Continuo amb les meves investigacions
ornitològiques i aquest cop el meu interès, donat que el “pájaru” solitari ha
abandonat la gàbia, s’ha dirigit cap a la fauna domèstica en lloc de la
salvatge. Així i tot, he descobert que l’estudi etològic d’un galliner pot
aportar interessants observacions científiques i que no cal anar a la selva
amazònica. El comportament animal és sovint molt curiós i inexplicable; cal
sempre està amatent al que pugui passar.
Vet aquí que dins d’un galliner he observat la
presència de tres galls, pertanyents a tres subespècies diferents: el “gall
pota blava” (que de moment segueix estant on estava l’any 2023), el Gallus
tranfuguis i el Gallus traidorus. La primera part de l’experiment ha
consistit a posar els tres galls junts, dins d’un galliner, i després he
assajat el suposat atac de diferents espècies d’ocells: el Parus titella (el
pardal més important), el Malus malissimus (que mou tots els fils, segons
diuen) i el Pájarus federacionis.
Quan els tres galls s’han sentit suposadament amenaçats (ben alliçonats i corejats per altres animalots des de fora del galliner, com el Bene peinatus, el Advocatus sp (sp en taxonomia es dona a una espècies que no es pot classificar bé), Alienus francus i Iordis circulare) es defensen de meravella: maquinen junts, dinen en parella, fan trobades “màgiques“ i amagades a Badalona, es conviden a actes, etc... tot un ventall d'activitats. O sigui que hi ha una gran germanor entre els tres galls, se senten convocats a una causa comuna que no és altre que fer a fora al Parus titella de la seva poltrona i fins i tot parlen de fer mocions de censura (s’ha de reconèixer que el coneixement matemàtic i de números dels galls és limitat). Tenen un comportament una mica erràtic, és cert; fins al punt que algun gall amb l’ala esquerra fa una cosa i amb la dreta demana aixopluc al pardal més important.
Conclusió d’aquesta primera part de
l’experiment: els tres galls van a una davant d’un enemic extern, encara que
suposat.
La segona part de l’experiment va consistir a
deixar els tres galls sols, sense atacs externs, a fi que organitzessin el seu
futur, ells solets. És a dir, com anirien junts al que fos. El primer tema va
ser decidir qui manaria, qui encapçalaria la llista dels galls, tenint en
compte que a més queda bé posar alguna gallina entre tants galls. Llavors la
cosa es va complicar molt: sense la pressió externa, tots els galls van
fer els seus càlculs i d’entrada o manes tota la corrua o el futur és més
aviat encara més negre. No estic en condicions de poder explicar quina és la
situació ara mateix, perquè els galls s’emmascaren molt bé quan estan en el
moment més àlgid de la seva dansa nupcial.
Per tant, la segona part de l’experiment
permet concloure de moment que quan els galls han de treballar junts, per molt que
s’omplin la boca que el seu objectiu és millorar la vida de tot el galliner,
tot indica que la seva principal preocupació és com se situaran.
Dels resultats de la segona part de
l’experiment no puc afegir cap observació més, però a mesura que els fulls del
calendari caiguin, els resultats seran aparents per a tothom. I com diu
un conegut meu als seus escrits: “The show must go on", l’espectacle ha de
continuar.
I tant que continuarà!
