dimecres, 13 de maig del 2020

LA POLÍTICA (MUNICIPAL) TÉ COSES ESTRANYES


He de començar dient que no em considero politòleg, però això de la política cada cap l’entenc menys, sobretot la local que per proximitat és la que més condicions té per poder entendre-la.  Penso que la política local és com un xàfec d’estiu, que en un punt pot està caient aigua a dojo i uns metres més enllà lluir el sol. A aquesta conclusió he arribat després del que va passar ahir al ple de Badalona (aquí, a tocar) durant l’elecció d’un nou alcalde/essa arran de la dimissió d’Àlex Pastor (que per a mi segueix essent una bona persona malgrat els errors que hagi pogut cometre).
Fixeu-vos: a Tiana tenim una alcaldessa d’ERC amb el suport dels regidors del PSC. En canvi, a Badalona no hi ha un alcalde del PSC en gran part (no només) per manca de suport dels regidors d’ERC. I JxCat de torna, tant a Badalona com a Tiana. És curiós, no?. El que deia del xàfec d’estiu: no sembla que hi hagi unes condicions meteorològiques globals (com sí hi van haver durant molts anys) i cada petit territori fa el que vol per fer possible que algú posi una xinxeta d’un color o altre en un mapa del país.
Aquesta, ara per ara, és la gran diferència entre Badalona i Tiana. No obstant, si aprofundeixo a l’anàlisi trobo també interessant semblances. La primera, el socialisme no viu pas els seus millors moments, ni a Badalona ni a Tiana: allà, amb 6 regidors són un 43% del màxim que havien tingut (14, l’any 1991); a Tiana, amb 2 regidors representen el 33% del màxim que havien tingut (6, a l’any 1995).
Però la semblança més interessant la trobo en un document que s’ha publicat que era l’acord “de tots contra PP” i que no va voler signar Guanyem Badalona; sembla que aquí està la mare de tots els ous. Doncs bé, els dos darrers paràgrafs d’aquest document diuen literalmen
  • Cap assemblea de cap organització política sotasignant podrà modificar a posterioritat el contingut d’aquest acord.
  • Aquest és un acord entre Grups Municipals, que tindrà validesa gràcies a la signatura dels Presidents i Presidentes dels respectius grups municipals i la resta de regidors/es. L’acord només podrà ser modificat  per la unanimitat dels sotasignants, i resta independent dels òrgans interns de les diferents formacions.

Clar i català vol dir: els grups municipals fan el que volen en un tema com decidir qui serà l’alcalde de Badalona, i que ni les assemblees ni els òrgans interns de les diferents formacions tenen res a dir. És com aquell acudit: “tu ets el client, oi?. Doncs calla!” que traduït a la política vindria a dir: “tu ets el militant, oi?. Doncs calla!”. És a dir, ja vindrem a tu quan ens facis falta per a recollir els vots que faran possible ésser regidors però després serà el Grup Municipal el sobirà.
Sota el meu bigoti he deixat anar un somriure irònic, poc perceptible: aquest procediment es va inventar a Tiana fa només uns mesos, quan una assemblea que no estava d’acord amb una proposta de Grup Municipal va dir que aquest fes el que volgués. I tant que ho ha fet!. Tiana hem sigut pioners en moltes coses: el primer municipi que un ple va demanar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, el primer municipi de tot Espanya en implementar la recollida selectiva i ben segur el primer d’assajar un model autònom de funcionament del Grup Municipal, que ha estat replicat a Badalona a la primera que han pogut. Podem estar cofois!
I si ara, si arran d’aquest escrit,  algú em vol dir Rasputín, Maquiavelo, Perro del Hortelano, folklòric, vella guàrdia, que vaig a fer sang... cap problema!. Que ho faci. Ara, ha de saber dues coses: la primera, que no serà original ja que tot això ja m’ho han dit i la segona, tranquil que cap òrgan intern el desmentirà. Salut!.

dimecres, 6 de maig del 2020

CÓM VAIG VIURE LES MEVES PRIMERES CINC HORES DE PLE TELEMÀTIC



Aquest humil blog porta 9 anys (des de 2011) fent de tafaner a la vida pública de Tiana. Si l’èxit d’una tasca es la seva continuïtat, el meu humil blog el té ja que altres molts (amb la mateixa temàtica) s’han quedat pel camí. I com que un és tossut, penso seguir així al menys mentre la política local tingui per a mi un bri d’interès.
 Ara portava quasi dos mesos callat (des del 11 de març) degut a l’extraordinària situació, mai imaginada, que pateix tot el país per culpa d’una pandèmia que afecta greument a la nostra manera de viure i que sens dubte provocarà un daltabaix a cóm imaginàvem el futur, individual o col·lectiu. I és que el confinament i el distanciament social (les úniques eines ara per ara per a lluitar contra la malaltia) determinaran profunds canvis socials i econòmics, també a Tiana. El meu blog no podia quedar permanentment callat  davant la situació més greu que viu el poble, al menys des de 1936, i crec que és el moment de reflectir el que passa.
Ahir es van celebrar dos plens que van durar més de cinc hores. Els plens son política i si aquest blog està dedicat a la política del poble, és un bon moment per trencar el silenci.
El primer detall que vull manifestar és que ahir els plens van ser telemàtics i cal reconèixer als responsables tècnics de la seva execució, la gran qualitat assolida per aconseguir que els actes fossin el més propers possible a un ple dels “d’abans”. Vaig estar amorrat a l’ordinador les més de cinc hores que van durar, vivint-ho com si fos un regidor més...cosa que vist com va anar tot, a hores d’ara no sé si va ser bona o dolenta.
Al primer ple, l’ordinari del mes de maig, es van aprovar coses molt importants, com el conveni per a la construcció del nou institut (redacció del projecte, execució de les obres i control a càrrec econòmic de l’Ajuntament de Tiana) i una altra fase de tramitació del projecte d’urbanització de la finca de Can Matas. Respecte al institut tots els grups estan d’acord en la seva necessitat encara que no tothom veu bé que l’Ajuntament pagui una infraestructura que pertoca al departament d’Educació fer. El principal argument del Govern és la urgència del nou institut i que si s’espera que el pagui la Generalitat, es va dir que caldria fer 20 anys de cua. Jo només faig un apunt històric: quan el darrer govern de CiU al poble (1991-95) va adquirir l’antiga Escola Clavé (avui escola Tiziana) tampoc la Generalitat tenia un duro (llavors encara hi havia pessetes) però es va fer un conveni que pagava l’Ajuntament però que la Generalitat ho retornava a còmodes terminis. Al final, l’Ajuntament va recuperar la inversió feta per l’adquisició d’una escola que tampoc li pertocava. S’ha assajat repetir aquest procediment o donem per definitivament destinats (que no perduts) els més de 2,2 milions d’euros?. És a dir, Generalitat: paga quan puguis, però paga!
No obstant, gran part de les més de cinc hores es van dedicar a discutir en relació al tema de la covid19, inclús en el primer ple quan en teoria era matèria del segon. Vagi per endavant el meu personal reconeixement a l’esforç i dedicació del govern de Tiana en ajudar al poble en unes circumstàncies tan especials, com ben segur hagués fet qualsevol altre govern que li hagués tocat viure tan trist moment. Som només quatre els que sabem què representa ser alcalde/essa de Tiana, la responsabilitat que implica i els mals moments que es viuen. Segur que a qui li ha tocat fer dorm poc, treballa molt i pateix encara més i independentment de qualsevol altre valoració política, cal donar primer el reconeixement de tothom i tant suport com es pugui... i demani, clar.
El tema a Tiana es complica perquè a la residència de gent gran i centre de dia, de titularitat municipal, hi ha hagut una elevada mortalitat que ha obligat a iniciar els tràmits pel segrest de la concessió per part de l’Ajuntament. És un tema molt delicat i més enllà de donar tot l’escalf a les famílies que han patit de prop la situació, no en penso ni parlar ni valorar, sobretot perquè no disposo d’informació. A més hi ha denúncies creuades i la fiscalia sembla que intervé a l’assumpte. En aquest cas cal deixar treballar a la justícia i com es va dir al ple,  hi ha temes que estan sota el secret de les investigacions. Tampoc entenc que podrà fer una Comissió municipal que s’ha creat en aquestes circumstàncies (a darrera hora el govern va vetar la presència d’un membre de la comissió que el mateix govern havia proposat) si en paral·lel hi ha un investigació penal i que determinades informacions no estaran al seu abast.
En tot cas, el meu posicionament en el tema de la residència és ben senzill: lamentar per damunt de tot el que ha passat, amb el màxim suport i respecte als familiars,  i esperar que algun dia la justícia (potser d’aquí molts anys) decideixi si hi ha hagut alguna mena de responsabilitat i de qui ha estat. Res més.
La part final del Ple personalment em va decebre. JxTiana (l’únic grup de l’oposició) va presentar quatre mocions: per a un pla de contingència social, per a la reactivació econòmica, pel suport a la cultura i teixit associatiu i per una reducció de retribucions de tots el regidors durant l’any 2020 per a contribuir econòmicament a les necessitats creades per la pandèmia. Totes quatre mocions van ser rebutjades pel poder numèric del govern. No ho valoraré ni faré cap mena de comentari. Només recullo alguns dels epítets que van deixar anar els portaveus de JxCat, PSC i ERC en relació a les mocions presentades per JxTiana: pamfletàries, només volen fer mal per fer mal, demagògia barata, no volen ajudar, oportunistes,  “retorticeras” y “en lugar de recortar nos merecemos un sobresueldo” (ho van dir en castellà), no han proposat pactar-les... tot adobat amb atacs a la feina particular d’un dels regidors, etc.
Amb aquesta traca final, no em sorprèn una piulada d’avui que es queixa dient “uns Plens que haurien de haver sigut per afrontar una nova etapa de reconstrucció local amb la unitat acció. Però No”. I tant que no!

dimarts, 10 de març del 2020

EL MÉS INTERESSANT DEL PLE DE MARÇ VA SUCCEIR A L’ACABAR EL PLE


El ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de març tenia dues novetats: era el primer Ple amb el Grup Municipal del PSC formant part del govern i a més es va retransmetre per streaming per primera vegada. La cosa prometia morbo i aquest tafaner el va seguir per poder redactar aquesta crònica.
D’entrada, penso que el més interessant va succeir un cop acabat el Ple i us ho explicaré. Els assumptes del Ple van anar del nou cartipàs, de l’assignació de retribucions al nou Equip de Govern (amb dos regidors més amb sou però es diu sense augmentar la despesa cosa que a l’oposició no li surten els números), declaracions relacionades (com era d’esperar) amb el dia de la dona i la declaració de Tiana com a municipi feminista i poc més. Per cert, l’alcaldessa va afirmar que ningú s’ha cuidat fins ara de que l’Ajuntament de Tiana tingués Pla d’Igualtat i que no hi havia ni un euro per desenvolupar polítiques en aquest àmbit. Pot ser cert això?
Una reflexió personal sobre el tema de retribucions a l’Ajuntament de Tiana. Hi va haver un model, que un servidor de tots vostès va implantar quan va fer d’alcalde, que consistia en que cap regidor de l’ajuntament cobrava un sou, model que va durar quasi 24 anys (excepte en un període curt del mandat del Sr. Muñoz). Jo no estic en contra del model actual. Simplement si els partits tenien intenció de canviar d’una manera tan radical el model de retribucions, hagués estat transparent exposar-ho en el seus programes electorals i durant la campanya. Cap dels que ara formen govern va dir res. O sigui que no estic en contra del nou model (ja ho deia Sant Pau, “qui serveix a l’altar, que cobri de l’altar”, primera carta als Corintis) sinó de com s’ha implantat i la manca de transparència davant dels votants.
Però el més interessant va passar un cop acabat el Ple. Ens vàrem assabentar que el Sr. Mateu Hernández (autèntic mecenes del independentisme) és qui paga les pancartes demanant la llibertat dels polítics presos. Que no es va aconseguir abans de les eleccions signar un document entre tots els grups independentistes per garantir el govern del partit més votat i a més no pactar mai amb els del 155. Que el tercer de la llista de la CUP (amb pocs coneixements sobre majories) votarà la propera vegada al PSC, o al menys així ho va dir en públic. Que ERC i JxCat van intentar pactar amb JUNTS i que aquests no els hi van fer cas; caram!. Que el PSC mai va negociar amb JUNTS  sinó que només van tenir converses; que si hi havia documents era com quan vas a la Universitat amb llibres.  Que JUNTS mai va oferir compartir l’alcaldia amb ningú.  Va haver també un seguit de declaracions sobre qui era més independentista, suposo per fer-se perdonar la retirada de “catalana” a una menció a la república en una les declaracions i la manca de pancarta que s’endugué la Glòria. Fins i tot el Sr. Hernández va dir que primer era independentista i després polític....
Déu n'hi do tot plegat! De mica en mica anem descobrint tots els secrets del que va passar a la política de Tiana abans i després de les eleccions, fins al dia d’avui. I així, entre barreres acústiques i paneroles va acabar el Ple de març, del que aquest tafaner ha intentat fer una crònica objectiva.

dilluns, 2 de març del 2020

GOVERNA QUI GUANYA LES ELECCIONS?


Si hem de fer cas a la reacció que he llegit a les xarxes, la integració del grup Municipal del PSC al govern de Tiana (format des de juny per ERC i JxCat) no ha tingut massa bona acollida social. Això no significa res però ja que quasi sempre son els mateixos els que donen la seva opinió i probablement és poc representativa en el conjunt dels ciutadans del poble.
No obstant, hi ha una opinió recurrent (a la que hi està abonada una tal Carme, que mai m’ha apreciat massa cosa que em deixa totalment indiferent) que ve a dir que Junts van guanyar les eleccions i que per aquest única raó hauria de governar. Segurament que hi ha molta gent que té les seves raons per estar contrariada amb el pacte però aquesta de perquè Junts va guanyar ha de governar, no val...al menys legalment.
Després d’unes eleccions el que determina qui ha de governar  és la Llei Electoral i aquesta (ni a les municipals ni tampoc a les autonòmiques ni a les locals) reserva pel guanyador cap mena de garantia de govern. D’exemples n’hi ha molts, des de que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va guanyar Ciutadans (i sortosament no ha governat) fins i al darrer cop que es va presentar Rajoy i que va guanyar les eleccions: li va servir per ben poc ja que una moció de censura el va treure del govern. I a Tiana que el guanyador d’unes eleccions municipals no governi ha passat quatre cops d’ençà de la recuperació de la democràcia: als anys 1980, 1995, 2007 i 2019. La Carme (per posar un exemple) que tants escarafalls fa ara no li recordo cap manifestació de disconformitat ni amb l’Arrimades, ni amb el Rajoy ni en els tres casos anteriors de Tiana de guanyadors que no han governat. La congruència és sempre bona
És important conèixer les regles del joc, de qualsevol joc (també l’electoral), per no fer el ridícul. Es com jugar al futbol i reclamar que tocar el pal sigui gol ja que és molt difícil fer-ho. Doncs no: el reglament diu que tocar pal no es gol. Així de senzill.
Seria bo que els arguments que s’utilitzin per donar suport a que governi una determinada opció política siguin el més acurats possible. Crec que els elements importants per a decidir qui governa ha de ser la preparació de l’equip, les ganes de treballar, disposar d’un programa clar d’actuació i també l’empatia i el tarannà. I si els ciutadans no ho decideixen amb el seu vot (no atorgant a cap partit la majoria absoluta) llavors els pactes s’haurien de guiar per aquests principis, deixant a banda les ambicions personals i les estratègies a curt termini. En qualsevol cas, mai haver guanyat unes eleccions és condició ni suficient ni necessària per a governar. Com a molt, pot ésser un plus moral però mentre la Llei Electoral digui el que diu, a un ajuntament governa que aconsegueix aplegar una majoria absoluta de regidors. Només si ningú ho aconsegueix el dia de la constitució  (només aquell dia) del nou ajuntament, seria alcalde/essa qui encapçalés la llista més votada.
Entendre-ho pot ajudar a opinar a les xarxes de manera més objectiva. En tot cas, i com sempre, faré el tafaner a la vida política de Tiana procurant analitzar els resultats sense cap posicionament apriorístic de qui ha guanyat les eleccions...perquè el problema n’és un altre.

dilluns, 24 de febrer del 2020

ENTRADA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC AL GOVERN DE TIANA: BALANÇ DE GUANYS I PÈRDUES

(Fotografia de Ràdio Tiana)

A la darrera entrada a aquest blog vaig preveure moviments a la política tianenca. Ara que ja s’han produït, no estaria bé que passés per alt el tema i segurament que els meus lectors (molts o pocs) ho esperen. Intentaré fer-ho de la manera més objectiva i desapassionada que pugui, intentant no ferir susceptibilitats encara que sóc conscient que em poso en un merder. I ho faré sense aportar cap coneixement personal del procés
Amb l’entrada del Grup Municipal del PSC al Govern de Tiana, què ha guanyat i què ha perdut cadascun dels actors de l’escenari polític del poble? Faig un balanç:
·  OMNIUM i ANC locals ha perdut estrepitosament. Després de tantes reunions, de tants compromisos verbals i escrits i després de tantes manifestacions grandiloqüents, resulta que aquells empestats que ells anomenen “del 155” tornen a estar al Govern de Tiana i de manera potent. A més la seva entrada obeeix a que els partits sobiranistes (ERC i JxCAT) els hi han fet un forat.
· JUNTS PER TIANA han comprovat com per segona vegada unes negociacions amb el Grup Municipal del PSC no han portat a res i que els partits sobiranistes al Govern no han fet cap mena d’escarafalls a consolidar-se amb l’ajut dels que anomenaven “del 155”. En aquest sentit, els intents d’acords pre-electorals han servit per ben poc i malgrat ser el grup que va guanyar les eleccions, es queden de nou a l’oposició i sols aquesta vegada. Encara es pregunten si només han sigut moneda de canvi per encarir  la transacció.
·  JxCAT no han estat convidats a la taula de negociació ja que la signatura de l’acord és exclusivament entre ERC de Tiana i el Grup Municipal del PSC, tal com diu l’encapçalament del document. A banda de ser menystinguts, pel camí han perdut una tinença d’alcaldia (es queden amb la segona i el Sr Hernández malgrat ser cap de llista, surt del Govern Local), perd també les competències en Serveis Socials. No sembla tampoc que JxCAT hagin sortir ben parats en aquest pacte, més allà de conservar la seva presència en el govern tripartit.
· ERC es deixa moltes coses pel camí: la primera tinença d’alcaldia, les competències en Medi Ambient, Esports i Règim Intern i la representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), altres qüestions que podríem dir menors (com els agermanaments). Déu n'hi do... això sí: conserva l’alcaldia, que vist com estan les coses sembla (i potser ho és) un bé suprem
· El Grup Municipal del PSC fa una bona collita en aquesta pacte: dues tinences d’alcaldia, la representació a l’AMB, un grapat de competències... D’entrada sembla el grup guanyador de tot plegat. En aquest cas el que cal valorar són els ponts trencats i les ferides creades en el que sembla un rocambolesc procés de negociació i a la vegada la dissensió provocada en el si de l’agrupació local, ja que l’assemblea es va declarar incompetent per donar suport a aquest pacte (per manca d’informació) i va deixar la decisió en mans del Grup Municipal (si hem de fer cas a la notícia apareguda al TOT de Badalona el dia 19 de febrer).
Aquesta és una primera anàlisi objectiva de la situació, amb llistat de guanys i pèrdues que jo identifico en els diferents actors. He intentat ser curós. En tot cas, segur que els que estan al Govern diran que ho han fet pel bé del poble i trobaran molts arguments per reblar que és el millor que es podia fer, malgrat tots els núvols que un observador pugui entrellucar a l’horitzó.. Ho veurem: només els fets donaran o llevaran la raó, En tot cas, aquest tafaner de la vida política de Tiana ho anirà explicant en aquest blog.

dilluns, 17 de febrer del 2020

ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?


Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del passat maig, a Tiana es va conformar un govern inestable, com ho demostra que l’equip de govern (ERC + JxCat) no ha aconseguit aprovar els pressupostos de l’any 2020. Aquest fet de moment ha passat sense pena ni glòria malgrat que la incapacitat d’aprovació d’uns pressupostos es sempre motiu de convulsos terratrèmols en qualsevol govern. Difícilment es pot governar si no hi ha capacitat per aprovar uns pressupostos.
Aquesta situació es deu a que els vots de PSC a la constitució de l’Ajuntament van ser exclusivament per fer alcaldessa a Marta Martorell d’ERC, sense cap altra compromís i sense integració al govern.
Ara ja han passat quasi 8 mesos d’aquella fita i ja hi ha prou experiència com per veure que les coses difícilment poden seguir com estan. I per aconseguir estabilitat només hi ha un camí: formar una coalició de govern amb 7 o més regidors. Hi ha quatre possibilitats bàsiques per fer-ho:
  • Que ERC i Junt per Tiana pactin: 9 regidors
  • Que JxCat pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors
  • Que el PSC s’incorpori al govern actual de (ERC + JxCat): 8 regidors
  • Que el PSC pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors

Els números son així de tossuts i objectius. En qualsevol cas, no em declino públicament per cap opció però penso que per qualsevol acord cal negociar i posar damunt de la taula els condicionants que se suposa son el millor pel poble: sona força ingenu però hauria de ser així. Però ja que aquest valor a les negociacions es dóna per suposat, crec que calen cinc condiciones bàsiques:
  1. Autonomia. És a dir, que les motius per fer un cosa o l’altra siguin estrictament locals i no per obediència a directrius emanades de no ser on o com a contrapartida per altres jugades en un tauler complex, més quan les eleccions  al parlament de Catalunya estan anunciades.  En aquest punt Junts per Tiana és qui més fàcil ho té.
  2. Tranquil·litat. Negociar amb pressa no és bon camí: quan més temps s’inverteixi ara, més fàcil serà evitar problemes de futur
  3. Sinceritat. La negociació no pot ser un mercat de bestiar, on es tracta de veure qui dóna més per la vaca i comprovar després si hi ha algú interessat en igualar com a mínim  l’oferta.
  4. Confiança. Sigui quin sigui el pacte d’estabilitat, serà entre forces molt desiguals, no només a l’eix “nacional” sinó també al “social”. El pacte ha d’estar basat en la confiança mútua; no té sentit iniciar aquest viatge amb recances, sigui pels companys o pels objectius.
  5. Sense un bri de dubte. La situació de cada qual ha d’estar objectivament i contundentment lliure d’amenaces futures. No podem convertir la política municipal en un pim-pam d’acusacions

Al rellegir el que he escrit m’adono que he fet una petita carta als reis; tot i això, li penso donar publicitat amb la seguretat que hi haurà qui sabrà llegir entre línies. Sigui quin sigui el pacte, penso que ha de tenir les cinc condicions que he exposat. En tot cas, si les coses s’acaben fent de manera diferent i malauradament acabo tenint raó en les meves previsions més negatives, ho recordaré en aquest mateix blog. I no serà cofoi per la meva capacitat endevinatòria sinó lamentant l’oportunitat perduda

dimarts, 4 de febrer del 2020

EL PI CENTENARI I LA DOBLE CORBA


El pi centenari de la placeta dels peixos ha estat sacrificat per raons de seguretat. Un element important del paisatge del centre del poble ha desaparegut. Era un arbre monumental, ignoro si estava catalogat en un catàleg que es va elaborar fa molts anys quan servidor de tots vostès feia d’alcalde. En el cas que així fos, ben segur que s’han seguit tots els protocols que determinava el catàleg.
En tot cas, sigui com sigui i si els tècnics han determinat el perill del pi en el seu estat actual sobretot en episodis de fortes ventades (que cada cop son més freqüents a Tiana),  em sembla bé que s’hagi eliminat. Res a dir.
També la doble corba, eliminada fa uns anys, estava situada al centre del poble, era un perill per a la circulació i els vianants. No estava catalogada ni era un ésser viu. I amb tot, quin sidral es va muntar quan van començar les obres...encara que després no he llegit ni escoltat cap protesta més ni tampoc ningú ha posat en el seu programa electoral refer la doble corba.
Vull entendre que tant una com l’altre han estat eliminats fonamentalment per raons de seguretat. Per què qui va protestar per la doble corba no ha protestat era pel sacrifici del pi de la placeta dels peixos? Tot plegat una mica contradictori, oi? Què ha canviat en aquests anys? La sensibilitat per a la conservació dels valors o potser l’alcaldessa?
No em feu massa cas; ja sabeu que a vegades faig preguntes ximpletes