El Sr. Muñoz i la
seva colla van ser força actius a les xarxes socials per raó de les eleccions d’ara
fa un any (quasi 50 pàgines al llibre d’en Toffoli). Van emprar quatre eines
bàsiques: el bloc del llavors sr. Alcalde (penjat sense cap mena de vergonya a
la web institucional), els blocs personals (inclòs el del sr. Pascual), el bloc
del “partit” i les intervencions al facebook de persones interposades (algun
dia parlaré d’aquest tema).
Tota aquesta
artilleria mediàtica era complement de la utilització barroera que va fer el
Sr. Muñoz, durant tota la legislatura passada, dels mitjans públics de
comunicació. No obstant això, de poc li va servir el desplegament, ja que el
Sr. Muñoz no va guanyar les eleccions (va quedar en tercer lloc) i emprenyat,
ni va recollir l’acte de regidor deixant amb un pam de nas als seus votants,
donant la culpa a tothom del seu fracàs (especialment a un servidor de tots
vostès, titllant-me de “maltractador polític”) i, això si, amb el desig de “bon
vent” a tot Tiana.
El que millor
resum, al meu entendre, el posicionament del Sr. Muñoz durant aquests dies de
2011 són les seves declaracions a Ràdio Tiana el dia 15 de juny, i de les en
vaig un resum:
1.
Tothom
té la culpa de la desfeta menys el Sr. Muñoz: “ el fet que es presenti
Solidaritat Catalana ha fet perdre més vots a GENT que a ERC”, “les campanyes
brutes que s’han fet”, “un problema de comunicació i d’explicació des del
Govern”, “el Govern ha tingut pocs mitjans de comunicació per explicar-nos” (té
nassos això quan tots els mitjans públics estaven sota l’ocupació del sr. Muñoz!),
“algunes persones del món artístic i cultural pensaven que l’Ajuntament seria
un mecenes dels professionals de les arts; un sector d’aquests ha estat tres
anys de campanya continua a la contra”, “algunes de les causes es poden trobar
a la crisi econòmica”, “he patit un assetjament psicològic de part del Sr.
Vallespinós” (pobret!), “pensava que més gent hauria reconegut la feina feta”, “indignitat
professional per ocupació de Ràdio Tiana, amb pressions i suplantació de la
directora” (aquest cop les víctimes són la Gemma i el Isaac), “error de
dinàmica i una desigualtat d’oportunitats per explicar-se” (en referència al
debat del dia 14 de maig). Podria posar
molts més exemples, però aquests són suficients: tothom té la culpa menys el
Sr. Muñoz, incapaç de reconèixer què ha fet malament ell (no els altres) per
ser l’únic alcalde de Tiana que no ha renovat un primer mandat.
2.
Tot ho
ha fet bé: ni una escletxa per l’error: “un dels mandats més intensos i
fructífers per Tiana”, “la política urbanística ha estat excel·lent”, “l’obra
feta és enorme”, “perdre un regidor ...
és injust des del punt de vista de l’obra feta, de l’acció feta i de la
dedicació que hem fet”, “pensàvem que més gent m’haura reconegut a través del
vot”. Es veu clar que el sr. Muñoz no ha comés cap error; van ser els votants
de Tiana els que es van equivocar no votant-lo majoritàriament, rendits a la meravellosa
feina feta els darrers quatre anys.
3.
I els
fantasmes de sempre l’han acompanyat fins al final: el Sr. Muñoz diu que ell “ha
canviat els criteris urbanístics que van aplicar durant 12 anys els socialistes”.
Des del primer moment que el Sr. Muñoz és regidor de Tiana, agita el fantasma del
urbanisme, criticant els desenvolupaments que han fet créixer el pobre i
malgrat que cap d’ells va ser aprovat en els meus 12 anys de govern, li va ser
igual i va estar constantment amb aquesta cançó de l’enfadós. Després, en els
seus curts quatre anys d’alcalde, va aprovar més de 700 habitatges nous que
només la crisi ha aturat. Algun dia m’agradaria fer un debat sobre aquest tema
però el temps acaba posant tothom al seu lloc. Fa uns dies, una tianenca (des d’un
helicòpter de la Guardia Civil, això si!) va tenir l’ocasió de veure el poble
des del aire i va escriure al seu bloc: “mirant Tiana des de l'aire, me n'he adonat que
encara és molt poble”. O sigui que malgrat totes les meves malifetes (segons el
Sr. Muñoz) Tiana encara és un poble!. N’estic content encara que jo ja ho
sabia.
Proper Post: Divendres 11 de maig de 2012
Tema: CRÒNICA DEL PLE DE MAIG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada