ja no té marxa enrere!

Rafa, on siguis, descansa en pau després d'una vida viscuda amb intensitat i honestedat!