RESURRECCIÓ: LA MEVA VALORACIÓ PARTICULAR DELS RESULTATS DEL 26J A TIANA

Vàries coses m’han sorprès dels resultats de les re-eleccions del 26 J a Tiana. En primer lloc el fet que les eleccions fossin a la República de Tiana el mateix dia que al Reino de España però ja se sap que algunes repúbliques tenen limitacions, sobretot al començament. També assenyalar que en sis mesos la participació ha baixat 5,5 punts i s’ha produït canvi de guanyador: al desembre va ser EN COMÚ PODEM (ECP) i ara ha estat ERC. Es curiós que dos partits que no estan representats a l’Ajuntament (ECP i C’s) suposin pràcticament una tercera part del vot emès a Tiana i que a la vegada un 27% dels vots a les municipals del maig de 2015 van anar a parar a partits que no s’han presentat a aquestes eleccions (JPT i CUP). Per tant, el nivell d’infidelitat (electoral) a Tiana és elevat imposada per uns partits que ara hi son i ara no hi son; és a dir, com exemple, on han anat trobat aixopluc ara els 725 votants de JPT?. Encara que faltin quasi tres anys per les properes municipals, aquesta peculiar situació serà un factor a tenir en compte ja que és evident que una part important del electorat es seduïda per més d’un partit segons de quines eleccions siguin, si més no perquè no sempre estan d’oferta. D’altra banda, el PP a Tiana ha passat d’una sisena posició al desembre a una quarta ara; han sabut aprofitar la segon oportunitat que els hi ha donat PODEMOS i els seus satèl·lits.

Finalment, dedico una reflexió específica al PSC que finalment i després de tants anys hem aconseguit ser el darrer partit a unes eleccions generals a Tiana (bé, PACMA encara està al darrera nostre) quan no fa masses anys les havíem guanyat. Em conec els suposats culpables de tot plegat: Alfonso Guerra, Susana Díaz, el PSOE, el Iceta, les patums del PSC, Espanya, etc. Però  aquests factors negatius ho son per tot Catalunya i resulta ser que el PSC ha tret en el conjunt un 16,12% dels vots mentre que a Tiana només un 9,15%. Aquesta diferència de 7 punts, pel que jo sé d’estadística, indica l’existència de factors locals que ajuden a que el fracàs sigui més elevat.

Com diu un company (i suposo amic) en un escrit “Trobo a faltar el reconeixement que no anem be per on anem, que cal canviar moltes coses”. Malgrat que ell ho diu en general, seria bo aplicar també aquesta diagnosi a Tiana on haver guanyat les eleccions municipals des de fa 20 anys no pot ser un miratge que ens amagui la realitat en la que ens trobem els socialistes. Cal identificar les causes de desafecció dels nostres militants i treballar de valent per superar-les, més allà de declaracions majestàtiques. L’escenari de les eleccions de 2019 s’albira molt complicat i si volem continuar essent la força transformadora i de progrés pel nostre poble, cal arremangar-nos ja.

LES ELECCIONS DEL 27S A TIANA

Aquest blog està dedicat a la política municipal i ha estat callat durant cent dies després de la formació del nou govern de Tiana. Les eleccions del dia 27 de setembre són un bon motiu per retrobar-me de nou amb els meus lectors i seguidors. Les del diumenge van ser unes eleccions especials des de molts punts de vista: per a uns eren plebiscitàries i ara compten escons com si fossin unes autonòmiques més; altres deien que eren purament autonòmiques i ara compten vots com si fos un plebiscit.

Sigui com sigui, ja tenim els resultats i cadascú els interpreta com vol i com l’interessa. A Tiana el poti-poti de “Junts pel Sí” ha estat clarament la llista guanyadora, amb un 53,43% en un context d’una gran participació (85,60%, 7 punts més que fa tres anys). El que em va sorprendre de la nit electoral va ser l’eufòria aferrissada de la Sra. Olga Rué amb aquests resultats a la mà. Per veure si n’hi havia per tant he fet un recull dels resultats electorals de les darreres eleccions a Tiana pel Parlament de Catalunya, amb la suma de percentatge de vots de CDC i ERC a Tiana, tenint en compte que “Junts pel Sí” era com a mínim això, amb els següents resultats:

·         2003: 57,02%

·         2006: 52,53%

·         2010: 55,55%

·         2012: 58,91%

·         2015: 53,43%

Per tant, en les cinc darreres eleccions (2003-2015) els resultats de diumenge de la llista CDC+ERC a Tiana són els segons pitjors i 5,5 punts inferiors als de fa tres anys; encara que s’hi sumi el 3% d’Unió, segueix estant per sota. Potser la Sra. Rué suposa que insistir en una mentida (o mitja veritat) tot xisclant ens farà oblidar la veritat. I la veritat és que “Junts pel Sí” suposa a Tiana un retrocés de més de 5 punts dels resultats que fa tres anys van obtenir per separat CiU i ERC. Això no retreu gens que hagi estat una gran victòria, que mereix totes les meves felicitacions sinceres però en cap cas suposa un avenç de resultats per aquests partits. És que Sra. Rué, aquests números (com els de la seva gestió de les finances a l’Ajuntament) són així de tossuts.

També vull comentar l’evolució del vot del PSC a Tiana, que ha estat el següent (també en percentatge  que és la dada objectiva que corregeix la diferent participació):

 

·         2003: 24,82%

·         2006: 19,64%

·         2010: 12,32%

·         2012: 8,55%

·         2015: 7,72%

 

Aquests resultats em porten a fer una doble reflexió. Els socialistes a Tiana hem patit un retrocés continu al llarg d’aquestes cinc eleccions al Parlament de Catalunya i en dotze anys hem perdut més d’una tercera part del nostre electorat; alguna cosa hem fet malament a Tiana, ja que estem manifestament per sota dels resultats del PSC en el conjunt del país. A la vegada, els magnífics resultats de les recents municipals indiquen que quan tenim una bona candidata, un bon equip i treballem la campanya, els tianencs són prou assenyats per saber a qui han de donar el vot. Els resultats hagueren estat diferents d’haver treballat una mica? No ho sabrem mai: el que és segur és que no fent res han estat els pitjors de la nostra història.

 

LOLA ANGLADA I ELS FALANGISTES "TIANENS"

Ahir vaig visitar, una mica per casualitat, l’exposició dedicada a Lola Anglada que la Diputació de Barcelona té instal·lada als baixos de l’edifici del Rellotge, de l’antiga Escola Industrial del carrer Urgell. La petita exposició es basa en el llibre “Lola Anglada. Memòries 1892-1994” recentment editat i s’estructura en cinc apartats (la infantesa, la joventut, la maduresa, la vellesa i llibre de contes).

Aquesta visita em va portar un munt de records melangiosos. El projecte Lola Anglada va ser l’únic que no vaig poder executar durant la meva etapa d’alcalde  (1995-2007). Es va treballar molt: nomenament com filla adoptiva de Tiana, conveni amb la Diputació, recuperació del jardí Lola Anglada, exposició de la seva obra, adquisició de la Casa de la Palmera, redacció dels projectes, etc. Però el moment que va estar a punt de materialitzar-se (amb Caterina Mieras com a Consellera de Cultura) va ser curt i després la incomprensió de les administracions i la crisi econòmica van fer impossible el projecte. I tants anys després tot està igual: l’obra de la Lola Anglada segueix en un magatzem. Segueixo pensant que era un projecte necessari, just per la Lola Anglada i la seva obra i fonamental per Tiana.

Al llarg de tots aquests anys i va haver-hi una mica de tot: oposició política només per fer la guitza (recordo les declaracions del Sr. Muñoz, El Breu, dient que “Lola Anglada era l’escut humà dels socialistes de Tiana”), persones aprofitades però també qui va treballar per fer possible el projecte (com l’Àlvar Sunyol, que va ser comissionat fins que la pressió política el va fer desistir). Tota aquesta història està recollida a les pàgines de El Punt quan aquest diari era un referent comarcal i potser valdria la pena que algun dia es recollís en un llibre.

Una anècdota de l’exposició: hi ha un dibuix de l’any 1939 que reflecteix l’ocupació feixista de Tiana amb dibuixos de soldats italians i alemanys, militars franquistes, falangistes...i en un raconet hi surten dos personatges amb la llegenda “falangistes tianens (sic)”. Potser avui en dia aquests nens o els seus successors són els que donen lliçons de sobiranisme als demès... que ben bé podria succeir!

 

 

 

JOSAN

M’he assabentat de la mort d’en Josan lluny de Tiana i ho he sentit molt. Josan va formar part d’aquell grup municipal socialista (juntament amb l’Emili, en Xavi i jo mateix) que mitjançant un pacte de progrés amb ERC i IC vàrem arravatar a CiU el govern de Tiana, que encara no ha recuperat vint anys després.

En Josan sempre va ser un treballador incansable i discret. En dos governs successius (1995-2003) va desenvolupar les responsabilitats de governació, participació ciutadana i medi ambient. Ell va ser el responsable polític de modernitzar la policia local, va impulsar Ràdio Tiana (mai abans del govern del que formava part en Josan, Tiana va tenir emissora local, més enllà de la Ràdio Tramvia que va durar només uns dies), va proposar una ordenança de convivència ciutadana avançada al seu temps i a la vegada va implantar la recollida selectiva a Tiana, primer municipi de tot estat de realitzar el porta a porta, amb uns resultats de reciclatge que encara a dia d’avui ens situen capdavanter, també va iniciar les plantades anuals d’arbres per recuperar l’ecosistema destruït amb al incendi de 1994 i va aconseguir la integració de Tina als parcs naturals de Serralada de Marina i Serralada Litoral. Aquests son només alguns exemples de la feina feta durant vuit anys. Va desenvolupar també tasques de portaveu. I totes aquestes energies les va posar en un moment en que ja havia rebut la baixa laboral per raons de salut.

Abans de la seva feina a l’Ajuntament, en Josan havia estat un lluitador per l’escola pública a Tiana, en moments en que els governs de dreta havien primat descaradament l’escola privada, cedint-li un terreny situat al mig del poble mentre que la pública es va haver de construir a la zona esportiva i amb retard.

Sempre va ser una persona tranqui-la, dialogant, gens sectària, profundament d’esquerres i que va treballar amb eficàcia i convenciment pel nostre poble.

Et recordarem, amic i company

 

 

LLIURA’NS SENYOR DELS QUE ES CREUEN SALVATI...ANA!

Després de les eleccions del passat dia 24, el panorama polític de Tiana ha quedat exactament com estava i les despulles de GPT s’han repartit entre dos grups. Pel mig s’ha produït una campanya animada per un nou projecte personal, sota el nom de JPT. Dono la raó al Sr, Muñoz en relació al seu comentari al FB: “Personalismes, sectarismes i ingenuïtats  van malmetre una candidatura de coalició o be d'unitat, tipus Guanyem Badalona, tindria la majoria i l'Alcaldia còmodament”. Però alguns volien demostrar que eren més tianencs que ningú, més guai, més llestos, que no necessitaven formar part de cap partit polític, amb ocurrències a dojo, tuppers per les cases, amb la gosadia de demanar als “vells partits” que els deixessin passar, amb la seguretat que guanyarien les eleccions (declaracions del dia 10 de maig del Sr. Salvatierra a Ràdio Tiana), etc.

Tot estava pactat  i fins i tot signat pel que sembla. L’objectiu era que CiU i JPT sumessin majoria absoluta, matemàtica senzilla si CiU superava “l’efecte Nolis” i augmentava el número de regidors i JPT treien com a mínim els tres que eren el llindar del seu èxit o fracàs. Hagués estat una repetició  de l’any 2007 amb GPT i CiU. Si calia abraçar-se al sobiranisme, es fa i prou, sobretot si pot arraconar al PSC. Passa però que en un poble ens coneixem tots i els curricula d’alguns que formen part de les llistes de CiU i JPT demostren que com a molt  son nouvinguts al sobiranisme. Però el poble no és ximplet (com diu la Gemma) i els vots els van situar molt lluny del seu objectiu. Fent de la necessitat virtut, calia sumar a ERC al pacte cosa que tampoc han aconseguit per les raons que  va exposar clarament el Sr. Fabra al Ple d’Investidura.

És a dir, que els que anaven de Salvati...ana van errar en la seva estratègia d’estructurar una candidatura forta ja que per damunt de tot calia que el líder fos el líder, han estat incapaços de negociar una alternativa al actual govern i per acabar de tancar el cercle, el Sr. Salvatierra es va equivocar del tot en el discurs d’investidura. Discurs pedant (omplir un discurs de cites és molt senzill amb l’ajut del Sr. Google), amb manca de respecte a les decisions sobiranes d’altres partits (on queda el codi ètic?)  i pobre ja que demanar a l’Alcaldessa que el saludi pel carrer no sembla un objectiu polític prioritari. El Sr. Salvatierra està molest perquè Tiana no l’ha seguit en el seu somni de redemptor i ho va demostrar clarament mitjançant paraules i postures.

Queda per veure si el Sr. Salvatierra treballarà durant quatre anys sense el paper desitjat  de “rei del mambo” i, sobretot, amb quines energies arriba al 2019 i quins nous acudits té. Haurà de canviar el seu discurs perquè és evident que els tianencs no li hem assignat el paper del que es creia mereixedor. La democràcia té això i a vegades el “poble no els posa”. 

ESTER PUJOL, ALCALDESSA DE TIANA

Amb una Sala de Plens de gom a gom, amb molta calor i en una cerimònia perfectament pautada, Ester Pujol va ser investida de nou com Alcaldessa de Tiana, amb el suport dels vots del PSC i ERC. La resta de grups, excepte la CUP, van votar els seus caps de llista. Xavier Doñate, com regidor de més edat, va exercir com mestre de cerimònies. Després van venir els discursos, la majoria amb l’estil que cap esperar d’una acte d’investidura; altres no van poder dissimular la seva frustració amb un discurs farcit de ràbia i amb poca educació tal com es pot veure a la fotografia: asseguts, sense cap aplaudiment ni tan sols protocol·lari i amb una cara que no necessita més explicacions.

Demà parlaré d’alguns dels discursos, però els del nou equip de govern (PSC i ERC), van ser clars i amb compromisos ferms. La nova alcaldessa molt bé en les seves paraules, sense respondre provocacions i amb propostes per aquests propers quatre anys, que no s’albiren fàcils.

S'HAN ACABAT LES VACANCES

Ha estat un retorn molt intens a la vida política del poble, després de tres setmanes de desconnexió. Demà tornaran els meus posts; material no me’n falta.