Segons el diccionari català, traïdor és tot aquell que fa traïció. I seguint el fil, traïció és la violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, mancant a la lleialtat. Si ho traslladem a l’àmbit de la política, quan un/una s’ha presentat a unes eleccions a una determinada llista, ha fet servir els mitjans econòmics i de tota mena del partit i ha gaudit de la fidelitat dels simpatitzants i votants, i després deixar penjats als companys i companyes (tant si torna l’acta com si no), evidentment és un traïdor, en aplicació estricta del diccionari, ja que ha faltat a la lleialtat.
Però el problema és que les legislatures només duren quatre anys i si el traïdor té l’ambició de ser regidor de nou (perquè es pensa que és bo, molt bo) s’aboca a un greu conflicte, perquè un traïdor necessita aixopluc. És a dir, que per presentar-se de nou a unes eleccions o necessites que un partit t’obri les llistes o has de fer una agrupació d’electors i això darrer dona feina, molta, pot sortir malament. I en general els traïdors no solen ser massa treballadors.
Aquest tafaner de la vida pública tianenca ha escoltat darrerament tota mena de rumors i moviments de traïdors, als que en general no faig cas, però el nerviosisme fa en augment a mesura que el maig de 2027 s’albira cada cop més proper, nerviosisme que no atenua ni una calçotada.
Però tinc dues notícies objectives que voldria comentar al meu blog. La primera, que un se’n va anar a una mena de retir espiritual a Vilobí d’Onyar, buscant l’aixopluc de les restes d’un invent anomenat PDCAT i l’altre ha caigut a les mans del feixisme més ranci, nascut a on en Guifré el Pelós va fundar un monestir, és a dir a Ripoll.
Quan vaig fer la carrera havia estudiat el tema de les mutacions genètiques i com amb devanir dels anys, a cop de mutacions, un dinosaure i una gallina comparteixen molta filogènia. Però una mutació tan espectacular que passa d’anomenar-se socialista a participar de moviments de dreta i ultradreta, no en conec cap. I tot per poder tornar-se a presentar a unes eleccions municipals i sense valentia per fer una agrupació d’electors.
Ens queda molt per veure en aquest poc més d’un any en la cursa per buscar aixopluc, però vist que els traïdors tiren cap a Vilobí d’Onyar o a Ripoll, em pregunto si no estem davant d’una veritable deriva gironina de la política municipal tianenca.
Seguiré investigant en aquest tiana-gate, derivat d’un taina-news!
