Els socialistes de Tiana celebrem enguany el
cinquantenari de la seva fundació, a partir d’un reduït nucli de
persones de l’òrbita de Convergència Socialista de Catalunya i de la USO, que
després van participar en el congrés de la unitat de l’any 1978 i que va donar
lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Ja hem celebrat un primer
acte i en vindran més al llarg de l’any; pretenem fer un homenatge als homes i
dones de la primera hora i a la vegada fer valdre quina ha estat la tasca del
PSC al poble al llarg d’aquests anys.
Recordem que en les primeres eleccions
municipals de l’any 1979, un cop recuperada la democràcia, va sortir elegit com
a alcalde en Rafael Ballús, del PSC. Tot just va durar un any al càrrec, ja que
va presentar la seva dimissió davant d’una estranya conxorxa entre les dretes
del poble (la Convergència i Unió de llavors) i unes suposades esqueres (el
PSUC que patiria tota mena de canvis i escissions). Com veurem, aquesta
història es va repetir anys després. Ben segur que el poble no va comprendre
del tot la dimissió del primer alcalde socialista i vàrem tardar quinze anys a
recuperar l’alcaldia.
La fotografia que acompanya aquest post és la
de la candidatura de les eleccions de l’any 1995, fa ja trenta anys, feta als
jardins de la biblioteca quan encara no hi havia biblioteca. Malauradament,
avui ja no estan amb nosaltres companys que em van acompanyar en aquella
aventura il·lusionant (Emili, Josean, Bernis, Massó, Alonso, de Prado) , que
van treballar pel poble i el seu record és permanent. També sortosament hi ha
companys i companyes vius, uns continuen treballant per partit, altres s’han
allunyat i han estat conseqüents i també hi ha qui sense deixar la militància,
fa tant mal com pot.
L’any 1995 es van inaugurar vint anys de
governs socialistes a Tiana (amb l’alcalde Vallespinós y l’alcaldessa Pujol)
només interromput durant quatre anys quan de nou una conxorxa entre les dretes
de sempre (Convergència i Unió) i uns suposats progressistes ja desapareguts,
van impedir governar al PSC, que va ser el partit més votat i amb més regidors.
Aquests vint anys han estat de transformació del poble, en positiu: biblioteca,
zona esportiva, casal d’avis, habitatges de protecció, recollida selectiva, transport
públic, eliminació de la doble corba, pacificació del carrer Matas, etc.
A les dues darreres eleccions municipals (2019
i 2023) és evident que ens vàrem equivocar de candidat, ja que el PSC va treure
els pitjors resultats en més de quaranta anys (dos regidors). Sortosament, això
no tornarà a passar perquè qui va ser el candidat ha deixat el partit (això sí,
retenint la poltrona que entre tots vàrem ajudar a aconseguir) i no hi haurà
una tercera vegada, malgrat que el manipulador a l’ombra, al que el Consell
Nacional recentment ha rebutjat en públic les seves queixes, em digués un dia
“que al menos se presentarà tres veces”.
Així estem ara els socialistes: sortint d’una
crisi, animats, amb un bon candidat, treballant del poble i disposats a
revertir el malson de les dues darreres eleccions municipals. Tenim molt camí a
fer, amb l’acompanyament de tots els que volen el millor pel poble, malgrat els
pals a la roda que alguns posen contínuament des de dins, abusant de la
generositat del partit i maquinant per tots el racons i bars del poble,
recollint signatures si cal.
A mi, personalment, aquests personatges me la
bufen.
