Quan els conceptes
s’aprenen al marge de l’acadèmia, sol ser perillós. Us posaré un exemple:
aquests dies he llegit molt sobre virus, pandèmia, transmissió, taxa de
reproducció, corbes...i encara que em sembla que he entès el fons de la qüestió
i malgrat haver cursat una assignatura de virologia durant la carrera, no
gosaria pontificar sobre aquest tema.
El conceptes mal
apresos tenen perill. I passa en tots els àmbits de la ciència. Per exemple, la
sostenibilitat és un concepte científic, nascut de l’ecologia i que després se
ha aplicat amb poca fortuna a altres àmbits (com l’economia). És un concepte
molt intuïtiu, que admet moltes definicions que un dia va recollir en un article
Ramon Folch. La sostenibilitat en ecologia suposa el manteniment dels cicles
naturals, l’ús preferent dels recursos renovables, la no creació de situacions de distròfia als
ecosistemes, de no malmetre el capital natural...en definitiva, una relació assenyada
de l’home amb el seu entorn, del que forma part com una espècie més malgrat la
seva capacitat de forçar-lo degut sobretot al control de l’energia.
El verd és un
color. Verd és l’uniforme de la guàrdia civil, verds son els caramels de menta
i l’enciam, verds són molts insectes. En canvi, el linx i el panda no són verds
i són dignes de protecció. Per tant, confondre “verd” i “sostenible” és un
error, perquè hi ha moltes coses verdes (el gasoil) que no són gens sostenibles;
i també hi ha coses sostenibles (disminuir l’aportació de nutrients a un riu)
que no tenen color verd. O fem un discurs en termes “verds” (tipus flower
power) o si anem seriosament per millorar les nostres relacions amb el planeta,
llavors parlem de “sostenibilitat”
Aquesta llarga entrada
ve arran de que el Ple de Tiana va aprovar per unanimitat, dimarts passat, un “Pacte
Local Verd i Sostenible”. És una idea que podria ser bona però abans d’entrar
al fons de la qüestió, demanaria humilment que es canviés el nom pel de “Pacte
Local per la Sostenibilitat” ja que el que ha de ser sostenible no és el pacte
si no el poble; la sintaxi té aquestes coses. Però com que em temo predicar en
va ja que la força dels nous conversos és sempre temible, posaré les meves
energies en aportar el que pugui de positiu, reconfortat pel convenciment de
que el nom no fa les coses.
La idea nuclear es
més o menys aquesta: la pandèmia produirà estralls en molts àmbits, i també en
l’economia. Per què no plantejar una recuperació econòmica basada en unes
millors condicions de sostenibilitat i fer de la necessitat una virtut?. Fins aquí poc a dir més enllà que el plantejament
oblida el tema de l’escala: quan un mesura sobre un plànol, si no té en compte
l’escala pot cometre errors brutals. Haver de recorre 1 cm d’un plànol a peu no
és el mateix si l’escala és 1:1.000 o 1:10.000.000. Amb els problemes passa el
mateix: tots tenen la seva escala de resolució i en un món globalitzat, l’escala
municipal és totalment insuficient per a resoldre segons què. I si ara algú vol
treure allò de la “papallona i el terratrèmol”, no cal que ja ho conec. Conec
la frase però no que hagi passat mai...
Tiana potser és un
territori massa petit, amb poca activitat comercial i cap industrial perquè
calgui una Agenda 21 Local, un PAEs, una Emergència Climàtica i ara un anomenat
Pacte Local Verd específic. Potser valdria més optimitzar esforços i encarregar
a comissions que ja existeixen i que han treballat prou bé (com la de Medi
Ambient) per elaborar un document que no ha de ser gens complicat tenint en
compte la nostra experiència i també els escenaris comparatius ja que la
voluntat de sortir de la crisi amb un major compromís ambiental sembla força
comú a la gran majoria d’administracions. Per tant, potser per damunt de tot és
un acord institucional perquè algú marqui paquet; en tot cas, ho valorarem amb
els resultats.
A la llarga introducció
vaig escoltar coses curioses per les que ara per ara no hi trobo ni explicació
ni justificació. N’hi ha moltes però n’hi ha una que em va cridar l’atenció per
damunt de tot, quan es va dir si “seriem
capaços de distribuir aigua potable per tot el continent, amb aqüeductes”. Què
vol dir? A quin continent es refereix? A Europa?. No té aigua potable tot el
continent? Quan es parla d’aqüeductes, a què es refereix?. En enginyeria
hidràulica moderna aqüeducte és qualsevol sistema de transport d’aigua. Potser
es referix als aqüeductes romans, on no calia altre energia que la gravetat pel
transport d’aigua però ja fa anys que es va inventar el sifó gràcies els
experiments de Pascal al ja llunyà segle XVII. Més endavant es va dir que “la
distribució d’aigua potable pel continent
generaria empreses i llocs de treball locals?. De nou: de quin continent
parla? A Tiana no tenim garantida la distribució d’aigua potable? A casa, quan
obrim l’aixeta, en surt.
Doncs bé, anant a
la part dispositiva de l’acord, els resultats esperats són: la convocatòria
dels grups municipals, la constitució d’una Taula, la creació d’un fòrum de
participació, la identificació dels eixos i línies de treball, l’elaboració d’un
Pacte Local Verd i Sostenible (si no canvien el nom, clar), la creació d’ un
instrument de seguiment i la cerca de suports externs. Espectacular!. Estaré
amatent als resultats de tot plegat, que comentaré per aquí com no podria ser
menys.
Per cert, si els meus
coneixements en medi ambient i ecologia no fossin tan curts, ben segur que el
promotor hauria pensat en mi per ajudar al que calgui ja que estic segur que
una acció tant important es farà al marge de les simpaties polítiques i
personals. I m’hagués agradat molt poder col·laborar, fins al punt que si torno
a néixer en lloc de estudiar filologia de l’arameu m’agradaria doctorar-me en
ecologia....
