dimecres, 9 de maig del 2018

EL PLE DE TIANA DEDICAT A SALVAR EL MÓN!

(Fotografia de Ràdio Tiana)

Els Plens mensuals de l’Ajuntament de Tiana tenen des de fa mesos un mateix patró: la debilitat numèrica del Govern i la impotència de l’oposició per abastir una alternativa fan que la seva litúrgia sembli calcada mes rere mes. El govern presenta molt poques coses a aprovació, coneixedor de que no disposa de la majoria per tirar-les endavant. Per exemple, el pressupost, tot que estem en el mes de maig, “ni se sabe ni  se le espera”. El perllongament del pressupost té greus conseqüències, no només  limitacions com es va poder comprovar ahir amb el tema de l’aire condicionar  de l’escola bressol sinó també a la butxaca dels ciutadans, com crec que passarà amb l’IBI si es manté el mateix tipus que a 2017. No obstant, en aquest tema haig de fer alguns esbrinaments i em comprometo a desenvolupar-lo en una propera entrada, per seguretat de tots
Llavors en què consisteixen els Plens?. El Govern presenta alguna coseta del tipus “dos i dos fan quatre” que aconsegueix la unanimitat de tots els regidors o, com ahir, el nomenament d’un jutge suplent (Julio Delgado, que farà bé la feina). La resta de punts queden a iniciativa de la part l’oposició anomenada “sobiranista”, i que també es pot qualificar d’impotent, que és la que domina el relat del Ple en mocions que pretenen per una banda obligar a l’Alcaldessa a actuar de manera diferent a com pretén i per l’altra a salvar el món. La debilitat del Govern fa que assumptes importants circulin al marge del Ple ja que procura que no hi siguin tractats. Amb això hi perdem tots o, com a mínim, la transparència se’n sent ressentida.
Considerem per un moment com van anar les coses ahir. El Ple de Tiana va aprovar per unanimitat una moció en favor del poble kurd que ha deixat a Turquia i els seus aliats tremolen de por.  Per suposat, també es va aprovar una moció en contra de la sentència de “la manada” que ja té al Tribunal Suprem i al Consell del Poder Judicial esgarrifats. Després un clàssic, moció contra el 155, suport a empresonats i exiliats, etc que al ser comunicada a qui serà comunicada tremolaren les estructures de l’estat feixista que ens té acollats.  Tampoc podia falta una moció a favor dels angelicals CDR’s on el Sr. Rosa, en un discurset dels seus, va parlar de mitjans del règim, forces repressores, etc...a banda de concretar que els CDR són el poble i que estan aquí per constituir la República. També, i per via d’urgència, es va tractar el tema dels professors del institut de Sant Andreu de la Barca. O sigui que ahir el Ple de Tiana va arreglar el món a cop de mocions que marcaran un abans i després en un seguit de temes, que prou complexes són i que francament crec que tenen el seu marc de tractament a un escenari molt més ampli que el nostre poble. En aquests assumptes es van esmerçar gran part de les més de tres hores de Ple... No dic que no són importants; ho són molt però és el Ple de Tiana el lloc a on han de ser tractats?. I un altre apunt: Núria Blasco va defensar amb valentia i coherència quin és el posicioanment del PSC en aquests temes.
I la resta? També un altre clàssic: incloure un tema per a tocar el voraviu de l’equip de govern a la vegada que s’ha assegurat la presència a la sala d’un grup de veïns afectats per fer la traca final. Ahir va tocar el torn als pisos de protecció que es volen fer a Els Vessants II i en relació sobretot al tema de la mobilitat. El Sr. Salvatierra fa ver un discurs al meu entendre desafortunat, on va titllar de tot a l’Alcaldessa (fins i tot de no complir la llei)  i també a regidors i tècnics de l’Ajuntament. Arribada la votació, CiU (o com es digui ara) es va desdir de tot el que havia dit fins ara i es va arrenglar amb la resta per posar al govern contra les cordes; fins i tot el PP es va abstenir. Però aquest és un tema complex, que té moltes arestes i que em prometo a tractar d’aquí uns dies.
Aquesta és la crònica urgent del Ple d’ahir, celebrat entre acusacions mútues de tots els grups dient que ja estem en campanya electoral. Valguem Déu, què llarga se’m farà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada