SOC CULPABLE... DE LLEGIR SEGONS QUÈ

 

Hi ha dies que si estic molt, però molt avorrit, em passejo per les xarxes on, entre porqueria i porqueria, es troben coses sorprenents. I vet aquí que m’he topat amb una mena de bloc, amb nom d’un setmanari dels anys trenta del segle passat, en el qual un “pájaru” del Ple de Tiana fa una autèntica confessió pública, del millor estil estalinista durant les terribles purgues que organitzava el sanguinari dictador, on l’autor (força desconegut) reconeix ser culpable d’un munt de coses, que m’agradarà comentar com una observació ornitològica més.

Abans de la confessió hi ha una entradeta majestàtica, que diu:

Pobrissó, es veu que el van obligar a fer una moció de censura a l’alcaldessa d’ERC i que ell no volia, es negava per complet, però al ser tan obedient, la va fer a contracor! Tan a contracor que va exigir ser de nou primer tinent d’alcalde (ara amb l’alcalde Salvatierra), va exigir un ajudant a sou (cosa que no va aconseguir) i va obligar  també a ser el representant de l’Ajuntament de Tiana a l’àrea Metropolitana de Barcelona. Es veu que era tant el seu disgust per haver fet la moció de censura, que només amb tota mena de prebendes es podia consolar. Per cert, veïns de Can Gaietà, reteniu aquesta dada: quan el Sr. Salvatierra començava a negociar amb l’AMB el tema dels habitatges a Cals Frares, el representant de Tiana l’AMB era el “pájaru” que ara se’n penedeix! O sigui, que no s’assabentava de res o bé que assentia a tot, malgrat els escarafalls que ara fa.

Dit això, analitzem ara de què se sent culpable (per cert, en català “soc” no porta accent):

• És culpable de fer oposició... es veu que la resta de partits no fan res, només ell treballa al Ple.
• És culpable de no tenir un partit al darrere. Bé, per obtenir una regidoria sí que va fer servir un partit, el PSC, del que va obtenir diners per la seva campanya i edició de programa, cartells amb el seu careto als fanals, suport de la Federació, ajut de militants durant la campanya, els vots dels votants socialistes, etc. i quan va tenir  es va fer trànsfuga (encara que s’anomeni regidor independent, títol inexistent en la legislació municipal). Del que vostè és culpable és de no retornar l’acta, per més que el PSC li ha demanat reiteradament!
• És culpable de defensar l’últim solar d’equipaments de Can Gaietà... on el "pájaru" volia fer un bosc urbà, que ja tenia adjudicades les obres quan era primer tinent d’alcalde i que no va tirar endavant. Aquesta és la pregunta, més enllà de fer ara el ploramiques: per què no va fer el que volia fer a la parcel·la de Can Gaietà, si fins i tot tenia les obres adjudicades? No li van deixar fer? Caram, em pot ensenyar algun escrit de protesta per part seva per impedir-li  fer el seu projecte? Si vostè hagués treballat, un altre “gallo cantaría” en tota aquesta polèmica.
• És culpable de voler una millor planificació urbanística per Tiana... en realitat vostè és culpable d’haver estat tres anys de Primer tinent d’Alcalde (amb dos alcaldes diferents)  i encara és hora que ens expliqui el seu model urbanístic pel poble, ni tan sols un petit escrit amb les línies mestres del seu somni.
• És culpable de tenir uns valors... Mare de Déu! Quins valors? Els de la traïdoria, de presentar-se a l’aixopluc d’un partit, obtenir la regidoria i després marxar? Això, més que tenir valors és tenir bemolls! I que té una manera diferent de fer política... aquí si que li dono la raó: incendiària, destructiva, demagògica, enganyosa, personalista,  etc... una manera diferent de fer política, la seva.

En fi, més que un reconeixement de culpabilitat tot plegat em semblen llàgrimes de cocodril vessades en un escrit, que per la seva estructura m’agradaria conèixer l’autor material.

En tot cas, no perdo més el temps amb xorrades a les que m'obliga la meva feixuga tasca d'ornitòleg.

SATISFACCIÓ I RECTIFICACIÓ

 

Dues reaccions al mateix article.

Satisfacció perquè aquest humil blog ha superat fa uns dies un nombre rodó de visites que té sis xifres.. Sempre he procurat dir el que penso, amb una visió irònica de la vida, el que no sempre deixa a tothom content. Porta ja quinze anys de funcionament i al llarg d’aquests temps he parlat sobretot de política local, ara des d’una perspectiva ornitològica.

Precisament, els estudis de “pàjarus” tenen les seves dificultats i a vegades les observacions de camp són complicades de fer i pots cometre errors. Això va passar amb la meva publicació del dia 10 de desembre passat: vaig afirmar que una tinenta d’alcalde havia fet de mofeta.... i un cop revisades les imatges que vaig gravar, qui va fer de mofeta va ser en realitat un altre “pájaru” regidor de l’equip de govern, que dies després va demanar disculpes per escrit a l'ocell solitari pel seu comportament. O sigui que quedi clar: si se'n van en fotre de l'ocell solitari, però no va ser una tinenta d’alcalde sinó un regidor. Em vaig equivocar d’exemplar i demano disculpes.  Que consti de rectificació, ja que els estudis ornitològics han de ser precisos.

Malgrat aquest error lamentable, l’estudiós de “pájarus” seguirà amb la seva tasca...

50 ANYS DE SOCIALISME A TIANA

 

Una vegada algú em va dir que l’èxit d’una organització s’ha de mesurar sobretot per la seva persistència. Per tant, cinquanta anys de socialisme a Tiana és un motiu de celebració, almenys per aquells que creiem en els valors d’una ideologia compromesa amb els drets i  la justícia social, malgrat els errors (tan personals com de l’organització) comesos al llarg de la seva llarga història a nivell mundial.

És difícil separar la vida col·lectiva de la personal. Amb la meva família vaig arribar a Tiana l’any 1981, buscant la salut d’un de nosaltres, malgrat que sempre hi havia tingut lligams amb uns cosins que vivien al carrer sant Josep. En aquell moment la política a Tiana estava dominada per CiU, després de l’alta baix que va suposar un pacte contra natura entre la dreta i els comunistes per treure del govern a l’alcalde Ballús, guanyador de les primeres eleccions democràtiques de 1979, després de la dictadura.

Jo estava lligat amb el PSC a través de la sectorial de Medi Ambient però finalment em vaig engrescar amb la política municipal de la mà del company Bernis i de la Mercè. Mica a mica vaig anar coneixent als altres companys i militants de l’Agrupació, sobretot arrel de les grans trobades pel Primer de Maig: Ballús, Domènec, Rodrigo, Ausejo, Alonso, Riera, Massó...i sobretot amb l’Eced, Doñate i Ruiz que vàrem constituir el segon govern socialista del poble, a l’any 1995 després d’haver treballat fermament quatre anys a l’oposició i de superar les dificultats de constituir un pacte d’esquerres amb PSUC i ERC. I hem estat la força política que més anys ha tingut l’alcaldia de Tiana en aquests quasi 50 anys de democràcia.

Tots aquests anys han estat farcits de tota mena de moments (molt bons, bons, dolents, molt dolents...amb victòries plaents i derrotes amargues). Hem esmerçat moltes hores en reunions, debats, redactar butlletins, penjar cartells i ara a les xarxes, fins i tor discussions estèrils ... personalment penso que ha valgut la pena, malgrat tot. Sempre ha estat molt més el que ens ha unit que separat, almenys fins ara.

La celebració d’aquest divendres és sobretot d’homenatge a tots aquells que durant aquests cinquanta anys tant han treballat pel poble; la majoria ja no hi són i a mi m’han creat un buit, que malgrat no expressar-ho,  hi és. I també ha de servir per a dir que el socialisme està viu a Tiana, que noves generacions d’homes i dones seguiran treballant perquè per damunt de tot EL NOSTRE PARTIT ÉS TIANA.

 

EL CALENDARI ISAAQUIÀ

 

Hi ha diferents tipus de calendari. Per exemple:

E1) El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), va ser una reforma del calendari romà. El calendari julià té dos tipus d'anys: un any normal de 365 dies i un any de traspàs de 366 dies

22) El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.  Va ser establert pel papa Gregori XIII. A més del canvi a la longitud mitjana del calendari anual passant de 365,25 dies (365 dies i 6 hores) a 365,2425 dies (365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons), una reducció de 10 minuts i 48 segons per any.

Ara a Tiana (no sabem si també a Montgat o a tot el Maresme) hi ha el calendari Isaaquià, que consisteix a que el mes de gener de 2025, el dissabte dia 5 sigui abans que el diumenge dia 4, com es pot veure als fulletons repartits per l’Ajuntament. És una important aportació a la mesura del temps, que la NASA està estudiant per implantar-la arreu del món. Els ordinadors es tornaran boijos.

Jo suposo que és una innocentada avançada ja que és impossible que el govern dels que “tot ho fan bé” puguin haver comés aquesta errada (i no serà per manca de mitjans abocats a la comunicació institucional).

SRA. LIÑÁN: DEMOSTRI EL QUE DIU I NO VULGUI EMBOLICAR LA TROCA

 

La Sra. Gemma Liñán, en la seva condició de portaveu del govern de JuntsxTiana, té per costum esbroncar als representants dels altres partits polítics que participen en la tertúlia “Ara i Aquí” de ràdio Tiana. Tots han rebut a un moment o altre i al darrer cop li va tocar el torn al representant del PSC, amb greus afirmacions  sobre pactes amb relació als habitatges de Cal Frares, que tanta polèmica han desfermat, en una grollera maniobra per a desacreditar el posicionament dels socialistes, l’únic grup municipal que al mes de juliol va votar en contra del projecte del govern.

Sembla que el govern no en té prou en gronxar-se en una empresa de recentíssima creació per vendre el seu projecte d’habitatges a la zona de Cal Frares (pagant entre tots més de tres mil euros) sinó que necessita embolicar la troca a través de les paraules de la Sra. Liñán.

La veritable història, per qui vulgui conèixer la veritat,  és aquesta:

1.      Si el Sr. Salvatierra va ser alcalde l’any 2022, ho va ser gràcies als dos vots imprescindibles del PSC, cosa que sembla que ha oblidat.

2.      La iniciativa  pel pacte va ser a proposta del Sr. Isaac Salvatierra,  a un escrit de 27 de setembre de 2021, que entre altres coses deia:  “Us plantegem signar plegats una moció de censura urgent per sortir de l’atzucac  actual”.

3.      Per arribar a plantejar la moció de censura es va  pactar un acord programàtic de 10 punts (que es reprodueix a aquesta entrada del blog), que  formen part del document  lliurat a Secretaria ,  signat pel Sr. Salvatierra i el Sr. Sales el dia 16 de març de 2022

4.       En lloc de l’acord es parlava d’habitatge de protecció  i molt menys de Cal Frares.

5.       Per tant, pel Sr. Salvatierra  l'any 2022 o no era cap prioritat els habitatges de protecció o va acceptar el que fos amb tal d’aconseguir la poltrona (coneixent, com coneixia, que el PSC n’era contrari a fer-los a Cal Frares, ja que fins i tot el que llavors era cap del G.M. del PSC era el principal valedor d’un bosc urbà, ja licitat i adjudicat)

6.      Que ara la Sra. Liñán, de manera malèvola, parla d’un acord secret per no perjudicar el candidat és absolutament increïble. Com es públic i notori, jo no era partidari que el Sr. Sales repetís com a candidat. Quin sentit tindria  amagar un secret que el podria perjudicar?

7.       Tampoc el calendari encaixa. El PSC no va escollir el seu candidat fins al mes de febrer de 2023 i no sense polèmica. Per tant, parlar l’any 2022 de mantenir secret el tema de Cal Frares per a no perjudicar a un candidat  inexistent, és totalment  absurd.

8.      El conveni amb l’AMB no es porta al Ple fins al mes de juliol de 2023, més d’un any després de governar el Sr. Salvatierra en solitari com a resultat de les eleccions de maig de 2023. Si el tema de Cal Frares era un projecte madur i mantingut en secret, per què va tardar el Sr. Salvatierra més d’un any en proposar la signatura del conveni quan ja s’havia alliberat del seu soci del bosc?

9.      El govern dels “que tot ho fan bé” s’ha entrebancat amb el tema de Cal Frares, fonamentalment per culpa de fugir de la participació pública, malgrat que s’omplen la boca de parlar-ne.  Es veu que no en tenen prou amb la tasca del COLUMPI i ara cal difamar i dir mentides dels contrincants polítics.

10.   El document demostra que quan el Sr. Salvatierra va necessitar els vots del PSC, ni l’importava l’habitatge social ni fer-los a Cal Frares.

11.   El Sr. Salvatierra es dedica a denunciar  a alts  càrrecs del PSC que els socialistes de Tiana no volen pisos a Cal Frares. A la vegada diuen que hi havia un pacte secret per fer-los. En què quedem? 

12.   Mentrestant, l’únic que demostren els papers és que el Sr. Salvatierra va ser alcalde i va anomenar primer tinent d’alcalde a qui volia fer un bosc urbà a Cal Frares, sense mostrar cap mena d’interès per l’habitatge de protecció en l’acord per la moció de censura.

13.   La Sra. Liñán està obligada a demostrar  l’existència d’un pacte amb  el Primer Secretari del PSC a Tiana per fer habitatges a Cal Frares, acusació que va deixar anar a la ràdio entre crits. Curiosament, la polèmica dura des de juliol i aquest argument no l’ha tret la Sra. Liñán fins ara

I en aquest tema arribarem on calgui. Mentrestant els lectors hauran de decidir lliurement (llegint documents i aplicant la lògica) qui diu la veritat amb relació a les acusacions de la Sra. Liñán

ELS 10 PUNTS PELS QUE EL SR. SALVATIERRA VA PACTAR SER ALCALDE L'ANY 2022

CARTA A LA PERICA

 

Molt estimada amiga:

En primer lloc, permetem felicitar-te per la fotografia de la signatura del teu acord pels pressupostos de 2025 amb el Sr. alcalde de Tiana. A ell se'l veu realment angoixat perquè difícilment sense el teu ajut hagués pogut aprovar els pressupostos; i a tu molt cofoia i contenta d’haver aconseguit doblegar el rodet de la majoria absoluta i haver-hi pactat coses bones per a Tiana. Tens un posat de triomfadora!

Estimada Perica, vaig seguir amb atenció al teu discurs al Ple del passat divendres. Oh quines paraules més boniques i sentides, quanta responsabilitat, quanta dignitat! Em vas emocionar defensant el perquè  has donat suport als pressupostos a canvi d'un munt de promeses (la majoria de moment no incloses en el capítol d’inversions).  Nosaltres, els socialistes, no vàrem dir res i això que t’haguéssim pogut recordar quines van ser les teves paraules quan el nostre grup municipal quan l’any passat, va donar suport als pressupostos de Junts x Tiana o va aconseguir rebaixar l’IBI a la meitat. Llavors només hi vas veure inconvenients i ara tot són virtuts, retrets que més d’un cop has recordat als debats de Ràdio Tiana (quan hi vens, clar).

Mira, em sap molt greu que et puguin prendre el pèl a la mili es deia que la veterania és un grau. I donat que els socialistes ja hem viscut l’experiència d’acordar coses amb el govern del Sr. Salvatierra en aprovar al seu pressupost per enguany (ni més  ni menys que un PROGRAMA PLURIANUAL DE LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC per un import de 500.000 euros), et podem avançar quasi amb total seguretat que tu et quedaràs, amb un pam de nassos com nosaltres. Perquè al llarg dels dotze mesos de l’any 2024, el govern  no ha fet res del que es va comprometre, ni tan sols la primera fase (molt barata) de recollir dades i definir el projecte.

Tu, estimada Perica, ets aquest cop la cirereta del pastís com l’any passat ho va ser el PSC. És a dir, la que blanqueges uns pressupostos elaborats al marge de l’oposició i sense donar acompliment al compromís de Junts x Tiana de fer un pressupost de base zero; l’alcalde diu que s’hi aproxima. És un home simpàtic. Però com tot en la vida, o és o no és; a mitges, ni embarassada.

Ara que tots els Junts (els per Tiana i els per Catalunya) esteu tots junts, seria el moment que miressis d’entrar al govern, et convertiries a l’argument principal de blanqueig donat que els pardals deixarien de ser els ocells en solitari (malgrat que en són molts i ara un ha plegat, que jo recordi el primer que ho fa des del govern). Clar que no et quedaria cap més remei d’alinear-te en contra dels veïns de Cal Frares, però això seria un detall sense importància. Llavors sí que des del govern podries transformar de veritat Tiana. I donaries continuïtat a aquella tradició tan tianenca que les dretes convergents (diria que tu n’ets l’hereva, ja que vas fer-te teva a la Sra.  Rué) pacten amb segons quins progressistes (abans PSUC, després IC, més tard GPT i ara JxT) més aviat per embolicar la troca.

Posats estem en èpoques nadalenques, conclouré amb una cita bíblica: al banquet dels rics sempre s’hi posa un pobre, També a les pel·lícules de Buñuel. Un pobre, a la taula de rics, va bé per calmar la consciència; una regidora votant els pressupostos de vuit regidors, també. El ric Epuló (8 regidors), la pobre Llàtzer (1 regidor).

Encara que potser la meva crítica servirà per esperonar al Sr. alcalde i amb un pim-pam veurem resolts tots els compromisos amb la perica, fins i tot les butaques de la sala Albéniz. El que mai ha fet amb el PSC potser ara ho fa amb JxCat. Si així fos, mostraré en públic el meu penediment per tot el que he dit en aquest comentari. Però temo molt que el vot de JxCat només servirà per a maquillar unes polítiques ja decidides pels altres Junts...com malauradament ens va passar als socialistes l’any passat!

Estimada Perica, com t’aprecio, em sap molt de greu que hagis caigut al mateix parany que nosaltres l’any passat. Nosaltres ja ho hem après; tu ho faràs al llarg d’aquest any.

Mentrestant, rep una cordial salutació i els millors desitjos per aquestes festes

 

L’ornitòleg  de Tiana

UNA TINENT D'ALCALDE MOFETA I EL PERILL D'UNA FRACTURA SOCIAL?

 

L’estudi de l’ornitologia dels “pájarus” de Tiana és apassionant, no em cansaré de repetir-ho. Observant en deteniment el Ple ordinari de desembre vaig descobrir una mutació increïble: una femella de pardal s’ha convertit en mofeta!!!! Costa creure donat que les aus i els mamífers son classes de vertebrats molt distants filogenèticament: uns ovípars, amb ploma i majoritàriament voladors mentre que els altres són vivípars, amb pèl i solen ser terrestres.

Doncs bé, vàrem assistir a una transformació de pardal a mofeta, tot per culpa d’una moció que va presentar el “pájaru solitari”. L’home va explicar que s’havia preocupat de tema dels dificultats d’accés de vehicles d’emergència a determinats carrers del poble, que havia mesurat amplades, consultat a bombers de Badalona, a professionals... i la primera tinenta d’alcalde, en pla burleta (és a dir, mofeta) vinga riure, descollonant-se de tot, amb tota meva de moviments irònics i, això sí, dient que ells ho tenen tot fet, a punt i controlat (podria ara posar exemples que de moment m’estalvio). I tot sota la mirada somrient i complaent de qui presideix la reunió que hauria d’evitar bullin d’un regidor cap a altre...

Penso continuar investigant, però crec que és una fita molt important en la ciència de l'evolució poder haver assistit a la transformació d’un pardal a mofeta. Ara que alguns tornen a parlar de creacionisme, aquesta mena de processos (que fins i tot s’han pogut gravar) és un avenç emocionant de la ciència.

No voldria ser alarmista  ni catastrofista, però aquest tafaner de la vida política del poble observa alguns fets de fractura social. Demanar bombardejar la zona de Can Gaietà,  fomentar que uns tianencs es puguin menjar a altres (en el més pur estil caníbal), enganxar xiclets al jersei d’algun assistent al ple que suposadament no és de la corda de l’activista,  pintar una propietat privada dient “cabrons” i “fills de puta”, etc. potser només són símptomes, però des del meu punt de vista no albiren res de bo. Això mai havia passat a Tiana i ara està passant. Són expressions d’una part d’un poble ben aviat poc educador.

Trobo a faltar una reacció contundent de l’alcalde, condemnant tots aquests fets (i també el bullying a un regidor). Podem entrar en una espiral d’enfrontaments que mai voldria per a Tiana perquè  una cosa és la discrepància política i l’altre amenaçar amb bombardejos. L’autor de la frase es deu pensar que és graciós, a l’alçada d’alguns guionistes de la televisió pública de Catalunya,  quan més aviat és penós.

No anem pas bé i trobo a faltar una reacció de condemna del govern.