Una vegada algú em va dir que l’èxit d’una
organització s’ha de mesurar sobretot per la seva persistència. Per tant,
cinquanta anys de socialisme a Tiana és un motiu de celebració, almenys per
aquells que creiem en els valors d’una ideologia compromesa amb els drets
i la justícia social, malgrat els errors
(tan personals com de l’organització) comesos al llarg de la seva llarga
història a nivell mundial.
És difícil separar la vida col·lectiva de la
personal. Amb la meva família vaig arribar a Tiana l’any 1981, buscant la salut
d’un de nosaltres, malgrat que sempre hi havia tingut lligams amb uns cosins
que vivien al carrer sant Josep. En aquell moment la política a Tiana estava
dominada per CiU, després de l’alta baix que va suposar un pacte contra natura
entre la dreta i els comunistes per treure del govern a l’alcalde Ballús,
guanyador de les primeres eleccions democràtiques de 1979, després de la
dictadura.
Jo estava lligat amb el PSC a través de la
sectorial de Medi Ambient però finalment em vaig engrescar amb la política
municipal de la mà del company Bernis i de la Mercè. Mica a mica vaig anar
coneixent als altres companys i militants de l’Agrupació, sobretot arrel de les
grans trobades pel Primer de Maig: Ballús, Domènec, Rodrigo, Ausejo, Alonso,
Riera, Massó...i sobretot amb l’Eced, Doñate i Ruiz que vàrem constituir el
segon govern socialista del poble, a l’any 1995 després d’haver treballat
fermament quatre anys a l’oposició i de superar les dificultats de constituir
un pacte d’esquerres amb PSUC i ERC. I hem estat la força política que més anys
ha tingut l’alcaldia de Tiana en aquests quasi 50 anys de democràcia.
Tots aquests anys han estat farcits de tota
mena de moments (molt bons, bons, dolents, molt dolents...amb victòries plaents
i derrotes amargues). Hem esmerçat moltes hores en reunions, debats, redactar
butlletins, penjar cartells i ara a les xarxes, fins i tor discussions estèrils
... personalment penso que ha valgut la pena, malgrat tot. Sempre ha estat molt
més el que ens ha unit que separat, almenys fins ara.
La celebració d’aquest divendres és sobretot
d’homenatge a tots aquells que durant aquests cinquanta anys tant han treballat
pel poble; la majoria ja no hi són i a mi m’han creat un buit, que malgrat no
expressar-ho, hi és. I també ha de
servir per a dir que el socialisme està viu a Tiana, que noves generacions
d’homes i dones seguiran treballant perquè per damunt de tot EL NOSTRE PARTIT
ÉS TIANA.
